Dos bojos enfangats

Com ja sabeu dissabte el Rafel i jo vam decidir anar a Vielha a fer uns quilometrets. Feia bon dia i ens avurriem. Així que res, a les 5h del matí ja estavem pedalant per una pista/carretera vella direcció a la c-28 i el tunel de vielha.
a les 6h, ja clar de dia sortiem per la boca sud del túnel i començava un rosari de pujar i baixar per pistes, empedrats, alguns trams de carretera fins a vilaller. Ja en portavem uns 30 de km.
A vilaller la primera dificultat seria. No pararíem de pujar i baixar ports fins 100km després. I amb 100km, vam superar no sé quants ports (em sembla que en Rafel al final va deixar de comptar), va haver de caminar més de 4km, baixar per uns penyasegats de coll... i dinar un plat de pasta i una empadada d'espinacs abans d'encarar el que deien era el port més dur (11km fins a 2150m d'altitud).
Res, que ens avurriem, ja ho veieu. Al km 106 en Rafel va haver de dir prou per rampes. I es va estalviar 7h de cursa i 120km. Incloent el mític coll del Triador, aquest de 2150m.
Personalment el Triador no el vaig trobar tant dur, més dur se'm va fer un port anterior on a part de la duresa s'hi afegia la grava grossa que no deixava rodar bé la roda.
Jo, per sort, vaig poder disfrutar d'un bon dia i gaudir de les vistes des de dalt el Triador; espectaculars. Fer els 20km planers de després i baixar com un llamps direcció Espot.
Amb una cosa estic d'acord: un cop superes el Triador sembla que la cosa s'acabi. Et queden 110km però res ja ho tens fet. La moral et puja i t'ajuda a pedalar. Com que a sobre no sabia el que m'esperava després d'Espot vaig continuar més feliç que un ginjol.
A Espot, els que fan la volta en dos dies es paren a dormir. Jo ja veuré a quina hora arriboa vielha. Eren les 5:15h de la tarda i em faltaven 90km.
90km trencacames, amb un parell de sectors trialers, i la pujada al montgarri, on vaig arribar cansat (qui no?). A sobre, a l'avituallament de montgarri em donen la mala noticia que encara tinc 5km fins a coronar! Joder, els d'abans només m'havien dit 19km!!!!
Bé vaja, què són 5km sobre 200 que ja n'havia fet? Res, doncs amunt! sort que la pujada és prou suau.
En aquells moments les cames les notava cansades, però no adolorides. El que si estava adolorit era; 1-els palmells de les mans, 2- els avant-braços, 3- les espatlles, 4- el coll, 5- l'esquena i els ronyons, 6- les natges del cul, 7- el cul no us podeu imaginar com cremava d'irritat!, 8- els turmells, i 9- les plantes dels peus.... i segur que el deixo alguna part del cos, però me n'acabaria notant l'endemà.
Vaig coronar Pla de Beret a les 9:45 del vespre, sota un cel d'un blau apagat que tendia a enfosquir-se i la decisió va ser fàcil; baixaria per la carretera, que després de la pallissa volia arribar sencer a casa.
La guindilla del dia va ser el fred baixant (el termòmetre marcava 19º, però la sensació seria de 8º baixant a les fosques). El fred no em va marxar fins una estona després de fotre'm al llit tapat per manta i adredó.

Com no vaig dormir fatal, massa cansat, i avui dilluns encara faig una cara mort, però és tota una experiencia: el paisatge, la duresa, les baixades, i com no la bojeria que ens acompanya a tots i que ens fa repetir cada any...

Rafel, si vols provar d'acabar l'any que ve m'hauràs de pagar molts calers perquè repeteixi.... :) Estic boig però no tant....

jordi