jueves, 19 de noviembre de 2009

Salida 22 de noviembre


Recorrido:

Premià, Teià, Alella, Coll de Clau, Can Gorgi,
Vallromanes, R8, La Hípica, Orrius,
Can Raimí, La Mutua, Cabrils, Vilassar, Premià


Salida: 8:00 h

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Dues setmanes adormint-me... ahir ni vaig sentir el despertador i inconscientment el vaig apagar...
Estava cansat i el meu subconcient va fer un acte d'autodefensa. Després el meu conscient va decidir fer uns 50km per Collserola i vaig acabar rebentadissim.

La setmana que ve no m'espereu que segur que no vinc...

Jordi

Paco_01 dijo...

Tranquilo Jordi, ayer se puso a llover cuando menos lo esperábamos y, menos mal que paró...
El domingo próximo, vale, pero al otro no falles/is. Vamos a las "poteitos".

Anónimo dijo...

SORTIDA ACCIDENTADA
Estimats routierómans,la setmana passada comentaba en la cronica les ventatxes de el BTT sobre la carretera i aquesta setmana us ting que tornar a fer referencia, ya que la nostra pasió per aquest esport a vegades ens fa pendre decisions equivocades com aquest diumenge vaig pendre Jo.
Eren les 8.15 del mati i ja se m´ escapaven els companys de btt del A, feia tard a la cita i vaig decidir agafar el tren dels B que sortia a les 8.30 a carretera, vam anar direccio badalona a recollir a L´Angel i pujar per la Vallensana pero el dia no estave massa clar i començave a ploure, contra mes direcció sur mes pluja i varem decidir girar cua cap el nort i tornar a premia, la cosa anave a mes i amb la flaca i mullat el terra tens el risc asegurat, no obstan a mida que anavem direccio Premia va parar una miqueta i en direccio nort no es veia nubolat , lo que ens va animar a part del grup a continuar, Kim, Miguel i Jo vam continuar i el reste van entrar a Premia, i despres vam decidir continuar en vista de que no plovia. La ruta marcada era programada per anar a esmorzar a les moreres de cardedeu i alla ens dirigiem, el terra estave semi sec i aixo es pitjor que si esta del tot moll a les baixades ja que et confies i passa lo que passa, la flaca nomes que tracis malamen i tinguis que retificar a mitcha curva amb terra mullat al terra vas, ja que tocar freno quan vas plegat i la superficie molla i carretera estreta com el collet es la encerrona perfecta, i aixo es lo que ens va passar a la tornada d´esmorzar, Jota va fer una pedalada forta quan sortia de curva per no perdre roda quan Josep anave tiran per devant a la baixada i li va lliscar la roda trasera sobre la superficie mullada, va caure quedan en mitg de la calzada, Angel que venia per darrere no va poguer evitar de xocar amb ell i Jo que venia a continuació vaig saltar per sobre dels dos fent el mortal i caure tambe per devant.
Aquestes situacions es presenten i tenim que centrarnos i evitarlas, quan el terra esta moll ho tin clar, la BTT o em quedo dormin a casa, en la btt el terra et frena en la flaca llisque i vas al terra, en el asfalt les rodes patinen com el gel i te vas, la caiguda va ser calcada a la que va tenir kim baixan el parpers, pero per darrera van poguer controlar perque anaven a bastanta distancia, cosa que recomeno a tots a l´hora de baixar un port en mullat, si portes distancia et done mes temps de reaccionar sino et trobes el teu company barrante el pas i caus.
Els tres accidentats estem bé , contusions i cops de la caiguda que requeriran repós, pero ja estem pensan en les bicis i es que estem tan enganxats que la millor cura es tornar a muntar i oblidar aquesta historia, desitjo que serveixi per tots el exemple viscut, una abraçada companys, SALUT I FORÇA ROUTIERS. J.Porta

Anónimo dijo...

Jaume, cuideu-vos i a descansar.
Pensa que una mala caiguda la post tenir en carretera o en muntanya. L'important és caure bé i no fer-se mal, que no és fàcil.
Anava lleint i ja pensava que ens havies de donar males noticies. encara sort que només va quedar en l'ensurt.

jordi

Ferran Vila dijo...

Ostres, cuideu-vos tots. Jo em vaig trobat al Jaume600 que baijava de Sant Mateu, per aquí van ser cuatre gotes, però clar a la carretera. Recupereu-vos aviat.

kimciclo dijo...

yo volvi solo por el parpers,y una vez coronado lo descendi muy despacio,al ver el asfalto tan mojado me vinieron todos los fantasmas a la mente del dia aquel.

cuidaros,y recuperaos bien,que el invierno es largo.

Paco_01 dijo...

En este tiempo ya hay que ir con mucho cuidado bajando, incluso los Tres Turóns pueden dar algún susto. Cuídaros y que sea ràpida la recuperación.