domingo, 27 de enero de 2008

Tunel de Lloret

Abans de procedir al relat de la sortida d’avui diumenge, i sabent que no sóc el més adequat, intentaré posar pau i tranquil·litat a l’ambient revolucionat d’aquesta setmana.
Tots sabem que avui s’ha parlat de la polèmica creada arran uns comentaris desafortunats o malinterpretats. Hi ha hagut opinions de tota mena, unes a favor d’una postura i altres criticant comentaris fora de lloc, però som un grup d’amics heterogeni a qui ens uneix la bicicleta. A mi personalment, m’agraden les sortides exigents. Ho demostra el fet que sóc un dels que dóna guerra si pot, i acostuma a anar a totes les marxes a buscar el millor temps possible. Però sortir sol acaba essent avorrit i la cosa que més em motiva és rodar amb una colla d’amics.
Se’ns pot criticar de tot, perquè trobarem entre les nostres files gent de tota mena; en Paco Gorreta és un cap-quadrat, en Joan Mengual és competitiu com ell sol, en Joaquim és un eixelebrat, en Tomás és inconstant en l’entrenament, jo mateix sóc massa conformista, però això no treu que puguem parlar de tot i continuar sent tan amics com sempre.
Amb això vull transmetre al nostre amic Vallbona, que l’hem trobat a faltar, i a mi personalment (i a tots en general) ens dol que t’ofenguis i arribis a demanar la retirada de les teves col·laboracions del blog. Espero que la teva absència d’avui no fos provocada per la polèmica de la setmana, tot i que molt em temo que així sigui.
Aquells qui hem sortit avui sabem com ha anat la sortida, i els qui no han vingut s’ho poden imaginar. La sortida del túnel de Lloret és un clàssic, i veient els antecedents d’aquesta temporada no és d’estranyar que hagi estat una sortida ràpida tot i el vent desfavorable de tornada. En Paco, amb la seva capacitat de patiment ens ha deixat enrera pujant al túnel, però que vigili que l’ombra d’en Guillermo és molt allargada, i just darrera l’ombra sempre ve qui la provoca. Només cal veure la generosa actitud de’n Guillermo donant relleus de tornada (fet que demostra que està fort).
Ja veieu que no sóc el més adequat per posar pau, ja que em poso a descriure l’etapa d’avui i acabo parlant de qui va més ràpid, qui està més fort, i de l’eròtica del sofriment (com ho expressa en Paco). Però a l’altre plat de la balança veig als Routiers com un grup solidari; que accepta a tothom qui vulgui pedalar, que espera a qui té una avaria o qui va més just de forces, i que a sobre ens fem un fart de riure, encara que de vegades sigui per no posar-nos a plorar en veure’ns emmirallats als vidres dels aparadors.
Així que disfrutem de la nostra passió i d’aquesta colla d’amics que d’una manera o altra sempre ens fa patir, dins i fora de la bicicleta.
Jordi

domingo, 20 de enero de 2008

Como decíamos ayer...

Bueno, admito que mi último comentario podía ser cualquier cosa menos inocente. En el fondo se trataba del clásico recurso tantas veces utilizado por padres, tutores o jefes. perdonad que me arrogara ese papel; jefe, que mal suena.! , para, de forma indirecta estimular la actividad de sus alumnos, vuelvo a pedir perdón. En lenguaje del siglo XXI incitar a que la gente se ponga las pilas. Estoy quedando como el culo.
El caso, es que ha surtido efecto. Primera salida del año y media de 30,2. !Bien!!!
Alguno puede pensar, y me adelanto a decir que estoy de acuerdo, que nuestras salidas de domingo no tienen como objetivo ir lo más rápido posible, pero tampoco, y en eso espero coincidir con más de uno, estoy dispuesto a madrugar, entrenar sin tiempo y sin ganas y dejar a la mujer en casa un domingo con la pata quebrada, por salir a dar una vuelta con la bici.
El Sol, el aire y los paisajes están ahí. El aliciente lo ponemos nosotros; los ciclistas, y no puede ser otro que dar la batalla. Lo de menos es si llegas primero o último. Si ganas o te ganan. Lo que importa es sentir que no te has rendido. Eso vale para aquellos que ven la vida como una guerra.
Quienes creen que estamos aqui para disfrutar de los placeres terrenales, también pueden, machacándose en la bicicleta, disfrutar con la erótica del dolor. Aquella que permite descubrir morbosamente los límites de su estado físico. Siempre será más gratificante que salir a ver los últimos adelantos en las obras del AVE.
En un grupo tan homogéneo como el nuestro, cabe que no todos tengamos los mismos objetivos o disfrutemos de la misma manera.
Personalmente, en esta declaración de principios, yo quiero situarme en aquella frase que popularizó Miguel Rios: Los viejos rockeros nunca mueren, eh Jaume?
La salida de hoy, una gozada. He contado no menos de catorce ciclistas entre los grupos A y B disfrutando como cosacos en un radiante día por la costa sin excesivo viento.
La subida a Hotsavinya ha cumplido con su propósito de todos los años: Hacernos saber el punto de forma que nos han dejado los turrones.
A partir de ahí que cada uno saque sus conclusiones de cara a la temporada que acabamos de comenzar.



Próxima salida: Tunel de Lloret
Salida: 8:30 h

domingo, 13 de enero de 2008

Almuerzo inicio temporada 2008





Grupo A en la rotonda de Vilassar










Foto cedida por Rafael Vallbona

viernes, 11 de enero de 2008

Els reis Routiers fan els deures

Ni el día de reis perdonem, a les 8,30 h. sortiem de Premia amb l´intençió de fer un tom rápid per estar aviat a casa a repartir regals en familia i "deunido" si va ser rapid, anada fins a malgrat i tornar fent una mitcha de 32 i pico, els Reis routiers Paco, Joaquím, J.Bosch i J.Porta van fer els deures de sobres, ens varem exprimir de debó, no ens donarán carbó aqquest any.
El día prestava ya que va fer un día fantastic, vent suau i temperatura agradable, ja de sortida en Joaquim i Jo vam començar a marcar un ritmet alegre en paralel i xerrant pero foten-li, després la cosa es va posar en fila d´un quan vam passar Vilassar i Paco començà la seva serie fins a Mataró que vaig continuar Jo sense vaixar la mitja , i en moments incrementan sapiguen que l´enfant terrible Joaquim com bon gregari i que li va la marxa en faria el relleu i es posaria a treballar de valent, el que no tenía moltes ganes i ja ens ho va dir avans de sortir era en J.Bosch que no pasava al relleu fins a Canet i el varem deixar una estoneta que treballes una mica per donarnos descans als demés que varem fer unas series arrivan a rodar en mitches mol altes. Si en J.Bosch s´haigues trobat amb ganes crec que s´hauria superat mol mes la mitja.
Al arrivar a Malgrat per tornar, els faig vaixar una mica el ritme sense parar per fotram el platanet de rigor , aquesta gent no hem deixa temps per rés més, la setmana vinent ja pararem a esmorzar tots plegats a St. Must que donará pas a l´inici de temporada tan desitjada per tots. Aquesta será crec una temporada amb moltes sorpresas ja que tenim bon nivell i espirit de superació, aquet es el caracter que millor defineix a un ROUTIER, i que per sobre de tot siguem companys. Fins al diumenge vinent.
ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.