jueves, 25 de marzo de 2010

Salida 28 de marzo


Santa Fe


Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Sant Celoni,
Sta. Fe, Sant Celoni, Collet, Premià


Salida: 8:00 (At. Nueva hora)






sábado, 20 de marzo de 2010

Salida 21 de marzo


Marcha Vilafranca del Penedès

Distancia : 147 Km
Desnivel Ac : 2150
Dificultad : ***Rompepiernas

Méteo: Posible lluvia
Salida: 8:00 h

SILENCI TOTAL,S´ENTRENA.
Sembla que tothom deu estar mol enfeinat fent els deures per diumenge, en la que será la primera marxa de l´any i cal estar a punt, guardar la concentració, la penya te ganes, alla ens espera el carrusel de cicloturistes i els 141 kms. de trencacames per terres del vi i del cava.
Aquest any el temps sembla que ens fara costat, despres de tanta aigua , fred i fins i tot neu, ja tocaba un canvi, molts han tingut de mantenir la forma a base del potro de tortura encara que no els agradi, pero quin remei si el temps no et permet sortir a rodar.
Les temperatures a primera hora del mati seran bastan aceptables per anar lleugerets de roba, no obstan cal no confiarse i anar previnguts.
Bueno nomes falta desitjarvos a tots una bona marxa i recordeu que lo mes important es disfrutar d´aquesta gran cita cicloturista, siguem prudens i us espero a tots en la arribada per fer la foto finiss, recordeu portar l´uniforme de gala de les gran cites, si aneu de camuflats us podeu perdre la foto, si arriveu avans que Jo us tocara esperar a vosaltres per ferme-la a mi, es clar, o sino segur que tambe estará la Mercè per ferla.
SALUT I FORÇA ROUTIERS.


PRIMER TEST AMB BONA NOTA
Ambientaç cicloturista a Vilafrancaen la primera de les marxes del calendari, aproximadament 700 corredors prenian la sortida amb un quart d´hora de retard, cel tapat i una temperatura formidable, 12º.En graella de sortida ens presentavem els routiers, J.Camps, Paco, Oscar, Alfonso Torres, Kim, Felix, Jordi, Miguel i el que suscriu la cronica, J.Porta.Sortida neutralitzada fins al kilómetre vint, una llarguissima serp de rodadors guarnian la carretera de color i donaban un ambientaç fenomenal vist desde darrera.
Ja quan es va obrir la cursa els fieres de devant s´encarregaven d´ estirar el pilot en la primera dificultad del dia, el alt de font rubio formanse una llarga filera d´un, toca apretar i començar a fer la seleccio en funçió de les forces, en el meu grup i escoltanme anave Felix que es va enganxar a roda fenomenal i vam coronar junts el primer alt, en la baixada i ben arropats vam arrivar a contactar amb el grup devanter que anaven als companys routiers Jordi i J.Camps, aqui estem ben situats fins que arrivi la segona dificultad, el alt de les ventoses, allá es trencave el grup al inici de l´ascençió, J. C amps, que está que se surt, pren uns metres per devant amb un grup, a mitcht port els dono caça i em poso a tirar devant, J. Camps que s´enamora de la meva roda i s´enganxa com una lapa fent una pujada fenomenal, arrivo adalt i el tenia a roda, dons vinga endavant que ara toca el descens, a lo lluny semblava que veiam a Miguel, efectivament en el inici del seguent repechó ens apropem una mica i era ell, no anave amb mol bon rodar, el pasem i li animen a enganxar roda, ademes portavem enganxats a una rodadora de Palamos que estave per no deixarli roda, tirave com un cohet, jo li deia que vulia una dona com ella i es pixave de riure, a la baixada la vaig perdre pero despres a Santes Creus s´hem va tornar a enganxar, quina lapa la tia,preguntave si lo que quedave era mol pujada, ja anava mitch empajarrada.
En el seguent descens vaig perdre el contacte amb els companys routiers, la pista no estave per floritures i se que Joan es mol prudent baixan, arrivem a Santes Creus amb un nombrós grup i aprofito la recta anterior per rematar el meu platanet que el tenia a mitches , menjar mitcha barreta i miran de reull el Alt de la Torreta, l´ultim alt llarg de la jornada, mol pestos, ja ens coneixem de les anteriors cites, es fa pesat, s´ha d´anar ben menjat, superat aquet el reste son repexets no massa llargs i la baixada a meta.
En els ultims kilometres ens reagrupem un quinteto formidable, lo que et permet arrivar a meta donan relleus i gaudin de debó, rebasant a la tira de despenxats que no han previst els ultims kilometres amb vent de cara i les forces limitades, arrivada a meta amb un fenomenal registre per a mi,4,31, felicitats a tots per la bona nota en el primer test , en en especial a Felix per la fenomenal marxa que ha fet, per ser la primera deunido company, t´has sortit, donar anims a Jordi que sembla que ha tingut molesties fisiques que no li han permes anar comode, paciencia que queda mol calendari per devant.
Fins a la propera cita companys, espero que sigui a la segarra-solsonés, recordeu de fer els deures
...ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

jueves, 11 de marzo de 2010

Salida 14 de marzo



Gallifa


Recorrido:

Premià, Orrius, Cardedeu, Marata, Bigues,
Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant LLorenç Savall, Castellar, Setmenat, Mollet, Conrería, Premià


Salida: 7:30 h




A las 7:30 de la mañana, una hora todavía algo interspectiva nos hemos dado cita para reeditar nuestra primera clásica de primavera: la vuelta a Gallifa. El día no era tan primaveral, lo hemos tenido mejores otras veces, pero pintaba bien.
Por lo menos estaba despejado de nubes lo que nos permitía poder adentrarnos en el Vallés con tranquilidad. La asistencia, al contrario que la semana pasada, ha sido escasa, en línea de salida cuatro ciclistas que al final seríamos cinco. También en esto hemos tenido años mejores.
Las ganas eran las de siempre.
Un molesto viento de cara camino del Orrius, aumentaba la sensación de falta de efectivos, pero la incorporación de Guillermo en Argentona y la primera subida del día nos ponían rápidamente en situación.
Conforme nos acercábamos a la cima las secuelas del reciente temporal se hacían más evidentes. La nieve todavía se amontonaba en las cunetas lo que nos daba pie a imaginar el estado de los siguientes puertos a la vez que nos animaba a comprobarlo in situ.
Superada la bajada del Orrius, hoy muy peligrosa, se iniciaba una nueva salida.
Poco a poco empezábamos a notar las manos y adaptábamos el piloto automático al recorrido que nos quedaba.
A tren fuimos pasando por Marata, Sant Feliu y Gallifa. Tal como preveíamos, el paso por Gallifa fue espectacular. Mucha nieve aún sin pisar en los márgenes y entre el bosque, que en la soleada mañana nos trasladaba a míticos escenarios de La Marmotte.
A partir de Sant Llorenç incrementamos el ritmo y nos dirigimos a bloque a Mollet donde nos esperaba la última dificultad que alguno afrontaba con la luz de reserva encendida.
Buena salida y buen entreno de cara al compromiso del próximo domingo en Vilafranca.

miércoles, 3 de marzo de 2010

Salida 7 de marzo


Las Costas

Recorrido:

Premià, Sant Pol, Collsacreu, Sant Celoni, Mosqueroles,
Las Costas, Montseny, La Roca, Orrius, Premià


Salida: 8:00 h



Después de un lunes caótico donde las previsiones meteorológicas se cumplieron a rajatabla dejando a miles de personas incomunicadas durante toda la noche y a algún que otro funcionario con el culo al aire, escribo la crónica con dos días de retraso, con lo que seguro algo me dejo.

El domingo tocaba Montseny, primera salida del grupo de las de entrar en materia, con distancia y desniveles. Final terrorífico. Ibamos al Montseny el día que volvía el frío, es lo que tienen las programaciones, pero no nos preocupaba. Queríamos hacer kilómetros y el final en Orrius es estos primeros compases tenía su punto de morbo.

En línea de salida un grupo bastante aparente con Javier y Mengual que no tenían carrera y dos nuevos aspirantes, Gerard y Ricard, además de los fijos de cada domingo.

La primera parte por la NII y Sant Cebriá la hicimos a ritmo mantenido. En Sant Iscle Mengual se fugó con Miguel y ya no los vimos hasta Collsacreu.

Arriba reagrupamos y entra Jaume 600 que se había quedado rezagado por una avería. Gerard y Ricard se dan la vuelta, ya han visto el ritmo que llevamos y ahora les toca a ellos decidir si quieren seguir viniendo. Alberto también se vuelve.

En Vallgorguina se quedan Javier y Mengual. Empezaba a hacer frío y no tenían demasiadas ganas ya que el sábado se habían machacado. Abajo en Sant Celoni nos espera Guillermo. Jaume desaparece ¿?, y con Jordi no coincidimos. En Campins Cristóbal también nos deja. No va muy bien y prefiere acortar.

Subimos hasta Mosqueroles agrupados y hasta Las Costas de carrera.

A la vuelta por Villalva y Llinars, con el turbo en marcha rodamos dando relevos sin bajar de 40. Se nos acopló un elemento que íbamos a rebasar y que acabó implicándose en los relevos y de qué manera. Iba como una moto.

En La Roca Guillermo nos dejó y los que quedábamos: Jaume Vilaseca, Kim, Joan, Miguel y Paco pusimos el automático para subir Orrius sin estresarnos. Pero dado que el “invitado” quiso comprobar como subíamos, no hubo más remedio que intentar no quedar mal. Subimos sin prisa pero sin pausa a ritmo machacón y él apretando, pero no llegó arriba.

En el km 2 se dió la vuelta. No sabemos si con el rabo entre las piernas o si lo hizo pensando: “ si hay que ir se va, pero ir pa ná…”


Cal aprofitar aquest entorn vestit de blanc de la nevada caiguada dilluns en la serralada de la marina per fer un tomb i un bon entreno en btt, pot ser que ja no ho tornarem a veure ni gaudir en molts anys.
Va ser al dia seguent quan venia de treballar al mitgdia vaig i veure el maravellós paisatge de les muntanyes que ens envoltan vestides de blanc que no m´ho vaig pensar dues vegades ,vaig

agafar la cabra Btt, la maquina de fotos i cap amunt, li dic a la dona que en una horeta torno a dinar, nomes pujo a fer cuatre fotos i torno, al final van ser dues, a mida

que pujave mes neu i mes treball de cames per superar els trams amb neu a la pujada, en mitg del cami molts cotxes que s´havien quedat clavats en el seu inten de fer la pujada a gaudir de la neu i ferse fotos, al pasar amb la btt els vaig aconsellar que es compresin una btt i no es quedarien mai clavats, a part de fer l´esport que sempre va be per la salut, deunido quin entreno, tot envoltat de neu amb unes vistes de tota la serralada nevada impresionants, irrepetibles desde vint i cinc anys enrrera.
Quedave la baixada i ja s´em feia tard per l´hora de dinar , tindria bronca segura, hi dit una i ja en porto dues hores, pero tan se val , tot enfangat i disfrutan com un nen petit descendia per els corriols amb una capa fina de neu, encantador descens i la vegada molt técnic, frenar el minim ja que si apuras la frenada acumulas neu a les rodes i començes a derrapar i vas al terra, alla t´espera el coixi agradable de la neu que amortigua el cop, vaig caure tres vegades, sense importancia

, inclus eran caigudes agradables.
Bueno companys com veieu fent els deures i preparan la primera cita d´aquesta temporada, us espero a tots a Vilafranca el proper diumenge 21, per gaudir junts de la marxa del vi i del cava, fins a leshores entreneu si no voleu patir, son 141 kms trencacames, el carrusel cicloturista ja esta aqui, SALUT I FORÇA ROUTIERS.

JAUME, el cowboy