martes, 30 de junio de 2009

Salida 5.07.09



Recorrido:

Premià - Orrius - Montseny - Las Costas - Bordoi - Premià

Salida 7:00 h

lunes, 29 de junio de 2009

Dos bojos enfangats

Com ja sabeu dissabte el Rafel i jo vam decidir anar a Vielha a fer uns quilometrets. Feia bon dia i ens avurriem. Així que res, a les 5h del matí ja estavem pedalant per una pista/carretera vella direcció a la c-28 i el tunel de vielha.
a les 6h, ja clar de dia sortiem per la boca sud del túnel i començava un rosari de pujar i baixar per pistes, empedrats, alguns trams de carretera fins a vilaller. Ja en portavem uns 30 de km.
A vilaller la primera dificultat seria. No pararíem de pujar i baixar ports fins 100km després. I amb 100km, vam superar no sé quants ports (em sembla que en Rafel al final va deixar de comptar), va haver de caminar més de 4km, baixar per uns penyasegats de coll... i dinar un plat de pasta i una empadada d'espinacs abans d'encarar el que deien era el port més dur (11km fins a 2150m d'altitud).
Res, que ens avurriem, ja ho veieu. Al km 106 en Rafel va haver de dir prou per rampes. I es va estalviar 7h de cursa i 120km. Incloent el mític coll del Triador, aquest de 2150m.
Personalment el Triador no el vaig trobar tant dur, més dur se'm va fer un port anterior on a part de la duresa s'hi afegia la grava grossa que no deixava rodar bé la roda.
Jo, per sort, vaig poder disfrutar d'un bon dia i gaudir de les vistes des de dalt el Triador; espectaculars. Fer els 20km planers de després i baixar com un llamps direcció Espot.
Amb una cosa estic d'acord: un cop superes el Triador sembla que la cosa s'acabi. Et queden 110km però res ja ho tens fet. La moral et puja i t'ajuda a pedalar. Com que a sobre no sabia el que m'esperava després d'Espot vaig continuar més feliç que un ginjol.
A Espot, els que fan la volta en dos dies es paren a dormir. Jo ja veuré a quina hora arriboa vielha. Eren les 5:15h de la tarda i em faltaven 90km.
90km trencacames, amb un parell de sectors trialers, i la pujada al montgarri, on vaig arribar cansat (qui no?). A sobre, a l'avituallament de montgarri em donen la mala noticia que encara tinc 5km fins a coronar! Joder, els d'abans només m'havien dit 19km!!!!
Bé vaja, què són 5km sobre 200 que ja n'havia fet? Res, doncs amunt! sort que la pujada és prou suau.
En aquells moments les cames les notava cansades, però no adolorides. El que si estava adolorit era; 1-els palmells de les mans, 2- els avant-braços, 3- les espatlles, 4- el coll, 5- l'esquena i els ronyons, 6- les natges del cul, 7- el cul no us podeu imaginar com cremava d'irritat!, 8- els turmells, i 9- les plantes dels peus.... i segur que el deixo alguna part del cos, però me n'acabaria notant l'endemà.
Vaig coronar Pla de Beret a les 9:45 del vespre, sota un cel d'un blau apagat que tendia a enfosquir-se i la decisió va ser fàcil; baixaria per la carretera, que després de la pallissa volia arribar sencer a casa.
La guindilla del dia va ser el fred baixant (el termòmetre marcava 19º, però la sensació seria de 8º baixant a les fosques). El fred no em va marxar fins una estona després de fotre'm al llit tapat per manta i adredó.

Com no vaig dormir fatal, massa cansat, i avui dilluns encara faig una cara mort, però és tota una experiencia: el paisatge, la duresa, les baixades, i com no la bojeria que ens acompanya a tots i que ens fa repetir cada any...

Rafel, si vols provar d'acabar l'any que ve m'hauràs de pagar molts calers perquè repeteixi.... :) Estic boig però no tant....

jordi

jueves, 25 de junio de 2009

Salida 28.06.09


Recorrido:

Premia - Parpers -Marata - Sant Feliu de Codines -Sant Miquel del Fai - Sant Quirze Safaja -
Sant Feliu de Codines - Caldes - Mollet - Font de Çera - Premià

Salida: 7:00 h

Fotos de la Quebranta




miércoles, 24 de junio de 2009

Baixant la coca

Avui ens hem citat per fer una sortideta light per baixar la coca de St.Joan, i lo que no es coca també, cal nateixar l´organisme de excesos i per aixó rés mes bo que una bona rodadeta en companyia dels fieres de sempre: J.Camps, Paco,Luiggi,Jaume600, kimet i el que suscriu aquesta crónica J.Porta.
En total 72 kms. a 30,5 de mitcha fent lo que s´anomena "la volta de Paco",que tans bons records li porten a Luiggi, que ens ha tornat a fer suar la coca de debó.
Enfilant ya desde Mataró la carretera de Mata ya portaven tots el plataco ficat, osigui que de sortideta ligth rés de rés, la forma que porten els que han fet la quebranta es nota en relació al reste, Paco tiran del grup amb el seu pedalar tipic arrosegant mols metres per pedalada, Jo necesitave mes agilitat plat de postre i cap amunt, pero dona igual amb lo que pugis si estas fort pujas amb lo que sigui.
Passat Torrenbó que comença un tram mes costa amunt se m´ha escapat el grup uns metres, Luiggi començave a tensar la corda per devant i no val a vadar, collons com costen de recuperar, pot ser que en el tram anterior i marcat un ritme massa alegre, buf! sort de la baixada posterior que m´hi empleat al maxim de lo contrari ja hi llepat.
Encara restave el collsacreu on els cuatre fieres anaven a disputarse el podi, valla inici pujant d´entrada, Luiggi tiran a sac i per darrere en 600, Paco i kimet intentan mantenir el ritme infernal, J.Camps i Jo veien els tiros per darrere, en Joan prefereix fer la seva pujada light i Jo a plat a intentar que no em treguin minutada les fieres, pujave a 18km/h., a lo lluny veig en Kimet que s´havia despenxat del grup de devant, fent la seva pujada, adalt corona holgadament luiggi, per darrere Paco i 600, que no perd comba.
De tornada cap a Premia baixant per Sant Pol i ja en la nacional J. Camps, que avui era el seu Sant, !Felicitats Joan! comença a fer de gregari del grup donan relleus, sempre es guarda bençina per las tornadas el tío, ja va bé per descans del reste que s´han exprimit avans.
Bueno companys, esperan amb impaciencia la meva propera cita, que em posaré les piles i us penso treure minutada Jo a vosaltres, si puc es clar, se que ho ting dificil pero sempre estaré ahi, amb la canya a punt, merçes a tots.
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

martes, 23 de junio de 2009

Salida de Sant Joan



Recorrido:

Premià - Mataró - Tres Turóns - Collsacreu - Sant Pol - Mataró -Premià

Hora de salida: 8:00

domingo, 21 de junio de 2009

Quebrantahuesos 2009

La QH del 2009 se ha corrido sin altas temperaturas, pero no por ello, para muchos, entre los que me cuento, ha sido menos complicada.
A los tradicionales atascos ocasionados por los 8000 participantes, este año hay que sumar el fuerte vendaval de cara que tuvimos hasta la cima del Somport.
Llegamos a Canfranch en un constante frena, arranca, frena, arranca y esquivando caídas y enganchones.
Al otro lado nos esperaba un escenario casi de película de terror. Un peligrosísimo descenso por el suelo mojado y la espesa niebla que no permitía ver la próxima curva. Había que guiarse por la estela de ciclistas, y evitar a algunos kamikazes que te adelantaban de cualquier manera haciendo mas difícil la trazada.
Empapados por el agua de la carretera y la niebla, bajamos tiritando de frío por el valle durante 20 o 30 kms hasta cerca de Escot donde el suelo ya estaba en condiciones.
La subida al temido Marie Blanque, sin calor, es otra cosa. O a mi no se me hizo tan dura. Pude subir con 23 pasando gente y con buenas sensaciones. En el avituallamiento cargué fruta y agua y me lancé en busca del Portalet. La bajada seguía peligrosa, medio seco, medio mojado con caídas de las que dan respeto.
Ya en el puerto, tras cuatro kilómetros, me desentendí del grupo y empecé a marcar mi ritmo para subir más cómodo. Aunque aún iba bien, las fuerzas no eran las mismas que en el Marie Blanque, lo que me hacía temer lo peor; encima, el agua del Somport había hecho mella en el Cateye además de en las piernas y no tenía referencias de la velocidad.
Antes de la presa, cuando quedaban 20 Km para coronar, estaba en plena crisis. No podía mantener el 19 y constantemente me avanzaban corredores, entre ellos Joan Llaneras. Confirmado: Me había venido a visitar el hombre del mazo y aún quedaba mucha subida.
Sabiendo que llevaba buen tiempo, intenté minimizar las pérdidas. Nada de cambios de ritmo, 21 y 23 hasta arriba sin parar en el avituallamiento. No tenía fuerzas y lo estaba pasando fatal.
A 5 kms para la cima me pasó Luis como una moto. Empezaba lo duro del Portalet y yo iba a cámara lenta con el 23.
Cuando por fin coroné me habían pasado más de quinientos corredores, había perdido mucho tiempo pero aún estaba dentro de los límites. En Hoz de Jaca también fui perdiendo posiciones hasta la cima donde ya me metí en un grupo que me llevaría a meta. Tiempo: 6:45'
Del resto de los routiers, el balance ha sido excelente. Hemos podido acabar sin caídas y disfrutando de la marcha, mas o menos, en los tiempos que nos habíamos propuesto.
Capítulo aparte merece la actuación de Luis haciendo un tiempazo en su primera participación y la de Viçens también consiguiendo objetivos.
Salir contento de la QH, por unas cosas u otras, cada vez es más complicado.
Muchas veces nos han preguntado que tiene la Quebranta para que año tras año sea mayor el número de aspirantes a participar a pesar de la enorme cantidad de ciclistas que también cada año renuncian a volver. Siempre lo he tenido claro. Quien repite, o pasa del cronómetro y sólo quiere participar de la gran fiesta, o busca mejorar su tiempo; cosa que todo el mundo ve factible.
Para lo segundo, aquí hay que venir en el mejor estado de forma, lo que no garantiza el éxito, y contar con el menor número de imponderables, que siempre son muchos.
Los de este año dan para escribir una crónica. Lo dejo para otro día.
Viçens, Luis, Javier, Guillermo, Kimet , Alberto no sabemos si volveremos, pero FELICIDADES!!! La QH del 2009 ya es historia.

lunes, 8 de junio de 2009

Volviendo a la "normalidad"

Me dispongo a relatar la salida de hoy, lo que coloquialmente conocemos como “fer cinc centims”, y habiendo leído previamente la crónica de Luis, como se lo curra… pocas cosas me quedan por añadir.
No obstante una idea sí me ha pasado fugazmente por la cabeza y es de lo que pienso hablar. Me encomiendo a vuestra paciencia para digerir y disculpar el peñazo.
Viene a cuento de los últimos acontecimientos vividos y que todos conocéis.
Durante estas tres semanas largas, no sólo no he echado de menos o sentido la necesidad de salir en bicicleta, si no que, ni tan siquiera he tenido ganas de subirme a ella.
Una vez más calmado, viendo la evolución favorable y tendente a la normalidad, vuelven a activarse todos y cada uno de los conmutadores que nos mantienen conectados al mundo, a nuestros proyectos y a nuestras aficiones. A las cosas que valoramos y dan un cierto sentido a la vida, aunque la procesión vaya por dentro, hay que aceptarlo así.
De la misma manera, misteriosa, que se apagaron de golpe, ahora vuelven a encenderse transmitiendo la energía, o, lo que es lo mismo, transmitiendo la motivación necesaria para enfrentarnos al dia a dia.
Sí, seguro que en nuestro caso hay un interruptor específico que nos motiva a hacer lo que hacemos. Nos motiva a arriesgarnos, a prepararnos, o, a levantarnos a las cinco de la mañana de un domingo cualquiera para agotarnos subiendo montañas a pleno sol. El por qué, ya es cosa de cada uno. O no. A mi me ha ocurrido.
Me ha vuelto la motivación y con ella las ganas de retomar las cosas en el punto donde las había dejado. Quizas por eso, Luis, hoy casi ni se ha notado el tiempo de parón. Lo del pacto secreto, es más bién por mantener mi compromiso con cada uno de los amigos que un día decidísteis formar parte del club routier. Puede que ello implique mirar de estar siempre fuerte...
En cuanto al estado de forma es relativo y depende del punto de vista. Yo también creo que tu hoy parecías el conejo duracell. No había forma de dejarte y te has salvado por los pelos… y por tu hiperentreno, claro. Ja,ja,ja.
Bromas y modestia aparte, creo que hoy todos hemos estado bien. Tanto Kim y Joan mientras nos han acompañado como Alberto que ha sabido dosificar y aguantar el tipo sin desfallecer en ningún momento y Guillermo que se ha hecho la vuelta el solo viniendo por detrás y recortando tiempo. Todos un 10.
Animo que esto ya se acaba.