M'explicaven un cop que les carreteres de muntanya provenen dels camins marcats pels rucs de càrrega. Sembla ser que els rucs tenien l'habilitat de detectar la traçada de mínim pendent i seguir-la mentre ascendien muntanya amunt.Realment hi ha ascensos en els quals agraeixen aquesta habilitat dels rucs, i la confiança que els constructors de carretera els hi tenien. Perquè si la pujada al Coll del Tourmalet fos més llarga i empinada us estaria escrivint aquesta crònica des del llit i dictant-la a algú altre.
Divendres a l'arribar a Saint Lary plovia, ho havia fet durant tot el trajecte. Però confiats vam anar a inspeccionar el primer port de la jornada següent. L'Horquette d'Ancizan no surt als llibres perquè segurament els seus escriptors no s'han atrevit a pujar-lo mai. Té catergoria de sobres, amb pendents pronunciats i mantinguts del 8% i una longitud respectable de 10km. Per començar amb les cames fredes no estava malament. L'endemà a 3/4 de 8 de lmatí hauríem d'estar arribant a dalt. El dissabte el cel no donava massa pistes. Molt encapotat i amb boira baixa. Vam decidir sortir abrigats.
Al mencionat Horquette vam travessar la boira, no es veia res, gairebé ni la carretera. Però encara frescos vam baixar cap a la tortura del dia. Qui ha pujat mai el Tourmalet ja sap que us explicaré. Però si mai hi aneu pr primera vegada, només cal mirar amunt des del km 7 (aprox) i veure els túnels dalt de tot. I com hi arribes allà dalt?!?! Estaven forts els rucs de la zona, perquè mira que triar aquest recorregut. Jo personalment el recordava diferent; 3 o 4km planers, uns 12km durs però suportables fins a La Mongie i 4km finals esfereidors. Converses amb altra gent semblaven confirmar els meus records, però no és exactament així. Sino que són 4km planers, el quart dels quals ja s'enfila, i 14km que es mantenen entre el 7,5% i el 9,5% (de planers res de res). La gravilla, l'aigua i el fanget la van acabar de fer més desagradable, tant pujant com baixant. De totes maneres els tres representants (al final l'Albert no va poder escapar-se) de Routier van deixar el pavelló ben alt.La resta de la marxa no té més trascendència. Baixada boja fins a Luz, planejar incòmode fins a l'Aspin i pujar com puguis l'Aspin. Per acabar demostrant si has regulat bé i fer un sprint de 12km per arribar a meta arrosegant un grup.
Tampoc els temps ni les posicions són importants. Vam sortir uns 300 ciclistes per fer la marxa llarga, i des de les 7 del matí que vam sortir fins a les 5 de la tarda va estar arribant gent. Però l'important aquí era acabar, i acabar bé. Demostrar-se a un mateix que s'és capaç de superar parets com el Tourmalet i finalment completar 174km ple d'energia arrossegant el grup rebent les seves felicitacions per la feina feta.
També era important acabar havent patit i amb el cap ple de ganes d'abandonar. Ser capaç de sobreposar-se als mals moments i no deixar-se endur pel camí fàcil.No tothom pot dir que ha coronat el Tourmalet en cursa, i ha acabat vencent-se a si mateix per superar-lo.NOTA: la marxa és la segona edició. És una a tenir en compte; gens masificada, ben organitzada i amb un recorrgut espectacular.
Coronar el Tourmalet sentir només la remor de l'aigua baixant per tot arreu, o atrevesar un tram de carretera envoltat per dues parets de neu de 2 metres d'alçada no es pot fer a tot arreu. Nosaltres estem decidits a tornar-hi.
Jordi
10 comentarios:
Jordi, esta marcha que discurre por los pueblos que nombras ya tiene que ser un éxito seguro solo por el recorrido. Además, si gusta y coge fama, con más participación será una fiesta que incitará a estrenarse. Antiguamente, y aprovecho para recordar que fueron Toni y Salva los promotores en desplazarse tan lejos a correr una marcha, se disputaba la Bahamontes con Tourmalet Aubisque y Autacam.
Me quedé con las ganas de hacerla. A esta no sé si podré ir, pero si lo hiciera, ya sabes que a mis años solo me motiva desplazarme si es para ir a una de las grandes y comprobar mi estado/status.
O sea: ir a hacer tiempo.
Celebro que hayais disfrutado.
Voy a relatar la tremenda etapa de ayer domingo 15 de junio,que pasara a la historia,por su longitud y dureza,y poca asistencia:
A las 6:49 saliamos de la tienda; Paco.Luigui,Jaume Porta,Jaume Bosch,Toni y yo.
ya en can bordoi he atacado metiendo plato y con el 16 de piñon,pero el crack luigui,una vez mas jugando al raton y al gato,me ha superado.he llegado segundo detras de el,luego Paco y el resto.
en el collformig tambien luigui a atacado a pie de puerto,y paco a intentado seguirle,sin exito,yo he subido viendo a paco todo el tiempo a 300-200-400 metros hasta conseguir coronar detras de el,en tercer puesto,a 250 metros escasos(gran exito para mi ego),detras ha coronado un extraño(tamariz)y luego a 2 minutos,guillem.los demas han desaparecido.
en la pullosa ha habido tregua,y hemos coronado todos juntitos de la mano.(4 routiers)
y llegaban las estenalles: ahi he atacado a pie de puerto, pero luigui y paco me han seguido sin titubear...tras 3 kilometros juntos me he descolgado,pero he seguido a un buen ritmo.En un cruce,a 6km de la cima,me he parado por miedo a perderme,ya que habia varias posibilidades y no sabia "pa donde tirar".he esperado a guillermo,que venia a 2 minutos aprox.y como el sabia el camino,perfecto,he subido con el los ultimos 6 km.Paco ha coronado primero,y luigui a unos 2 minutos de el(dato del cual no estoy seguro...pero en alguna recta final hemos visto a luigui bastante rezagado,pero siempre por delante).aunque en ningun momento ha dado muestras de debilidad(bravo!!).
el resto de la etapa ha sido un calvario para mi...siempre a rastras y en ultimo lugar(pero sin llegar a pajearme)...(y faltaban:sant feliu,y parpers...con algun puertecillo mas entre medio,de cuyo nombre no me acuerdo).al final,una etapa mitica,y llegando entero a premia.
kim e.t.
Paco,
per descomptat que vam sortir els tres a fer el millor temps possible. Estar clar que ens agrada donar-ho tot, però en aquest cas no cal distreure el tema amb si vam fer la posició 10 o la 150, si vam perdre 5minuts o 1h i mitja. En aquest cas l'important era completar una etapa dura de debó, coronant el rei Tourmalet a 2115m d'altutid i poder-ho explicar amb la sensació de feina feta.
Per explicar batalletes ja tenim al Joaquim que les explica amb molt de detall :P
jordi
Paco, sólo una pequeña aclaración: yo también hice la Bahamontes con Toni y Salva, fue en el año 1994. Ha llovido mucho desde entonces....
Perdona Guillermo, estamos hablando de 14 años atrás y me falla la memoria.
Guillermo,
veig que recuperes la forma, comptem amb tu per la Marmotte, així que ja parlarem de logística...
jordi
Efectivament Jordi, vaig recuperant la forma i les ganes de bici. Entre la lesió i les plujes estava una mica desanimat pensant que no podria arribar en condicions a la Quebranta i Marmotte, però un cop superada la lesió, les últimes 3 setmanes m'he possat les piles i he entrenat tot el que he pogut i em trobo millor del que m'esperava. No em penso perdre la Marmotte. Per cert, teniu alguna sortida prevista pel cap de setmana del 28-29?
Guillem
Paco veo que te estás haciendo mayor, aunque sobre la bici no lo demuestres, jaja.
Guille
L'experiència Pyreneène ha estat fabulosa. Una etapa Tour total en un entorn meravellós i un record imborrable per l'Alfonso, en Jordi i per mi. Animo a tots a provar-la com alternativa a la QH. Menys gent, menys tensió però més duresa.
Joan Camps
Hola, gent!
Joan, Alfonso, com va anar la tornada? Vau passar pel tunel de Bielsa al final? Com estava la carretera? Se us va fer llarg?
Bueno, com he relatat en la meva crònica, també ha estat un cap de setmana inolvidable i per poc que pugui, l'any que ve repetim!
Mercè
Publicar un comentario