jueves, 30 de septiembre de 2010

Salida 3 de octubre




Riells

Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Breda, Riells,
Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià

Salida: 8:00 h


Aquí va la meva crònica, i vigileu que avui estic calent i disparo amb bala.
Qui rebrà més, de totes maneres és en Ferran, que tot i no venir avui, és el nostre representant triatleta.
Ferran, em deus una rentada a la bici, i el peatge de premià. Comencem per pams.
A 3 de 8 estava jo al Masnou, on un simpàtic mosso em prohibia el pas. No m'ha deixat ni recòrrer 3 metres per pujar a la vorera utilitzant una entrada de parking, i he hagut de saltar el guarda-rail. El més fort és que encara no trepitjava la zona de cursa. Bé vaja Ferran , que o els caps dels mossos són triatletes o els pagueu una morterada per rebre aquest tracte.
A partir d'aquí he hagut de recòrrer per voreres i marges el tram fins a Premià. Ferran et toca rentar-me la bici ja que ha quedat plena de sorra i fanget.
I per acabar de rematar el tema triatló, arribo al peatge des de Barcelona i he hagut de pagar. Que no tenim el mateix dret que els que entren des de Premià?
Pel què fa a la volta, la participacio ha estat nombrosa. Feia goig veure rodar el petit grup d'una quinzena de ciclistes. Cap a Breda hem volat; per efecte del vent en cua i les ganes de'n David. Tot i que no ha pogut aguantar la roda de'n Jaume al Bordoi avui en tenia ganes.
Un cop a Breda cadascú al seu ritme. I en David omplint la llista negra amb els qui s'han atrevit a quedar per davant seu. Coi, és que es pensava que no aprofitaríem l'oportunitat!! Aquí tonto l'últim i si pots fotre un pal no el deixis per demà.
De tornada, el vent de cara ens frenava una mica, però la marxaha estat alegre gràcies a uns relleus una mica desorganitzats, però relleus a la fi.
A Parpers jo ja m'he retirat. No podia deixar-li tan fàcil al David el fet de treure'm al creueta a la llista negra.
I finalment, a l'arribar a casa, una propina per trobar-me amb la Mercè a dalt de tot de l'av. Hospital Militar.
Així que una bona sortida, en bona companyia i a un bon ritme. Poc més es pot demanar.
apa, ens veiem en un parell de setmanes.
jordi


LA 1ª FLECHA RATPENAT I L´ULTIMA DE L´ANY

Amb aquesta marxa s´ens acabave el carrusel cicloturista de l´any, calia saboreixarla al máxim i aixi ha sigut, sortiam amb moltes ganes de probar aquest port anomenat per molts com " l´angliru catalá" i no es per menys, encara que mes curt pero amb unes rampes amb porcentatges similars del 18%, 20% i 23% que et fan posar tot el que tens dintre per superarlo i una vegada superat continuar el que resta de marxa, terreny trencacames fins al pantá de foix, pujant l´ordal i les ultimes rampes de vallirana, fent d´aquesta marxa una de les mes dures del calendari cicloturista.

Sortiem a les 8.00 h desde el canal olimpic de castelldefels, tot coincidin amb la sortida del sol de teló de fons i una temperatura super agradable, lo que feia presagiar un bon dia de ciclisme del bó. En primera fila de graella de sortida es podiem veure a tots els protagonistes de la gran cita, els del cc-ratpenat envoltant a J.A flecha, per darrera el reste de cicloturistes amb la motivacio i ganes que ja estavan servides.

La sortida era neutralitzada fins al kilómetre 25, just a la pujada del ratpenat, varem fer una volteta turistica per el paseig maritim per anar calentan i no agafar en fred el coloso del ratpenat, a l´inici del port pasaves per l´alfombra que et registrave el temps empleat en pujar el port, un detall per part de l´organitzacio d´aquesta cursa que mereix una mol bona nota per ser la primera que organitzan, al final et donan dos registres el de pujada al port i el total final.

En les primeres rampes començave a trencarse el pilot i la gent es clasificave segons l´estat de forma, alla es veu realment lo que parlen les cames, tots muts i amb el soroll del desarollos que van pujant piñons buscant posar tota l´artilleria necesaria per pujar, molts fent eses per superarlo i d´altres posan el peu a terra i pujant amb la bici al costat, un autentic camp de batalla companys, imatges i records que et venen al cap i et donan moral, motivació i confiança per superarlo; bracons, mari blanch, l´angliru, el masnou de platja d´aro, tots superats i aquet no será menys, amb dos collons, vinga Jaume, endevat i força routiers, prova superada amb un temps de 25 minuts, fantástic, ara toca la terrorifica baixada fins a Olivella, travesant el parc natural del garraf, l´asfalt en mol mal estat, amb baches que t´obligaven a anar amb el cul a cuatre dits del sellent o et podies descabalgar d´un sutrac, es baixave a tota hostia per uns tobogans llargissims i en les curves sorpreses de les ultimes plujes, forats que t´obligaven a modificar la traçada, tremendo aquet tram, ja arrivan a olivella travesant urbanitzacions d´alta muntanya, no et podies fiar d´anar a sac perque et podies trobar cualsevol sorpresa.

Arivem a Sant Pere de Ribes i pasem els desvios per els que volien fer la curta, es l´hora de fer la selecció dels companys de ruta per la llarga, al principi em va tocar un xuparodes pero mes endevant varem formar un trio d´autentics rodadors, entre ells un ratpenat, Benito, era com el nostre guia, es coneixia la zona al dedillo, quan pasavem per els cruces on estaven els controls de pas tots el coneixien i saludaven donan anims , David de cc. Ripoll, amb ell havia coincidit a la marxa de Ripoll, un extrordinari rodador, amb molta força i el xuparodes de caldes que no es desenganxave ni que li fotesis un tiro, en tota la marxa nomes va fernos un relleu.

Continuem fins a cubelles i alla ens desviem per la carretera de l´arboç que ens conduia fins a Vilafranca del penedes , carretera en mol bon estat en un paratge maquissim passan per el pantá de Foix , en el pantá decidim parar per avituallar , platanet , pinya i fruits secs a la butxaca i continuem que aviat ens toca pujar l´ordal, pasem vilafranca i comencem a enfilar les rectes que et conduien a l´ordal, llargues i pestoses, aqui es quan et comencen a pesar els kilometres, David del cc-ripoll i Jo que estavem mes sencers ja que veniam de fer la terra de comtes fa 20 dies marquem el ritme de pujada, Benito del Ratpenat ens aconsella afluixar el ritme i regular perque encara resta la pujada de Vallirana, la rampa inicial es brutal , alla li van entrar rampes a Benito i varem tenir d´afluixar una mica en David i Jo donanli anims per superarla, el reste es baixada practicament fins a meta, pasan per Begues i lllençante a la baixada a 75 de maxima, maquissima, on pot tracar a gust , plegar al maxim i deleitarte de veritat portant darrera tota un serp de rordadors , pasant per lo que li diuen per aqui el cañon del colorado amb la seva tipica pedra vermella, en un paisatge on ya es divisa el mar al fons , ja estavem a 20 kms. de meta, la motivació puja i la prova estaba ya quasi superada, tornem a pasar per el paseig maritim amb ja mes gent animannos i apludin, fantastic ambient, arrivem ja a meta amb un registre extraordinari, 5, 11, ens despedim fent cuatre fotos i fins a la propera , no se si aguantaré tan temps, pero cal fer un parentesi i relaxarse, i sino m´enganxare a alguna cursa de btt que em seduexi, la questio es estar en la onda i no baixar massa el bon nivel que et donan les marxes, una motivacio especial per estar ahi, donanlo tot i gaudin de lo que realment t´agrada i omple, el ciclisme i tot el que l´emvolta, camaraderia , amistad i bon rotllo, sobre tot aixo que no falti mai companys, fins la propera... ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

J.Porta

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Salida 26 de septiembre



El Farell

Recorrido:
Premià, Argentona, Collet, Canoves, La Garriga,
Sta. Eulalia, El Farell, Mollet, La Conrería, Premià


Salida: 8:00 h
Jo vaig seguir amb la meva filosofia de poc estrés... El dissabte vam anar a dormir tard i ja sabia que em costaria llevar-me d'hora el diumenge. Així que ja m'ho vaig prendre amb calma des de bon començament. Vaig arribar al peu del coll cap a quarts de 12, poc després que vosaltres baixéssiu.
Entre canviar-me les sabates i treure la bici, vaig acabar sortint a les 12h! Quines hores! Ja patia perquè em pensava que el Jordi ja devia estar arribant a casa, però mira, vaig pensar, que comenci a fer el dinar! jejej :pNo sabia com era, no hi havia estat mai i només sabia que tenia uns 9km de pujada. Així que xino-xano i amunt! Els dos primers kms, tot i ser suaus, sortia en fred i sempre em costa una mica que les cames es comencin a acostumar.
Cap a la meitat veig que se m'acosta per darrera un senyor que em podia doblar l'edat i que vam anar fent junts una bona estona, quines cames tenia! Al final no vaig aguantar el seu ritme i el vaig deixar anar, però sempre a la vista. Tot i no poder baixar un pinyonet, em notava que les cames començaven a agafar agilitat. Res a veure amb el "molinillo de la Laia" però tot arribarà... jejjej.
Els últims dos kms ja veia les cases i pensava, ara després d'aquesta curva, però en sortia una altra... fins que ja veig l'última paella i últim sprint fins dalt de tot! Foto de rigor, trucada al Jordi per dir que començo a baixar i contenta i satisfeta per tenir-ne un més a la butxaca.
Aquest m'ha agradat moltíssim! El paisatge és fantàstic i la pujada es pot anar fent, segur que hi torno!
Mercè

jueves, 16 de septiembre de 2010

Salida 19 de septiembre


Olzinelles


Recorrido:

Premià, Sant Pol, Sant Iscle, Collsacreu,
Sant Celoni, Olzinelles, Bordoi, Premià

Salida: 8:00 h


ROUTIERS AMB ROCA-BIKES.
Avui ha estat una sortida de las que fan afició, feia temps que no veia tanta participacio, festival de routiers a graella de sortida, d´antiga i nova generaçió, ademés s´afeixia la sorpresa que ens tenian preparada a Mataró, els roca-bikes ens esperaven per compartir la ruta amb els routiers, la festa del ciclisme esta servida.
Nomes sortir de Premia el vent bufave en contra de valent, començem a posar ritme i a Vilassar sentim el primer crit per darrera, toca afluixar perque el nostre legendari routier Rocki enganxi per darrere i comparteixi una estoneta rodan amb nosaltres.
Passat Mataro i ja els dos grups junts tiran a bon ritme comença el primer intent de fuga, Luiggi, intractable, ens portave uns metres per devant i m´afexeixo junt amb Kim per formar trio d´escapats, podria funcionar bé pero kim avui tenia bolo i passat llavaneres gira cua, em toca un má a má amb luiggi, seguir el seu ritme cal estar be de forma o acabes fos, passat Canet dono el meu relleu fins a Sant Pol que començem a enfilar amunt i ens preguntem: que fem?, esperem una mica o anem tiran i ja ens agafaran, dons anem fent tranquils i que treballin una mica per neutralitzar, !collons! quines máquines , passat sant cebria ja ens neutralitzen i començem l´ascençio a un ritme cada vegada mes alt, aixó de caçar dona alas, per darrera comencen a despenxarse gent, no es per menys, pujan a 29 i 30 sense afluixar, aixo comença a fer pupa, despres de l´intent de fuga i ara aixó, no se fins on aguantaré pero mentre el cos no es queixi, endevant i força, just avans d´arrivar al desvio del collsacreu es queden els tres fieres devant,Paco Luiggi i Edu a disputar el Collsacreu, "hasta luego lucas", Joan i Jo ens quedem fent la nostra pujada, pim pam que ja em fet prou d´aguantar el ritme matador d´aquests fieras.
Arrivem adalt, jaume 600 ens espera, per acabar d´arrodonir la festa, sort que ja tenia el meu plan B, d´anar a tripejar a Sant Antoni de vilamajor amb els companys del B, avui han donat la talla, es mereixen esmorçar, apa anemi dons, ja descubriré Olzinelles unaltre dia, segur que no es mou de puesto, sap greu no disputarlo,unaltre dia será, fin a leshores... SALUT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

viernes, 10 de septiembre de 2010

Salida 12 de septiembre

Vuelta a los cuatro puertos


Recorrido:

Premià, Montgat, La Conrería, Caldes,
St. Feliu Codines, Samalús, Collet, Premià



Salida: 7:30 h


jueves, 9 de septiembre de 2010

Salida 11 de septiembre



Sta. Fe

Recorrido:

Premià, Bordoi, Sant Celoni,
Sta. Fe, Sant Celoni, Parpers, Premià

Salida: 7:30 h



XXX MARXA CICLOTURISTA DE RIPOLL, TERRA DE COMTES‏
Aquest diumenge passat es va celebrar la 30ª edició de la marxa de Ripoll, a la que varem asistir uns 200 corredors, amb una temperatura de sortida de 13º graus i un dia fantastic per la practica del ciclisme. Representan al nostre club només un parell de routiers, l´antoni Tomas i Jo, fent un bon paper amb mol bons registres. La teniam a l´agenda feia temps, ja que el seu perfil accidentat ens seduia, 2500 m. de desnivell acumulat i com a por estrella de la jornada la Creueta, amb 21 kms. de pujada típica d´alta muntanya, de las que te posan en el puntet de forma ideal, pero que si no has fet els deures pateixes de valent, i mes despres de fer 47 kms. de trams trencacames, passant per les Llosses i envoltats d´un paisatge encantador , com a teló de fons divisan el cim del Pedraforca, una maravella companys, apunteu-la a l´agenda, val la pena.
Al coronar la creueta em van vindre els maravellosos records de les batalletes viscudes en les sortides anuals del club, quan feian de tornada d´andorra la pujada a la molina, com ens castigave el Paco pujant i com patia el kim per no quedarse despenxat a la Molina, quins records companys, m´afeixia mes motivació a la pujada, la cual vaig compartir amb dos forts joves, amb cosos com armaris, triatletes que lluian uns maillots on es llegía: la cima de coppi, van treurem uns metres d´inici que vaig recuperar i superar just a 1 km. de coronar, fenomenal pujada regulan de menys a més.
Adalt, a 1880m. d´altitud, una vista espectacular de castellar de Nug, on neix el riu llobregat i de tota la comarca, la carretera serpenteixant plena de cicloturistes que anaven pujant al seu ritme, entre ells els dos companys d´ascensió, que es van quedar amb el nom del meu maillot, Routiers de Premia, de lo millor del maresme. A la baixada de la collada ens esperave un fort vent de cara que t´obligave a donar pedals, Jo anave en solitari esperan que em donarien caça per darrera, pero els dos de la cima di coppi, no arrivaben i vaig baixar sol tota la collada, passat ribes de fresser un fort vent i 12 kms per devant fins a Ripoll, a treballar fins que van arrivar els dos joves armaris i em van posar les piles en el pla, inclus van intentar despexarme, com tiraven els condenats, pero encara em quedave benzina per colaborar una mica en els relleus i morir amb les botes posades, recordave que avans d´arrivar a la rotonda d´entrada a Ripoll hi ha un repechonet i em reservave per fotre el meu atac avans d´arrivar a meta, vaig arrodonir la jugada i va sortir fenomenal, a meta ens varem saludar com a bons companys i fins a la propera, que será el proper día 18 de setembrea la rat penat, on us esperem a tots, que esteu mol forts, i dic a tots perque el festival routier sigui ben gran, anims que nomes queda a 1/2 hora de cotxe de Premia l´ascencio a rat penat es de les que et queden en el record. Fins a la propera...ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta



miércoles, 1 de septiembre de 2010

Salida 5 de septiembre


Collet - Las Costas


Recorrido:

Premià, Dosrius, Collet, Palautordera, Montseny,
Las Costas, Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià


Salida; 7:30 h


Ara fa dies que no escric la crònica i estic fent memòria de com es fa això. No sé perquè però sempre que m'hi poso em ve un tema recurrent; sona el despertador i jo m'hi giro d'esquena. Ahir diumenge no va ser diferent. Era prou aviat i havíem anat a dormir prou aviat comperquè ahir fos una mica més generat. Així que ja veus que toca còrrer, esmorzar ràpid i sortir amb la poma a la boca i el maillot per cordar.
Un cop en marxa les cames es queixen que volen dormir més. El cor no està prou despert, els ulls plens de lleganyes, i el sol que encara no ha sortit. Tot i això arribo a la botiga a l'hora i em troba la fantàstica sorpresa que avui uns quants dels il·lustres routiers tenen ganes de bici; en Joan Carles, el Miguel, en Salva acompanyen als més habituals Ferran, Albert, Kim, Paco i jo mateix. Més endavant se'ns ajuntarà una estona un altre il·lustre, en Rocky, que ens informa que en Joan Camps, en Luis i en Rafel Farré han preferit anar a fer el cabra amb la btt.
Res doncs, Bordoi i costes i Collsacreu ens esperen. El primer es puja com es pot, per darrera quedem l'Albert, en Ferran i el Miguel, no em pregunteu com han quedat davant que ni els he vist el pèl. El ritme no ha estat fort, però necessito 50km d'escalfament en dies com avui. Les Costes es puja tranquil, massa i tot, ja que el Paco paga l'haver perdonat i se li escapa el port, algun "tapao" que es queixa per vici li pren la cartera en els últims metres que ja aplanen. Flor d'un dia, ara no us penseu que serà la tònica general. La resta, van fent com bons amics tot i que arriben tots mirant-se de reull no fos cas que calgués fer un petit sprint...
El Collsacreu ve a ser una repetició de les Costes, simplement que es canvien els papers i qui havia badat ara no bada tant. Arribem dalt juntets en Paco, en Kim i jo, i ens ho juguem a l'sprint (és un dir, ja que ni el Paco ni jo tenim forces per fer res més que fer d'espectadors).
A partir d'aquí, la part important de la volta: Homenatge al Salva, que després d'anys d'alliçonar-nos, avui, sense dir res, aconsegueix que fem els relleus com Déu mana. Des d'Arenys anem fent la roda a velocitat constant, regulant i controlant que ningú es quedi. Els km van queien sense adonar-nos que ja som a Mataró.
A estat una bona sortida, ben acompanyats i disfrutant de la companyia de la colla. Ha estat una molt bona sorpresa poder parlar una estona amb en Joan Carles, el Miguel, a qui feia força dies que no veia i molt menys compartia sortida. En Salva s'ha portat bé i no ens ha fet patir a la tornada.
En definitiva, que hem disfrutat que és el que toca.
Joan Carles, ja saps que si estàs per Premià amb la bici nosaltres t'esperem a la botiga.
Miguel, a veure si deixes de còrrer que es va millor en bici...
Salvatore, encara hem d'aprendre molt, així que ens has de fer algunes classes extres!
Com que la setmana que ve ni en Paco ni jo sortirem, la sortida oficial es cancela, i haureu de convocar sortida extra-oficial. Ens veiem en dues setmanetes.
Jordi

José Antonio Hermida
Nuevo campeón del mundo BTT
FELICIDADES CAMPEON !!!