Routier perdut per l´Angliru

Salutacions a tots els routieromans, ja fa un mes que estic desconectat de vosaltres i aixó no pot esser, les vacançes fetes desde mitjans de juny fins mitjans de juliol i una operació de menisc de la dona em tenen mol ocupat. Aquestes vacançes no m´hi desconectat del tot de la bici, vaig visitar Amsterdam, ciutat de les bicis per esçelencia, alla tenen una mentalitat que caldria que entresi aqui, tothom es desplaça en bici, es fantastic, bicis per a tot arreu. Quan vaig tornar d´Amsterdam vaig anar cap a galicia, visita obligada a la meva filla gran que viu allá, per el cami cada any faig una paradeta per els pics d´europa , a fer una mica de muntanya, i com no fer pujades miticas amb bici, aquest any tocaba l´Angliru, l´olimpo del ciclisme, el mes dur junt amb el Mortirolo, son dos cims que per tot ciclista es un repte. Vaig fer nit a Riosa, si alguna vegada hi aneu, us recomano l´hotel sierra del aramo, tracte esçelent i només anian que dones amb molta entrega perque et trobis com a casa, em vam fer avans de pujar a l´angliru un esmorçar de collo de micó, especial per ciclistes avans de pujar el mític port, la meva dona deia que ja havia dinat, i a mi que soc un tripero de collons em va anar fantastic per no agafar pajara al pujar. El port te dues parts diferenciades en quan a duressa, la primera l´afrontas amb relativa façilitat, peró al arrivar al km 5,5 comença el patiment, a sobre et va señalant quan cambia de porcentatge i als kilometres que resten per coronar, a mí em va tocar fer la segona part amb una boira acollonant , no es veien els lletreros fins que no els tenies a sobre, la meva dona pujabe amb la reductora ja que la boira es dipositaba a l´asfalt i era complicat si paraves a fer fotos torna a iniciar la marcha, la veritat es que després d´una setmana sense tocar la bici, a part del passeig per Amsterdam no ho tenia mol clar de no posar el peu a terra , només esperave el lletrero que et marca el porcentatge maxim , 23,5% i superar aquest tram i el reste regular i regular fins arrivar al cim, la meva dona ,que anave de reportera m´anave esperant a les curves on podia posar el vehicle i em donabe anims, quan vaig arrivar al punt brutal del maxim porcentatge vaig posar tot el desarrollo ya que si et pujabes del seient la rodas trasera no traccionaba i patinave sobre l´asfalt mullat per la boira, pero vaig superar posant lo que posem tots quan s´ha de posar i més un routier, casi rés, tenim una gran força que ens la transmitim els uns als altres en cada sortida. Al arrivar a dalt buscavem el tipic lletrero que t´indica l´alçada per fer la foto de rigor i amb la boira i el fret que feia, vaig pasar de buscarlo i me la vaig fer junt amb les tipiques vaques asturianes que estaven pastan adalt. Quan pujes aquestos ports et donen molta moral i confiança ja que despres tot ho compares amb ells i t´ajuda sicologicament. El cap de setmana passat vaig estar pujant el masnou de platja d´aro amb una duresa brutal i quan vaig veure el porcentatge indicat a la carretera del 17%, em va vindre al cap el lletrero del 23,5% de l´Angliru i em va ajudar molt a superar sense dificultat aquest durissim port, curt pero matón, prepareu-vos que en Paco ens vol fer una etapa incloin aquest despres d´arrivar amb 80 km. desde Premia i aixó toca de collons nanos. Aquest cap de setmana vinent no puc confirmar si vindre ja que depen dels plans que prepari la dona , que la ting recuperanse de l´operació, ting que cuidar d´ella que només ting aquesta, i portarme bé perque es recuperi aviat, es la tipica dona que no sap estar quieta i així no es recuperará mai, ting ganes de veurela caminar bé d´una puñetera vegada i tindre mes temps per dedicar-ho a les meves histories.Fins a la propera cita, feliçitats a tots per els vostre exits de la temporada i prepareuse que ja torno amb moltes ganes de donar guerra, ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS,.

J. Porta,