La sortida d´avui ha sigut mol significativa , com cada any el club fa l´homenatge al nostre estimat company Alfons , que no t´oblida ni te oblidará mai, una abraçada ben forta a tots els que van patir aquesta lamentable perdua en nom del Club Ciclista Routier. A primera hora semblave que l´ásistencia sería fluixa, a les set només hi habia tres rodadors devant de la botiga, Lluigui, el més puntual, fidel a la causa esperave al reste de companys que ja anaven arrivan. Quan semblave que només eran cuatre gats, a mida que anavem rodan sortien com a volets routiers per els solitaris carrers de Premia , pujaben per la carretera de Premia de Dalt , baixaven, sortien de tot arreu , en el semafor de la nacional ja eran nou, tots fidels a la cita, d´on collons han sortit tants routiers, sembla com un miracle?, que maco, cada Diumenge hauria de haver aquesta asistencia, mes endevant s´afegian dos mes a Argentona, total once: Paco, Luis, Kime.t., J.Mª, J.Bosch,A.Ferrer, J. Vilaseca, Toni, J. Camps, Miguel de masnou, i el que suscriu aquesta cronica J.Porta. En la sortida hi hagut una mica de tot ,tranquilitat, moments de pals ja en el Bordoi, rodadors en bloc fins a St, Celoni, moments emotius en el minut d´aturada en el maleit pont, mirades sifnificatives entre els companys que el coneixien i ho van patir mes directament, després la duressa de l´ascençió a la muntanya sagrada: El Turo de L´home, i puntilla final de tornada amb vent de cara que ha fet treballar de valent al gregari terminator Luigui, el reste estava mol desgastat. La vesant mes dura de la pujada al Turo ha estat el plat fort de la jornada, enfilant tots a ritme ligth per Mosqueroles, on el grup anave a ritme tranquilet fins arrivar a la costa, on ja es començave a trencar, per la cua, Miguel que no esta tan entrenat comencave a deixar roda, l´Enfant , per devant comença a alegrar la pujada fent canvi de ritme i emportanse a roda a mi i en guillem , protagonitzan la primera escapada , quan semblave que el ritme començave a fer mal per darrera, l´enfant fa un parón giran la vista per veure la situaçio de carrera, quina llástima amb lo bé que anavem ,podiem haver arrivat als revols del 14%, i camuflarnos una mica visualment del grup perseguidor, crean nervis al "Canival", que no li agrada perdre la referençia visual de les seves ovelletes routiers, no sigui que es perdin, l´enfant no sap soportar el pes de fer de gregari, s´estima mes no desgastar tant per si adalt agafa pajaron, i dona lloc a que ens neutralitzin per darrera el grup perseguidor comandat per Paco. Continuan cap adalt es en Toni qui fa un demarratge dels seus en els revolts deL 14% que començan a passar factura, collons amb lo bé que anavem i ,somi! , a patir tocan, aqui ja es trenca el grup quedant els mes forts devant i el reste sense perdrens referencia visual per no quedar massa despenxats. Al arrivar a la cruilla per enfilar al Turo, no te desperdici l´mpresionant paisatge que es divisa , els pobles semblan com ficats en un pesebre, la vista es perd en l´horitzo, vella panoramica en un día clar et carrega de moral ,lo que acabes de pujar i endevant i força només queden els cuatre últims , els mes "heavis", els que et posen a caldo, semblan com els cuatre ultims del pas de la casa, regular i regular, pim...pam, pim...pam i l´orgasme arriva..., coronas el Turo, els companys amb mes bon estat de forma esperant al reste adalt comentan l´ascençió, sembla que en Guillem ha fet treballar de debó al Paco per coronar, l´enfant contan els minuts que li han tret i que ha tret ell, sempre amb la calculadora, quina obsesió, i per darrera el patiment de Miguel que ha pogut amb la muntanya sagrada, ajudat sicologicament per Luigui que ha preferit no entrat en la lluita per coronar, menys mal. A la tornada , ha estat en Luigui qui ha portat el pes , treballant de valent de gregari contra un fort vent, ell no s´havia desgastat en la pujada i anave mes fresc que el reste de rodadors, que hem tingut la sort de cara ja que un nombros grup ens a fet d´abric situanse devant nostre, fantastic, bona tornada. L´ultim port de la jornada, l ´enfant fa un petit demarratge i paga el error, pateix per seguir roda de les fieras que si li escapen i a punt de ser caçat en la pujada per el grup perseguidor que el pasa ja baixant la cara est , aqui no para ni deu, arrivada a dosrius afluixem a esperar els despenxats , continuan cap a Premia completan una jornada sense incidents, amb 127 Km. de recorregut ,i en que el principal protagoniste eres Tú, ALFONS.
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS
J. Porta
