lunes, 29 de septiembre de 2008

Mundial de Varese


Tal como se desarrollaban los acontecimientos, presagiábamos lo peor. Por un momento, la remota posibilidad de que Joaquim Rodríguez en un milagro similar al de Alonso en Singapur, pudiera dar la campanada y se llevara el título nos ponía los pelos de punta. Bastante convulsionado está últimamente el patio tras el anunciado regreso de Armstrong. Ahora sólo nos faltaba esto. La credibilidad del ciclismo bajo mínimos.
Podemos imaginar los titulares de medio mundo: El ciclismo español consigue el mismo año Giro, Vuelta, Tour, Olimpiadas, UCI Pro Tour y Mundial. Además de clásicas y otras Vueltas también importantes. Pat McQuaid podría seguir disparando con la operación puerto hasta el día de su jubilación.
Por desgracia para ellos y suerte para nosotros, los aficionados, ni Freire, ni Valverde, ni Samuel, ni tampoco El Purito, ganaron a pesar de toda la parafernalia que ya les había adjudicado la victoria.
Italia (Bettini), quiso despedirse por la puerta grande. Y lo hizo de la única manera que posiblemente podía: usando la estrategia. La fecha, no podía ser más señalada. En una pirueta el destino así lo había establecido y debía conjugarse.
A una vuelta del final, marcándose un enorme farol, el Grillo consiguió de una tirada llevarse todos los triunfos.
A la vez que dejaba con dos palmos de narices a sus guardianes, rendía el mejor homenaje que el ciclismo podía ofrecer a la figura del tahúr por antonomasia en el día de su desaparición.
El mítico Paul Newman y su interpretación en el “El Golpe”
Su música ya es un clásico.

martes, 23 de septiembre de 2008

La grandeça d'aquest esport

Aquest diumenge a les 8.00 l´ambient de rodadors que hi havia a la gran via era massa, a la cruilla de la riera, els del grup B: Jota, Jossepe,Pablo, Toni, Angel i A.Tomas, devant de la botiga d´en Paco el grup A: Paco, J.Camps, Xavier, Albert, Alfons, Kime.t.,Luiggi, Cristobal i J.Porta, mes tard s´afeixia en J. Bosch, i al fons de la gran via, devant de la Salle un nombròs grup de btt:" els buitres",que més d´una vegada quan amenaça pluja i plou m´hi apuntat amb ells, veura aixó de bon matí ja et posa en ambientillo i et carrega les piles.
L´amanida de ports d´avui ha estat fantástica, en font de cera s´escapave per devant Luiggi i Kime.t, pero per darrera el trenet perseguidor comandat per Paco en el cual m´hi afeixit fins que hi pogut junt amb J.Bosch, ja calculaba neutralitzar als de devant, menys a Luiggi que coronave primer. Avans de la graella a esquerres hem quedaba despenxat del grup perseguidor, pero per darrera arrivaba un pletóric Albert portan a roda a Cristobal i m´hi afeixit comodament fins adalt a mol bon ritme, s´ha pujat mol rápid el primer port i devant queden tres mes amb el Orrius com el plat fort de la jornada.Ja en la carretera de La Roca, Xavier prova d´escaparse en solitari, per darrera se segueix a ritme fins que a Luiggi, li pica el gusanillo i no se si es vol escapar també per colaborar amb ell, pero ens posa en fila d´ún i canya, agafat com puguis que el tren acelera i la locomotora de devant no esta per romanços, a sac, valla amb el aperitiu per afrontar el Orrius, neutrlitzen a Xavier avans de la Roca, relacxem un xic el ritme i cap amunt, tocan els 4km. més durs de la comarca.L´ambientillo de cicloturistes pujan era massa, ens varem fer un fart de engullir "palomites", aquells rodadors amb vestimenta groga que ens van acompanyar en la pujada, gent bastan gran que afrontaben el orrius al seu ritmet, els que anaven mes escapats sels notabe la respiraçió de lluny, anaven bastan petats, quan anaven pasan routiers es quedaven bocavadats amb el nostre ritme, mes d´un fotia alguna conya dien que al final tots arrivarem , mes tard o mes d´hora, pero les batalletes dels routiers son així.
Adalt sembla que Paco i Luiggi han arrivat maxacanse per coronar primer, i es que Paco segueix ahi, donan-lo tot, a pesar del bon estat de forma de Luiggi, avui han patit de debó els de devant en el freg a freg, per darrera entrava Kime.t. , que cada dia va a més, fins que algun dia pot ser doni algún ensurt als dos de devant, qui sap!, per darrera l´Albert, Cristobal i Alfonso,que en la pujada m´han despexat a mi uns metres, i mes anrrera completaven el reste de routiers.
Al final de la baixada del orrius tornen a Premia tres routiers, Luiggi, J.Bosch i l´Abert, el reste direcció Dosrrius a afrontar el bordoi, Xavier tambe es despedia giran a Dosrrius, ja només quedem 6.
En el Bordoi em sentia bé i no trec el plat,haviam que tal pujo, les fieres per darrera no em deixen roda, m´esprimeixo una mica avans del descansillo pero pasat el pont i portan als demarradors darrera prefereixo aixecar el peu i per darrera m´asorveix tot el grup, quedanme pujan a cua del grup i presencian com Alfons i Kime.t. es disputan en un demarratxe bestial a favor de Alfons el tercer port de la jornada, bon espectacle.
Á Llinars,després de la baixada del bordoi em despenxo Jo en busca del grup B, si arrivo massa d´hora a casa trovare a la famili clapan o pot ser la dona em doni el mocho, prefereixo fer la volta per Sant Antoni de Vilamajor i en direcció a Samalús on mels trovo que baixen desperdigats, primer el jota seguit per l´Angel i el reste que no es veuen en lloc, pregunto al Jota: On son el reste del grup?, s´han perdut per darrera ens trovarem tots a St.Antoni al restaurant.Al arrivar al restaurant el reste del grup no portaven mol bones cares, L´Antonio Tomas els avia liat amb una de les seves, en fin que no se us pot deixar sols, que us perdeu, ara toca l´esmorzar i no discutiu mes, que dintre vaig veure ahir mentres saboreixave un plat de tripa amb sigrons una pota de pernil amb mol bona pinta, sommi endevant i força aqui també.
Després del tripeo tots cap avall, direcio Llinars, sembla que ha sentat bé l´esmorzar, en Jota va al devant i va fenómeno, no deixa el cap fins a llinars, pero al repecho de l´autovia , just en la rampeta curta, se li escapa el peu del pedal i li toca pujar a peu, no posa el desarrollo adecuat i la rampeta se las trae.
Saltem al maresme per el collet, no sigui que ens senti malament l´esmorzar, a bon ritme pero sense forçar que Jossepe te molesties al genoll, arrivada a Premia completan la jornada entre els coleges canyeros del A i els companys triperos del B, no ting soluçió, que hi farem.
Fins a la propera cita: ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

domingo, 21 de septiembre de 2008

Ensalada de puertos

hoy domingo 21 de setiembre nos hemos encontrado unos cuantos kamaradas de dolor "routier cc": Paco, Luiggi, albert, jaume bosch, alfonso, jaume pota, joan camps, xavier, cristobal y kimet(yo). nose si me dejo a alguien, pero el resto aunque no hayan asistido, seguro que estaban presentes de espiritu:
-El primer puerto de la jornada, a pie parao, era el font de cera, y ya ha habido batallita, entre luiggi y yo nos hemos encargado de endurecer la subida:
FONT DE CERA:
1-LUIGGI 2-PACO 3-KIMET

una vez todos reunidos tras el descenso nos encaminamos hacia el mounstro de la jornada; el orrius por detras, y mas o menos se ha repetido la historia, pero esta vez ha sido paco quien ha endurecido y mantenido un ritmo infernal, eliminandome a un kilometro de coronar:
ORRIUS:
1-LUIGGI 2-PACO 3-KIMET

el resto han coronado con poco tiempo perdido, y ya se notaba que alfonsito venia fuerte por detras, como paso a relatar a continuacion:
-en el bordoi ya no quedaba nada mas que el 60% del peloton, y paco ya no tenia ganas de mas fregaos; se ha subido tranquilo, y en un sprint final, alfonso me ha reventado coronando primero:
BORDOI:
1-ALFONSO"TSUNAMI"TORRES 2-KIM E.T. 3-CRISTOBAL"EL TAPADO"

y ya en el ultimo puerto del dia se ha repetido la misma historia que en el 3º: subida tranquila con identico final:
COLLSACREU:
1-ALFONSO"TSUNAMI"TORRES 2-KIM E.T. 3-CRISTOBAL"EL TAPADO"

y entonces llegaba lo fuerte del dia: una contrareloj a rueda de unos fieras desconocidos, a 47km/h hasta premia.

kimet

miércoles, 17 de septiembre de 2008

La clasica del Farell amb vellas glorias dels Routiers

La sortida es presentave amb una motivaçió especial, es presentaven a la sortida antics legendaris del C.C. Routier; Carles Pujadó, Toni, faltave Miguel de Teia i Oscar, el de Valls, li queda una mica lluny al company pero de ben segur li haigues agradat estar entre nosaltres , no, Oscar?.Mol bona asistençia a la cita: Paco,J.Camps,Luiggi, Ferrer, Cristobal, Albert, Kime.t.,Ferrer, Carles Pujadó, Toni,A. Tomas, Miguel i el que suscriu aquesta cronica J.Porta.El perfil de l´etapa es presentave amb tres dificultats amb 1.325 metres de desnivell acumulat i 102 km. de recorregut.El primer port, La conrreria, enfilan tots en bloc a un mol bon ritme fins a mitch port, els mes en forma amb el seu alegre ritme ja començan a despenxar gent per darrera, pasada la paella a esquerres Paco alegra el ritme, s´enganxan a roda, Luiggi,Ferrer, kime.t. i Albert, Jo em tallo uns metres, per darrera em pasa Carles i m´enganxo a la seva roda, coronan a la par amb ell a uns metres de les fieres de devant, fantastic!,bona pujada, a una mitcha de 18,5km/h., no esta malament per ser el primer de la jornada, per devant quedan dos ports mes amb el farell com a port estrella.A Martorelles esperem a Miguel, avui es presentave amb els "A", sapiguen que el ritme es alt per ell, pero com li vaig dir que seria una sortida ligth i de germanor amb les velles glories es va animar a vindre, pero aixó de ligth amb els "A"...imposible.Continuem atravesant Mollet per el centre fent uma mica de turisme urba, enfilant direcció caldes de montbui, vent de cara, per darrera es queda un xic retrasat en Miguel, toca aixecar una mica el peu, em poso devant per aminorar una mica el ritme i donarli temps a ficarse a l´abric del grup.Arrivem al port estrella de la jornada, el Farell, amb 9 km d´ascençió, mol "ratonero" , ideal per presentar una emboscada, ja que la referencia visual dels de devant es perd en els revols, Paco que no vol sorpresas, inicia marcant un ritme exigent per anar eliminat i fer la selecció dels que li presentarán batalla, Luiggi, es queda una estoneta en el grup perseguidor, avans d´iniciar el port, ja em deia que es miraria de reservar per no forçar la cama, pero com es un batallador i li va la marxa, no es pot resistir la tentaçió de lluitar per anar a buscar als escapats i ens diu adeu fent un canvi de ritme, el grup perseguidor continuem al nostre ritmet, per devant ja estave format el grup d´escapats, Paco,Kime.t., Ferrer i Luiggi.El grup perseguidor format per Carles Pujadó,Toni, Cristobal, J.Camps i Jo, marcant el ritme fins a mitch port que em dona relleu l´Cristobal i poc a poc incrementa i ens guanya uns metres, sense perdre la seva referencia, pero el tío va a mes, deia que no estave bé el tío pero aqui no pots enfiarte de ningú, va guanyant metres fins que li perdem la referencia visual,Toni, Carles, J.Camps que no es desenganxa, va pujant fenómeno, com no m´espavili aquest em deixan tirat, arriva un terreny mes apte per anar a intentar caçar a l´Cristobal, faig camvi de ritme i a per ell, per darrera es quedan, segueixo incrementan fins que torno a veure a l´Cristobal pero em fanten molts metres per avançarlo ja al final de la pujada, per darrera el reste del grup perseguidor trapixan-me els talons, segon port amb bona nota, bé, el tercer port, de moment el fare a taula, esmorzan un parell d´ous ferrats amb beicon i patates fregides, amb els companys triperos que ens acompayan per darrera,l´Antonio Tomas i Miguel, que també pujan el farell, al seu ritme pero pujan, que es lo que importa.La tornada ens va anar de fábula, a un ritme mol bó i el vent a favor, saltem al maresme per la conrreria, la birra de rigor a Premia per completar un gran día de ciclisme i bon rollo amb els vells rokers del C.C. Routier, fins a la propera cita ,que us esperem a tots, ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

martes, 16 de septiembre de 2008

Bailando con lobos

Luis en su blog nos cuenta la película de la etapa de hoy. Poco o nada queda por añadir a su magnífica crónica. Por mi parte comparto su entusiasmo por lo gratificante que nos resulta el reencuentro con los compañeros en el arte de dar pedales.
Hoy durante un momento de la vuelta lo pensaba: a pesar de las ausencias, (hemos echado en falta a Guillermo, a Jaume Bosch, a Javier a Mengual, a David , Miguel “Campeón” y Pau que se han descolgado a última hora), a pesar de las ausencias como digo, como por arte de magia han aperecido Toni, Cristóbal, Farré, Antonio Tomas, Miguel “Jotica” y Carles Pujadó que junto a los asíduos Joan, Kim, Luis, Jaume, Alberto y un servidor, hemos configurado un ilusionado grupo ávido de rememorar viejos tiempos. En el ambiente se notaban las ganas de ser y estar en esos momentos, bajo ese cielo, rodando y charlando junto a kamaradas de mil y una batalla.
En el apartado “pique deportivo”, personalmente y pese a haber salido escaldado de La Conrería, El Farell y El Parpers, me voy contento con el ritmo marcado. Como todos y cada uno de nosotros.
Hoy el baile ha estado animado, miraremos para lo que queda de temporada, de que no decaiga la fiesta.

Vuelta domingo 21.09.08

Premià – Font de Cera - Orrius – Bordoi – Collsacreu – Arenys de Mar – Premià

Salida 8:00 h

miércoles, 3 de septiembre de 2008

Retrovada "Canyera"

Després del parentesi estival, aquest diumenge es preveia una sortideta relacxant, el perfil assenyalat era ligth i apte per a tothom, no obstan sempre en els routiers hi hs qui li agrada alegrar una mica la festa i només ens faltava el trio calavera que sens va afeixir a Montornes, vaya trio!.En el primer coll, la Vallensana vaig sortir per alegrar una miqueta la pujada, després de l´amago d´escapada de Jordi vaig pensar que siguen un port curtet i foten una forta arranacada tindría opcions de coronar devant, entre que s´ho pensan en anar a caçarme ya estic adalt , pero per darrera es van posar a treballar rápid per anar a neutralitzarme, primer en Kime.t., una mica pujat de pes pero com sempre lluitador quan es posa la pista de cara amunt, després com no, en Luigui que esta en tots els sidrals, peró al tanto que en Ferrer va enganxat i se li veu mol fi al rey del btt, més andevant arriva en Jordi que em brinda un ritmet soportable i dona anims , m´enganxo al seu tren pim... pam..., fantástic ja tenim en Kime.t. a tir, adalt el rematem, no va confiat,comença a mirar enrrera, tot seguit ens pasa Paco amb el seu caracteristic pujar atrancat, sembla que se li desmonti el cos serpenteixant sobre la bici, i en xavier tot seguit com aquell que no vol la cosa pero cap a munt, per darrera J.Camps i Mengual a pocs metres completaven el grup.Agafem després del descens direcció La Roca a bon ritme, al arrivar al semáfor de Montornés que ens obliga a parar, observem per darrera un trio que es trobaven a gust seguin el nostre ritmet, pero al tanto que aquets tenen pinta de rodadors i de ben segur que s´anima la festa, a sobre un d´ells conegut de batalletes del nostre Luigui en el Fang, L´ Isma ,un "bicho malo" com l´anomena carinyosament Luigui en la seva cronica, té un curriculum que ti cagues, dons s´entretindran explicanse batalletes i anirem tranquilets, pero d´aixo rés, al arrivar a les primeres rampetes de Marata comença el festival, agafat com puguis que començan a tirar de valent el trio calavera, i només li faltave aixó a Luigui que li va la marxa i va fort.No hi pujat mai el corro a aquell ritme, de carrera, sort que en Xavier em brinda roda passat el desvio, ens haviam quedat un xic anrrera i conseguim enganxarnos al grup, per darrera es queda tallat en Jordi, no enganxa ni boig, alerto al grup de que es queda i que l´esperem adalt, pero amb la marxa que portaven els de devant, no s´enteran, van a sac, pero Paco en confirma que si l´ esperem adalt, o.k., pero aquesta festa no ens la podem perdre,tots en bloc fins a 700 metres, just al arrivar a la emboscada, salten les fieres i lliuren una batalla per coronar, el reste anem desfilan com podem, toca esperar en Jordi pero aqui no s´enteran i segueixen ,Paco i Jo esperem a Jordi i conseguim arrivar a donar caça en la font de St. Esteve de Vilamajor on fem la paradeta i mes d´un haigues fet la fonda. omplim bidons i direció Bordoi on es lliura unaltre batalla per coronar, quinas fieras aquets del trio calavera, Jo mantenia el ritme que per darrera ja feia bastan mal, fins que el melenas fot un demarratxe desde darrera sorprenen als de devant i aqui em quedo tallat , darrera a uns metres del Ferrer, Luigui continua amb els tres convidats en la lluita per coronar, pasa L´Isma primer, i segon en un freg a freg amb el melenas el nostre Routier mes en forma Luigui, fantástic company,has salvat la honrilla Routier.Al arrivar a dosrrius parem per reagrupar, i cap avall, li toca a J. Camps tirar del grup, pero ja porta masa estona devant i a mi em queda bencina per donar l´ultim alegret relleu, dons endevant que segur que Mengual també vindrá a exprimirse una estona, pero llástima, crits per darrera ens obligan a parar, al Xavier anave tan bufat perseguint que li ha saltat hasta el crono per la pista.Reiniciem la marxa i avans de Vilassar unaltre apreton, es que aqui no para ni deu, quina canya de baixada, direcció Vilassar al tanto al negociar les rotondes que entrem en la jungla del cotxes, i qui porte mes acer guanya, ens animem massa per fotra tota la butifarra per terra,la bogeria del routiers ja s´acabe per avui, quina llastima companys, sera fins a la propera cita, hi disfrutat com un cosaco, merçes a tots. ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS. J.Porta