Quina Marxa

En aquesta primera cita amb la realitat de lo que es ciclisme del bó,amb tota la seva duresa, hi acumulat molta experiencia ,per la propera no penso cometra errors ja que al final ho vaig pagar. lo important en les marxes no es com començas, sino com acabes.El día no prestaba ni ha sortir, aquesta era la opinió general dels ciclistes, vaig agafar el mobil i vaig trucar al nostre cap de files que no el veia en lloc i les seves instruccions van ser mol clares: "lo mas importante evitar las caidas, pero quiero ver a todos los routiers en linea de salida", mensaje recibido.Antonio Tomas donan preses el tío es un lleçat, ens deia: "sois unos mataos, esto es ciclimo, venga vamos ". Miguel i Jo no ho teniem mol clar peró li vaig convença dien-li que si en la panadella plovia la nostra tactica era parar a esmorçar i aquí no passa res,OK. Miguel hem va contestar que era la idea més ençertada que había escoltat en tot el matí, pues andevant routiers,"a por ellos".Quan comemças a rodar i entrar en ambient et vas animan i ja no vols abandonar per rés, ni pluja ni terra mollat ni hosties, a mort, aixi es com tiraven els meus companys que vaig tenir, un de lleida que coneixía el territori i ens anava dien lo que ens quedaba per devant i l´altre un jove triatleta de sabadell que quan la carretera es posaba costa amunt ens posaba en fila d´un, una maquina de pujar, fantastic.En el últim port importanT i seguin la marcheta del de sabadell, vaig veure a lo lluny un routier que per el seu caracteristic rodar sense dubtes es tractaba del meu estimat company Joan Camps, o li falta bici o li sobran cames, puja espatarrat peró el tío puja, al pasar-lo es va motivar al veurem i el cabrito seguin roda em va comentar que si sabia qui era el que anava per allá devant, es el Joaquín , anem a per ell vinga, caçat el Joaquin també es va motivar al veurem i tots cap amunt, joaquin deia que aquesta marcheta agafem a Mengual que no pot estar mol juny, primer vam caçar a l´Oscar que no anava mol fi ya que li vaig brindar a que enganxesi peró em va comentar que anava mol tocat, tres curvetas mes andevant altre routier que per la seva planta no podía ser unaltre que el nostre estimat Mengual, vaig trovarme mol bé i motivat fins coronar el port amb tots els companys routiers a roda. En el avituallament adalt unaltre routier repostan, en Jordi.La baixada semblava que ja había pasat lo mes dur, pero els repechons de mes andevant van começar a pasar factura, primer a Joaquín que es despenxaba del grup, anava en reserva i despres a mi intentan tornar a enllaçar an joaquín amb el grup que cada vegada sens anavan mes metros, vam decidir afluixar el ritme perque de lo contrari jo acabaria reventat i en reserva també.A uns vint kilometres per arrivar Joaquin en va dir que si no paraba a pixar s´ho faria a sobra , no podía aguantarse mes, dons paradeta. Quan estavem pixan ens va pasar en Mengual, i mes andevant tambe en Jordi. " CHAPEAU A TOTS ELS ROUTIERS", ens heu donat una bona lliço als que no estem tan bregats en aixo de les marches. Quan vam arrivar ens esperava el Paco ja que tenia que recollir al Joaquin per tornar a Premia, feia 1 hora que esperava."CHAPEAU PER EL NOSTRE HOME DEL MALL". Es d´altre galaxia.Em vaig quedar esperant a l´Antonio Tomas i en Miguel que van arrivar amb mitcha hora i un hora respectivament, també "CHAPEAU PER ELLS", feina complida i fins a la propera cita: ANDEVANT I FORÇA ROUTIERS. Jaume Porta.