martes, 22 de junio de 2010

Salida 27 de junio


Sant Mus
Almuezo fin de temporada verano


Recorrido A:
Premià, Arenys, Collsacreu, Sant Antoni V.,
Sant Mus, Cardedeu, Collet, Argentona, Premià

Salida 7:45 h
TRIATLO DE CAP DE SETMANA
Com veig que no hi ha crónica del esmorzar de diumenge us poso aquesta, la meva triatlo, una mica especial, pero auténtica d´aquest cap de setmana.Primer era dissabte al mati a tres quarts de vuit, amb els clásics dels dissabtes al complert i com a convidat especial es va presentar a graella de sortida en Kim, per acabar de rodonir el morbillo, faltave J.Camps que no va apareixer per rematar la sortida, pero el cartell era de Luxe: Carlos, alias "cancelara", especilitat en portarte collat en el plá, Jesus, alias el "Andy slek", el mes jove, quan la cosa es posa cap amunt i té el dia bó puja que ti cagues, Antoni Tomas, alias el "sargent de ferro",el rodador mes veterá, li pot mes el cor que les cames, es el sherif de la banda i el que marca les rutes, contra mes kilómetres, mitllor, es la seva obsesió, Miguel, que tambe es un clásic dels dissabtes no va asistir, alias "jotilla", que no va tan entrenat i es maxaca a kilómetres, sempre es queda despenxat, pero es el dur de la banda, arriva a tots els llocs encar que sigui mort, Kim, alias "l´enfant terrible", quan va començar res a veure amb ara, amb qualitats d´escalador nato, es com el escudero de Paco, el mes regular fent els deures i en les sortides dels routiers A, tot un clasic de la nacional, no para de fer els deures com l´antoni Tomas, i Jo, alias el "cowboy" un apasionat a mort d´aquest esport i d´escriure croniques per posar al dia als companys. La ruta era Vidreres pujant el tunel de lloret, on es va lliurar una batalla perque no s´ens escapesi Kim, que ja en el primer revolt pasave devant, Andy Eslek, era la nostra baza per neutralitzar l´escapada i lluitar per el port, era el que tenia la feina asignada, arrivabe fresquet ja que en el recorregut no havia donat gaire bé un relleu devant, pero no tenia el día i vaig tenir de ferli la feina Jo, tiran del grup perseguidor intentan caçar a Kim, pero ja estave massa lluny i pujave mol fi, pero no es fiaba i mirave enrrera, hem van faltar 50 m. per enganxarlo, de tornada avituallament a cal coix, i es que la rusa de cal coix tira que ti cagues de lo bona que está, suposo que no es molestará si llegeix aquesta crónica, no dic cap mentida, ja em coneix, pero Jo a Vidreres hem vaig desviar direcció Sant Feliu de guixols, ja sol i sense esmorzar, i desde allá cap a Tossa per reunirme amb la familia, picar algo ja que portave 100 kms sense parar i començar la segona especialitat del dia, fer un circuit de dues horetes de kaiac per les caletes entre tossa i sant feliu, a l´hora de menjar m´esperave una paelleta de marisc per recuperar forces, que menys.A la tarda, despres de la siesteta el meu sogre ja hem tenia preparada feina, tots els sogres son iguals, a tallar arbres amb la maquina i amontegarlos a la bodega, caiguts de la nevada de l´hiver passat, mes guerra al bodi que no ha estat res company.Al dia seguent, diumenge , circuit de cuatre horetes de kaiac al mati i 80 kms. en solitari de tornada cap a premia a la tarda, amb la meva super flaca, estic com una moto fent tans deures, pero ja sabeu el que diu el lema: els vells rokers no moren mai, mentre el cos aguanti, els que ja hem fet el mitch segle, tenim la decada prodigiosa per devant i s´ha d´aprofitar companys, Jo mai hi estat fisica i animicament com ara, i tot gracies a la bici i a vosaltres que hem carregeu les piles en cada sortida, donanme la motivacio, merces a tots i no pareu de fer els deures que es salut, de lo contrari patireu i no disfrutareu, fins a la propera cita, ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

Jueves 24 Sant Joan
CREMAN LA COCA
Després dels escesos de la verbena de sant Joan, rés mitllor que una bona sortideta per cremar la coca i baixar el cava, aprofitan que tots estan dormin la mona i les carreteres estan buidas enfilavem nacional II en Kim i Jo amb l´intencio de fer els tres turons en una carretera deserta de rodadors, en principi en pararel xerrant de la seva experiencia en la quebranta, una experiencia viscuda al limit de les adversitats climatiques, pluja, molt fred, descensos perillosos, que fan pendre decisions encertades d´abandono, lo mes important es arrivar sans i estalvis, queden moltes quebrantas per fer companys, el dia seguent, a la tres nacions eren evacuats als furgons-escombra 500 ciclistes per aquesta causa, i es que aquest any el temps ens esta donan molta, molta guerra, gaire be totes les marxes pasades per aigua.
Ja passant Mataró hem començat a aumentar el ritme i a treballar els relleus, de fet ens a sortit una mitcha de 29 i hem fet el recorregut complert en 2,15 m., que per ser un entreno per cremar la coca no esta gens malament, en els alts Kim m´exprimia una mica, per probar el meu estat de forma, deunido quan posa el molinillo en marxa, agafat com puguis, com s´agafave Ell, ja en el meu terreny trencacames en la carretera de Mata.
Pujavem a bon ritme per Sant Iscle i ens hem creuat amb un cuarteto de rodadors que també anaven creman coca, companys d´aventures vividas amb els routiers que no deixan de fer els deures, aqui no para ni deu, i pogut apreciar a Luiggi, 600 i Joan Camps, que no para el tio, suposo que dissabte ens vindrá a carregar una mica les piles com a l´anterior, que portave un estat de forma notable després de la pirennee, primer pujant collformic i després de tornada varem baixar desde collformic a premia en una hora i vint minuts, fenomenal, amb exprimida inclosa per coronar al Bordoi.
Aquest diumenge no m´espereu a l´ esmorzar, toca fer els deures amb la famili, ting la dona operada d´una má, res d´importancia pero esta limitada i ting que pringar fins que es recuperi, que us ho paseu bé. Felicitats a tots els que van asistir a la titánica quebranta d´aquest any. Fins a la propera cita... FOREVER ROUTIERS.
J.Porta

miércoles, 16 de junio de 2010

Salida 20 de junio

Conrería - Sant Feliu


Recorrido:

Premià, Conrería, Caldes, Sant Feliu de Codines,
La Garriga, Samalús, Cardedeu, Collet, Argentona,
Premià
Salida : 7:30

Sábado 19 de Junio


Pues sí, la XX edición de la QH, aunque el barner publicitario decía la XIV (¿?),ya es historía.

Una QH siempre se hace dura y muy complicada si se pretende ir al límite. Podríamos volver a recordar aquello de la distancia, el perfil, la velocidad crucero, la ausencia de zonas de recuperación, los efectos del día anterior y las determinantes condiciones climatológicas. Este cóctel de dificultades junto a una perfecta organización dibujan su radiografía y hacen que sea realmente atractivo participar. El alto riesgo de caída producto de la masificación es su principal inconveniente.

Por todo ello, esta edición será recordada como una de las más duras que se han celebrado, junto a aquella que por unas obras, desviaron el recorrido hacia La Pier de Sant Martin, que hasta la fecha tenía el record de dureza.

Hacía mucho tiempo que no lo pasaba tan mal sobre la bicicleta.

En línea de salida lucía un día soleado, por lo que opté por jugármela saliendo de corto pensando en la subidas del Mari Blanc y Portalet, pero estaban las predicciones de lluvia al otro lado, que se cumplieron a rajatabla.

Llegando a Canfranc empezaba a llover, una vez coronado Somport el panorama era dantesco. Lluvia, y niebla cerrada que impedía ver más allá de dos o tres metros, y el termómetro a cinco grados. Muchos aquí se dieron vuelta.

El trayecto hasta Escot empapados, ateridos de frío, trazando curvas en grupo sobre suelo mojado a 50/60 km/h se hizo un infierno para los que decidimos seguir.

Fue lo peor, por una vez deseábamos empezar a subir Mari Blanc para entrar en calor.

A partir de aquí, aunque seguía lloviendo lo que obligaba a negociar las bajadas, la marcha se hizo más llevadera, eso sí, las manos seguían insensibles por el frío.

Estas condiciones como decía antes, fueron determinantes y afectaron a todos de manera desigual. A unos les supuso un retraso de 10/15 minutos, a otros de una hora, mientras que muchos se vieron obligados a coger el coche escoba. Por suerte el sol volvió a brillar cuando entramos en España y pudimos celebrar el fín de fiesta en Sabiñánigo.

Particularmente, una vez olvidado el mal rato, quedo satisfecho.

No cumplí mi objetivo por mal avituallamiento, cosa que no es novedad. Todo lo que ingerí en la marcha fueron dos galletas y medio bidón de sales. Nada de agua, para qué con la que nos cayó encima? Pero no es excusa ya que si algo me preocupaba era evitar la crisis a falta de cinco kilómetros para Portalet, cosa que sucedió y me supuso 10 minutos más de penalización. Como cada año. Al final marqué 6:53 para el recuerdo.

Felicito a todos los routiers. Los que acabaron, los que no, y especialmente a los que debutaban. Yo estuve allí y se de primera mano a lo que se tuvieron que enfrentar. El ciclismo es duro, no es un tópico. Enhorabuena !


CON CRISTOBAL Y LOS PA I TRAGO

Hoy domingo a las 7:30 h nos hemos presentado en línea de salida Cristóbal y un servidor. Dado la poca asistencia hemos decidido acortar por el Collsacreu para estar pronto en casa.

Después de La Conrería, en Martorelles, cuando íbamos a incorporarnos a la carretera de La Roca, pasaba un grupo y hemos decidido meternos para no ir solos.

La sorpresa y alegría para mí es que se trataba de mis colegas de juventud del Pa i Trago, que hacía la tira que no veía, y que iban dirección Mosqueroles.

Les hemos acompañado metiéndonos en sus escaramuzas sin desmerecer hasta Sant Celoni, donde nosotros hemos enfilado el Collsacreu.

De vuelta por la NII, ha sido Cristóbal quien ha tomado el mando manteniendo un ritmo por encima de 35 km/h. Al final la vuelta ha resultado algo más dura de lo que pretendía, pero nos hemos divertido. Era lo esperado.

jueves, 10 de junio de 2010

Salida 13 de junio


Ravell – Santa Fe

Recorrido:

Premià, Arenys, Collsacreu, Sant Celoni, Breda, Arbucies,
Ravell, Santa Fe, Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià

Salida: 7:00 h
Publicado en la Revista de la Quebrantahuesos
7 QH a las espaldas, y nunca mejor dicho encima de mis cervicales. Corría el 97 cuando nos atrevimos Salva y el aquí narrante de aventurarnos hasta Sabiñanigo.
Nuestro entreno para esos tiempos implicaba llegar con unos 5.000 km antes del Día D (= QH ). Y os puedo decir q ibamos a una marcha de la que teníamos pocos referentes y desde la lejanía. Eso sí nos hablaban de un Marie Blanc terrorífico en 4Km. Para los dos, ese año será siempre
recordado como una aventura, como si fuéramos 2 colegiales de colonias.
Que ilusión! Empezamos la marcha, y espectacular en los llanos a Jaca, a 60 km/h el corazón subía de pulsaciones a pasos agigantados, pero no por esfuerzo, por emoción por vivir esa sensación de pelotón agrupado a toda castaña para encontrarte con las paredes del Pirineo Oscense.
Subir el Somport entre montañas, el paisaje, la cantidad de gente animándote, los militares, y venga más sensaciones. La bajada, día friolero, cartones, comida, a tumba abierta 50 km que gozada. Y de repente el purgatorio de Escot carreterilla y empezar a subir con trote cochinero
hasta llegar al muro de 4,5 km. La cinta del manillar empapada como nunca había sucedido, qué duro éramos como un enjambre de hormigas pero a paso de tortuga.
Arriba a medida que llegabas oías de fondo la gente animar….” Se me ponen los pelos de punta”.
Llegar arriba y comprobar que tus brazos habían como perdido grosor del esfuerzo generado, y la media del cuentaKm de 32 ( para mi una machada ).
Descenso hacia un paisaje verde espectacular y el avituallamiento que más disfruto en la QH. Atracón y para abajo viendo ya al fondo la cara norte de los pirineos, sus grandes montañas esmerándote a medida que te acercas por los llanos, pareciendo colosos que te miran como
diciéndote “ vete reservando que te viene una buena”.
En esas rectas llanas antes de entrar a la general dirección Laruns, un QH me arrancó de delante la rueda un chusco pan caido. Que acojone, en el cielo parecen pequeños pero en tierra, con alas extendidas, son enormes. Siguiendo por Bielle y Laruns pasas el cruce del Aubisque y piensas,
estoy en el centro del mundo de puertos del tour. Te sientes especial, importante porqué te vas a codear con los colosos como si fueses Perico,Indurain o Contador.
Subes el portalet sin saber la distancia, hasta el punto que pasado el avituallamiento de la presa creíamos era bajada y nos pusimos hasta cartones.
1km más adelante todo al suelo al comprobar la carretera ascendente y ver la imagen espectacular de lo que era antes el antiguo glaciar. 7 km de dureza con mucho cansancio pero otra vez en sus últimos 3kms con una animación que hace que no sientas dolor, eres un tío
importante parece que vayas escapado en los míticos puertos pirenaicos. Descenso vertiginoso y hacia Hoz donde nos espera el Mágico mundo del messier mazo.
2km interminables con bubal de imagen de fondo, aquí el cuerpo ya está diciendo, te estás pasando…. Descenso complicado y carretera hasta meta q se antojaba como tranquila pero siempre te enganchas a un pelotón donde se curra hasta el último gramo de fuerza. Llegada a meta ante el gentío la ducha fría, la pasta y la cerveza. Conclusión el cuerpo vacío de fuerzas pero lleno de imágenes y sensaciones. Una de ellas la de yo no vuelvo, esta paliza para que?. Pasada una semana, como si veneno se tratase, y estuviese adormecido, se habilita y corre por tu sangre la necesidad de volver otra vez.
Quiero de nuevo experimentar esas sensaciones esas imágenes ese cansancio y ver que soy capacidad de hacerle un pulso a la marcha mejorando mi tiempo. Si hubiera un médico que analizase esto diría que se trataría de un caso crónico de quebrantahuesitis, y que no tiene
o no se le conoce cura posible. A partir de ahí 98-99-00-02 y 06-08 de forma diferente
pues unos de los que nos animan desde la carretera son mi mujer y mis dos maravillosas hijas. Hoy con ya 7QH a las espaldas me diagnostican Hernia Discal Doble Cervical
y me aconsejan no hacer locuras. Mi pregunta es podré curarme?. La hernia sí, la quebrantahuesitis no, morirá conmigo.
Sigo pensando que es un placer divino poder estar ahí en Junio para de nuevo rememorar todo. Espero curar o minimizar la Hernia para un día volver a sentir-ver y experimntar sensaciones e imágenes que tengo gravadas de por vida. Desde mi casa y a punto de celebrarse un
año más, y sin poder ir, mi más sincera enhorabuena a los que hacéis que la ilusión no pare y sea la del primer día.
Hasta la próxima
Oscar Morlanes

TORNA LA LEYENDA ROUTIER
Quina motivaçió mes maca veure a primera hora del mati a gent que per circunstancies varies han tingut de penjar la bici una temporada llarga i que ara tornan a retrobarse, perque el mono de la bici el portes dintre, no es pot evitar, es un exemple com el del nostre nou incorporat a files del "B", L´antoni, que per tercer diumenge consecutiu es presentave a graella de sortida per donar als pedals juntament amb les antigues glories dels routiers, Toni, Salva, Miguel el campió, com li diu l´Oscar, i molts mes que no hi pogut apreciar, una colla mol nombrosa de routiers sortía avui a la nacional a la mateixa hora que nosaltres, fennos companyia fins passat Vilassar que han enfilat amunt carretera d´argentona, llástima no poguer compartir mes kilometres amb ells per cambiar impresions, pero la ruta marcada es la que en principi i salvo circunstancies és compleix i els dos grups es dividien.
Nosaltres teniam avui marcada la volta a Tordera, per l´antoni Tomas i per a mi ja ens anave be, després de la maxacada jornada de dissabte pujant fins a Sant Hilari de Sacalm i tornada per Tordera, total 155 kms. de recorregut que ja está bé.
Quan pujavem direcció Arbucies els comentave que diumenge pujaven els "A" per aqui, direcció cap el ravell i donan la volta coronan per santa Fe i sant celoni, per si algú s´anivabe o es quedave curt de kilometres i es volia afeigir a l´endema, pero despres de la pujada a Sant Hilari ja quedavem ben servits, son 10 kms terrorifics pero ja portes bastans mes a les cames, recordo de baixarlos a sac en la terra de l´aigua, pero mai els havia pujat, fantástics, combinan la duresa i el paisatge que es divisa a mida que vas pujant, es l´altra cara del Montseny, la cara nort, la que no visitem tant perque ens queda mes lluny, pero que es maquíssima, de fet es la terra de l´aigua, carregada de vegetació, fresqueta i bons aires, baixa aigua per tot arreu.
Bueno, la setmana vinent relaxaçió total, toca la quebranta, per a molts el repte anual mes important, la de més nom i participació, desitjar a tots els que participeu mol bona marxa, precaució, i al tanto amb els pajarons, solen arrivar al somport o al Hoz de Jaca, reguleu. Esperem bones noticies de tots ... ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

miércoles, 2 de junio de 2010

Salida 6 de junio


Collformic - Estenalles



Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Palautordera,
Collformic, Seva, Tona, Collsuspina, Navarcles,
Les Estenalles, Matadepera, Castellar, Caldes,
Sant Feliu de Codines, Bigas, Marata, Parpers, Premià


Salida 6:30 h


Un año más, y van cinco, el test. Creo que ya se ha ganado el derecho a nombre propio y se me ocurre: La clásica ProQH.

225 Kms con 2 primeras, (Collformic y Estenalles), 2 segundas (Pullosa y Sant feliu de Codines), y 2 terceras (Bordoi y Parpers) aunque hoy por circunstancias imprevistas, al Parpers le ha sustituido La Conrería; con lo que la vuelta ha quedado en 217 Km. .

A pesar de lo atractivo del recorrido, se atraviesan dos parques naturales (El Montseny y el Ubac), dos condiciones hacen que la asistencia sea habitualmente escasa. Uno, la hora máxima de llegada a casa. Sabemos a que me refiero, así que sobran comentarios. Dos, producto del primero. Para que sea realmente un test y poder cumplir el primer requisito ha de hacerse a una velocidad media notable. Hoy 28,2 Km/h. en 7:41 h de sillin.

En línea de salida estábamos Alfonso, Kim, Félix y Paco. La hora fijada 6:30 en lugar de las intempestivas 6:00 h reducía en media hora el margen de tiempo, lo que unido a las intensas lluvias anunciadas y los compromisos, hacía que en Collformic me despidiera de mis compañeros decidiendo acabar la vuelta en solitario. Iba motivado y con ganas de hacer el recorrido aunque me mojara.

Por suerte la llovizna que empezaba a caer en Seva, en La Pullosa dejaba paso a un cielo de nubes y claros soleado que me ha acompañado hasta La Conrería donde la lluvia ha vuelto ha hacer acto de presencia; al principio intensa y bajando hacia la costa moderada, pero sin parar ya hasta Premià.

Alfonso, Kimet y Félix por su parte, habían decidido volver por Viladrau y Santa Fe pero la lluvía de Seva les hacía volver a subir Collformic y vuelta a casa, por lo que me cuenta Alfonso con fuerte lluvia. Hoy no nos hemos librado ninguno de mojarnos pero hemos hecho los deberes.

A pesar de todo he acabado contento, con el único imprevisto de encontrarme la bajada de Sant Feliu de Codines a Riells cortada por una carrera de motos. Cambio de planes, vuelta a Caldes y a subir Conrería. Me ha ido bien para cumplir con el horario previsto.

Horas de paso:

Collformic 8:50

Tona 9:15

La Pullosa 9:45

Moyá 10:00

Navarcles 10:31

Estenalles 11:36

Castellar 12:07

Sant Feliu 13:00

Montgat 14:08

Premià 14:20

DISSABTE GALLIFA I DIUMENGE PALAFOLLS.

Cap de setmana convinan la muntanya dissabte i el litoral diumenge, el temps es lo que mana en les nostres sortides en bici, si amenaçe pluja s´agafe linea de costa per si apreta la pluja i algú vol agafar el tren, si el dia acompanya, cap a l´ interior a buscar la fresqueta de la muntanya.

Dissabte sortiem a les 8.00h de la rotonda del barri cotet els clásics de sempre , Antoni Tomas, Miguel i Jo, amb la sorpresa d´en Kim que es presentave a linea de sortida per donar una mica mes de morbo a la sortida, sobre tot pujant font de cera, no em deixave roda com a la collada, pero la seva intençió era retallar a la roca, diumenge li esperave la maratona di Paco, 220 kms.

Van sortir 120 kms, donan la volta amb avituallament de forquillla a Gallifa i tornan per Sant Llorens de Savall amb un temps fenomenal, aquesta ruta es ideal en aquesta temporada, la carretera plagada de rodadors i pocs cotxes, fantástica volta. Tornada per Sabadell, Polinya, Mollet i saltan al maresme per la conrreria, on començave a apretar la calor de debó,ens esperave la birreta de rigor al triana.

Diumenge amb el retorn de l´antonio amb mes ganes que la setmana pasada, portan un maillot groc de lider, ja desde linea de sortida i fins a palafolls, res de retallar, no tenia clar si aguantaria el ritme , pero tenia tres gregaris de luxe com acompayants,Pablo, Antoni Tomas i Jo, que li varem recolçar i deunido s´ho está prenen en serio el company, encara que el seu pes no li permet fer floritures pujant, en el plá comença a donar la cara tiran una estoneta del grup, a l´ anada ens varem ajuntar amb els de l´esport cicliste catala, on també hi havia un camuflat routier, Joan Camps, que ens acompañabe fins a Malgrat, la setmane que be toca la pirennee, preparat Joan, son 175 kms, amb 3.5oo metres de desnivell acumulat, bona sort als dos integrants de la grupeta routier, Joan i Jordi, i Luiggi en la luchon-Bayone també.Els de l´esport cicliste catala van parar a avituallar de forquilla també al solfina de Palafolls amb un bon ambient, gent de setenta anys pujant en bici desde Barcelona , deunido, Jo de gran vui ser com ells, fins que el cos aguanti i fotense uns esmorçars de luxe amb els companys del club, al costat nostre.

De tornada cap a premia, amenaçe de pluja, vaig pensar amb els companys de la maratona di Paco, segur que els agafará algún ruixat ja aque a l´interior estave tot tapat, nosaltres ens varem escapar , ens va respectar i varem arrivar a Premia sense mullarnos i gaudin d´unaltre cap de setmana de ciclisme, fins a la propera...SALUT I FORÇA ROUTIERS.

J.Porta