miércoles, 29 de diciembre de 2010

Salida 1 de enero

          
       Malgrat


Recorrido:

Premià, Malgrat, Premià

Salida:  9:00 h.

sábado, 25 de diciembre de 2010

Salida 26 de diciembre

  
     Malgrat


Recorrido:
Premià, Malgrat, Premià

Salida: 8:30 h
 

martes, 21 de diciembre de 2010

Salida 25 de diciembre

   


                           
                                 Felices fiestas de Navidad
                    y un Año Nuevo lleno de salud y kilómetros





Premià, Calella, Premià

Salida: 8:30

lunes, 6 de diciembre de 2010

Salida 5 de diciembre


Torrentbó



Avui ens hem juntat els B a fer la tradicional sortida als tres turons amb avituallament inclós a torrenbo, al tipic restaurant on es donan cita moltes colles de ciclistes que pasan per aquesta ruta, a fer la galteta a la brasa, que está de collo de mico acompanyades amb unes mongetes del ganxet i amb el ambient cicliste que es repira, fenomenal.
El dia ens ha respectat ja que no ens ha plogut i hem pogut completar la volta sense aigua ja que a primera hora el cel amenaçave pluja.
Nomes sortir de Premia ja veiem que la carretera esta buida de rodadors, no ens hem trobat a las clasicas collas de dimonis i badabici pujant costa amunt, suposo que al veure el panorama hauran sortit mes tard, dons res avui no tenim abric companys i ens toca tirar de valent a nosaltres, res de xupar roda. Al arrivar a Mataro, carrers tallats per la mitja marato en la cual tenim companys participan, decidim pujar per mata per agafar temperatura pensan que si ens plou, mitja volta i cap a casa, tambe portavem cotxe escombra , tot calculat, en "J", refredat, acompanya a i l´Antonio dins del cotxe per fer de reporter gráfic i ja de pas fotra la galteta amb nosaltres, el nostre "capi", no podia faltar a la cita.
Arrivem en el temps just per esmorzar, ja que per el cami i com no podia ser unaltre l´antonio Tomas torna a punxar, ahir dos vegades i avui torna, o esta gafat o les cobertes estan demanan un canvi, normal, no para de fer nacional amunt i nacional avall entre setmana i aixo desgasta neumatic company, jo li hi recomenat que s´agafi unes cobertes macizes, aguantan mes kilómetres i costen mes de degastar, crec que ja te fet un rail amb l´emprenta de les seves cobertes a la carretera n2, es un malat de bici, com molts de nosaltres pero en plan bestia, tot un personatge.
Avui us paso material fotografic del bó que m´ha pasat l´antonio, alias el "cuñao", per que m´enteneu, el cunyat d´en toni del pallars, un legendari entre els routiers, si t´enganxa amb ganes pot estar explicante histories de routiers tot un dia, quina canya el tío i com disfruta explican-lo,que si els seus piques baixant amb el Salva, que si la montonera que varem tindre la nacional, que si els premis de muntanya, es com un recordatori, aprofitan li hi dit que hem pasesi tot aquest material tan nostálgic, que ningu s´anyori per els anys passats, es llei de vida companys, son records d´ahir i d´avui perque podeu disfrutar miran i recordant tantes histories viscudes, molts que tenia cabell ja no el tenen , molts que ens han deixat i que no tornaran pero que els tindrem sempre en la nostra memoria, en definitiva una historia maravellosa que no se si es tornara a viure en el futur tan intensament com la que hem viscut i continuem vivim.
SALUT COMPANYS i recordeu sempre... ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.

viernes, 26 de noviembre de 2010

Salida 28 de noviembre


El Pla de la Calma

Recorrido:

Premià, La Cruz, Cànoves, Pla de la Calma,
Las piscinas del Montseny, Vilalba Sasserra

Salida: 7:00 h






Sábado 4 de diciembre

Nocturna: Vietnam - R8

Salida 21:00 h

viernes, 19 de noviembre de 2010

Salida 21 de noviembre


Teià - R8

Recorrido:

Premià, Teià, Coll de Clau, Can Gorguí,
Vallromanes, R8, Orrius, El Cros, Premià


Salida: 8:00 h




MIGUEL GONZALEZ ARANDA
ha fallecido el dia 20 de noviembre de 2010

Te fuiste sin avisar tal día
como ayer, pero no te preocupes
porque te veremos y sentiremos
siempre muy cerca de nosotros.

Ya no podremos disfdrutar de tu
compañía tu sentido del humor,
tu jovialidad, tu cariño, tualegría,
tu amor... Pero nos quedamos
con tus recuerdos

Gracias por ser el
mejor padre del mundo.

Un enorme beso y un te quiero
de tus hijas Lydia y Sonia, Rafi, Raul,
Juan, Carmina, familia y amigos.

Hasta siempre Miguelón
El mejor ciclista del mundo.


TROBAREM A FALTAR EL TEU SONRIURE...
Diuen que a vegades sobren les paraules, no saps que dir ni que pensar devant situacions injustes que s´ens presentan a la vida, com es el cas del nostre super company Miguel, que va ser victima mortal d´una desafortunada caiguda quan practicaba l´esport que li apasionava tant i que compartia amb tanta pasió amb tots nosaltres.
Ens queda el seu record, tans maravellosos moments compartits, gran amic incondicional, a sobre i fora de la bicicleta, el nostre "jotilla", com li apodaven molts, desitjarli que sigueixi fent lo que tan li agradave i disfrutan allá on vaigui.
En nom de tot el club, amics, les nostres mostres d´anim i soport per la familia, una inmensa abraçada de tots i per a tots, fins la propera company , no t´oblidarem mai.
J.Porta


De mayor quiero ser como ÉL.
Cuantas, cuantas veces lo habremos dicho los de mi generación....Todo vitalidad alegría y un compañero...para cualquier cosa...Parece, a las horas que escribo este mensaje, que acabo de despertar de un mal sueño, pero no es así...es una realidad que no encajo.Recordar todo es muy difícil porque tenía tantas " salidas de bombero" que se hace largo explicarlas todas ( cantos bailoteos chistes...que decir ) a parte de ser un amigo-hermano entrañable.
Creo y lo debo contar, pues para mi es de las cosas que con él, más me sorprendió, y fue en el 2003. Para aquel entonces, en Marzo conocí a la que es hoy la madre de mis hijas. Vamos, colgué la bici ( momentáneamente ) para iniciar una nueva etapa en mi vida. Como para Junio uno tenía morriña y como a muchos nos encantaba el pirineo de huesca, fuimos a verlo aprovechando que la QH se celebraba. Para mi mujer estar en el portalé 3h viendo pasar ciclistas, pues que os voy a decir...era algo nuevo pero que carecía de aliciente después de la 1ª hora. En cambio para mi era encontrar o en su caso ver a mis hermanos ciclistas...Pasó Guillermo, pasó Vallbona, busqué a Salva y no lo encontré... pero llegó EL ... me vió y despues de 30 km de ascensión 156 km de marcha y un dolor de piernas del 13, tiro la bici abandonó la marcha y se me abrazó como si en aquel momento fuese más importante encontrarme que hacer la QH... Ahí es donde vio mi mujer que somos de otra pasta. La gente ni paraba a coger agua... en cambio MIGUELON pudo, sin duda contento con la subida que había hecho, compartir su felicidad, cuando la mayoría a esas alturas pasamos doloridos con encefalograma plano y pensando en la bajada.
Allí donde estes, si no han inventado las bicis tu i Alfons seguro que revolucionáis el cotarro y siento envidia pues se va una de las alegrías de la casa.

Para los de aquí, nos quedamos sin él, pero si con sus recuerdos fabulosos, que ese vacío sea llenado con sus imágenes sonidos vivencias, su filosofía vivir la vida...

Como diría Miguelón...Arsaaaaa!

Un abrazo para todos. Oscar.

UN ABRAZO A MIGUEL
Cuando me llamaron Toni y mas tarde Paco para decirme el accidente de Miguel me quede blanco. Aunque ultimamente no salgo con la bici de carretera no quiere decir que no recuerde los muchos momentos que hemos pasado juntos, marchas, andorra, salidas...
Por motivos de trabajo este miercoles estaba en Puigcerda por la mañana y Camprodon por la tarde, asi que me era imposible estar con vosotros en la despedida de Miguel, al mediodia realice una salida en esqui de travesia hasta la Tossa D´ALp, alli lo mas cerca que podia estar de Miguel le di un abrazo, seguro que desde donde estes nos seguiras mandando tu alegria y cariño.
Un abrazo a la familia y a todos vosotros.
Xavi Moll

Hola amigos como ya sabéis el gran MIGUELON alias el JOTICA nos a dejado y un vacío nos imbade ya que no podremos disfrutar con nuestras charlas y salidas espero que tu y ALFONS donde quiera que esteis, deis mucha guerra. Un abrazo y hasta siempre de un amigo no os olvida.
Salva

Hasta siempre Miguelón
El mejor ciclista del mundo.

La seva esquela no s'equivoca, però si era el millor ciclista del món, era encara millor persona.
Un record pel nostre Jotica.
Anónimo


Hola amigos, hace tres días que ando desorientado, en casa, en el trabajo, no se que busco ni que hago, un gran vacio me invade por dentro y no me deja pensar con claridad, nuestro Miguelon nos ha dejado, que injusta es la vida, hay personas que no deberían faltar nunca, y el "jotica" era una de ellas, estoy triste, muy triste, no quiero ni imaginar como estará su familia, que gran persona que eras MIGUELON.

Solo se me ocurre darte las gracias, gracias por compartir unos años de tu vida con nosotros, por enseñarnos a ser mejores personas, por contagiarnos de tu alegria y contribuir a crear un sentimiento en el club que nos hace ser como hermanos, y no te preocupes, porque nos quedamos con tus recuerdos.
Nunca te olvidaremos Miguel, nunca te olvidaremos Alfons.
Hasta siempre.

Un abrazo muy fuerte a todos.
Toni

HASTA SIEMPRE MIGUEL
Te has ido Miguel, Jotica como te apodamos el año que volviendo de Andorra, después de sufrir la pendiente y el calor del Collado de Clará, cuando todos esperábamos verte llegar exhausto, te marcaste una jota no habiendo acabado de poner píe a tierra. En la broma, quienes allí estábamos pudimos ver algo más que el simple hecho de reírte de las dificultades. Era el mensaje implícito de que no querías vernos tristes, no debíamos preocuparnos por ti. Que eras uno más en la aventura y estabas dispuesto a seguir siendo el alma de la fiesta. Quienes allí estábamos nunca lo olvidaremos.

Solamente este detalle podría bastar para definir la pasta de la que estabas hecho pero hay muchos más y cada uno de nosotros guarda en su interior innumerables recuerdos de tu persona.

Cristina y yo no nos vamos a acostumbrar a no verte aparecer de tarde en tarde por la tienda para hacernos cómplices de tus tristezas y alegrías. No nos vamos a acostumbrar a que ya no nos digas como, entre trancas y barrancas vas superando los golpes de la adversidad ni a ver lo feliz que eras por haber podido hacer el camino con Carmina. Es muy injusto Miguel.

Te has ido, pero nos has dejado tu sonrisa. Allá donde estés, en la eternidad de las buenas personas donde está también Alfons, Miguel, Jotica, recibe un fuerte abrazo. No te olvidaremos nunca.

Paco

Por culpa de stress de trabajo que tengo estas semanas, estoy un poco desconectado de la red, y no me habia enterado, hasta que Antonio que este fin de semana me lo he encontrado por la costa, me ha dicho la triste noticia del Miguel.

Me he quedado sin sangre en la venas, la vida es muy injusta, se nos van los mejores.Solo decir que lo recordaré siempre con ese sentido del humor aunque la vida le diese momentos dificiles.

Miquel has pasado por esta viada dejando huella.Nos acordaremos de tí.

J. Mengual

jueves, 11 de noviembre de 2010

Salida 14 de noviembre



Burriac - Sant Bertomeu

Recorrido:

Premià, Vilassar de Dalt, La Cruz, Burriac,
Argentona, Orrius, Sant Bertomeu ...

Salida: 8:00 h

jueves, 4 de noviembre de 2010

Salida 7 de noviembre




La Creu






Recorrido:

Premià, Vilassar de Dalt, La Cruz...

Salida: 8:00 h

jueves, 28 de octubre de 2010

Salida 31 de octubre



Coll de Clau

Recorrido:

Premià, Teià, Alella, Coll de Clau ...



Salida: 8:00 h

miércoles, 20 de octubre de 2010

Salida 24 de octubre


Sant Must -Almuerzo fin de temporada



Recorrido:

Premià, Font de Çera, Marata, El Corró
Cánoves, Sant Must, Collet, Premià



Salida : 8:15 h

viernes, 15 de octubre de 2010

Salida 17 de octubre

Mantenemos la salida a

Sant Feliu de Codines


(Si el tiempo lo permite)


miércoles, 6 de octubre de 2010

Salida 10 de octubre



Sant Feliu de Codines


Recorrido:

Premià, Parpers, Marata, Bigues, S. Feliu
Bigues, Marata, Parpers, Premià

Salida 8:00



Por fín, después de unos meses de negociación, Jordi y Mercè formalizan el quipo para afrontar pruebas más duras y de más prestigio.

A partir del próximo sábado empiezan los entrenamientos para las dificultades de: hipoteca, niños y nohaytiempo. Podrán continuar con el ciclismo viendo carreras en la tele.

Bienvenidos al club!

jueves, 30 de septiembre de 2010

Salida 3 de octubre




Riells

Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Breda, Riells,
Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià

Salida: 8:00 h


Aquí va la meva crònica, i vigileu que avui estic calent i disparo amb bala.
Qui rebrà més, de totes maneres és en Ferran, que tot i no venir avui, és el nostre representant triatleta.
Ferran, em deus una rentada a la bici, i el peatge de premià. Comencem per pams.
A 3 de 8 estava jo al Masnou, on un simpàtic mosso em prohibia el pas. No m'ha deixat ni recòrrer 3 metres per pujar a la vorera utilitzant una entrada de parking, i he hagut de saltar el guarda-rail. El més fort és que encara no trepitjava la zona de cursa. Bé vaja Ferran , que o els caps dels mossos són triatletes o els pagueu una morterada per rebre aquest tracte.
A partir d'aquí he hagut de recòrrer per voreres i marges el tram fins a Premià. Ferran et toca rentar-me la bici ja que ha quedat plena de sorra i fanget.
I per acabar de rematar el tema triatló, arribo al peatge des de Barcelona i he hagut de pagar. Que no tenim el mateix dret que els que entren des de Premià?
Pel què fa a la volta, la participacio ha estat nombrosa. Feia goig veure rodar el petit grup d'una quinzena de ciclistes. Cap a Breda hem volat; per efecte del vent en cua i les ganes de'n David. Tot i que no ha pogut aguantar la roda de'n Jaume al Bordoi avui en tenia ganes.
Un cop a Breda cadascú al seu ritme. I en David omplint la llista negra amb els qui s'han atrevit a quedar per davant seu. Coi, és que es pensava que no aprofitaríem l'oportunitat!! Aquí tonto l'últim i si pots fotre un pal no el deixis per demà.
De tornada, el vent de cara ens frenava una mica, però la marxaha estat alegre gràcies a uns relleus una mica desorganitzats, però relleus a la fi.
A Parpers jo ja m'he retirat. No podia deixar-li tan fàcil al David el fet de treure'm al creueta a la llista negra.
I finalment, a l'arribar a casa, una propina per trobar-me amb la Mercè a dalt de tot de l'av. Hospital Militar.
Així que una bona sortida, en bona companyia i a un bon ritme. Poc més es pot demanar.
apa, ens veiem en un parell de setmanes.
jordi


LA 1ª FLECHA RATPENAT I L´ULTIMA DE L´ANY

Amb aquesta marxa s´ens acabave el carrusel cicloturista de l´any, calia saboreixarla al máxim i aixi ha sigut, sortiam amb moltes ganes de probar aquest port anomenat per molts com " l´angliru catalá" i no es per menys, encara que mes curt pero amb unes rampes amb porcentatges similars del 18%, 20% i 23% que et fan posar tot el que tens dintre per superarlo i una vegada superat continuar el que resta de marxa, terreny trencacames fins al pantá de foix, pujant l´ordal i les ultimes rampes de vallirana, fent d´aquesta marxa una de les mes dures del calendari cicloturista.

Sortiem a les 8.00 h desde el canal olimpic de castelldefels, tot coincidin amb la sortida del sol de teló de fons i una temperatura super agradable, lo que feia presagiar un bon dia de ciclisme del bó. En primera fila de graella de sortida es podiem veure a tots els protagonistes de la gran cita, els del cc-ratpenat envoltant a J.A flecha, per darrera el reste de cicloturistes amb la motivacio i ganes que ja estavan servides.

La sortida era neutralitzada fins al kilómetre 25, just a la pujada del ratpenat, varem fer una volteta turistica per el paseig maritim per anar calentan i no agafar en fred el coloso del ratpenat, a l´inici del port pasaves per l´alfombra que et registrave el temps empleat en pujar el port, un detall per part de l´organitzacio d´aquesta cursa que mereix una mol bona nota per ser la primera que organitzan, al final et donan dos registres el de pujada al port i el total final.

En les primeres rampes començave a trencarse el pilot i la gent es clasificave segons l´estat de forma, alla es veu realment lo que parlen les cames, tots muts i amb el soroll del desarollos que van pujant piñons buscant posar tota l´artilleria necesaria per pujar, molts fent eses per superarlo i d´altres posan el peu a terra i pujant amb la bici al costat, un autentic camp de batalla companys, imatges i records que et venen al cap i et donan moral, motivació i confiança per superarlo; bracons, mari blanch, l´angliru, el masnou de platja d´aro, tots superats i aquet no será menys, amb dos collons, vinga Jaume, endevat i força routiers, prova superada amb un temps de 25 minuts, fantástic, ara toca la terrorifica baixada fins a Olivella, travesant el parc natural del garraf, l´asfalt en mol mal estat, amb baches que t´obligaven a anar amb el cul a cuatre dits del sellent o et podies descabalgar d´un sutrac, es baixave a tota hostia per uns tobogans llargissims i en les curves sorpreses de les ultimes plujes, forats que t´obligaven a modificar la traçada, tremendo aquet tram, ja arrivan a olivella travesant urbanitzacions d´alta muntanya, no et podies fiar d´anar a sac perque et podies trobar cualsevol sorpresa.

Arivem a Sant Pere de Ribes i pasem els desvios per els que volien fer la curta, es l´hora de fer la selecció dels companys de ruta per la llarga, al principi em va tocar un xuparodes pero mes endevant varem formar un trio d´autentics rodadors, entre ells un ratpenat, Benito, era com el nostre guia, es coneixia la zona al dedillo, quan pasavem per els cruces on estaven els controls de pas tots el coneixien i saludaven donan anims , David de cc. Ripoll, amb ell havia coincidit a la marxa de Ripoll, un extrordinari rodador, amb molta força i el xuparodes de caldes que no es desenganxave ni que li fotesis un tiro, en tota la marxa nomes va fernos un relleu.

Continuem fins a cubelles i alla ens desviem per la carretera de l´arboç que ens conduia fins a Vilafranca del penedes , carretera en mol bon estat en un paratge maquissim passan per el pantá de Foix , en el pantá decidim parar per avituallar , platanet , pinya i fruits secs a la butxaca i continuem que aviat ens toca pujar l´ordal, pasem vilafranca i comencem a enfilar les rectes que et conduien a l´ordal, llargues i pestoses, aqui es quan et comencen a pesar els kilometres, David del cc-ripoll i Jo que estavem mes sencers ja que veniam de fer la terra de comtes fa 20 dies marquem el ritme de pujada, Benito del Ratpenat ens aconsella afluixar el ritme i regular perque encara resta la pujada de Vallirana, la rampa inicial es brutal , alla li van entrar rampes a Benito i varem tenir d´afluixar una mica en David i Jo donanli anims per superarla, el reste es baixada practicament fins a meta, pasan per Begues i lllençante a la baixada a 75 de maxima, maquissima, on pot tracar a gust , plegar al maxim i deleitarte de veritat portant darrera tota un serp de rordadors , pasant per lo que li diuen per aqui el cañon del colorado amb la seva tipica pedra vermella, en un paisatge on ya es divisa el mar al fons , ja estavem a 20 kms. de meta, la motivació puja i la prova estaba ya quasi superada, tornem a pasar per el paseig maritim amb ja mes gent animannos i apludin, fantastic ambient, arrivem ja a meta amb un registre extraordinari, 5, 11, ens despedim fent cuatre fotos i fins a la propera , no se si aguantaré tan temps, pero cal fer un parentesi i relaxarse, i sino m´enganxare a alguna cursa de btt que em seduexi, la questio es estar en la onda i no baixar massa el bon nivel que et donan les marxes, una motivacio especial per estar ahi, donanlo tot i gaudin de lo que realment t´agrada i omple, el ciclisme i tot el que l´emvolta, camaraderia , amistad i bon rotllo, sobre tot aixo que no falti mai companys, fins la propera... ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

J.Porta

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Salida 26 de septiembre



El Farell

Recorrido:
Premià, Argentona, Collet, Canoves, La Garriga,
Sta. Eulalia, El Farell, Mollet, La Conrería, Premià


Salida: 8:00 h
Jo vaig seguir amb la meva filosofia de poc estrés... El dissabte vam anar a dormir tard i ja sabia que em costaria llevar-me d'hora el diumenge. Així que ja m'ho vaig prendre amb calma des de bon començament. Vaig arribar al peu del coll cap a quarts de 12, poc després que vosaltres baixéssiu.
Entre canviar-me les sabates i treure la bici, vaig acabar sortint a les 12h! Quines hores! Ja patia perquè em pensava que el Jordi ja devia estar arribant a casa, però mira, vaig pensar, que comenci a fer el dinar! jejej :pNo sabia com era, no hi havia estat mai i només sabia que tenia uns 9km de pujada. Així que xino-xano i amunt! Els dos primers kms, tot i ser suaus, sortia en fred i sempre em costa una mica que les cames es comencin a acostumar.
Cap a la meitat veig que se m'acosta per darrera un senyor que em podia doblar l'edat i que vam anar fent junts una bona estona, quines cames tenia! Al final no vaig aguantar el seu ritme i el vaig deixar anar, però sempre a la vista. Tot i no poder baixar un pinyonet, em notava que les cames començaven a agafar agilitat. Res a veure amb el "molinillo de la Laia" però tot arribarà... jejjej.
Els últims dos kms ja veia les cases i pensava, ara després d'aquesta curva, però en sortia una altra... fins que ja veig l'última paella i últim sprint fins dalt de tot! Foto de rigor, trucada al Jordi per dir que començo a baixar i contenta i satisfeta per tenir-ne un més a la butxaca.
Aquest m'ha agradat moltíssim! El paisatge és fantàstic i la pujada es pot anar fent, segur que hi torno!
Mercè

jueves, 16 de septiembre de 2010

Salida 19 de septiembre


Olzinelles


Recorrido:

Premià, Sant Pol, Sant Iscle, Collsacreu,
Sant Celoni, Olzinelles, Bordoi, Premià

Salida: 8:00 h


ROUTIERS AMB ROCA-BIKES.
Avui ha estat una sortida de las que fan afició, feia temps que no veia tanta participacio, festival de routiers a graella de sortida, d´antiga i nova generaçió, ademés s´afeixia la sorpresa que ens tenian preparada a Mataró, els roca-bikes ens esperaven per compartir la ruta amb els routiers, la festa del ciclisme esta servida.
Nomes sortir de Premia el vent bufave en contra de valent, començem a posar ritme i a Vilassar sentim el primer crit per darrera, toca afluixar perque el nostre legendari routier Rocki enganxi per darrere i comparteixi una estoneta rodan amb nosaltres.
Passat Mataro i ja els dos grups junts tiran a bon ritme comença el primer intent de fuga, Luiggi, intractable, ens portave uns metres per devant i m´afexeixo junt amb Kim per formar trio d´escapats, podria funcionar bé pero kim avui tenia bolo i passat llavaneres gira cua, em toca un má a má amb luiggi, seguir el seu ritme cal estar be de forma o acabes fos, passat Canet dono el meu relleu fins a Sant Pol que començem a enfilar amunt i ens preguntem: que fem?, esperem una mica o anem tiran i ja ens agafaran, dons anem fent tranquils i que treballin una mica per neutralitzar, !collons! quines máquines , passat sant cebria ja ens neutralitzen i començem l´ascençio a un ritme cada vegada mes alt, aixó de caçar dona alas, per darrera comencen a despenxarse gent, no es per menys, pujan a 29 i 30 sense afluixar, aixo comença a fer pupa, despres de l´intent de fuga i ara aixó, no se fins on aguantaré pero mentre el cos no es queixi, endevant i força, just avans d´arrivar al desvio del collsacreu es queden els tres fieres devant,Paco Luiggi i Edu a disputar el Collsacreu, "hasta luego lucas", Joan i Jo ens quedem fent la nostra pujada, pim pam que ja em fet prou d´aguantar el ritme matador d´aquests fieras.
Arrivem adalt, jaume 600 ens espera, per acabar d´arrodonir la festa, sort que ja tenia el meu plan B, d´anar a tripejar a Sant Antoni de vilamajor amb els companys del B, avui han donat la talla, es mereixen esmorçar, apa anemi dons, ja descubriré Olzinelles unaltre dia, segur que no es mou de puesto, sap greu no disputarlo,unaltre dia será, fin a leshores... SALUT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

viernes, 10 de septiembre de 2010

Salida 12 de septiembre

Vuelta a los cuatro puertos


Recorrido:

Premià, Montgat, La Conrería, Caldes,
St. Feliu Codines, Samalús, Collet, Premià



Salida: 7:30 h


jueves, 9 de septiembre de 2010

Salida 11 de septiembre



Sta. Fe

Recorrido:

Premià, Bordoi, Sant Celoni,
Sta. Fe, Sant Celoni, Parpers, Premià

Salida: 7:30 h



XXX MARXA CICLOTURISTA DE RIPOLL, TERRA DE COMTES‏
Aquest diumenge passat es va celebrar la 30ª edició de la marxa de Ripoll, a la que varem asistir uns 200 corredors, amb una temperatura de sortida de 13º graus i un dia fantastic per la practica del ciclisme. Representan al nostre club només un parell de routiers, l´antoni Tomas i Jo, fent un bon paper amb mol bons registres. La teniam a l´agenda feia temps, ja que el seu perfil accidentat ens seduia, 2500 m. de desnivell acumulat i com a por estrella de la jornada la Creueta, amb 21 kms. de pujada típica d´alta muntanya, de las que te posan en el puntet de forma ideal, pero que si no has fet els deures pateixes de valent, i mes despres de fer 47 kms. de trams trencacames, passant per les Llosses i envoltats d´un paisatge encantador , com a teló de fons divisan el cim del Pedraforca, una maravella companys, apunteu-la a l´agenda, val la pena.
Al coronar la creueta em van vindre els maravellosos records de les batalletes viscudes en les sortides anuals del club, quan feian de tornada d´andorra la pujada a la molina, com ens castigave el Paco pujant i com patia el kim per no quedarse despenxat a la Molina, quins records companys, m´afeixia mes motivació a la pujada, la cual vaig compartir amb dos forts joves, amb cosos com armaris, triatletes que lluian uns maillots on es llegía: la cima de coppi, van treurem uns metres d´inici que vaig recuperar i superar just a 1 km. de coronar, fenomenal pujada regulan de menys a més.
Adalt, a 1880m. d´altitud, una vista espectacular de castellar de Nug, on neix el riu llobregat i de tota la comarca, la carretera serpenteixant plena de cicloturistes que anaven pujant al seu ritme, entre ells els dos companys d´ascensió, que es van quedar amb el nom del meu maillot, Routiers de Premia, de lo millor del maresme. A la baixada de la collada ens esperave un fort vent de cara que t´obligave a donar pedals, Jo anave en solitari esperan que em donarien caça per darrera, pero els dos de la cima di coppi, no arrivaben i vaig baixar sol tota la collada, passat ribes de fresser un fort vent i 12 kms per devant fins a Ripoll, a treballar fins que van arrivar els dos joves armaris i em van posar les piles en el pla, inclus van intentar despexarme, com tiraven els condenats, pero encara em quedave benzina per colaborar una mica en els relleus i morir amb les botes posades, recordave que avans d´arrivar a la rotonda d´entrada a Ripoll hi ha un repechonet i em reservave per fotre el meu atac avans d´arrivar a meta, vaig arrodonir la jugada i va sortir fenomenal, a meta ens varem saludar com a bons companys i fins a la propera, que será el proper día 18 de setembrea la rat penat, on us esperem a tots, que esteu mol forts, i dic a tots perque el festival routier sigui ben gran, anims que nomes queda a 1/2 hora de cotxe de Premia l´ascencio a rat penat es de les que et queden en el record. Fins a la propera...ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta



miércoles, 1 de septiembre de 2010

Salida 5 de septiembre


Collet - Las Costas


Recorrido:

Premià, Dosrius, Collet, Palautordera, Montseny,
Las Costas, Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià


Salida; 7:30 h


Ara fa dies que no escric la crònica i estic fent memòria de com es fa això. No sé perquè però sempre que m'hi poso em ve un tema recurrent; sona el despertador i jo m'hi giro d'esquena. Ahir diumenge no va ser diferent. Era prou aviat i havíem anat a dormir prou aviat comperquè ahir fos una mica més generat. Així que ja veus que toca còrrer, esmorzar ràpid i sortir amb la poma a la boca i el maillot per cordar.
Un cop en marxa les cames es queixen que volen dormir més. El cor no està prou despert, els ulls plens de lleganyes, i el sol que encara no ha sortit. Tot i això arribo a la botiga a l'hora i em troba la fantàstica sorpresa que avui uns quants dels il·lustres routiers tenen ganes de bici; en Joan Carles, el Miguel, en Salva acompanyen als més habituals Ferran, Albert, Kim, Paco i jo mateix. Més endavant se'ns ajuntarà una estona un altre il·lustre, en Rocky, que ens informa que en Joan Camps, en Luis i en Rafel Farré han preferit anar a fer el cabra amb la btt.
Res doncs, Bordoi i costes i Collsacreu ens esperen. El primer es puja com es pot, per darrera quedem l'Albert, en Ferran i el Miguel, no em pregunteu com han quedat davant que ni els he vist el pèl. El ritme no ha estat fort, però necessito 50km d'escalfament en dies com avui. Les Costes es puja tranquil, massa i tot, ja que el Paco paga l'haver perdonat i se li escapa el port, algun "tapao" que es queixa per vici li pren la cartera en els últims metres que ja aplanen. Flor d'un dia, ara no us penseu que serà la tònica general. La resta, van fent com bons amics tot i que arriben tots mirant-se de reull no fos cas que calgués fer un petit sprint...
El Collsacreu ve a ser una repetició de les Costes, simplement que es canvien els papers i qui havia badat ara no bada tant. Arribem dalt juntets en Paco, en Kim i jo, i ens ho juguem a l'sprint (és un dir, ja que ni el Paco ni jo tenim forces per fer res més que fer d'espectadors).
A partir d'aquí, la part important de la volta: Homenatge al Salva, que després d'anys d'alliçonar-nos, avui, sense dir res, aconsegueix que fem els relleus com Déu mana. Des d'Arenys anem fent la roda a velocitat constant, regulant i controlant que ningú es quedi. Els km van queien sense adonar-nos que ja som a Mataró.
A estat una bona sortida, ben acompanyats i disfrutant de la companyia de la colla. Ha estat una molt bona sorpresa poder parlar una estona amb en Joan Carles, el Miguel, a qui feia força dies que no veia i molt menys compartia sortida. En Salva s'ha portat bé i no ens ha fet patir a la tornada.
En definitiva, que hem disfrutat que és el que toca.
Joan Carles, ja saps que si estàs per Premià amb la bici nosaltres t'esperem a la botiga.
Miguel, a veure si deixes de còrrer que es va millor en bici...
Salvatore, encara hem d'aprendre molt, així que ens has de fer algunes classes extres!
Com que la setmana que ve ni en Paco ni jo sortirem, la sortida oficial es cancela, i haureu de convocar sortida extra-oficial. Ens veiem en dues setmanetes.
Jordi

José Antonio Hermida
Nuevo campeón del mundo BTT
FELICIDADES CAMPEON !!!

sábado, 28 de agosto de 2010

Salida 29 de agosto


Blanes - Hortsavinyà

Recorrido:

Premià, Blanes, Calella, Horsavinyà, Premià


Salida 7:45



La primera salida , tradicionalmente sin grandes dificultades, no ha resultado tan tranquila como en principio era de suponer. A pesar de los excesos vacacionales, de los asistentes, sólo Alfonso venía con las baterías descargadas. El resto habíamos hecho algunos deberes. Albert por los montes de Navarra. Kim y yo por los llanos de León. Y Joan, Jordi y Luis subiendo La Bonet en Los Alpes.

Luis ha sido el protagonista por partida doble. Primero, por su inesperada presencia que a todos nos ha alegrado, y segundo, por el ritmo marca de la casa con el que se ha corrido. Casi 35 de media en Blanes.

La vuelta, con Hortsavinyà poniendo a cada uno en su sitio, y la parada para repostar agua, se estaba haciendo algo más llevadera, pero al final, un grupo de triatletas han hecho que volviéramos a presentar nuestras credenciales. Otra vez rodando por encima de 40.



miércoles, 4 de agosto de 2010

Salida 8 de agosto


Sant Pol - Parpers


Recorrido:

Premià, Mataró, Sant Pol, Sant Cebrià,
Collsacreu, LLinars, Parpers, Premià

Salida: 7:30 h

Esta semana también nos hemos juntado una buena grupeta. A diferencia de la anterior donde el perfil del recorrido imponía una cierta cautela pensando en la dureza del final, la etapa de hoy, más asequible, y con mejores condiciones climatológicas, ha permitido que pudiésemos vivir un día completo de ciclismo.

Hoy no han venido ni Toni, ni Mengual, ni Rob. Pero sí han aparecido Jordi, Joan y Guillermo que hacía días que no veíamos. El resto del grupo lo componían los reincidentes Salva, Alberto, Martí y David que está alucinando con lo que puede mejorar si se lo propone, y los últimamente habituales Ferran, Kimet y Paco.

Los primeros veinte kilómetros han discurrido a ritmo de calentamiento junto al ir y venir de las olas a nuestra derecha hasta Sant Pol.

Después nos adentramos en la espesura de los bosques de Sant Cebrià y Sant Iscle, la mejor propuesta contra el calor. Allí negociamos la constante tendencia a subir, hasta Arenys de Munt, por un mar, esta vez de curvas, a ritmo de “ir haciendo”; pero con plato la mayoría.

Iniciamos Collsacreu. El escenario y punto caliente del día para quien quiera echarse un pulso. Bien con el puerto, bien con los compañeros, bien con uno mismo, o contra todos a la vez. Nuevo cambio de ritmo.

No sólo las piernas lo notan, también la respiración y el corazón recuerdan a los que van sin pulsómetro que cuidadín con el umbral. El ácido láctico anda haciendo de las suyas y el motor está a punto de griparse. A los del pulsómetro les avisa un pitido de alarma, más seguro, menos real.

En la cima dos buenas noticias. Se nos unen Guillermo y Salva, y David ha aguantado el tipo. Una tercera para mi ego, que he dejado de rueda a Kim. (Con el platillo Salva!!! A la vejez viruelas)

De bajada hasta Vallgorguina nuevo cambio de ritmo, esta vez para relajar. Ferran que está con ganas se marca un solo hasta Sant Celoni, donde volvemos a cambiar de marcha.

Poco a poco vamos cogiendo revoluciones y una vez pasado el túnel de Villalva ya es Salva quien quiere ponernos de a uno. Aunque ahora no puede pasarse de vueltas, está en su terreno y con unas ganas como las de antes.

Hasta La Roca se ha volado. Era una gozada ver el pelotón lanzado dando relevos, pero hay que ir con mucho cuidado. Ya tuvimos un aviso con el susto de Rafel Farrè.

Encaramos Parpers a ritmo de romería. Salva que ya había cumplido sobradamente nos había dejado. David y Alberto iban con la luz encendida, y Jordi y Guillermo no tenían muy claro si volver por el interior.

Kim seguía teniendo ganas de batalla y yo no estaba por la labor. Se fue solo para arriba. Me quedé con Joan, Ferrán y Martí pensando que subiría más relajado, pero Joan que acaba las vueltas igual o más fuerte que cuando las empieza, hizo que nos empleáramos a fondo para aguantar. El que pudo.

Está pletórico. El día anterior se había subido el Collformic, las antenas y dos veces el Turó de l’home. No se le notaba nada.

Nuevamente nos dejamos caer para reagrupar. Guillermo y Jordi se habían animado a seguir por la nacional y Alberto venía con medio globo. En Cabrera Joan nos llevó a conocer sus dominios: La Hoz de Cabrera.

Por esta cara un par de repechones de mucho cuidado que cada uno subió con lo que le quedaba. Kimet cononó el primero.

Ahora que hemos vuelto a las formaciones de 10 dan ganas de no parar y seguir disfrutando de salidas como las de este domingo.

Buenas vacaciones y buen stage en Los Alpes.



jueves, 29 de julio de 2010

Salida 1 de agosto



Vuelta a Tordera


Recorrido:

Premià, Bordoi, Hostalric, Tordera,
Malgrat, Mataró, Premià

Salida: 7:30 h

Al final lo que parecía una vuelta sin demasiadas complicaciones, 100 kms de llano + 5 de subida, ha resultado más dura de lo previsto.

El calor, que hoy sí ha apretado, la velocidad crucero de la primera parte, 38/40Km/h a partir del Bordoi, y el viento en contra desde Malgrat nos han hecho llegar como en aquellos partidos de futbol que después de ir ganando acaban pidiendo la hora al árbitro. Qué ganas de llegar para darse un buen chapuzón alguno, o tomarse algo fresco los más. Pero ha estado bien !

La única pega, si se puede decir así, ha sido la crisis de David a partir de Sant Pol.

Ha estado valiente cuando ha decidido hacer toda la vuelta con nosotros y ha acabado pagando un poco la falta de experiencia en su debut con los routier. Pero no hay que desanimarse. Es a fuerza de kilómetros y algunas pájaras como mejor se aprende a correr en bicicleta.

La grupeta estaba compuesta por Mengual, Alberto, Salva, Toni, Martí, Albert, David, Kimet, Ferran y Paco. Participación de lujo aunque con notables ausencias, dispuestos a pasar una buena mañana rodando en la mejor compañía sin exprimirnos más de lo necesario. Ya era todo un reto para la mayoría hacer la vuelta completa.

Eso sí, el Bordoi se ha subido en plan Premio de Montaña.

Hemos desempolvado todo el arsenal ciclístico. Ritmo alto, ataques y contraataques. Sólo ha faltado esprintar, pero no ha hecho falta ya que Mengual ha llegado delante sin necesitarlo.

Mención especial también para la subida de Salva. No sé si es lo más conveniente pero hoy ha subido el Bordoi como en sus mejores tiempos.

A partir de aquí, lo dicho. Tras despedirnos de Alberto que volvía por Collsacreu, hemos puesto el piloto automático hasta Malgrat donde hemos parado a repostar agua. Después hemos vuelto a medio gas.

Por David, pero también porque sabíamos que Monsieur Mazzó estaba al acecho.

Hemos acabado con media de 29,5. Mucho más alta de lo que pensábamos.