
Sant Mus
Almuezo fin de temporada verano
Recorrido A:
Premià, Arenys, Collsacreu, Sant Antoni V.,
Sant Mus, Cardedeu, Collet, Argentona, Premià
Salida 7:45 h
TRIATLO DE CAP DE SETMANA
Com veig que no hi ha crónica del esmorzar de diumenge us poso aquesta, la meva triatlo, una mica especial, pero auténtica d´aquest cap de setmana.Primer era dissabte al mati a tres quarts de vuit, amb els clásics dels dissabtes al complert i com a convidat especial es va presentar a graella de sortida en Kim, per acabar de rodonir el morbillo, faltave J.Camps que no va apareixer per rematar la sortida, pero el cartell era de Luxe: Carlos, alias "cancelara", especilitat en portarte collat en el plá, Jesus, alias el "Andy slek", el mes jove, quan la cosa es posa cap amunt i té el dia bó puja que ti cagues, Antoni Tomas, alias el "sargent de ferro",el rodador mes veterá, li pot mes el cor que les cames, es el sherif de la banda i el que marca les rutes, contra mes kilómetres, mitllor, es la seva obsesió, Miguel, que tambe es un clásic dels dissabtes no va asistir, alias "jotilla", que no va tan entrenat i es maxaca a kilómetres, sempre es queda despenxat, pero es el dur de la banda, arriva a tots els llocs encar que sigui mort, Kim, alias "l´enfant terrible", quan va començar res a veure amb ara, amb qualitats d´escalador nato, es com el escudero de Paco, el mes regular fent els deures i en les sortides dels routiers A, tot un clasic de la nacional, no para de fer els deures com l´antoni Tomas, i Jo, alias el "cowboy" un apasionat a mort d´aquest esport i d´escriure croniques per posar al dia als companys. La ruta era Vidreres pujant el tunel de lloret, on es va lliurar una batalla perque no s´ens escapesi Kim, que ja en el primer revolt pasave devant, Andy Eslek, era la nostra baza per neutralitzar l´escapada i lluitar per el port, era el que tenia la feina asignada, arrivabe fresquet ja que en el recorregut no havia donat gaire bé un relleu devant, pero no tenia el día i vaig tenir de ferli la feina Jo, tiran del grup perseguidor intentan caçar a Kim, pero ja estave massa lluny i pujave mol fi, pero no es fiaba i mirave enrrera, hem van faltar 50 m. per enganxarlo, de tornada avituallament a cal coix, i es que la rusa de cal coix tira que ti cagues de lo bona que está, suposo que no es molestará si llegeix aquesta crónica, no dic cap mentida, ja em coneix, pero Jo a Vidreres hem vaig desviar direcció Sant Feliu de guixols, ja sol i sense esmorzar, i desde allá cap a Tossa per reunirme amb la familia, picar algo ja que portave 100 kms sense parar i començar la segona especialitat del dia, fer un circuit de dues horetes de kaiac per les caletes entre tossa i sant feliu, a l´hora de menjar m´esperave una paelleta de marisc per recuperar forces, que menys.A la tarda, despres de la siesteta el meu sogre ja hem tenia preparada feina, tots els sogres son iguals, a tallar arbres amb la maquina i amontegarlos a la bodega, caiguts de la nevada de l´hiver passat, mes guerra al bodi que no ha estat res company.Al dia seguent, diumenge , circuit de cuatre horetes de kaiac al mati i 80 kms. en solitari de tornada cap a premia a la tarda, amb la meva super flaca, estic com una moto fent tans deures, pero ja sabeu el que diu el lema: els vells rokers no moren mai, mentre el cos aguanti, els que ja hem fet el mitch segle, tenim la decada prodigiosa per devant i s´ha d´aprofitar companys, Jo mai hi estat fisica i animicament com ara, i tot gracies a la bici i a vosaltres que hem carregeu les piles en cada sortida, donanme la motivacio, merces a tots i no pareu de fer els deures que es salut, de lo contrari patireu i no disfrutareu, fins a la propera cita, ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta
Jueves 24 Sant Joan
CREMAN LA COCA
Després dels escesos de la verbena de sant Joan, rés mitllor que una bona sortideta per cremar la coca i baixar el cava, aprofitan que tots estan dormin la mona i les carreteres estan buidas enfilavem nacional II en Kim i Jo amb l´intencio de fer els tres turons en una carretera deserta de rodadors, en principi en pararel xerrant de la seva experiencia en la quebranta, una experiencia viscuda al limit de les adversitats climatiques, pluja, molt fred, descensos perillosos, que fan pendre decisions encertades d´abandono, lo mes important es arrivar sans i estalvis, queden moltes quebrantas per fer companys, el dia seguent, a la tres nacions eren evacuats als furgons-escombra 500 ciclistes per aquesta causa, i es que aquest any el temps ens esta donan molta, molta guerra, gaire be totes les marxes pasades per aigua.
Ja passant Mataró hem començat a aumentar el ritme i a treballar els relleus, de fet ens a sortit una mitcha de 29 i hem fet el recorregut complert en 2,15 m., que per ser un entreno per cremar la coca no esta gens malament, en els alts Kim m´exprimia una mica, per probar el meu estat de forma, deunido quan posa el molinillo en marxa, agafat com puguis, com s´agafave Ell, ja en el meu terreny trencacames en la carretera de Mata.
Pujavem a bon ritme per Sant Iscle i ens hem creuat amb un cuarteto de rodadors que també anaven creman coca, companys d´aventures vividas amb els routiers que no deixan de fer els deures, aqui no para ni deu, i pogut apreciar a Luiggi, 600 i Joan Camps, que no para el tio, suposo que dissabte ens vindrá a carregar una mica les piles com a l´anterior, que portave un estat de forma notable després de la pirennee, primer pujant collformic i després de tornada varem baixar desde collformic a premia en una hora i vint minuts, fenomenal, amb exprimida inclosa per coronar al Bordoi.
Aquest diumenge no m´espereu a l´ esmorzar, toca fer els deures amb la famili, ting la dona operada d´una má, res d´importancia pero esta limitada i ting que pringar fins que es recuperi, que us ho paseu bé. Felicitats a tots els que van asistir a la titánica quebranta d´aquest any. Fins a la propera cita... FOREVER ROUTIERS.
J.Porta