martes, 25 de marzo de 2008

Comença el carrusel cicloturista

El proper diumenge, 30 de Març, amb la marxa del Vi i del Cava de Villafranca es dona el tret de sortida al tan desitjat carrusel cicluturista de la temporada 2008.Totes les ilusions i objectius de la temporada es transformaran en realitat per a tots els rodadors quan començem a donar pedals per complir amb els reptes marcats.El calendari cicloturista es llarg, i per poder estar s´ha de tenir i conservar un bon nivell i haver fet un bon entrenament, de lo contrari pateixes en les dures marxes que ens tenen preparades, no aptas per no patidors.Els que ja portem més experiencia en aixó de les marxes tenin mol guanyat, coneixem la majoria de circuits i sabem on tenim que regular per fer millors registres i no caure en errors comesos en edicions anteriors,tot i aixi, cada marxa es diferent, surten factors imprevisibles que no tens previstos, com pot ser el vent de cara i quedarte sense colaboraçió.Recordo les rectes interminables de la Segarra-solsonés de l´any passat tiran contra el vent , que et machaca contra mes apretes, recordes Kim?,o la pájara que vaig agafar en la terra de l´aigua a tres kilómetres de meta per no regularme en el menjar i beure, que es importantissim, o les rampes de l´alt de Sagalo en la banyoles-rocacorba, quins records companys?, son inoblidables i maravellosos, la clasicissima del club a Andorra, chapeau?, i vosaltres que em feu disfrutar tiran de valent per no quedarme despenxat.A tots vosaltres companys Routiers, us desitjo que tots els vostres somnis es converteixin en realitat, i que poguem gaudir plegats d´una bona temporada en la que hi haura espectacle ciclista del bó, segur. Fins a la propera cita.
ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
Jaume Porta

lunes, 17 de marzo de 2008

Baila el ChikyChiky


La etapa ha resultado tan bonita como dura.
Tras una semana de incertidumbre sobre el tiempo que nos haría, al final, Chapeau!: Hemos podido disfrutar con la subida a Las Antenas. Vaya etapone!
Cuando resoplábamos subiendo el Montseny, el día no podía ser más idóneo: buena temperatura y sol primaveral. El inconveniente es que a esas alturas de la etapa no estás para muchas contemplaciones. Sólo cuando llegas al cim te das verdadera cuenta de lo que tienes delante de tus ojos. La majestuosidad de la montaña dominando sobre todo lo que la rodea. Tierras y hombres. Casas y coches. Y tú, con tu máquina y tu sacrificio, que no es tál, si no, empeño, consigues de alguna manera burlar sus defensas para acceder a los lugares de privilegio donde contemplar vistas de película.
Pero hoy se trataba de un primer contacto con la montaña, por eso hemos dejado para más adelante, cuando estemos más rodados, el ataque al santuario del Turó del Home. Quienes hemos podido acabar la vuelta: Rocky, Joan, Javier, Alberto, Jaume Bosch, Jaume (Mataro), Kim, Cristóbal, y un servidor, una vez más lo hemos pasado en grande. Rafel Farrè, Joan Mengual y Antonio Tomas no acabaron por diferentes motivos. En la próxima podrán desquitarse.
La temporada abanza inexorable al encuentro con las grandes citas, y con ella, los recorridos se endurecen y nuestra forma se perfila.
En el grupo hay ganas. Javier desde su blog nos hace una perfecta descripción de los momentos estelares de la salida donde, todos sin excepción, hemos gozado de nuestro minuto de gloria. Unos tirando, otros regulando y otros aguantado. Bueno, él, además, liándola, que es lo suyo.
Para mi ha sido un día especialmente musical. Yo que acostumbro a cantarrutear en la bicicleta (forma nada discreta de exteriorizar mi estado de ánimo), viendo el nerviosismo y la expectación que despertaba la vuelta, he empezado por el llano de la costa con: Hoy puede ser un gran día, de Serrat, para acabar, cuando volvía medio pájara en la misma nacional pero en sentido contrario a 22 Km/h contra el vendaval, recordando al chikiliquatre.

Tres Turons: El brikindans
Collsacreu: El Crusaíto
Font Martina: El Maiquelyason
El Collet: El Robocop

Baila Chiki Chiki…


Próximas salidas:
Domingo 23 Marzo (A las 8 en la tienda. Recorrido por decidir)
Domingo 30 Marzo (Marcha Vilafranca del Penedés.Estaremos en contacto)

Domingo 6 Abril Vuelta a Gallifa - Vuelta a Flandes - Calçotada en Teia

FELICES VACACIONES Y FELIZ VUELTA A FLANDES

viernes, 14 de marzo de 2008

Quatre motius...

Avui només començar algú vaticinava: " el ciclisme mor". Però quin ciclisme és el que defalleix i agonitza? Per descomptat que el d'un grup d'amics que surt a passar-ho bé i ho aconsegueix no mor ni morirà. Almenys això espero durant una bona temporada, que jo tinc ganes de bici per estona.Fer una afirmació com aquesta pot semblar idíl·lica, romàntica o fins i tot desesperada per negar la dura realitat. Però ben al contrari. La realitat és ben diferent i així ho demostra:- Diumenge, 8h del matí; qui si no una colla de sonats ens llevaríem a aquestes hores, quan alguns encara no s'han posat al llit, amb 10º de temperatura i amenaça de pluja a l'horitzó?- Diumenge, 4 ports, 115km: l'afegitó acaba de rematar al més valent. Tots ens coneixem la serralada litoral; preciosa i fàcil de travessar amb cotxe si ho vols fer quatre vegades i en bicicleta el que t'espera és una lluita agònica per aguantar la compostura.- 4 ports i 8 sonats: Xavier i Mengual, Joan i Paco, Joaquim i Jaume, en jaume Bosch i jo mateix, que ens hem anat tornant a l'hora de fotre pals, de tirar i de patir a cua. Al primer port han estat en Paco, en Jaume B., en Joan i en Quim els de davant, al segon en Paco, en Jaume, en Quim i jo qui ens hem decidit d'apretar. Al tercer ni ho sé ja que m'he decidit, mig obligat pel mal de cames, a esperar a en Mengual, tot i que estic segur que en Paco, en Joan i en Quim s'han tornat a deixar la pell sobre la bici. I al quart, en Quim, en Paco i jo hem arribat amb un bri de força més que la resta per pujar a bon ritme el que havuia de ser la última dificultat del dia.- 4 ports i 8 sonats: que hi hagi noms que no menciono no vol dir que només pensin en l'esmorzar que no fem. Aquí qui més qui menys a la que la resta es despista o ataca per davant o ataca per darrera, la qüestió és atacar. Demostrar-te a tu mateix que pots amb les teves limitacions i divertir-te compartint l'esforç. Ja ho diuen que el que agermana més és el patiment.- amb 4 ports no em tenim prou: així que encarem la tempesta i apretem les dents per tornar cap a casa. L'efecte dels cúmuls de tempesta que hi ha cap a terres gironines, ajudat per la configuració muntanyosa del nostre estimat Maresme, provoquen un vent mantingut d'uns 15km/h, que ens resta velocitat d'avanç i ens quedem en uns pobres 30km/h i reduint-se a mesura que pasen els metres.
Crec són quatre motius prou bons com per pensar que el ciclisme no es mor; nosaltres i totes les colles que ens creuem a la carretera, i tots els sonats que fan el cabra per muntanya, i els qui es llencem peralt avall al velòdrom, i també els que van a esmorzar o surten de passeig, tots nosaltres som el ciclisme, perquè fem ciclisme. Ara bé, això no treu que a qui es despisti en els entrenaments ens el manjem viu, i el matem a pals. Que aquí ningú entrena però si dijous al matí entre blanes i masnou poguessis veure el panorama a vista d'ocell segur que veuries més d'un maillot blanc i gros de routier. Així que ja ho sabeu, a disfrutar.Per cert, jo ja us aviso que els dos propers caps de setmana estic de stage entre Marsella i Niça, ben aprop dels alps marítims.

lunes, 10 de marzo de 2008

Maratoniana de ports i vent

L´etapa es presentave amb cuatre ports sobradament coneguts per tots els participants,lo que no ens esperavem un final d´etapa que va fer tanta mella en el grup com si haiguessim fet un cinqué, peró que va ser en plá i contra un fortissim vent.
Sortida a les 8.ooh., cel tapat,vent suau,es presenta a la cita una bona participaçió; Paco,Mengual,Xavier,J,Camps,Jordi,J.Bosch,Kim, Antoni Tomás i el reporter d´aquesta setmana J.Porta.
Només sortir de Premia,punxada de L´E.T.,enganxa de plé un super clau que li fa forat a la coberta, li anirá bé per refrigerarla en els demarratches, arreglat l´incident continuem direcció Mongat per afrontar la primera dificultat del día; La Conrrería, 6 kilometres de llargada amb un porcentatge mitch de desnivell del 4,8% i 300 metres d´altitud, on l´escapada inicial d´Antoni Tomas que es salta el semafor de Mongat, i aixó no val,es neutralitzada gracies al ritme de persecuçió imprimit per Xavier, que deixa el relleu en el poble a Mengual que tensa per fer l´amagada en un carrer, peró la poliçia no es tonta i s´hen adona,passat el poble comença el tram mes dur de la pujada i es comença a formar el grup d´escapats, es comença a notar qui va mes entrenat,Paco i la seva parella, convertida en la seva ombra J.Bosch, agafant la devantera, per darrera L´enfant terrible i J.Camps, seguits d´aprop per J.Porta i A.Tomás i per darrera desfilaven Jordi, Xavier i Mengual.
Direcció Martorelles deixem caure les bicis relacxanse per afrontar el segon port, peró ja en direcció a la Roca començen les hostilitats per part de Xavier-Napoleón, llença un demarratge i s´en va, per darrera no pica ningú ,dons millor, avans es cremará si s´escapa sol i tenin l´Orrius per devant.
L´Orrius, el mes curt peró el més dur de la jornada, son 3,8 kilometres al 7,3% de porcentatge mitg, no et dona ni un descans i depend del ritme inicial caus al final si apretes massa, es per agafarsel regulan, Xavier es neutralitzat i ens reagrupament tots a dalt, esperan als més fluixos de la jornada, peró sense massa distancies, anem bastan seguits.Baixada de sis kilómetres fins a enllaçar la carretera direcció Dosrius on es despedeix J.Bosch,el reste continua la segona part de la marató.
Tercera dificultat del día, el Bordoi, es comença a notar la fatiga per darrera es queda gent, per devant corona l´E.T. seguit de J.Camps,J.Porta i Paco, el reste van passant bastan distanciats.
En direcció a S.Celoni, tensem una mica en el plá peró per darrera Mengual és queda, afluixeu!s´esta menjant una tableta per agafar forçes, va just,quan en aquet terreny no segueix...Enfilant cap a l´últim port de la jornada,!falta gent!, no es veuen per darrera, Paco, J.Camps i Kim giran a buscarlos i Antoni i Jo anem tiran "xino-xano", ja ens agafaran.
Just començem a tirar !cony!, cable del canvi petat, ja notaba desde principi que al fer força em saltaba la cadena, s´estava desgarran el cable, millor que peti aqui que no en una marxa, !no!, toca pujar totel Collsacreu amb el 34-12, sort que porto compact de lo contrari no sé si haigues pujat ja que no es massa pendent peró hi ha trams que s´ha d´engatillar o no pujas, vaig arrivar a dalt bastan tocat.
Esperan a dalt disfrutem de l´espectacle brindat per L´E.T. i Paco disputanse el port,quina canya!, al Paco li falta l´ale per parlar, L´enfant li fa treballar de valent cada día més en els sprints per coronar,i es que si el portes a roda avans de coronar...L´ultima dificultat del día ningú se l´esperava i a sobre després dels cuatre ports, al agafar la nacional direccio Premia
!COLLONS, QUIN VENT!, i a sobre en el fons una amenaça de tormenta es presentava en l´horitzó a sobre el mar, el vent l´anave portan cap a terra, toca apretar i fer relleus curts per no maxacarnos, sort que apareix el Navarro Jesus(tot un classic de la nacional i bon rodador) i ens fot un cop de má, esta més fresc i entrena molt, avans d´arrivar a Mataró i contra el vent es llença de nou un atac d´en Xavier que es repos per J.Camps ,Paco i L´E.T., estan boixos o s´els creuen els cables, el reste continuem observan la suicida maniobra, ja s´ho faran, Jordi es posa devant a tirar del reste, Mengual i Jo l´animem dien-li: vinga Jordi , fes-lo per la Mercé, que t´espera a Premia.
Arrivem a Premia després d´una a uténtica marató sobre la bici, 115 km. i una mitcha de 27,cuatre dificultats amb 1.500 metres de desnivell acumulat.Fins a la propera cita, aneu ben entrenats sino voleu patir companys.
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

martes, 4 de marzo de 2008

Els "B" amb bona companyia

Aquest diumenge els companys del "B" al complert, tenían la agradable sorpresa de la Beatriz de Orrius, excelent rodadora i que cada día va a més, com ens ho va demostrar tiran del grup quan li tocaba.
Sortida de Premia a les 8,30 amb una temperatura super agradable i amb ganes de rodar de debò.Després de la primera rotonda de Mataró on ens esperaven Beatriz i l´Antonio Tomas ens van avançar els ja coneguts "homes de negre" i començabe la marxeta wuai, vaig enganxarme darrera animan una mica als meus companys que també van enganxarse al ritme, per darrera els que no estan tan forts es quedaben ,fins que per sort el semáfor vermell de Mataró ens va reagrupar a tots de nou.Al final de Mataró s´acaba la marxeta ya que els "homes de negre" decideixen enfilar la carretera de Mata ,!quina llástima! ara que es començave a animar aixó. Seguim andevant a bon ritme fins al semafor avans d´Arenys que parem a esperar al "J",començem a veure moltes colles de harleys en direccio a Pineda on hi havia una concentraçió acollonant d´amants de les dues rodes, baixaven del nort , pujaben del sud , vinga motos i mes motos, espectacular la moguda.
Passat Malgrat el "J" agafa el desvio cap a Palafolls a fer la reserva de taula al Restaurant Solfina, no tenía ganes de fer la volta a Tordera, el reste a cumplir amb la ruta marcada.Vaig posarme a tirar devant marcan un bon ritme,ningú es queixave, dons andevant fins arrivar a Tordera que el nen del pallars s´ha quedat un xic despenxat i toca esperar.A les 10,20 h. arrivavem a Palafolls fent una mitja de 29 que no está gens malament,toca esmorzar en germanor i petar la xerradeta, animan a la gent per anar encara que només sigui a la Remences pero..., no sé, tret del Jossepe i Jo crec que res de res, es prenen d´altra manera la bici.
De tornada vam disfrutar de debó, tots en bloc , fins que els de C.C. Granollers ens pasen a Llavaneres i es perfilava un final d´etapa amb guerra, hem vaig infiltrar dintre del grup, ben colocat,per estar atent a tots els tirons fins que al final en la recta de Mataró vaig demarrar, el crono anave a 46 i mantenirlos es una pasada, si pots, pero com ja arrivavem a Mataró, el semafor vermell hem va vindre de perlas.Esperem als despenxats i continuem fins a Premia en bloc,parem a fer la cerveçeta al Triana i cada escu cap a casa seva, fins a la propera cita...ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

lunes, 3 de marzo de 2008

Mercè y Jordi desde Marsella

Dissabte 1 de març del 2008.
Hola, gent aquest cap de setmana he sortit acompanyada! Divendres a la nit va arribar el Jordi ben puntual a quarts de 12 de la nit. Dissabte al matí, no gaire aviat perquè com que són els meus dominis també són els meus horaris, carreguem les bicicletes al cotxe i tornem al pàrquing del Barrage de Bimont.
Aquesta vegada no anem pas amb la intenció de pujar a peu fins la Croix de Provence. Amb el Jordi aquí, aprofito per sortir acompanyada en bicicleta, i com que el cap de setmana passat havíem visitat la Sainte-Victoire amb la colla de l'Observatori, aquesta vegada li volia portar a ell.Descarreguem les bicicletes i tornem a la carretera D10 sentit Vauvenargues. El dia no era ni bo ni dolent. La temperatura era bona i es veien quatre nuvols sobre la muntanya, però es començava a notar com bufava una mica l'aire.
La D10 no és de les meves carreteres preferides, encara que el paisatge valgui la pena. És una carretera secundària bastant estreta i sense carril bici, per tant has d'anar vigilant continuament els cotxes i estant en tensió. A més, per mi és una carretera trenca-cames. Ara no sé si hi he passat mai en cotxe, però diria que és com una que vosaltres dieu que té tobogans (és així, Jordi?). Bé, una vegada descrit el dia i la carretera, doncs vam anar fent. En principi força ràpid. Recordeu que és sempre al meu ritme! El Jordi s'anava avançant a les pujades i l'atrapava a les baixades. Passem el poble de Vauvenargues i uns metres després agafem el desviament que marca Col de Claps i Col de Portes. Jo arribo al Col de Claps que trec la llengua per la boca i mentrestant el Jordi ja l'ha fet dues vegades. Arribo a dalt i li dic que jo tiro enrere, el vent havia anat augmentant d'intensitat i de tornada ens esperava de cara. Així que li vaig dir que preferia arribar en condicions i jo vaig girar cua i ell va continuar fins el Col de Portes. Efectivament, les meves pors eren encertades i el vent bufava amb ràfegues bastant fortes. A mi em va costar bastant arribar al final d'una recta... semblava que no arribava mai i em vaig dedicar a comptar les ratlles de la carretera! Així a veure si d'una en una em donava la sensació que avançava.
Al final, quan ja tornàvem a ser al pàrquing, a mi em marcaven uns 23km i 1h40m. El Jordi deu haver arribat a la trentena. Segur que el cap de setmana que ve el "matxaqueu"! Avui em deia... "mmm les 12h, ara deuen estar passant per Mollet..." Així que penseu que en la distància també us enyora.
!Una abraçada des de Marsella!

Calentando motores


Hoy hemos hecho 113 Kms.; establezco la distancia considerando la tienda como punto de inicio y final, y como medida de consenso, pues a ser realistas, se podría hablar de los 120 Kms de Joan, los 100 de Rocki o los 30 de Kim y Cristóbal que nos han abandonado en Parpers. Y es que hoy, el primer día de primavera, nuevamente una apreciación virtual dado que oficialmente y según Serrat, empieza el Vint de març, a la fiesta le ha faltado concurrencia. Demasiadas ausencias.
Acostumbrados a las últimas salidas con notable participación, los siete que hemos completado la vuelta parecíamos pocos. Y eso que la puesta en escena no podía ser más sugestiva: cinco puertos que han cumplido con las espectativas de proporcionarnos una mañana de ciclismo del bueno, que diría Jaume Porta.
Parpers se ha subido como siempre: deprisa. No tengo por costumbre mirar el cuenta, pero a juzgar por los que éramos a la hora de esprintar y por como íbamos, (enfilados), deduzco que hemos subido bastante rápido.
Tras los repechos de Marata le tocaba el turno al puertecillo que une Sata Eulalia con Caldes. Nada del otro mundo si no hubiera sido porque Guillermo se nos ha ido bajando y como quien no quiere la cosa, al final, nos ha tocado perseguir. En La Font de Abril (que así se llama el puertecillo) idem de idem. No sé a que velocidad subíamos, pero todos en fila de uno y en silencio. Ya bajando hacia Caldes, Javier se ha marcado un solo que nos ha ido de perlas para ver al fugado antes de empezar el “duro” de la jornada, o sea: Sant Feliu de Codines.
En las primeras rampas, ya no hay amigos. Cada uno se acomoda al ritmo que le permita darlo todo pero sin clavarse, en los tres kilómetros al 5% sin descansillos.
La película de la “batallita” es la siguiente:
El tirón para alcanzar a Guillermo me ha dejado en cabeza con Javier. Y no veas como andaba hoy. Se ve que la carrera del domingo pasado le ha sentado de maravillas. Por más que he intentado dejarlo metiendo un ritmo machacón, ha sido imposible. Hemos llegado juntos y esprintando. Esto se va poniendo feo, o guapo.
En escrupulosa procesión han ido llegando Guillermo, Joan, Rocki, Jaume B., y Jaume de Mataró, como todos: buscando la fuente de Sant Feliu. !Como apetecía!
Una vez habituallados, y con los deberes hechos, nos hemos dejado caer tranquilamente.
Los dos puertos que quedaban: Samalús y Collet, los hemos hecho a ritmo de entreno. Sin machacarnos y sin dormirnos. Ahora sí se escuchaban los cánticos o lamentos del pelotón que junto a la cantidad de ciclistas que nos crúzabamos daban a la mañana ese aire festivo y primaveral que hemos disfrutado.
Con alguna que otra escaramuza en los finales, ya de vuelta, el grupo, se ha ido conformando en sentido inverso a la ida. Ibamos perdiendo unidades: Guillermo en Collet, Rocki y Jaume en Argentona, Jaume B. en Vilassar.
Hasta Premià hemos llegado Javier y un servidor con Joan que está falto de kilómetros.
Lo dicho, una jornada estupenda aunque con poca participación. Pero no os preocupeis, el domingo nos esperan nuevos puertos.

Próxima salida:
Conreria, Orrius, Bordoi , Collsacreu, Sant Pol, Premià.

Salida : 8:00