
Avui hem fet una sortideta ligth a Sta. Fe, a les set i mitcha ens hem juntat tres routiers, Miguel, Jota i Jo amb l´intençió de pujar a la muntanya sagrada, la máxima dificultat que tenim més a prop.El día estava amenaçador, quan ens apropavem cap el destí, es veia de lluny uns nubarrons que tapaven practicament tot el cim, peró a mida que s´axecave el día s´anave obrin sense arrivar a obrirse del tot.Començan l´ascenció,ens han passat tres ciclistes que anaven al mateix destí, anaven amb un ritme superior al nostre, nosaltres seguin al ritme ligth marcat per donar anims al nostre super-jota, que no sabiem com respondría a la dificultat, pim... pam, pim... i cap amunt, pasades les pimeres curves en Jota ens diu que anem al nostre ritme i que Ell ja arrivaría al seu pas, en Miguel prefereix fer-li costat i Jo i fet la meva pujada amb l´intençió de agafar al trio que ens havia avançat al inici per animarme una mica la pujada, els hi donat caça just avans d´arrivar al tunel, quan hi arrivat a la seva alçada i descansat una mica darrera recuperan-me una mica, peró aixó de caçar dona moral i em trobave amb ganes de tirar d´ells hi m´hi posat devant marcan el ritme, s´han enganxat a roda i a uns tres kilómetres de coronar un d´ells ha fet un canvi de ritme fort amb l´intençio de despenxarnos al reste i aqui a començat la batalla per coronar, el ritme era fortissim i sabía que no es mantindria tanta estona aixi, despres de tans kilómetres pujant el dessgat es notable, quan a afluixat una mica hi tornat a posarme devant tornan a fer un canvi de ritme que no han pogut respodre i s´han quedat, al arrivar al restaurant ens hem retrobat i hem fet la butifarra amb secas esperan que arrivesin en Miguel i Super-Jota, que quan ha arrivat tenía una cara de satisfaçió que semblave un nen, duxat en suor,i super motivat per haver superat el cim, Bravo Super-Jota has demostrat la teva capacitat de patiment, aquesta ascenció et donará confiança per les properes pujades, ara prohibit encendre el puret, que aixó no es bó, respira fondo els aires del montseny que això es la millor vitamina.La tornada li fet amb dos joves rodadors rodadors de mataró, Miguel m´ha dit que no tenien presa i que marxes amb ells,sense esperar a que esmorçesin, es faria massa tard per a mi.Aquets tenien intençió de fer la pujada al Turó i baixar per la costa i mosqueroles, que no pases tan fret, queda mes proteixit del vent per els arbres, avans d´arrivar al desvio han decidit no pujar al Turo, i tirar cap avall,A les primeres curves ,punxada d´un d´ells, que fotut es punxar quan baixes fort, per sort ha sigut de darrera, continuem baixan a sac, es fantastic baixar quan coneixes el terreny, anavem com a motos, inclus un cotxe que ens anave devant ens molestave i li hem fotut una passada ya passat Mosqueroles.La tornada a sac amb el vent a favor, saltan al maresme per el bordoi i gaudin d´un autentic día de ciclisme, que m´anira mol bé com entreno per la meva propera cita del día 30, la marxa de la pallaresa, s´ha d´estar preparat per fer Or, que es el meu objectiu.Fins a la propera citai esperan que aviat ens retrovem...
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta