viernes, 26 de diciembre de 2008

Cuento de Navidad


Kim, hoy tampoco vamos a poder salir. Ha amanecido lloviendo, (ajo...derse y agua...ntarse). Entre dolencias varias y el mal tiempo, está visto que no va a poder ser coger un punto de forma. Què farem!
Preveiendo la "jugada" de hoy, y animado por el día soleado, ayer salí a estirar un poco las piernas. Como le había dicho a Luis, sin estresarme.
Cuando nos cruzamos en Llavaneras, Jaume Porta, todo un amigo, se ofreció a acompañarme. Me ofreció su rueda, y fue tirando de mí a la espera de encontrarnos con Jaume 600, Joan y Javier. En Calella vam girar cua sin haberlos visto.
A la vuelta tuvimos que echar mano de los relevos. A Jaume, que venía de esquiar en el Pirineo, y hoy ya se había dado bastante tralla, la brisa en contra empezaba a hacerle la perla. Nos vino bien. Ibamos a vivir uno de esos momentos mágicos del ciclismo. Si queríamos acabar dignamente, sin bajar la media y sin arruinar el entreno convirtiéndolo en un deambular al antojo del viento, teníamos que ser solidarios y coordinarnos para administrar las pocas fuerzas.
No era momento para especular ni para machacar, si no que había que aliarse para enfrentar una situación adversa.
Como sabes, y muchas veces hemos comentado, estas y otras muchas situaciones, son las que dan al ciclismo una personalidad propia como práctica deportiva. La bicicleta como sujeto pasivo que nos transporta física y espiritualmente, tiene para nosotros una atracción que nos engancha y nos llena de vida. Unas sensaciones que sólo pueden comprender aquellos que la han vivido.
Al final conseguimos nuestro propósito y el resultado fue un entreno agradable con el punto justo de entreno/paseo para un día de Navidad.

Salida del domingo 28
Premià – Malgrat – Hortsavinyà - Premià.

Salida 8:30 h

sábado, 20 de diciembre de 2008

Salida 21.12.08

Según se desprende del resultado de la consulta, como diría un conseger, mañana toca carretera. Por este año, colgamos la BTT. (Toni estás invitado)

Salida: Premià - Blanes y vuelta



Hora: 8:00

domingo, 14 de diciembre de 2008

El retorno del Jedi


Como en los últimos años, ayer nos dimos cita en el restaurant Cambray de Teià para celebrar la cena de despedida de temporada. La noche era lluviosa, la participación menor que otras veces, veintiseis en total, y en el ambiente, tras las muestras de entrañable y cordial reencuentro, se respiraba la tensión que precede a todo Barça - Madrid. El desenlace: 2-0 para el Barça ponía la guinda a la celebración . Los del Madrid aguantaban el chaparrón a la espera de tiempos mejores. Por la mañana, medio resacosos y con un cielo amenazante, nos dimos cita para la salida por carretera Javier, Luis, Joan Camps, Jaume Bosch y un servidor.
El plan: ida y vuelta a Malgrat. La lluvia que empezaba a hacer acto de presencia obligó a que nos volviéramos en Calella. No nos causó más problema, porque ya íbamos bien servidos. Las ganas de Luis, después de la lesión, le llevaron a coger la cabeza del grupo, y chuparse toda la ida el solito. Por detrás, unos con la calculadora, otros con el pulsómetro y otros jugando con los desarrollos, por momentos creían encontrarse en las preliminares de un circuito de pruebas. A la vuelta, más de lo mismo aunque ya con Jaume y Joan en plan coprotagonistas. Javier con bici de ciclocross y yo con medio lumbago, a verlas venir.
La salida, corta pero divertida.


Con los mejores deseos de salud, amor y paz.

Que en el año que se presenta no falte un sueño para luchar, un proyecto para realizar, algo para aprender y un lugar a donde ir.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Cena fin de temporada 13.12.08

Como ya comentamos el domingo anterior, si no se producian retrasos adelantaríamos la hora de la cena. Confirmo la nueva hora:

Encuentro : 21:15 h
Inicio Cena: 21:30 h

Nos vemos el sábado en el restaurant .

lunes, 8 de diciembre de 2008

Bona retrobada a l'asfalt

Avans de començar un endevant i força per el nostre "canibal-trencacadenes", que no sigui rés i et recuperis aviat, avui el pilot routier a fet els deures de sobres sense el mestre, pero s´ha trobat a faltar. La participaçió ha estat bona, Jordi i L´enfant els mes puntuals esperaven al reste que anave arrivan, els dos Jaumes, L´Albert, Xavier, J.Camps, mes endevant el Farré, una bona colla amb moltes ganes de rodar.
De sortida de Premia ens han adelantat tres mosqueters a un ritme bastan alt, Jaume 600 que anave devant s´enganxa a roda i Jo també m´enganxo, avui ting ganes, el reste no entran i es queden tallats, massa canya d´entrada, prefereixen calentar.
En el trio mosqueter hi havia un que anave mol fi , pero els altres dos quan pasaven al relleu es notave un baixon, es podien seguir sense problemes.
Esperan a veure si els nostres companys routiers es posaven a treballar per neutralitzar la fuga, veiem que si no parem o baixem el ritme no enganxan, i decidim esperar a Mataró.
Ja reagrupats continuem tranquils fins a Calella tots en bloc i pasan al relleu en funcio de les forces de cada escu, els dos repechons sense cap demarratxe important,tots a ritme, bueno el segon no tant, Jaume 600 ha tensat una mica la corda pero la resposta estaba a roda, L´enfant que no sel havia vist encara per devant passa a comandar el grup.
Ja de tornada tirabe de valent L´enfant devant fins que en Joan ha vist que l´estabem castigan massa, li relleva, pasan a continuacio Xavier i el reste, collonut , aixi m´agrada, tots a treballar, que al darrrera es per descansar una mica de la teva serie, no per dormirse, a excepcio dels que no estan tan en forma.
Em toca rellevar de nou i la meva serie s ´allarga massa , sera que vaig massa fort i esperan que em desgasti devant, dons aixeco peu i pasa l´enfant de nou, collons quina estravaba, quina absorçió de routiers, com em costa enganxar roda, realment m ´havia castigat massa devant.Arrivem a Mataro,¿quina mitxa portem?, perque no anavem parats, mes de 30 segur, en Jaume 600 diu que 31,5, no esta gens malament per ser la primera retrobada amb el asfalt, i es que no saben anar de passeig.
A Vilassar ens creuem amb Mengual, aquet si que semblave anar de passeig, amb el seu rigoros plan d´entreno.Eren les 10,05 h. i arrivabem a Premia, alguns volien fer fins a canyamars, per mi ja esta be, es l´hora d´esmorzar.
Fins a la propera cita, dissabte al Cambray, pero a tripear, després si voleu una de country per baixar el menjar i empalmem amb la bici... SALUT I FORÇA ROUTIERS
Jaume Porta

viernes, 5 de diciembre de 2008

Salida 7.12.08

Ida:
Premià - Cabrils - La Mutua - Can Raimi - Orrius - Can Nadal

Vuelta:
R8 - L'Escombraire - El enlace - Can Gurgui - El Asfalto - El Remei - Premià

Salida 8:00

viernes, 28 de noviembre de 2008

Salida 30.11.08

Ida:
Premia - La Poma - Cabrils - La Font Picant - Burriac - Argentona - Riera de Argentona -
Senda dels Bolets - Bosque de Gandalf – La Roca

Vuelta:
Cellecs – El Dolmen – Las Viñas – Cabrils - Premià

Consensuaremos el almuerzo en La Roca

Hora: 8:00 h

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Cena fin de temporada 2008

Ya tenemos sitio reservado en Cambray para la cena de este año.
La fecha como ya adelanté, será el sábado 13.12.08 a las 21:45 h

Menu:

1er. Plato:
Escalivades - Esqueixades - Esparrecs
Anxoves de L'Escala - Pernil salat
Embotits de La Garriga - Gírgoles
Cargols - Truita de Patates

2do. Plato: (A Escoger)
Graellada de Carn
Entrecot a la Brasa
Sèpia a la Planxa
D'orada al Forn
Ternasco
Peus de Porc Guisats
Fricandó de Vedella

Beguda i Pa Torrat


POSTRES:
Pastis de Celebració
Cava Peralada Brut
Cafès i Licors

PRECIO: 32 €

Comunicar con antelación reserva :
En el blog - 605.68.88.19 - 93.751.74.05 - fgorreta@hotmail.com


Con esta celebración damos por concluida oficialmente la temporada 2008.
Aunque en lo deportivo ha sido un año satisfactorio, (prueba de ello es que esperamos impacientes al 2009), la controversia que nunca debió producirse y que por desgracia derivó en desavenencia, nos dejará un mal recuerdo. Especialmente a mi persona.
Rafael Vallbona nunca había participado del leif motiv del club, pero no por ello había sido menos routier que el mejor miembro de la familia routier. Fue decisión propia distanciarse, lo que no quita para que me sienta responsable en la medida en que me dejé llevar a un escenario completamente ajeno a mi propósito.
Sirvan estas líneas como disculpa, recuerdo y despedida si él así lo quiere.
Por mi parte sigo considerándolo amigo.

martes, 25 de noviembre de 2008

D'entrada... La Cadira

La sortida d´avui tenia com a plat fort i ja d´entrada la cadira del bisbe, els seus porcentatges son comparables am ports de gran nom encara que no es tan llarg, pero si contem desde l´inici a Premia que ja comences a pujar son uns 5,5 kms. que cal estar en forma per superarlos.
El pilot de routiers sortia a ritme light mentalitzat de lo que venia d´entrada, Xavier marcave el ritme de pujada fins que passat premia de dalt just on comença el porcentage fort s´estirave el grup marxant per devant Xavier seguit de Paco i el reste fent la nostra pujada, Jo a l´inici em vaig posar a cua per no cremarme seguint a les fieres de sempre, pero em vaig veure força bé per anar avançant posicions i situarme a pocs metres d´en Xavier, que ja havia estat superat per en Paco que coronave en primer lloc, seguit d´en Xavier, J.Porta, Albert, J.Camps, Miquel i el seu germa que arrivave bastan tocat, mentre esperavem, adalt es podia comtemplar una bellissima panorámica del rais solars atravesant els nubols i reflexant sobre el mar, maravellosa instantanea.
Seguim direcció can gorgui, descens a sac per la cornisa pasem la font gorgui, descens canyero direccio a cal escombriaire, avans d´arrivar un parell de rampetes de las que et deixan a gust, reagrupament a la creu de Sant Salvador on tornem a esperar al germa d´en Miquel que ja començave a patir de debó per seguir el ritme marcat per els routiers, matador, si no estas a nivell.Seguim direccio St. Bertomeu i avans d´arrivar trenquem per una drecera direcció Orrius on J.Camps ens fa de guia per un camí mol maco fins a peu del Parpers que enfilem per un bosc encantat, preciós paratje i mol tecnic en alguns trams, pedres per superar en mitch del cami, aixó ja em comença a agradar, btt al mes pur estil, i amago de rampa-pared la que ens tenia preparada en Joan, avans d´arrivar hi havia una drasera a la esquerra, menys mal, ja pensavem que en Joan s´havia tornat boig, pujar alló es imposible, adalt del parpers ens creuem amb els participans de la prehistorica, en Paco ja s´haigues enganxat amb ells, en Xavier i l´albert tornan cap a premia i el reste decidim anar a esmorzar a orrius, uns cargolets per mi i una butifarreta ben pasada per en Paco, porronet de vi i gaseosa i trifásic d´anis del mono que no falti, s´ha d´omplir els diposits.
Tornem cap a Premia enfilan per la metalurgica a ritme tranquilet per peir l´esmorzar, descens per cabrils, Vilassar, on despedim al super guia d´avui, J.Camps, acavan la jornada amb 60 kms. de recorregut,no esta gens malament, bon entreno el d´avui, fins a la propera cita...
SALUT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

viernes, 21 de noviembre de 2008

Salida 23.11.08

Premià – Cadira del Bisbe – Can Gorgui – El Enlace – La Cruz – Sant Bertomeu –
La Cantera – Parpers – Bosque de Gandalf - La Roca
Almuerzo
Cellecs – La Mutua – Cabrils – Premià

Salida 8:00 h

Hoy no tocaba, pero ante la demanda, podemos hacer una paradiña pa’l tripeo y el reencuentro con los prófugos.
Eso sí, antes habremos hecho los deberes, así quien no se quede ya se irá servido.
Nos estamos pervirtiendo, pero está tan bueno…

miércoles, 19 de noviembre de 2008

Font del castanyers - Les patates

El día prestave per gaudir dels plaers de la muntanya i fer un merescut atracon al restaurant bateixat per els routiers com "les patates", a la serralada de la conrrería, amb la Merçe com convidada espeçial inclosa.Ja sortin de Premia per el barri cotet es començave a un ritme fort, per despertar a la gent, Paco ens fica per un pont on s´ha de carregar la bici a coll en plan bicicros, la penya diu que millor agafar el seguent pont que es ciclable, no?,aixó de bon matí ja es massa, ens vol maxacar ja d´entrada.Enfilan direcciÓ Cabrils per devant del cementiri, per si algú arribave ja mort ens esperave en Jaume 600, el tío ja comença amb ventatja, s´ha lliurat del primer achuchón, i com sempre fa de parella de ball amb Paco enfilant cap el dolmen, seguits de ben a prop per l´alfons que se li veu amb ganes, per darrera en super Camps que no em deixa la roda fem la nostra pujada sense perdre referencia visual dels de devant, Miquel que ens trepitxa els talons i tot seguit en Jordi, Ferran prefereix retallar per el cami mes ligth per reunirse amb nosaltres a la creu de San Salvador, esta baix de forma i els routiers no perdonan.Agafem direcció Font de cera, i tornem a fotrali de nou, en Ferran es queda, pero aqui no afluixa ni deu, a Font de Cera l´esperem i decideix no continuar, el reste a enfilar cap a la conrreria.A la primera rampa, deixo passar devant al canibal amb el seu tipic rodar atrancat la cadena diu que no, i trenca, descabalgan-lo per devant i pam!, es fot hostia i amb la inercia musega el terra, sort que era un puesto tou, ple de fulles, a riure tots, i es que d´ara en endevant li cambiarem el mot per el "canibal-trencacadenes".Toca reparar, sort que en Jordi es un cicliste preparat i porta tronchacadenes, eina mol útil quan surts i més a muntanya, preneu nota, et salva de quedarte tirat.Continuem enfilant amunt cap a la conrreia per després baixar amb un canvi brutal de temperatura per la cara nort, canviem de comarca i el valles es unaltre historia del maresme en quan a clima, pero a lo lluny es divisave el fum produit per les brases del restaurant com a punt de referencia per si algú es perdia, ens esperave el gran "atracón", mes tard arrivave la Merçe gelada de la baixada, pero rapidament amb el tripeo que ens estavem foten es posa a tó, per menjar que no falti , patates , girgoles, mongetes amb cansalada, pa torrat , butifarres per un tubo , all i oli , litrones de vi i trifasc d´anis del mono per a mi, que tot seguit us atacaré pujant companys.Toca tornar i la pujada esta fresqueta encara, per devant en Jaume 600 i L´Alfons que s´avancen, en Joan i Jo tot seguits i en Paco, que portabe la tripa plena es queda a fer la pujada acompanyant a la Merçe amb el Jordi, es el moment d´atacar, el canibal té la panxa plena i esta entretingut, ting que fer el meu podi i el trifasic d´anis va de collons, a per ells, avanço i em poso a tirar devant , collons amb el Jaume sentia bramar a l´Alfons li ha senat bé l´esmorzar, pero el meu tocallo Jaume Bosch no em deixa roda, també aquet s´ha fotut tot el pla de seques amb cansalada i va fi, valla tripero i al principi ens donabe lliçons de regim... ja, ja.La baixada fins a Font de cera a sac, Paco, jaume Bosch i Jo per devant, amb ganes de guerra i per darrera el reste, ja arrivant a Cabrils els faig baixar per una trialera ligth i es despedeixen en Jordi i Jaume 600, fins a la propera, en Joan a Vilassar, Paco fins a Premia i Jo despres de despedirme agafo la nacional direçio mataro en busca dels "B", necesitave una mica més, el cos m´ho demanave, em vaig creuar amb ells a Mataro, tornan junts a Premia, gaudin d´un gran dia de ciclisme i bon rotllo amb els companys de sempre, fins a la propera cita.
SALUT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

viernes, 14 de noviembre de 2008

Domingo 16.11.2008

Ida:
Premà - Cabrils - Piedras Verdes - El Dolmen - La Cornisa - Font de Çera- Conreria- Las Patatas.

Almuerzo

Vuelta:
Conreria - Font de Çera - La Cornisa - La Cadira del Bisbe

Salida 8:00 h

jueves, 6 de noviembre de 2008

Domingo 9.11.2008


Ida:

Premià - Coll de Clau - R4- Vallromanes -Can Maimó - El Dolmen - Ca'l Arcís - La Mútua - Orrius - Cruce Can Nadal - Sant Bertomeu


Vuelta:

Improvisando


Salida 8:00 h



Boceto Equipación 2009.


domingo, 2 de noviembre de 2008

El nostre heroi del fang


Avui s´ha disputat la primera cursa del ciclocros catalá disputada en la localitat de Raimat a la comarca de lleida i en la que el nostre company Luiggi defensave els colors del C.C ROUTIER, ens ha donat un segon lloc que sap a victoria, FELICITATS CAMPIÓ, en nom de tots els companys del club. La teva constancia i dedicació estan donan els primers resultats.Aquesta noticia no podía passar per alt en el nostre blog i perque així consti i t´aixequi la moral per la propera cursa...

ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

Sortida frustrada per la pluja

Es temps de pluja companys, i plou amb ganes, no recordo ja quan fa que no plou amb aquesta intensitat, ens tindrem de conformar amb fotrali al potro de tortura o muntar una nova secció de surferos routiers com alternativa quan plou, ja que el mar quan plou está força atractiu per aquest esport, traje de neopreno i endevant, Jo m´apunto.
Avui m´hi llevat amb ganes de sortir pero al observar com estave el panorama ja preveia que no pasaria de paseixar el gos i tornarme al llit unaltre cop.En principi no plovia pero al sortir del parking ja començaven a caure les cuatre gotetes acompanyades d´un fort vent, sortida frustrada i canvi de plans, torno al llit i la santa ja mosca: no pares eh nen?, avui no surto carinyo, hi anat a treure el gos i em quedo aqui a donarte la tavarra.
Al final hi tornat a enganxar el son fins a les 11,30h. que continuave plovent.Bueno no us deprimiu per la pluja, quan tornem a agafar la bici l´enganxarem amb mes ganes, de moment toca esperar a que passin les tormentes.
Fins a la propera cita, ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

viernes, 31 de octubre de 2008

Salida del domingo 2.11.2008

GRAN PREMIO INAUGURACION BTT


Premià - Teia -Coll de Clau - La Cornisa - Sant Mateu - Can Gorgui - Vallromanes - R8
El Dolmen - El Campo de Tiro - Cruce Can Nadal - Orrius - La Mutua - La Cruz - El Jeronim-
La Cadira - Premià.

Salida 8:00 h (SI EL TIEMPO LO PERMITE)

miércoles, 29 de octubre de 2008

Nova temporada, noves il-lusions

Amb el tradicional esmorçar de Sant Must, s´acaba la temporada del asfalt i comença el BTT, la terra humida, les trialeres, els descensos i emboscades maravelloses pels boscos de la comarca ens esperan, esmorçar a les patates, en resum canviem el xip, la flaca es posará gelosa quan veigui que no la montem i marxem amb la btt.
Aquesta nova temporada que començarem, ens marquem nous objectius, renovem il-lusions,uns que si la marmotte, d´altres que si la quebranta, la remences, el ciclocros, el atletisme, ect., i aixó ens motiva per afrontar nous reptes i trobarnos a nosaltres mateixos disfrutan de lo que ens omple, ens agrada i ens mante amb un estat d´anim i una forma extraordinaria.
Fa un any, el nostre company Vallbona ens penxabe aquella maravellosa crónica titulada "La mella colla" en la que ens descrivia a la perfecció el que es portar el maillot dels routiers, descobrir el valor de la amistad compartin experiencies i disfrutan dels companys cada diumenge, i aixó es lo que importa, pasar-ho bé i oblidarse dels mals rollos.
Esperan que tots els objectius es compleixin, que disfrutem a tope junts en la nova temporada que començará...ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

jueves, 23 de octubre de 2008

Domingo 26.10.2008 - Ultima salida y almuerzo

Almuerzo en Restaurant Sant Must - Cánoves

Ida grupo A:
Premià - Mataró - Tres Turons - Collsacreu - Llinás - Sant Antoni - Sant Must

Vuelta:
Sant Must - Cardedeu - Collet - Dosrius - Vilassar - Premià

Salida 8:00 h


Atención al cambio de hora !!

martes, 14 de octubre de 2008

Salida del domingo 19.10.2008

Premià - Parpers - Cánoves - La Garriga - Sant Feliu de Codines - Mollet - La Conrería- Premià

Salida 8:00 h

lunes, 13 de octubre de 2008

Amenaça de pluja, canvi de plans

Avui el día es presentave amb un cel amenaçant de pluja, no obstan el pilot routier enfilave en direcció a la ruta marcada que mes endevant es variaria a la Roca per si plovía quedarnos mes a prop de casa,el temps ens ha respectat.
Només sortir de casa, hi anat a veure com quedave format el grup B, mol pobre asistencia, nomes eren tres, ja que aquesta setmana a mi em tocave rodar amb els A, per no perdre la comba del seu ritmet demoledor.
Només sortir de Premia ja començaven a caure cuatre gotetes i es produia la primera retirada, L´Albert, no volia arriesgarse i ens diu que es dona la volta, el reste seguim endevant.
El ritme fins al peu de l´Orrius bastan alt marcat per Luiggi, em poso devant a rellevar per arrelentir una mica pero no hi ha manera torna a pasarme i més ritme,que sino ens dormim.
En la primera dificultat de la jornada, l´orrius, em poso a marcar a plat un bon ritme d´ascençió, darrera no perden roda Kime.t.,Paco,Luiggi i J.Bosch forman el grup d´escapats, Luiggi ens dona un canvi de ritme i s´emporta enganxat a Paco que no vol que s´escapi facilment l´heroi del fang en solitari, el reste ens quedem tallats veien com ens van guanyan metres,quin ritme que porten aquets dos, imposible de mantenir roda, toca fer la teva pujada en funçio de l´estat de forma, adalt arrivan Paco i Luiggi amb cara de gos del esforç per coronar seguits d´en Kime.t.,J.Bosch i J.Porta, per darrera el reste feia la seva pujada.
La baixada per la cara nort de l´orrius mol mollada i perillosa, sort que han arreglat l´asfalt i no anian bonys de les rels, ens reagrupem a la Roca i canviem l´ítinerari, agafem direccio parpers, on es lliura unaltre batalla amb Xavier de protagoniste, vol escaparse i l´Enfant no li deixa sol,a roda, el reste a pocs metres i per darrera Jordi que m´anima per no quedarme massa despenxat per fer la cronica de la jornada, aquets no respecten ni al croniste, quines fieres, van com a motos.
Continuan en direcció a la nacional ens tornem a exprimir baixan per la carretera direcció al carrefour, a tota maquina en Luiggi i Jo má a má, a 48 I 50/h, guerra al bodi companys.
Passat Mataró enfilem per la carretera de Mata a bon ritme fins a ST.Andreu de LLavaneres on fem la paradeta per repostar, menys mal, ens fotarem el platanet per agafar forces i continuar fins a Arenys per tornar ja a Premia de volta per la nacional a un ritme infernal en alguns trams, a Xavier no se li acaven les piles i ens fot un dels seus demarratxes, agafat com puguis a roda, torna la festa, a 50 i sense tregua fins a Mataro on ens creuem amb Mengual, que sortia de paseig i s´afegeix al grup,té ganes de rodar de nou amb els companys routiers.
Ja només quedave el repechó del Calipso disputat a mort entre un incombustible Xavier i l´Enfant Terrible que esta en totes les batalles, fantastic espectacle vist per darrere per el reste de companys. La veterania a superat a la joventut, per una roda.
Nomes quedave la serie de Mengual avans d´arrivar a Premia, a 5O/h ens posa en fila d´un, completan la jornada amb 91 km. de recorregut, mitcha de 28,5 km/h i en la que han asistit els routiers: Paco, Luiggi,Xavier,Kime.t.,Jordi,J.Camps,J.Vilaseca, J.Bosch i el croniste d´aquesta setmana, J.Porta.
Fins a la propera cita ,ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

martes, 7 de octubre de 2008

Salida domingo 12.10.08

Premià - Orrius - Cánoves - La Garriga - Sant Feliu de Codines - Mollet - Conrería - Premià

Salida 8:00 h

lunes, 29 de septiembre de 2008

Mundial de Varese


Tal como se desarrollaban los acontecimientos, presagiábamos lo peor. Por un momento, la remota posibilidad de que Joaquim Rodríguez en un milagro similar al de Alonso en Singapur, pudiera dar la campanada y se llevara el título nos ponía los pelos de punta. Bastante convulsionado está últimamente el patio tras el anunciado regreso de Armstrong. Ahora sólo nos faltaba esto. La credibilidad del ciclismo bajo mínimos.
Podemos imaginar los titulares de medio mundo: El ciclismo español consigue el mismo año Giro, Vuelta, Tour, Olimpiadas, UCI Pro Tour y Mundial. Además de clásicas y otras Vueltas también importantes. Pat McQuaid podría seguir disparando con la operación puerto hasta el día de su jubilación.
Por desgracia para ellos y suerte para nosotros, los aficionados, ni Freire, ni Valverde, ni Samuel, ni tampoco El Purito, ganaron a pesar de toda la parafernalia que ya les había adjudicado la victoria.
Italia (Bettini), quiso despedirse por la puerta grande. Y lo hizo de la única manera que posiblemente podía: usando la estrategia. La fecha, no podía ser más señalada. En una pirueta el destino así lo había establecido y debía conjugarse.
A una vuelta del final, marcándose un enorme farol, el Grillo consiguió de una tirada llevarse todos los triunfos.
A la vez que dejaba con dos palmos de narices a sus guardianes, rendía el mejor homenaje que el ciclismo podía ofrecer a la figura del tahúr por antonomasia en el día de su desaparición.
El mítico Paul Newman y su interpretación en el “El Golpe”
Su música ya es un clásico.

martes, 23 de septiembre de 2008

La grandeça d'aquest esport

Aquest diumenge a les 8.00 l´ambient de rodadors que hi havia a la gran via era massa, a la cruilla de la riera, els del grup B: Jota, Jossepe,Pablo, Toni, Angel i A.Tomas, devant de la botiga d´en Paco el grup A: Paco, J.Camps, Xavier, Albert, Alfons, Kime.t.,Luiggi, Cristobal i J.Porta, mes tard s´afeixia en J. Bosch, i al fons de la gran via, devant de la Salle un nombròs grup de btt:" els buitres",que més d´una vegada quan amenaça pluja i plou m´hi apuntat amb ells, veura aixó de bon matí ja et posa en ambientillo i et carrega les piles.
L´amanida de ports d´avui ha estat fantástica, en font de cera s´escapave per devant Luiggi i Kime.t, pero per darrera el trenet perseguidor comandat per Paco en el cual m´hi afeixit fins que hi pogut junt amb J.Bosch, ja calculaba neutralitzar als de devant, menys a Luiggi que coronave primer. Avans de la graella a esquerres hem quedaba despenxat del grup perseguidor, pero per darrera arrivaba un pletóric Albert portan a roda a Cristobal i m´hi afeixit comodament fins adalt a mol bon ritme, s´ha pujat mol rápid el primer port i devant queden tres mes amb el Orrius com el plat fort de la jornada.Ja en la carretera de La Roca, Xavier prova d´escaparse en solitari, per darrera se segueix a ritme fins que a Luiggi, li pica el gusanillo i no se si es vol escapar també per colaborar amb ell, pero ens posa en fila d´ún i canya, agafat com puguis que el tren acelera i la locomotora de devant no esta per romanços, a sac, valla amb el aperitiu per afrontar el Orrius, neutrlitzen a Xavier avans de la Roca, relacxem un xic el ritme i cap amunt, tocan els 4km. més durs de la comarca.L´ambientillo de cicloturistes pujan era massa, ens varem fer un fart de engullir "palomites", aquells rodadors amb vestimenta groga que ens van acompanyar en la pujada, gent bastan gran que afrontaben el orrius al seu ritmet, els que anaven mes escapats sels notabe la respiraçió de lluny, anaven bastan petats, quan anaven pasan routiers es quedaven bocavadats amb el nostre ritme, mes d´un fotia alguna conya dien que al final tots arrivarem , mes tard o mes d´hora, pero les batalletes dels routiers son així.
Adalt sembla que Paco i Luiggi han arrivat maxacanse per coronar primer, i es que Paco segueix ahi, donan-lo tot, a pesar del bon estat de forma de Luiggi, avui han patit de debó els de devant en el freg a freg, per darrera entrava Kime.t. , que cada dia va a més, fins que algun dia pot ser doni algún ensurt als dos de devant, qui sap!, per darrera l´Albert, Cristobal i Alfonso,que en la pujada m´han despexat a mi uns metres, i mes anrrera completaven el reste de routiers.
Al final de la baixada del orrius tornen a Premia tres routiers, Luiggi, J.Bosch i l´Abert, el reste direcció Dosrrius a afrontar el bordoi, Xavier tambe es despedia giran a Dosrrius, ja només quedem 6.
En el Bordoi em sentia bé i no trec el plat,haviam que tal pujo, les fieres per darrera no em deixen roda, m´esprimeixo una mica avans del descansillo pero pasat el pont i portan als demarradors darrera prefereixo aixecar el peu i per darrera m´asorveix tot el grup, quedanme pujan a cua del grup i presencian com Alfons i Kime.t. es disputan en un demarratxe bestial a favor de Alfons el tercer port de la jornada, bon espectacle.
Á Llinars,després de la baixada del bordoi em despenxo Jo en busca del grup B, si arrivo massa d´hora a casa trovare a la famili clapan o pot ser la dona em doni el mocho, prefereixo fer la volta per Sant Antoni de Vilamajor i en direcció a Samalús on mels trovo que baixen desperdigats, primer el jota seguit per l´Angel i el reste que no es veuen en lloc, pregunto al Jota: On son el reste del grup?, s´han perdut per darrera ens trovarem tots a St.Antoni al restaurant.Al arrivar al restaurant el reste del grup no portaven mol bones cares, L´Antonio Tomas els avia liat amb una de les seves, en fin que no se us pot deixar sols, que us perdeu, ara toca l´esmorzar i no discutiu mes, que dintre vaig veure ahir mentres saboreixave un plat de tripa amb sigrons una pota de pernil amb mol bona pinta, sommi endevant i força aqui també.
Després del tripeo tots cap avall, direcio Llinars, sembla que ha sentat bé l´esmorzar, en Jota va al devant i va fenómeno, no deixa el cap fins a llinars, pero al repecho de l´autovia , just en la rampeta curta, se li escapa el peu del pedal i li toca pujar a peu, no posa el desarrollo adecuat i la rampeta se las trae.
Saltem al maresme per el collet, no sigui que ens senti malament l´esmorzar, a bon ritme pero sense forçar que Jossepe te molesties al genoll, arrivada a Premia completan la jornada entre els coleges canyeros del A i els companys triperos del B, no ting soluçió, que hi farem.
Fins a la propera cita: ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

domingo, 21 de septiembre de 2008

Ensalada de puertos

hoy domingo 21 de setiembre nos hemos encontrado unos cuantos kamaradas de dolor "routier cc": Paco, Luiggi, albert, jaume bosch, alfonso, jaume pota, joan camps, xavier, cristobal y kimet(yo). nose si me dejo a alguien, pero el resto aunque no hayan asistido, seguro que estaban presentes de espiritu:
-El primer puerto de la jornada, a pie parao, era el font de cera, y ya ha habido batallita, entre luiggi y yo nos hemos encargado de endurecer la subida:
FONT DE CERA:
1-LUIGGI 2-PACO 3-KIMET

una vez todos reunidos tras el descenso nos encaminamos hacia el mounstro de la jornada; el orrius por detras, y mas o menos se ha repetido la historia, pero esta vez ha sido paco quien ha endurecido y mantenido un ritmo infernal, eliminandome a un kilometro de coronar:
ORRIUS:
1-LUIGGI 2-PACO 3-KIMET

el resto han coronado con poco tiempo perdido, y ya se notaba que alfonsito venia fuerte por detras, como paso a relatar a continuacion:
-en el bordoi ya no quedaba nada mas que el 60% del peloton, y paco ya no tenia ganas de mas fregaos; se ha subido tranquilo, y en un sprint final, alfonso me ha reventado coronando primero:
BORDOI:
1-ALFONSO"TSUNAMI"TORRES 2-KIM E.T. 3-CRISTOBAL"EL TAPADO"

y ya en el ultimo puerto del dia se ha repetido la misma historia que en el 3º: subida tranquila con identico final:
COLLSACREU:
1-ALFONSO"TSUNAMI"TORRES 2-KIM E.T. 3-CRISTOBAL"EL TAPADO"

y entonces llegaba lo fuerte del dia: una contrareloj a rueda de unos fieras desconocidos, a 47km/h hasta premia.

kimet

miércoles, 17 de septiembre de 2008

La clasica del Farell amb vellas glorias dels Routiers

La sortida es presentave amb una motivaçió especial, es presentaven a la sortida antics legendaris del C.C. Routier; Carles Pujadó, Toni, faltave Miguel de Teia i Oscar, el de Valls, li queda una mica lluny al company pero de ben segur li haigues agradat estar entre nosaltres , no, Oscar?.Mol bona asistençia a la cita: Paco,J.Camps,Luiggi, Ferrer, Cristobal, Albert, Kime.t.,Ferrer, Carles Pujadó, Toni,A. Tomas, Miguel i el que suscriu aquesta cronica J.Porta.El perfil de l´etapa es presentave amb tres dificultats amb 1.325 metres de desnivell acumulat i 102 km. de recorregut.El primer port, La conrreria, enfilan tots en bloc a un mol bon ritme fins a mitch port, els mes en forma amb el seu alegre ritme ja començan a despenxar gent per darrera, pasada la paella a esquerres Paco alegra el ritme, s´enganxan a roda, Luiggi,Ferrer, kime.t. i Albert, Jo em tallo uns metres, per darrera em pasa Carles i m´enganxo a la seva roda, coronan a la par amb ell a uns metres de les fieres de devant, fantastic!,bona pujada, a una mitcha de 18,5km/h., no esta malament per ser el primer de la jornada, per devant quedan dos ports mes amb el farell com a port estrella.A Martorelles esperem a Miguel, avui es presentave amb els "A", sapiguen que el ritme es alt per ell, pero com li vaig dir que seria una sortida ligth i de germanor amb les velles glories es va animar a vindre, pero aixó de ligth amb els "A"...imposible.Continuem atravesant Mollet per el centre fent uma mica de turisme urba, enfilant direcció caldes de montbui, vent de cara, per darrera es queda un xic retrasat en Miguel, toca aixecar una mica el peu, em poso devant per aminorar una mica el ritme i donarli temps a ficarse a l´abric del grup.Arrivem al port estrella de la jornada, el Farell, amb 9 km d´ascençió, mol "ratonero" , ideal per presentar una emboscada, ja que la referencia visual dels de devant es perd en els revols, Paco que no vol sorpresas, inicia marcant un ritme exigent per anar eliminat i fer la selecció dels que li presentarán batalla, Luiggi, es queda una estoneta en el grup perseguidor, avans d´iniciar el port, ja em deia que es miraria de reservar per no forçar la cama, pero com es un batallador i li va la marxa, no es pot resistir la tentaçió de lluitar per anar a buscar als escapats i ens diu adeu fent un canvi de ritme, el grup perseguidor continuem al nostre ritmet, per devant ja estave format el grup d´escapats, Paco,Kime.t., Ferrer i Luiggi.El grup perseguidor format per Carles Pujadó,Toni, Cristobal, J.Camps i Jo, marcant el ritme fins a mitch port que em dona relleu l´Cristobal i poc a poc incrementa i ens guanya uns metres, sense perdre la seva referencia, pero el tío va a mes, deia que no estave bé el tío pero aqui no pots enfiarte de ningú, va guanyant metres fins que li perdem la referencia visual,Toni, Carles, J.Camps que no es desenganxa, va pujant fenómeno, com no m´espavili aquest em deixan tirat, arriva un terreny mes apte per anar a intentar caçar a l´Cristobal, faig camvi de ritme i a per ell, per darrera es quedan, segueixo incrementan fins que torno a veure a l´Cristobal pero em fanten molts metres per avançarlo ja al final de la pujada, per darrera el reste del grup perseguidor trapixan-me els talons, segon port amb bona nota, bé, el tercer port, de moment el fare a taula, esmorzan un parell d´ous ferrats amb beicon i patates fregides, amb els companys triperos que ens acompayan per darrera,l´Antonio Tomas i Miguel, que també pujan el farell, al seu ritme pero pujan, que es lo que importa.La tornada ens va anar de fábula, a un ritme mol bó i el vent a favor, saltem al maresme per la conrreria, la birra de rigor a Premia per completar un gran día de ciclisme i bon rollo amb els vells rokers del C.C. Routier, fins a la propera cita ,que us esperem a tots, ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

martes, 16 de septiembre de 2008

Bailando con lobos

Luis en su blog nos cuenta la película de la etapa de hoy. Poco o nada queda por añadir a su magnífica crónica. Por mi parte comparto su entusiasmo por lo gratificante que nos resulta el reencuentro con los compañeros en el arte de dar pedales.
Hoy durante un momento de la vuelta lo pensaba: a pesar de las ausencias, (hemos echado en falta a Guillermo, a Jaume Bosch, a Javier a Mengual, a David , Miguel “Campeón” y Pau que se han descolgado a última hora), a pesar de las ausencias como digo, como por arte de magia han aperecido Toni, Cristóbal, Farré, Antonio Tomas, Miguel “Jotica” y Carles Pujadó que junto a los asíduos Joan, Kim, Luis, Jaume, Alberto y un servidor, hemos configurado un ilusionado grupo ávido de rememorar viejos tiempos. En el ambiente se notaban las ganas de ser y estar en esos momentos, bajo ese cielo, rodando y charlando junto a kamaradas de mil y una batalla.
En el apartado “pique deportivo”, personalmente y pese a haber salido escaldado de La Conrería, El Farell y El Parpers, me voy contento con el ritmo marcado. Como todos y cada uno de nosotros.
Hoy el baile ha estado animado, miraremos para lo que queda de temporada, de que no decaiga la fiesta.

Vuelta domingo 21.09.08

Premià – Font de Cera - Orrius – Bordoi – Collsacreu – Arenys de Mar – Premià

Salida 8:00 h

miércoles, 3 de septiembre de 2008

Retrovada "Canyera"

Després del parentesi estival, aquest diumenge es preveia una sortideta relacxant, el perfil assenyalat era ligth i apte per a tothom, no obstan sempre en els routiers hi hs qui li agrada alegrar una mica la festa i només ens faltava el trio calavera que sens va afeixir a Montornes, vaya trio!.En el primer coll, la Vallensana vaig sortir per alegrar una miqueta la pujada, després de l´amago d´escapada de Jordi vaig pensar que siguen un port curtet i foten una forta arranacada tindría opcions de coronar devant, entre que s´ho pensan en anar a caçarme ya estic adalt , pero per darrera es van posar a treballar rápid per anar a neutralitzarme, primer en Kime.t., una mica pujat de pes pero com sempre lluitador quan es posa la pista de cara amunt, després com no, en Luigui que esta en tots els sidrals, peró al tanto que en Ferrer va enganxat i se li veu mol fi al rey del btt, més andevant arriva en Jordi que em brinda un ritmet soportable i dona anims , m´enganxo al seu tren pim... pam..., fantástic ja tenim en Kime.t. a tir, adalt el rematem, no va confiat,comença a mirar enrrera, tot seguit ens pasa Paco amb el seu caracteristic pujar atrancat, sembla que se li desmonti el cos serpenteixant sobre la bici, i en xavier tot seguit com aquell que no vol la cosa pero cap a munt, per darrera J.Camps i Mengual a pocs metres completaven el grup.Agafem després del descens direcció La Roca a bon ritme, al arrivar al semáfor de Montornés que ens obliga a parar, observem per darrera un trio que es trobaven a gust seguin el nostre ritmet, pero al tanto que aquets tenen pinta de rodadors i de ben segur que s´anima la festa, a sobre un d´ells conegut de batalletes del nostre Luigui en el Fang, L´ Isma ,un "bicho malo" com l´anomena carinyosament Luigui en la seva cronica, té un curriculum que ti cagues, dons s´entretindran explicanse batalletes i anirem tranquilets, pero d´aixo rés, al arrivar a les primeres rampetes de Marata comença el festival, agafat com puguis que començan a tirar de valent el trio calavera, i només li faltave aixó a Luigui que li va la marxa i va fort.No hi pujat mai el corro a aquell ritme, de carrera, sort que en Xavier em brinda roda passat el desvio, ens haviam quedat un xic anrrera i conseguim enganxarnos al grup, per darrera es queda tallat en Jordi, no enganxa ni boig, alerto al grup de que es queda i que l´esperem adalt, pero amb la marxa que portaven els de devant, no s´enteran, van a sac, pero Paco en confirma que si l´ esperem adalt, o.k., pero aquesta festa no ens la podem perdre,tots en bloc fins a 700 metres, just al arrivar a la emboscada, salten les fieres i lliuren una batalla per coronar, el reste anem desfilan com podem, toca esperar en Jordi pero aqui no s´enteran i segueixen ,Paco i Jo esperem a Jordi i conseguim arrivar a donar caça en la font de St. Esteve de Vilamajor on fem la paradeta i mes d´un haigues fet la fonda. omplim bidons i direció Bordoi on es lliura unaltre batalla per coronar, quinas fieras aquets del trio calavera, Jo mantenia el ritme que per darrera ja feia bastan mal, fins que el melenas fot un demarratxe desde darrera sorprenen als de devant i aqui em quedo tallat , darrera a uns metres del Ferrer, Luigui continua amb els tres convidats en la lluita per coronar, pasa L´Isma primer, i segon en un freg a freg amb el melenas el nostre Routier mes en forma Luigui, fantástic company,has salvat la honrilla Routier.Al arrivar a dosrrius parem per reagrupar, i cap avall, li toca a J. Camps tirar del grup, pero ja porta masa estona devant i a mi em queda bencina per donar l´ultim alegret relleu, dons endevant que segur que Mengual també vindrá a exprimirse una estona, pero llástima, crits per darrera ens obligan a parar, al Xavier anave tan bufat perseguint que li ha saltat hasta el crono per la pista.Reiniciem la marxa i avans de Vilassar unaltre apreton, es que aqui no para ni deu, quina canya de baixada, direcció Vilassar al tanto al negociar les rotondes que entrem en la jungla del cotxes, i qui porte mes acer guanya, ens animem massa per fotra tota la butifarra per terra,la bogeria del routiers ja s´acabe per avui, quina llastima companys, sera fins a la propera cita, hi disfrutat com un cosaco, merçes a tots. ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS. J.Porta

domingo, 24 de agosto de 2008

Super-Jota corona Santa Fe

Avui hem fet una sortideta ligth a Sta. Fe, a les set i mitcha ens hem juntat tres routiers, Miguel, Jota i Jo amb l´intençió de pujar a la muntanya sagrada, la máxima dificultat que tenim més a prop.El día estava amenaçador, quan ens apropavem cap el destí, es veia de lluny uns nubarrons que tapaven practicament tot el cim, peró a mida que s´axecave el día s´anave obrin sense arrivar a obrirse del tot.Començan l´ascenció,ens han passat tres ciclistes que anaven al mateix destí, anaven amb un ritme superior al nostre, nosaltres seguin al ritme ligth marcat per donar anims al nostre super-jota, que no sabiem com respondría a la dificultat, pim... pam, pim... i cap amunt, pasades les pimeres curves en Jota ens diu que anem al nostre ritme i que Ell ja arrivaría al seu pas, en Miguel prefereix fer-li costat i Jo i fet la meva pujada amb l´intençió de agafar al trio que ens havia avançat al inici per animarme una mica la pujada, els hi donat caça just avans d´arrivar al tunel, quan hi arrivat a la seva alçada i descansat una mica darrera recuperan-me una mica, peró aixó de caçar dona moral i em trobave amb ganes de tirar d´ells hi m´hi posat devant marcan el ritme, s´han enganxat a roda i a uns tres kilómetres de coronar un d´ells ha fet un canvi de ritme fort amb l´intençio de despenxarnos al reste i aqui a començat la batalla per coronar, el ritme era fortissim i sabía que no es mantindria tanta estona aixi, despres de tans kilómetres pujant el dessgat es notable, quan a afluixat una mica hi tornat a posarme devant tornan a fer un canvi de ritme que no han pogut respodre i s´han quedat, al arrivar al restaurant ens hem retrobat i hem fet la butifarra amb secas esperan que arrivesin en Miguel i Super-Jota, que quan ha arrivat tenía una cara de satisfaçió que semblave un nen, duxat en suor,i super motivat per haver superat el cim, Bravo Super-Jota has demostrat la teva capacitat de patiment, aquesta ascenció et donará confiança per les properes pujades, ara prohibit encendre el puret, que aixó no es bó, respira fondo els aires del montseny que això es la millor vitamina.La tornada li fet amb dos joves rodadors rodadors de mataró, Miguel m´ha dit que no tenien presa i que marxes amb ells,sense esperar a que esmorçesin, es faria massa tard per a mi.Aquets tenien intençió de fer la pujada al Turó i baixar per la costa i mosqueroles, que no pases tan fret, queda mes proteixit del vent per els arbres, avans d´arrivar al desvio han decidit no pujar al Turo, i tirar cap avall,A les primeres curves ,punxada d´un d´ells, que fotut es punxar quan baixes fort, per sort ha sigut de darrera, continuem baixan a sac, es fantastic baixar quan coneixes el terreny, anavem com a motos, inclus un cotxe que ens anave devant ens molestave i li hem fotut una passada ya passat Mosqueroles.La tornada a sac amb el vent a favor, saltan al maresme per el bordoi i gaudin d´un autentic día de ciclisme, que m´anira mol bé com entreno per la meva propera cita del día 30, la marxa de la pallaresa, s´ha d´estar preparat per fer Or, que es el meu objectiu.Fins a la propera citai esperan que aviat ens retrovem...
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

J.Porta

domingo, 10 de agosto de 2008

El regreso de Alfonso


Hoy 10 de agosto hemos matado el gusanillo con una salida del grupo de las light o salida canapé.
A estas alturas de la temporada, cubiertas con más o menos fortuna todas las aspiraciones ciclísticas, algunas de ultimísima hora como la Pesarrodona de Guillermo, o la victoria del “elefantino Pantani” en un mano a mano sobre “el caníbal” (espero que una vez conseguido no pierdas el interés, yo prometo seguir poniéndotelo dificil), y una vez que han vuelto a su cauce las aguas que la penúltima incontinencia de “E.T.” se encarga de agitar, tocaba algo apetecible a todos los paladares y ligerito de digerir.
La propuesta: Estiramientos hasta Sant Pol, calentamiento entre frondosos y tranquilos parajes de la cordillera litoral, antes de afrontar la dificultad del día, El Collsacreu; para después de un placentero descenso hasta Sant Celoni, cubrir los kilómetros basura (sólo han servido para incrementar la cuenta del “cuenta”), por Sant Antoni de Vilamajor hasta llegar a Cardedeu donde se iba a plantear la última batalla. El Collet.
Pero vayamos por parte, El Collsacreu; prueba de lo confortable que hasta entonces había sido la salida, es que las hostilidades se han roto nada más pisar el primer metro del puerto. Por delante Guillermo, Jaume B. y Alfonso han sacado cincuenta metros que por el ritmo propuesto querían hacer valer. Por detrás, Joan y Alberto se acoplaban al ritmo que querían mantener, y entre medias, un servidor ajustando también la calculadora. No me ha dado tiempo, porque Kim me ha adelantado con un fulgurante hachazo que le ha servido para enlazar con los fugados unos instantes antes de quedarse clavado. Lo cierto es que hasta entonces él era el único que había intentado endurecer la jornada marcándose varios solos, pero a principio de puerto y con los fieras que había era difícil que prosperase su intento. Bueno quizás en un arrebato de genialidad se ha querido autoeliminar, vete tú a saber. Poco a poco he ido prosperando hasta alcanzar al trio, mejor dicho, al duo, por que en ese momento Guillermo estaba alejándose de Alfonso y Jaume, lo que me ha obligado a ir a buscarlo. Una vez alcanzado, he intentado marcar un ritmo algo más fuerte por si se quedaba, pero ya sabía que sería inútil. Guillermo está bien y para demostrarlo me ha ganado el larguiiiiiísimo sprint de la cima.
A escasos metros ha llegado Alfonso, que éste si que quería robarnos la cartera. Después, Jaume, Kim, Joan y Alberto.
El Collet lo hemos afrontado como siempre: mintiendo. Ya nadie se lo cree. Vamos a subir piano piano, y a la que miras, vas a 25 por hora y preparándote para echar el resto en el sprint. Y aquí, el gran especialista, con todos los respetos para los aspirantes, en llevarse la gloria sin dar un palo al agua no es otro que Alfonso.
Cuanto mas duro y disputado sea el sprint más fácil aparece él en el último momento
para ganar. El de hoy ha sido algo apoteósico. Chapeau!

Ché pibe, que bueno que viniste.

lunes, 4 de agosto de 2008

Jordi vs Oscar y la canción del verano


Ahir diumenge, mentre rodàvem com posseits a velocotats de vertigen em va venir al cap una cançó. Diu així "No estamos locos/ sabemos lo que queremos/ vivir la vida/ igual que si fuera un sueño". I la versió que em venia al cap era quelcom com "Estamos locos/ no sabemos lo que queremos/ nos va la vida/ pedalear que esto no es un sueño".L'exemple clar de la transformació de la cançó va ser a l'altura de Sant Celoni, amb una brisa d'aire a favor, rodant enfilat a 50km/h, quan aixecàvem el peu i reduíem a uns 38 semblava que anessim relaxats. M'agrada aquesta sensació de rodar ràpid, veure que vas al límit, encara que després a la pujada de Riells no arrii ni endarrera. Les cames inflades i la falta de mentalització per pujar es van combinar per què em rendís a la primera rampa. Ara, ja li deia al Quim fa uns dies al blog; que bé que es veu la batalla des de darrera.Tot i la pallisa, la companyia va ajudar a fer-la més portable. Vam sortir 9 ciclistes i ens vam anar tornant en grups de ressagats, escapats i pilot. Així que em sembla recordar que no hi va haver ningú que es quedés sol en cap moment. El desé ciclista va ser la calor. Companya incansable i que no falta mai a la cita durant els mesos d'estiu. La seva amiga la humitat i la xafogor també van fer acte de presencia, i així cada cop que ens vam aturar en un semàfor de la nacional podíem notar una bona bufetada i com els braços començaven a regalimar de suor.
totes les sortides haurien de ser així, animades. amb una bona colla de participants, i amb circuits exigents o ritmes exigents. Ara bé, també hem de pensar en descansar de tant en tant, que si anem fotent pallises com aquestes cada setmana no aguantarem fins a setembre.
La setmana que ve més.
Jordi

miércoles, 23 de julio de 2008

Va per a Tu, Alfons

La sortida d´avui ha sigut mol significativa , com cada any el club fa l´homenatge al nostre estimat company Alfons , que no t´oblida ni te oblidará mai, una abraçada ben forta a tots els que van patir aquesta lamentable perdua en nom del Club Ciclista Routier. A primera hora semblave que l´ásistencia sería fluixa, a les set només hi habia tres rodadors devant de la botiga, Lluigui, el més puntual, fidel a la causa esperave al reste de companys que ja anaven arrivan. Quan semblave que només eran cuatre gats, a mida que anavem rodan sortien com a volets routiers per els solitaris carrers de Premia , pujaben per la carretera de Premia de Dalt , baixaven, sortien de tot arreu , en el semafor de la nacional ja eran nou, tots fidels a la cita, d´on collons han sortit tants routiers, sembla com un miracle?, que maco, cada Diumenge hauria de haver aquesta asistencia, mes endevant s´afegian dos mes a Argentona, total once: Paco, Luis, Kime.t., J.Mª, J.Bosch,A.Ferrer, J. Vilaseca, Toni, J. Camps, Miguel de masnou, i el que suscriu aquesta cronica J.Porta. En la sortida hi hagut una mica de tot ,tranquilitat, moments de pals ja en el Bordoi, rodadors en bloc fins a St, Celoni, moments emotius en el minut d´aturada en el maleit pont, mirades sifnificatives entre els companys que el coneixien i ho van patir mes directament, després la duressa de l´ascençió a la muntanya sagrada: El Turo de L´home, i puntilla final de tornada amb vent de cara que ha fet treballar de valent al gregari terminator Luigui, el reste estava mol desgastat. La vesant mes dura de la pujada al Turo ha estat el plat fort de la jornada, enfilant tots a ritme ligth per Mosqueroles, on el grup anave a ritme tranquilet fins arrivar a la costa, on ja es començave a trencar, per la cua, Miguel que no esta tan entrenat comencave a deixar roda, l´Enfant , per devant comença a alegrar la pujada fent canvi de ritme i emportanse a roda a mi i en guillem , protagonitzan la primera escapada , quan semblave que el ritme començave a fer mal per darrera, l´enfant fa un parón giran la vista per veure la situaçio de carrera, quina llástima amb lo bé que anavem ,podiem haver arrivat als revols del 14%, i camuflarnos una mica visualment del grup perseguidor, crean nervis al "Canival", que no li agrada perdre la referençia visual de les seves ovelletes routiers, no sigui que es perdin, l´enfant no sap soportar el pes de fer de gregari, s´estima mes no desgastar tant per si adalt agafa pajaron, i dona lloc a que ens neutralitzin per darrera el grup perseguidor comandat per Paco. Continuan cap adalt es en Toni qui fa un demarratge dels seus en els revolts deL 14% que començan a passar factura, collons amb lo bé que anavem i ,somi! , a patir tocan, aqui ja es trenca el grup quedant els mes forts devant i el reste sense perdrens referencia visual per no quedar massa despenxats. Al arrivar a la cruilla per enfilar al Turo, no te desperdici l´mpresionant paisatge que es divisa , els pobles semblan com ficats en un pesebre, la vista es perd en l´horitzo, vella panoramica en un día clar et carrega de moral ,lo que acabes de pujar i endevant i força només queden els cuatre últims , els mes "heavis", els que et posen a caldo, semblan com els cuatre ultims del pas de la casa, regular i regular, pim...pam, pim...pam i l´orgasme arriva..., coronas el Turo, els companys amb mes bon estat de forma esperant al reste adalt comentan l´ascençió, sembla que en Guillem ha fet treballar de debó al Paco per coronar, l´enfant contan els minuts que li han tret i que ha tret ell, sempre amb la calculadora, quina obsesió, i per darrera el patiment de Miguel que ha pogut amb la muntanya sagrada, ajudat sicologicament per Luigui que ha preferit no entrat en la lluita per coronar, menys mal. A la tornada , ha estat en Luigui qui ha portat el pes , treballant de valent de gregari contra un fort vent, ell no s´havia desgastat en la pujada i anave mes fresc que el reste de rodadors, que hem tingut la sort de cara ja que un nombros grup ens a fet d´abric situanse devant nostre, fantastic, bona tornada. L´ultim port de la jornada, l ´enfant fa un petit demarratge i paga el error, pateix per seguir roda de les fieras que si li escapen i a punt de ser caçat en la pujada per el grup perseguidor que el pasa ja baixant la cara est , aqui no para ni deu, arrivada a dosrius afluixem a esperar els despenxats , continuan cap a Premia completan una jornada sense incidents, amb 127 Km. de recorregut ,i en que el principal protagoniste eres Tú, ALFONS.

ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS

J. Porta

sábado, 19 de julio de 2008

Calendario 2008 hasta la fecha

F. anuncio F. salida Dias Recorrido

27.01.08 03.02.08 7 Ca’l Coix
06.02.08 10.02.08 4 Mirador de Tossa
14.02.08 17.02.08 3 Hostalric -Bordoi
18.02.08 24.02.08 6 Las Costas

26.02.08 02.03.08 5 Parpers-S. Feliu-Samalús
02.03.08 09.03.08 7 Conreria-Orrius-Bordoi-Collsacreu
12.03.08 16.03.08 4 Tres Turons-Collsacreu-Las Antenas-Parpers
17.03.08 23.03.08 7 Se avisó que decidiríamos el recorrido en la salida
17.03.08 30.03.08 14 Marcha Vilafranca

17.03.08 06.04.08 21 Vuelta de Gallifa
07.04.08 13.04.08 6 Marcha La Segarra-Solsonés
07.04.08 20.04.08 13 Bordoi-Sta. Fe-Las Antenas
13.04.08 27.04.08 14 Marcha Racons de La Conca

20.04.08 04.05.08 14 Bordoi-Collformic-Sta.Fe-Bordoi
11.05.08 Terra de Remences
12.05.08 18.05.08 6 Collsacreu-Collformic-La Pullosa-Marata –Parpers
18.05.08 25.05.08 7 ANDORRA –Se anulo por falta de consenso
23.05.08 25.05.08 2 Playa de Aro- El Masnou –Tossa

27.05.08 01.06.08 7 Turó de l’Home – Homenaje Alfons
03.06.08 08.06.08 5 Font de Cera- (Marcha Rutes del Montseny)
09.06.08 15.06.08 6 Bordoi-Collformic-Estenalles
22.06.08 La Quebrantahuesos
25.06.08 29.06.08 4 Collsacreu – Las Costas

02.07.08 06.07.08 4 Bordoi-Riells-Collsacreu
08.07.08 13.07.08 5 Parpers-Samalús-Sant Feliu-Font de cera
08.07.08 20.07.08 12 Turó de l’Home –Homenaje Alfons


Dias indica los días de antelación que se anunció la salida en el blog.
Solamente La Terra de Remences y La Quebrantahuesos no han sido anunciadas.
En rojo las salidas que no pudimos hacer por lluvia

miércoles, 16 de julio de 2008

Routier perdut per l´Angliru


Salutacions a tots els routieromans, ja fa un mes que estic desconectat de vosaltres i aixó no pot esser, les vacançes fetes desde mitjans de juny fins mitjans de juliol i una operació de menisc de la dona em tenen mol ocupat. Aquestes vacançes no m´hi desconectat del tot de la bici, vaig visitar Amsterdam, ciutat de les bicis per esçelencia, alla tenen una mentalitat que caldria que entresi aqui, tothom es desplaça en bici, es fantastic, bicis per a tot arreu. Quan vaig tornar d´Amsterdam vaig anar cap a galicia, visita obligada a la meva filla gran que viu allá, per el cami cada any faig una paradeta per els pics d´europa , a fer una mica de muntanya, i com no fer pujades miticas amb bici, aquest any tocaba l´Angliru, l´olimpo del ciclisme, el mes dur junt amb el Mortirolo, son dos cims que per tot ciclista es un repte. Vaig fer nit a Riosa, si alguna vegada hi aneu, us recomano l´hotel sierra del aramo, tracte esçelent i només anian que dones amb molta entrega perque et trobis com a casa, em vam fer avans de pujar a l´angliru un esmorçar de collo de micó, especial per ciclistes avans de pujar el mític port, la meva dona deia que ja havia dinat, i a mi que soc un tripero de collons em va anar fantastic per no agafar pajara al pujar. El port te dues parts diferenciades en quan a duressa, la primera l´afrontas amb relativa façilitat, peró al arrivar al km 5,5 comença el patiment, a sobre et va señalant quan cambia de porcentatge i als kilometres que resten per coronar, a mí em va tocar fer la segona part amb una boira acollonant , no es veien els lletreros fins que no els tenies a sobre, la meva dona pujabe amb la reductora ja que la boira es dipositaba a l´asfalt i era complicat si paraves a fer fotos torna a iniciar la marcha, la veritat es que després d´una setmana sense tocar la bici, a part del passeig per Amsterdam no ho tenia mol clar de no posar el peu a terra , només esperave el lletrero que et marca el porcentatge maxim , 23,5% i superar aquest tram i el reste regular i regular fins arrivar al cim, la meva dona ,que anave de reportera m´anave esperant a les curves on podia posar el vehicle i em donabe anims, quan vaig arrivar al punt brutal del maxim porcentatge vaig posar tot el desarrollo ya que si et pujabes del seient la rodas trasera no traccionaba i patinave sobre l´asfalt mullat per la boira, pero vaig superar posant lo que posem tots quan s´ha de posar i més un routier, casi rés, tenim una gran força que ens la transmitim els uns als altres en cada sortida. Al arrivar a dalt buscavem el tipic lletrero que t´indica l´alçada per fer la foto de rigor i amb la boira i el fret que feia, vaig pasar de buscarlo i me la vaig fer junt amb les tipiques vaques asturianes que estaven pastan adalt. Quan pujes aquestos ports et donen molta moral i confiança ja que despres tot ho compares amb ells i t´ajuda sicologicament. El cap de setmana passat vaig estar pujant el masnou de platja d´aro amb una duresa brutal i quan vaig veure el porcentatge indicat a la carretera del 17%, em va vindre al cap el lletrero del 23,5% de l´Angliru i em va ajudar molt a superar sense dificultat aquest durissim port, curt pero matón, prepareu-vos que en Paco ens vol fer una etapa incloin aquest despres d´arrivar amb 80 km. desde Premia i aixó toca de collons nanos. Aquest cap de setmana vinent no puc confirmar si vindre ja que depen dels plans que prepari la dona , que la ting recuperanse de l´operació, ting que cuidar d´ella que només ting aquesta, i portarme bé perque es recuperi aviat, es la tipica dona que no sap estar quieta i així no es recuperará mai, ting ganes de veurela caminar bé d´una puñetera vegada i tindre mes temps per dedicar-ho a les meves histories.Fins a la propera cita, feliçitats a tots per els vostre exits de la temporada i prepareuse que ja torno amb moltes ganes de donar guerra, ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS,.
J. Porta,

lunes, 14 de julio de 2008

Recuperant la normalitat, quina normalitat?

Avui no puc començar la crònica de la jornada sense disculpar-me en nom de tot els assistents amb en Joan camps. Ell que venia amb ganes de relax i tranquilitat s'ha trobat amb un galliner revoltat que a la mínima s'ha esverat i no ha parat de donar guerra fins a Premià. Joan, no puc prometre't res, ja que coneixent-nos (i coneixent-me) som fàcil de caure en la provocació i a més ens agrada donar guerra.Per la disculpa anterior ja imagineu com ha estat de sortida. Després de finalitzar les grans cites de la temporada, aquest era el diumenge del retrobament. Sense compromisos ni a curt ni a llarg termini el més fàcil era pensar que sortiríem tranquils i uns pocs es picarien pujant alguns dels tres ports que teniem a la llista. Però el mea culpa és clar. He estat jo qui ha saltat el primer, poc abans de la gasolinera d'Argentona, a la mínima insinuació de canvi de ritme de'n Luís. A partir de llavors no hem parat. El ritme fins a Parpers ha estat alt, i pujant encara s'ha incrementat. Un petit descans fins a Cànoves i sant tornem-hi; el terreny trencacames fins a la Garriga ens ha enfilat a tots. I fins a l'Ametlla, i Bigues tres quarts del mateix. Si no era un era l'altre, i torna a començar. L'únic que es comportava i no entrava al joc era en Joan. La resta, tots pecadors, jugàvem a cremar quilòmetres. L'espectacle de Papers s'ha repetit a la pujada de Sant Feliu. Amb la única diferència que en Paco a preferit marcar el terreny d'entrada per estalviar-se ensurts com el de Parpers, on en Jaume Bosch li ha estat a punt de prendre la cartera. A Sant Feliu ha agafat una distància suficient a dos quilòmetres de coronar que li ha permès arribar sol. Sort que està perdent al forma, que si no només el veuríem a la botiga.Referent al trajecte fins a Mollet, no sabia que haguessin instal·lat rails. El tren routier s'ha cruspit els quilòmetres a una velocitat de vertigen; alta, molt alta. Ni el turonet de la circumvalació de Santa Perpètua ha aconseguit reduir-la. El mal de cames de més d'un a fet decidir-nos per un canvi de plans, bé per dos, ja que a última hora hem tombat cap a Font de Cera. Portàvem una mitjana de 30km/h i anàvem sobrats de temps. Més d'un es temia trobar-se la dona amb l'amant encara al llit, o potser tenia por que li donés la fregona i li toqués netejar la casa. Al final a les 11 ens plantàvem a la botiga altre cop, i completàvem una volta de 110km en poc menys de 4h. Ha estat una bona volta. Mal m'estar dir-ho, però aquestes voltes et deixen cansat però satisfet. S'ha d'aprofitar el punt de forma de les marxes, i allargar-lo fins on es pugui. Ja arribaran els dies que pujarem Parpers a 12 per hora amb la llengua arrosegant i amb unes ganes de tornar a casa impensables. I si el que ens explicava en Luís en tornar, que el cos té memòria, el millor és recordar-li que la vida és dura i s'ha de saber patir, estar a les dures i a les madures, i que tot i així s'ha de continuar amb el cap ben alt.La setmana que ve ens trobem a les 7h a la botiga per la pujada al Turó. Espero poder gaudir de la companyia del màxim nombre de routiers i així tenir un petit record del nostre amic Alfons. Se'l mereix.
Jordi

martes, 8 de julio de 2008

Fi de temporada

Doncs res, ara sí que s'ha acabat la temporada. Ha estat llarga i dura, hi ha hagut de tot; fred, pluja i calor al final; sortides curtes, llargues, dures i de passeig; bones sensacions i pajares. Però finalment ha començat el Tour i hem de deixar pas als professionals.
Aquesta s'ha allargat més del normal ja que hem estat quatre sonats qui vam decidir anar a La Marmotte. Sortíem de Cabrera a les 7:25 del divendres i arribavem a l'Alpe d'Huez a les 16:00 (llàstima de les obres a la carretera de Grenoble que si no haguessim arribat abans). Però l'important no era el temps que trigavem a arribar des de Cabrera si no el que faríem l'endemà a la "cyclosportive".
5h de la matinada; sona el despertador i comencen les visites al Sr Roca.
6:20h; sortim cap a la sortida en bici i primer problema: no li hem omplert els bidons a l'alfonso, que agafa un calentón i se'n va a la primera gasolinera a omplir. Solucionat.
6:50h aprox; arribem al nostre coixó i comença l'espera. Es respira tranquilitat i armonia.
7h: surten els primers, a nosaltres ens toca esperar.
7:50h; ja hi som, els quatre genets de l'apocalipsis sortim en busca de la gloria!!!!!!!
Entre 7:50h i 16:00 cadascú de nosaltres explicarà una historia diferent, ara bé, el guió serà el mateix.
Comencem a pujar Glandon. Cadascú agafa un ritme; en Joan, en guillermo i l'Alfonso més conservadors, i jo una mica més fort però no massa. La diferencia a dalt el Glandon no és molta, escassament uns 10 minuts, encara que ells tres van haver de parar per passar el control de xips. La baixada del glandon ja marca les primeres diferencies. Aquí si que en Joan és més conservador i es distancia de'n Guillermo i l'Alfonso. A les 10:35 passo per un panell informatiu a uns 10km de St Michel de Maurienne, faig càlculs i em veig capaç de coronar Galibier entorn de les 13:30, que em portaria a l'Alpe amb unes 8h. Com es veu de fàcil pedalar quan vas a 40km/h dins un bon grup i amb forces per fer algun relleu! tot i no fer-me il·lusions l'objectiu és clar; mínim s'han de millorar les 8h30 de l'any passat.
Corono el Galibier a les 13:37, prou bé, i amb forces per treure el mòbil i fer una foto del gegant amb qui m'he barallat durant les últimes 2h15min. Al Galibier no se'l guanya ni se'l podrà guanyar mai. Ell sempre estarà allà i sempre arribarà el dia que nosaltres pobres mortals no tindrem esma ni per aixecar el cap i veure'n el seu majestuós cim.
Les diferències es mantenen, l'Alfonso i en Guillermo coronen aproximadament a les 14h i en Joan a les 14:30. A partir d'aquí els 50km de baixada es fan durs; els peus, les cervicals, les espatlles i les mans i avant-braços pateixen els efectes de la llarga baixada, de l'alfalt irregular i del vent, que també col·labora amb la fatiga per omplir les cames de males sensacions. Així que toca menjar i beure mentre baixes el més ràpid possible cercant la cirereta del pastís.
Cal descriure la cirereta? Segur que no; 14km no són res, i més si no els has fet mai després de 160km, així que amunt que fa pujada i després d'això s'haurà acabat.
El pirata Pantani va pujar l'Alpe en 45 minuts, els routiers ho fem en entre una i dues hores. Que tremolin els pros que ja tenim les 21 corbes apamades.
Amb 8h 16 min acabo la Marmotte. Des de mitjans de la baixada del Lautaret ja veia difícil arribar a les 8h, a Bourg d'Oisans ja ho veia impossible, però elque si que tenia clar era que milloraria el temps i per tant no tenia res a perdre. Les sensacions eren bones i no podia demanar res més. Bé vaja, vaig demanar que no fes calor i St Pere va tapar el sol amb uns petits nuvolets que van deixar caure unes gotetes sobre els altres tres routiers. A les 4 i 5 de la tarda del dissabte 5 de juliol acaba la meva temporada.
Un quart més tard, amb 8h33 arriba en Guillermo (sort que sortia conservador que si no m'hagués fet patir), i amb 8h40 arriba l'Alfonso (lo mismo digo que amb en Guillermo).
Ara només queda en Joan. Després de tres participacions aquest any havia de ser el bo. Així que esperem. Els mòbils no sonen, bona senyal. Triga a arribar, l'espera es fa llarga. Però finalment, quan els dubtes comencen a apoderar-se dels més escèptics (Joan ho sento per dubtar de tu), el veig aparèixer per la rotonda. Quin tiu, jo de gran vull ser com ell (ei Paco no t'ho prenguis malament, de gran vull ser una barreja entre en Paco i en Joan.... :P). Fora bromes: FELICITATS CAMPIÓ! i FELICITATS a l'Alfonso i en Guillermo, no cada dia es pot dir que s'ha superat amb èxit una etapa tan dura com la Marmotte.
Després d'un recorregut impressionant, una bona meteo, i l'alegria d'haver acabat tots sans i estalvis, veure la cua de gent que comença a pujar a les sis de la tarda l'Alpe no deixa d'impressionar. Com impressiona veure el temps del primer, poc més de 6h.
així que s'ha acabat la bici, ara només ens queden les sortides de club per mantenir el moreno...
Jordi

lunes, 23 de junio de 2008

Mercè i Jordi des de Marsella

Com que no tenia la cita de la QH a l'agenda, i tot i pujar a Marsella pels quatre dies, tenia ganes de bici, i per tant la proposta de la Mercè d'arribar-nos al Mont Ventoux em va semblar un excusa perfecte per fer un entrenament de qualitat.
Va decidir arribar-nos a Sault, des d'on comença l'ascenció més llarga però més fàcil de les 4 que té el Mont Ventoux. La Mercè volia pujar al seu ritme, així que em va donar carta blanca i jo vaig sortir amb la intenció de pujar dues vegades, una des de Sault i l'altra des de Bedoin. L'ascenció més dura potser és la tercera des de Malaucene, però des de Bedoin no té desperdici (entreu a www.salite.ch i busqueu el Mont Ventoux i ho podreu comprovar).
Vam sortir els dos junts de Sault i després d'un quilòmetre de baixada cadascú va agafar el seu ritme. Des de Sault tens uns 20km que van pujant però amb descansos i pendents suaus i alguna rampeta. Els últmis 6km, comuns per a les dues ascencions que em disposava a fer ja són una altra història. S'enfilen fins a 9 i 10%. A més el paisatge és espectacular, ni un sol arbre, ni una ombra i des de moltes de les corbes es poden veure els quilòmetres a venir i espanta. Una cosa a destacar, tot i no estar als alps o als pirineus de ciclistes n'hi ha a petades, i també gent en cotxe sense arribar a ser molestos pel ciclista.
Aquell dia hi hauria molt diumenger, ja que no vaig parar d'avançar gent. Pujava com un tret d'escopeta, o de canó (per la velocitat és clar). Feia caloreta, però a partir dels 1500m d'altitud la brisa refrescava i et deixava una temperatura agradable. Vaig coronar amb 1h30m i de després de la foto que us envio, avall que fa baixada, i quina baixada. Sense pedalar 79km/h mantinguts. I després de 6km, on et desvies cap a Bedoin començo a adonar-me que ja veurem si corono per segon cop. Si la baixada inicial era empinada les rampes cap a Bedoin, per on hauria de tronar a pujar en la segona ascenció del dia, eren espectaculars. Allà em vaig creuar uns del sant Andreu que pujaven, iaixò va acabar de cofirmar les meves sospites.
Eren quarts de 12 quan vaig donar mitja volta a Bedoin i vaig encara la segona ascenció. Esl primers quilòmetres fàcils, però amb més caloreta. I a partir de cert moment un mal a les cames. El dia que en Paco aconsegueixi organitzar aquesta sortida, ja fa temps que hi va darrera, no us aconsello el pinyó del 23, mínim un 25 o 26. Vaig pujar cm vaig poder, i vai parar-me un cop a relaxar cames. Fins que a quatre km d'arribar a Chalet Reynard (desviació cap als últims 6km) la Mercè em va trucar que ens trobaríem allà i em va donar l'ecusa perfecte per no fer els últims 6km altre cop.
Al final 82km i dues ascencions prou importants.
A destacar l'ascenció de la Mercè, que després de 2h30m va coronar el Ventoux, entre el tourmalet i el ventoux aquest any puja l'alpe d'huez amb una sola cama.
Paco, si et cal ajuda per convèncer a la gent de fer la sortida jo t'ajudo a convèncer-los. Ara res de fer-ho a l'estiu, o si no sortir ben aviat al matí, ja que allà dalt es poden fregir ous a les pedres si et descuides.

domingo, 22 de junio de 2008

Quebrantahuesos 2008


Sábado 21 de junio. Un año más, el verano se presenta con la QH de la mano; o es la QH la que trae al verano? La cosa no queda muy clara, sobre todo para los que nos dimos cita en la salida y tuvimos ocasión de disfrutar de la marcha en todo su esplendor. No podemos quejarnos. Este año, no ha faltado ni uno sólo de los ingredientes que hacen de la Quebrantahuesos una marcha diferente a todas las que se corren en Spain.
Desde la estresante semana previa, donde se ven alterados los ritmos habituales de entreno-descanso, pasando por los agobios del desplazamiento y hospedaje, a la vigilia, que con un poco de suerte llegas a dormir tres o cuatro horas, cinco en el mejor de los casos. Conforman una parte de las señas de identidad de la Quebranta. Verdadera carrera de obstáculos que desborda a quien acude por primera vez.
Con el petardazo que da inicio a la marcha se liberan momentáneamente todas las tensiones acumuladas. Te olvidas, y das por bueno el preámbulo y ahora toca centrarse en los ocho mil acompañantes que interfieren en tu espacio vital y que durante los primeros 60 kilómetros son poco menos que enemigos que hay que esquivar.
Se rueda a 50/60 km/h. y no verse implicado en una caída es cuestión de suerte. A la vez que miras de no perder rueda, tienes que ir buscando la mejor colocación y siempre con los reflejos al máximo por si puedes escapar de la montonera.
No acaba aquí la lista de dificultades añadidas. Después del primer calentón, empiezas a subir el Somport, y cuando vas por la mitad ya notas la presencia del convidado de piedra. El calor. A la que te descuides se acabará convirtiendo en el protagonista de la jornada.
Es cosa sabida, hay que hidratarse bien; beber y beber, pero, vas con buen tiempo, te ves bien, y si paras se te va el grupo. Que hacer? Aún llevas agua en el bidón…
El primer avituallamiento te lo saltas y empiezas la bajada de 50 Kms.
En este tramo la velocidad no baja de 60/70. Entre curva y curva aprovechas para comer y beber lo que puedes antes de llegar a Escot, donde si no lo has hecho, ya es tarde. La pájara está asegurada.
En Escot empieza la subida al Marie Blanque. Una emboscada. Media hora de máximo esfuerzo con, ahora sí, un sol de plomo en las espaldas y ausencia total de viento que refrigere. De este puerto, que está a mitad del recorrido, entras bien y sales en estado comatoso; aún queda la otra mitad.
Pasado el avituallamiento de la cima del Marie Blanque, nos espera el juez de la marcha con sus 30 Km de subida cuando llevaremos 150 km en las piernas: el Portalet. El dictará el tiempo que marcarás. Mas tarde, la guinda de la Hoz de Jaca, pero este, aunque pica, no es decisivo.
En la marcha, la participación de los routiers ha sido satisfactoria. La mejor noticia es que este año nadie se ha visto afectado por caídas y todos hemos podido acabar sin novedad. En lo deportivo, también hay motivos para felicitarse. Cada uno ha disfrutado plenamente de la marcha consiguiendo o acercándose mucho al tiempo que se había marcado en torno a las 7 horas. Un tiempo muy exigente tal como apretaba el calor.
Mención especial, como siempre para Oscar. Bajar de 8:30 con su preparación es para sentirse satisfecho.
En lo personal, aunque me había propuesto rebajar el tiempo o como mal menor no pasar de 6:40 teniendo en cuenta que el año pasado no hizo calor, este año no ha podido ser. La causa principal una avería en la maneta del cambio que me ha obligado a ir desde la cima del Marie Blanque a la cima de la Hoz de Jaca sin poder bajar del 21 y parando 2 veces en el mecánico. En las bajadas no podía pedalear, en el llano no podía seguir a ningún grupo y en la subida no poder cambiar me rompía constantemente el ritmo. Para mí ha sido una lástima porque aunque cometí el error de salir con dos bidones de sales, y en el Portalet necesitaba agua, no me entraba lo dulce, y pasé una crisis (en parte por el calor y en parte por intentar ir rápido con el 21), hasta que bebí de un torrente de la montaña y pude recuperar un poco el tono. Lo cierto es que hasta el momento de la avería llevaba un tiempo magnífico para lograr mi objetivo. Me quedo con las ganas de saber que habría pasado. No me voy ni decepcionado ni disgustado. Son gajes del oficio. Otro año será.
La QH es una marcha muy compleja. Rendir al máximo requiere salir airoso de la gestión de muchos factores. No es suficiente con llegar en buen estado de forma, pero en eso radica su atractivo y su éxito.

lunes, 16 de junio de 2008

Alea jacta est


Domingo 15 de junio. Como avanzaba en algún comentario, la temporada, en cuanto a preparación, ha llegando a su fin. Aún quedan un par de salidas donde los que irán a La Marmotte tendrán que perfilar, pero, para los de la QH, ya está todo es pescado vendido: nos enfrentaremos a los 205 Kms y sus cuatro dificultades con la ilusión de siempre y el bagaje que, un año más, hemos podido acumular. En piernas, corazón y cabeza. Sólo nos resta esperar buen tiempo y buena suerte.
De la salida de hoy, después de la glosa de Luis, poco queda por apuntar. Ha sido una vuelta espectacular; en paisaje, en kilómetros, en recorrido y, por que no?, en velocidad media; y todos hemos quedado encantados (con doble sentido).
Pocas veces al año se pueden hacer este tipo de vueltas. Requieren de un buen clima, un estado de forma notable alto (que no se consigue fácilmente), y una determinación unánime, (que tampoco es fácil conseguir, sobre todo por presentarte en casa a las 3 de la tarde.). Es una vuelta para hacer ahora y ahora la hemos hecho.
Aunque ha sido una vuelta movidita; hoy no se trataba de hacer series, si no, de ir a ritmo, (Guillermo que es caballero veterano lo sabe perfectamente y así lo ha hecho), no hemos sufrido nada que no sea reparable con una buena siesta.
Felicito a Toni, el rato que nos ha acompañado no se ha notado que lleva sin salir unos cuantos años a Jaume Boch y Jaume Porta por acompañarnos hasta el Collformic y agradezco a Guillermo, Luis y Kim haber compartido conmigo un día de ciclismo para recordar.
Pasando a otra cosa, la actualidad nos deja a un Valverde vencedor de la Dauphine con el segundo y tercero del Tour del año pasado detrás de él y derrotados en la crono.
¡casi ná!. Espero que este año no le pase nada y pueda ganar el Tour.
Si eso pasara, no quiero pensar la Vuelta que nos espera con los dos gallitos de casa.
Podríamos encontrarnos con la rivalidad de dos corredores de otras épocas. Sin desmerecer en absoluto las facultades y regularidad de Contador; menudo porvenir, y tan joven, a mi me priva la espectacularidad de Valverde. No en vano en sus inicios se le comparaba con el gran Eddy Mercks. Mejor corredor de todos los tiempos.

Cronica tourmalet

M'explicaven un cop que les carreteres de muntanya provenen dels camins marcats pels rucs de càrrega. Sembla ser que els rucs tenien l'habilitat de detectar la traçada de mínim pendent i seguir-la mentre ascendien muntanya amunt.Realment hi ha ascensos en els quals agraeixen aquesta habilitat dels rucs, i la confiança que els constructors de carretera els hi tenien. Perquè si la pujada al Coll del Tourmalet fos més llarga i empinada us estaria escrivint aquesta crònica des del llit i dictant-la a algú altre.
Divendres a l'arribar a Saint Lary plovia, ho havia fet durant tot el trajecte. Però confiats vam anar a inspeccionar el primer port de la jornada següent. L'Horquette d'Ancizan no surt als llibres perquè segurament els seus escriptors no s'han atrevit a pujar-lo mai. Té catergoria de sobres, amb pendents pronunciats i mantinguts del 8% i una longitud respectable de 10km. Per començar amb les cames fredes no estava malament. L'endemà a 3/4 de 8 de lmatí hauríem d'estar arribant a dalt. El dissabte el cel no donava massa pistes. Molt encapotat i amb boira baixa. Vam decidir sortir abrigats.
Al mencionat Horquette vam travessar la boira, no es veia res, gairebé ni la carretera. Però encara frescos vam baixar cap a la tortura del dia. Qui ha pujat mai el Tourmalet ja sap que us explicaré. Però si mai hi aneu pr primera vegada, només cal mirar amunt des del km 7 (aprox) i veure els túnels dalt de tot. I com hi arribes allà dalt?!?! Estaven forts els rucs de la zona, perquè mira que triar aquest recorregut. Jo personalment el recordava diferent; 3 o 4km planers, uns 12km durs però suportables fins a La Mongie i 4km finals esfereidors. Converses amb altra gent semblaven confirmar els meus records, però no és exactament així. Sino que són 4km planers, el quart dels quals ja s'enfila, i 14km que es mantenen entre el 7,5% i el 9,5% (de planers res de res). La gravilla, l'aigua i el fanget la van acabar de fer més desagradable, tant pujant com baixant. De totes maneres els tres representants (al final l'Albert no va poder escapar-se) de Routier van deixar el pavelló ben alt.La resta de la marxa no té més trascendència. Baixada boja fins a Luz, planejar incòmode fins a l'Aspin i pujar com puguis l'Aspin. Per acabar demostrant si has regulat bé i fer un sprint de 12km per arribar a meta arrosegant un grup.
Tampoc els temps ni les posicions són importants. Vam sortir uns 300 ciclistes per fer la marxa llarga, i des de les 7 del matí que vam sortir fins a les 5 de la tarda va estar arribant gent. Però l'important aquí era acabar, i acabar bé. Demostrar-se a un mateix que s'és capaç de superar parets com el Tourmalet i finalment completar 174km ple d'energia arrossegant el grup rebent les seves felicitacions per la feina feta.
També era important acabar havent patit i amb el cap ple de ganes d'abandonar. Ser capaç de sobreposar-se als mals moments i no deixar-se endur pel camí fàcil.No tothom pot dir que ha coronat el Tourmalet en cursa, i ha acabat vencent-se a si mateix per superar-lo.NOTA: la marxa és la segona edició. És una a tenir en compte; gens masificada, ben organitzada i amb un recorrgut espectacular.
Coronar el Tourmalet sentir només la remor de l'aigua baixant per tot arreu, o atrevesar un tram de carretera envoltat per dues parets de neu de 2 metres d'alçada no es pot fer a tot arreu. Nosaltres estem decidits a tornar-hi.
Jordi

domingo, 15 de junio de 2008

La duresa del Tourmalet

Ja he pogut comprovar la duresa del Tourmalet. El Jordi feia dies que m'anava mentalitzant. Inclús em va enviar l'altimetria, però ho vaig veure tot molt groc i uns tant per cent més alts que 8. Vaig decidir no mirar-me-la més. L'altre dia el Joan va fer un frase que em va quedar grabada. "Volia veure de què havia de morir".
La tarda abans, després de passar a buscar els dorsals i descarregar els cotxes als apartaments, vam pujar en cotxe a l'Horquette d'Ancizan. És el primer port que pugen els que fan la Pyreneene i no és gaire conegut.
Volien veure de quà havien de morir. Jo també ho hauria d'haver fet. Els hauria d'haver fet pujar al Tourmalet també. He de reconeixer, que tot i el bon començament d'any amb els entrenaments i les pujades a la gineste, l'últim mes entre les pluges i les anades i vingudes de Marsella, només havia sortit en pla. Ja en faig de km, però en pla. Vaig demanar al Jordi que em posés un pinyó més gran. Ah! M'he deixat de dir que aquest tenia bici nova. Però clar, resulta que la pinyonada era diferent de la vella. Així que necessitava pinyons nous per pujar el Tourmalet. vaig entrenar amb els pinyons petits, però ahir ja vaig sortir amb el 29 o 30 era, Jordi? Bueno, és igual, inclús vaig arribar a pensar que no me'ls havia canviat.
Vaig aparcar a Sainte-Marie-de-Campan. Ja vaig sortir una hora tard de la prevista i els de la marxa ja havien passat tots. Jo vaig començar a tirar amunt i el primer maldecap va ser la gravilla de la carretera.
Els primers kms estaven molt bruts i inclús vaig parar un moment pensant que havia punxat i tenia un munt de pedres clavades a les cubertes. Les vaig netejar, la roda estava dura, així que res de punxada i vaig continuar amunt. Realment els primers kms et donen ànims. Dius: "ah, doncs no és tant...". El problema és que a cada km tens un cartell que et diu lo que falta fins al cim i el tant per cent mig del següent km. Els primers són, 2.5%, 4%, dius, "bah, això és un plis". Però després ja en ve algun al 7.5% i després n'hi ha molts de seguits al 8.5% i no baixa. La carretera és llarga, no fa S com la de l'Alpe d'Huez i si estires la vista més enllà de la roda és per desmoralitzar-te. I si a sobre estires la vista amunt, ja és per deixar-ho tot. Lo que veus és el famós "tunel de les columnes"! Jo el tenia gravat al cap d'una foto a la web de la marxa. Sabia que hi havia de passar, però no em creia que arribés fins allà dalt.
No sé quants kms portava, ara no ho recordo. Però devia fer una hora que havia començat i veig un cartell que posa La Mongie 6km, El Tourmalet 10km. Miro el comptaquilòmetres i anava a 5km/h. Merda, no tinc dues hores per arribar dalt, baixar, tornar a pujar i baixar el Coll dAspin, dutxar-me i arribar a la meta abans que ells. Així que vaig rebaixar l'objectiu de la jornada a arribar a La Mongie. I cullons que durs que són els últims kms. Després de fer-ne uns quants al 8.5, te'n ve un al 10% i el següent al 9.5%. Us juro que baixar del 10 al 9.5 no hi ha ni una diferència a les cames!
Ja havia arribat al tunel de les columnes i tenia davant meu el cartell que anuncia l'arribada a La Mongie. Ja n'hi ha prou per avui! M'havien passat un munt de ciclistes que em deien: "Courage!", "Allez!", "Il est dur, eh?!", "Elle est dure la montagne, eh?!". Jo no havia d'anar a demostrar res a ningú. Anava a disfrutar del paisatge, la muntanya, l'aire fresc i d'un matí en bicicleta mentre el trio maravillas feia la volta.
Objectiu acomplert! L'any que ve ho tornarem a intentar!
Mercè, altre cop des de Marsella.