Santa Fe
Recorrido:
Premià, Argentona, Bordoi, Sant Celoni,
Sta. Fe, Sant Celoni, Collet, Premià
Salida: 8:00 (At. Nueva hora)
El domingo tocaba Montseny, primera salida del grupo de las de entrar en materia, con distancia y desniveles. Final terrorífico. Ibamos al Montseny el día que volvía el frío, es lo que tienen las programaciones, pero no nos preocupaba. Queríamos hacer kilómetros y el final en Orrius es estos primeros compases tenía su punto de morbo.
En línea de salida un grupo bastante aparente con Javier y Mengual que no tenían carrera y dos nuevos aspirantes, Gerard y Ricard, además de los fijos de cada domingo.
La primera parte por
Arriba reagrupamos y entra Jaume 600 que se había quedado rezagado por una avería. Gerard y Ricard se dan la vuelta, ya han visto el ritmo que llevamos y ahora les toca a ellos decidir si quieren seguir viniendo. Alberto también se vuelve.
En Vallgorguina se quedan Javier y Mengual. Empezaba a hacer frío y no tenían demasiadas ganas ya que el sábado se habían machacado. Abajo en Sant Celoni nos espera Guillermo. Jaume desaparece ¿?, y con Jordi no coincidimos. En Campins Cristóbal también nos deja. No va muy bien y prefiere acortar.
Subimos hasta Mosqueroles agrupados y hasta Las Costas de carrera.
A la vuelta por Villalva y Llinars, con el turbo en marcha rodamos dando relevos sin bajar de 40. Se nos acopló un elemento que íbamos a rebasar y que acabó implicándose en los relevos y de qué manera. Iba como una moto.En
En el km 2 se dió la vuelta. No sabemos si con el rabo entre las piernas o si lo hizo pensando: “ si hay que ir se va, pero ir pa ná…”
Cal aprofitar aquest entorn vestit de blanc de la nevada caiguada dilluns en la serralada de la marina per fer un tomb i un bon entreno en btt, pot ser que ja no ho tornarem a veure ni gaudir en molts anys.
Va ser al dia seguent quan venia de treballar al mitgdia vaig i veure el maravellós paisatge de les muntanyes que ens envoltan vestides de blanc que no m´ho vaig pensar dues vegades ,vaig
agafar la cabra Btt, la maquina de fotos i cap amunt, li dic a la dona que en una horeta torno a dinar, nomes pujo a fer cuatre fotos i torno, al final van ser dues, a mida
que pujave mes neu i mes treball de cames per superar els trams amb neu a la pujada, en mitg del cami molts cotxes que s´havien quedat clavats en el seu inten de fer la pujada a gaudir de la neu i ferse fotos, al pasar amb la btt els vaig aconsellar que es compresin una btt i no es quedarien mai clavats, a part de fer l´esport que sempre va be per la salut, deunido quin entreno, tot envoltat de neu amb unes vistes de tota la serralada nevada impresionants, irrepetibles desde vint i cinc anys enrrera.
Quedave la baixada i ja s´em feia tard per l´hora de dinar , tindria bronca segura, hi dit una i ja en porto dues hores, pero tan se val , tot enfangat i disfrutan com un nen petit descendia per els corriols amb una capa fina de neu, encantador descens i la vegada molt técnic, frenar el minim ja que si apuras la frenada acumulas neu a les rodes i començes a derrapar i vas al terra, alla t´espera el coixi agradable de la neu que amortigua el cop, vaig caure tres vegades, sense importancia
, inclus eran caigudes agradables.
Bueno companys com veieu fent els deures i preparan la primera cita d´aquesta temporada, us espero a tots a Vilafranca el proper diumenge 21, per gaudir junts de la marxa del vi i del cava, fins a leshores entreneu si no voleu patir, son 141 kms trencacames, el carrusel cicloturista ja esta aqui, SALUT I FORÇA ROUTIERS.
JAUME, el cowboy