La duresa del Tourmalet

Ja he pogut comprovar la duresa del Tourmalet. El Jordi feia dies que m'anava mentalitzant. Inclús em va enviar l'altimetria, però ho vaig veure tot molt groc i uns tant per cent més alts que 8. Vaig decidir no mirar-me-la més. L'altre dia el Joan va fer un frase que em va quedar grabada. "Volia veure de què havia de morir".

La tarda abans, després de passar a buscar els dorsals i descarregar els cotxes als apartaments, vam pujar en cotxe a l'Horquette d'Ancizan. És el primer port que pugen els que fan la Pyreneene i no és gaire conegut.

Volien veure de quà havien de morir. Jo també ho hauria d'haver fet. Els hauria d'haver fet pujar al Tourmalet també. He de reconeixer, que tot i el bon començament d'any amb els entrenaments i les pujades a la gineste, l'últim mes entre les pluges i les anades i vingudes de Marsella, només havia sortit en pla. Ja en faig de km, però en pla. Vaig demanar al Jordi que em posés un pinyó més gran. Ah! M'he deixat de dir que aquest tenia bici nova. Però clar, resulta que la pinyonada era diferent de la vella. Així que necessitava pinyons nous per pujar el Tourmalet. vaig entrenar amb els pinyons petits, però ahir ja vaig sortir amb el 29 o 30 era, Jordi? Bueno, és igual, inclús vaig arribar a pensar que no me'ls havia canviat.

Vaig aparcar a Sainte-Marie-de-Campan. Ja vaig sortir una hora tard de la prevista i els de la marxa ja havien passat tots. Jo vaig començar a tirar amunt i el primer maldecap va ser la gravilla de la carretera.

Els primers kms estaven molt bruts i inclús vaig parar un moment pensant que havia punxat i tenia un munt de pedres clavades a les cubertes. Les vaig netejar, la roda estava dura, així que res de punxada i vaig continuar amunt. Realment els primers kms et donen ànims. Dius: "ah, doncs no és tant...". El problema és que a cada km tens un cartell que et diu lo que falta fins al cim i el tant per cent mig del següent km. Els primers són, 2.5%, 4%, dius, "bah, això és un plis". Però després ja en ve algun al 7.5% i després n'hi ha molts de seguits al 8.5% i no baixa. La carretera és llarga, no fa S com la de l'Alpe d'Huez i si estires la vista més enllà de la roda és per desmoralitzar-te. I si a sobre estires la vista amunt, ja és per deixar-ho tot. Lo que veus és el famós "tunel de les columnes"! Jo el tenia gravat al cap d'una foto a la web de la marxa. Sabia que hi havia de passar, però no em creia que arribés fins allà dalt.

No sé quants kms portava, ara no ho recordo. Però devia fer una hora que havia començat i veig un cartell que posa La Mongie 6km, El Tourmalet 10km. Miro el comptaquilòmetres i anava a 5km/h. Merda, no tinc dues hores per arribar dalt, baixar, tornar a pujar i baixar el Coll dAspin, dutxar-me i arribar a la meta abans que ells. Així que vaig rebaixar l'objectiu de la jornada a arribar a La Mongie. I cullons que durs que són els últims kms. Després de fer-ne uns quants al 8.5, te'n ve un al 10% i el següent al 9.5%. Us juro que baixar del 10 al 9.5 no hi ha ni una diferència a les cames!

Ja havia arribat al tunel de les columnes i tenia davant meu el cartell que anuncia l'arribada a La Mongie. Ja n'hi ha prou per avui! M'havien passat un munt de ciclistes que em deien: "Courage!", "Allez!", "Il est dur, eh?!", "Elle est dure la montagne, eh?!". Jo no havia d'anar a demostrar res a ningú. Anava a disfrutar del paisatge, la muntanya, l'aire fresc i d'un matí en bicicleta mentre el trio maravillas feia la volta.

Objectiu acomplert! L'any que ve ho tornarem a intentar!

Mercè, altre cop des de Marsella.