Comença el carrusel cicloturista

El proper diumenge, 30 de Març, amb la marxa del Vi i del Cava de Villafranca es dona el tret de sortida al tan desitjat carrusel cicluturista de la temporada 2008.Totes les ilusions i objectius de la temporada es transformaran en realitat per a tots els rodadors quan començem a donar pedals per complir amb els reptes marcats.El calendari cicloturista es llarg, i per poder estar s´ha de tenir i conservar un bon nivell i haver fet un bon entrenament, de lo contrari pateixes en les dures marxes que ens tenen preparades, no aptas per no patidors.Els que ja portem més experiencia en aixó de les marxes tenin mol guanyat, coneixem la majoria de circuits i sabem on tenim que regular per fer millors registres i no caure en errors comesos en edicions anteriors,tot i aixi, cada marxa es diferent, surten factors imprevisibles que no tens previstos, com pot ser el vent de cara i quedarte sense colaboraçió.Recordo les rectes interminables de la Segarra-solsonés de l´any passat tiran contra el vent , que et machaca contra mes apretes, recordes Kim?,o la pájara que vaig agafar en la terra de l´aigua a tres kilómetres de meta per no regularme en el menjar i beure, que es importantissim, o les rampes de l´alt de Sagalo en la banyoles-rocacorba, quins records companys?, son inoblidables i maravellosos, la clasicissima del club a Andorra, chapeau?, i vosaltres que em feu disfrutar tiran de valent per no quedarme despenxat.A tots vosaltres companys Routiers, us desitjo que tots els vostres somnis es converteixin en realitat, i que poguem gaudir plegats d´una bona temporada en la que hi haura espectacle ciclista del bó, segur. Fins a la propera cita.
ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
Jaume Porta

Baila el ChikyChiky

La etapa ha resultado tan bonita como dura.
Tras una semana de incertidumbre sobre el tiempo que nos haría, al final, Chapeau!: Hemos podido disfrutar con la subida a Las Antenas. Vaya etapone!
Cuando resoplábamos subiendo el Montseny, el día no podía ser más idóneo: buena temperatura y sol primaveral. El inconveniente es que a esas alturas de la etapa no estás para muchas contemplaciones. Sólo cuando llegas al cim te das verdadera cuenta de lo que tienes delante de tus ojos. La majestuosidad de la montaña dominando sobre todo lo que la rodea. Tierras y hombres. Casas y coches. Y tú, con tu máquina y tu sacrificio, que no es tál, si no, empeño, consigues de alguna manera burlar sus defensas para acceder a los lugares de privilegio donde contemplar vistas de película.
Pero hoy se trataba de un primer contacto con la montaña, por eso hemos dejado para más adelante, cuando estemos más rodados, el ataque al santuario del Turó del Home. Quienes hemos podido acabar la vuelta: Rocky, Joan, Javier, Alberto, Jaume Bosch, Jaume (Mataro), Kim, Cristóbal, y un servidor, una vez más lo hemos pasado en grande. Rafel Farrè, Joan Mengual y Antonio Tomas no acabaron por diferentes motivos. En la próxima podrán desquitarse.
La temporada abanza inexorable al encuentro con las grandes citas, y con ella, los recorridos se endurecen y nuestra forma se perfila.
En el grupo hay ganas. Javier desde su blog nos hace una perfecta descripción de los momentos estelares de la salida donde, todos sin excepción, hemos gozado de nuestro minuto de gloria. Unos tirando, otros regulando y otros aguantado. Bueno, él, además, liándola, que es lo suyo.
Para mi ha sido un día especialmente musical. Yo que acostumbro a cantarrutear en la bicicleta (forma nada discreta de exteriorizar mi estado de ánimo), viendo el nerviosismo y la expectación que despertaba la vuelta, he empezado por el llano de la costa con: Hoy puede ser un gran día, de Serrat, para acabar, cuando volvía medio pájara en la misma nacional pero en sentido contrario a 22 Km/h contra el vendaval, recordando al chikiliquatre.

Tres Turons: El brikindans
Collsacreu: El Crusaíto
Font Martina: El Maiquelyason
El Collet: El Robocop

Baila Chiki Chiki…


Próximas salidas:
Domingo 23 Marzo (A las 8 en la tienda. Recorrido por decidir)
Domingo 30 Marzo (Marcha Vilafranca del Penedés.Estaremos en contacto)

Domingo 6 Abril Vuelta a Gallifa - Vuelta a Flandes - Calçotada en Teia

FELICES VACACIONES Y FELIZ VUELTA A FLANDES

Quatre motius...

Avui només començar algú vaticinava: " el ciclisme mor". Però quin ciclisme és el que defalleix i agonitza? Per descomptat que el d'un grup d'amics que surt a passar-ho bé i ho aconsegueix no mor ni morirà. Almenys això espero durant una bona temporada, que jo tinc ganes de bici per estona.Fer una afirmació com aquesta pot semblar idíl·lica, romàntica o fins i tot desesperada per negar la dura realitat. Però ben al contrari. La realitat és ben diferent i així ho demostra:- Diumenge, 8h del matí; qui si no una colla de sonats ens llevaríem a aquestes hores, quan alguns encara no s'han posat al llit, amb 10º de temperatura i amenaça de pluja a l'horitzó?- Diumenge, 4 ports, 115km: l'afegitó acaba de rematar al més valent. Tots ens coneixem la serralada litoral; preciosa i fàcil de travessar amb cotxe si ho vols fer quatre vegades i en bicicleta el que t'espera és una lluita agònica per aguantar la compostura.- 4 ports i 8 sonats: Xavier i Mengual, Joan i Paco, Joaquim i Jaume, en jaume Bosch i jo mateix, que ens hem anat tornant a l'hora de fotre pals, de tirar i de patir a cua. Al primer port han estat en Paco, en Jaume B., en Joan i en Quim els de davant, al segon en Paco, en Jaume, en Quim i jo qui ens hem decidit d'apretar. Al tercer ni ho sé ja que m'he decidit, mig obligat pel mal de cames, a esperar a en Mengual, tot i que estic segur que en Paco, en Joan i en Quim s'han tornat a deixar la pell sobre la bici. I al quart, en Quim, en Paco i jo hem arribat amb un bri de força més que la resta per pujar a bon ritme el que havuia de ser la última dificultat del dia.- 4 ports i 8 sonats: que hi hagi noms que no menciono no vol dir que només pensin en l'esmorzar que no fem. Aquí qui més qui menys a la que la resta es despista o ataca per davant o ataca per darrera, la qüestió és atacar. Demostrar-te a tu mateix que pots amb les teves limitacions i divertir-te compartint l'esforç. Ja ho diuen que el que agermana més és el patiment.- amb 4 ports no em tenim prou: així que encarem la tempesta i apretem les dents per tornar cap a casa. L'efecte dels cúmuls de tempesta que hi ha cap a terres gironines, ajudat per la configuració muntanyosa del nostre estimat Maresme, provoquen un vent mantingut d'uns 15km/h, que ens resta velocitat d'avanç i ens quedem en uns pobres 30km/h i reduint-se a mesura que pasen els metres.
Crec són quatre motius prou bons com per pensar que el ciclisme no es mor; nosaltres i totes les colles que ens creuem a la carretera, i tots els sonats que fan el cabra per muntanya, i els qui es llencem peralt avall al velòdrom, i també els que van a esmorzar o surten de passeig, tots nosaltres som el ciclisme, perquè fem ciclisme. Ara bé, això no treu que a qui es despisti en els entrenaments ens el manjem viu, i el matem a pals. Que aquí ningú entrena però si dijous al matí entre blanes i masnou poguessis veure el panorama a vista d'ocell segur que veuries més d'un maillot blanc i gros de routier. Així que ja ho sabeu, a disfrutar.Per cert, jo ja us aviso que els dos propers caps de setmana estic de stage entre Marsella i Niça, ben aprop dels alps marítims.

Maratoniana de ports i vent

L´etapa es presentave amb cuatre ports sobradament coneguts per tots els participants,lo que no ens esperavem un final d´etapa que va fer tanta mella en el grup com si haiguessim fet un cinqué, peró que va ser en plá i contra un fortissim vent.

Sortida a les 8.ooh., cel tapat,vent suau,es presenta a la cita una bona participaçió; Paco,Mengual,Xavier,J,Camps,Jordi,J.Bosch,Kim, Antoni Tomás i el reporter d´aquesta setmana J.Porta.

Només sortir de Premia,punxada de L´E.T.,enganxa de plé un super clau que li fa forat a la coberta, li anirá bé per refrigerarla en els demarratches, arreglat l´incident continuem direcció Mongat per afrontar la primera dificultat del día; La Conrrería, 6 kilometres de llargada amb un porcentatge mitch de desnivell del 4,8% i 300 metres d´altitud, on l´escapada inicial d´Antoni Tomas que es salta el semafor de Mongat, i aixó no val,es neutralitzada gracies al ritme de persecuçió imprimit per Xavier, que deixa el relleu en el poble a Mengual que tensa per fer l´amagada en un carrer, peró la poliçia no es tonta i s´hen adona,passat el poble comença el tram mes dur de la pujada i es comença a formar el grup d´escapats, es comença a notar qui va mes entrenat,Paco i la seva parella, convertida en la seva ombra J.Bosch, agafant la devantera, per darrera L´enfant terrible i J.Camps, seguits d´aprop per J.Porta i A.Tomás i per darrera desfilaven Jordi, Xavier i Mengual.

Direcció Martorelles deixem caure les bicis relacxanse per afrontar el segon port, peró ja en direcció a la Roca començen les hostilitats per part de Xavier-Napoleón, llença un demarratge i s´en va, per darrera no pica ningú ,dons millor, avans es cremará si s´escapa sol i tenin l´Orrius per devant.

L´Orrius, el mes curt peró el més dur de la jornada, son 3,8 kilometres al 7,3% de porcentatge mitg, no et dona ni un descans i depend del ritme inicial caus al final si apretes massa, es per agafarsel regulan, Xavier es neutralitzat i ens reagrupament tots a dalt, esperan als més fluixos de la jornada, peró sense massa distancies, anem bastan seguits.Baixada de sis kilómetres fins a enllaçar la carretera direcció Dosrius on es despedeix J.Bosch,el reste continua la segona part de la marató.

Tercera dificultat del día, el Bordoi, es comença a notar la fatiga per darrera es queda gent, per devant corona l´E.T. seguit de J.Camps,J.Porta i Paco, el reste van passant bastan distanciats.

En direcció a S.Celoni, tensem una mica en el plá peró per darrera Mengual és queda, afluixeu!s´esta menjant una tableta per agafar forçes, va just,quan en aquet terreny no segueix...Enfilant cap a l´últim port de la jornada,!falta gent!, no es veuen per darrera, Paco, J.Camps i Kim giran a buscarlos i Antoni i Jo anem tiran "xino-xano", ja ens agafaran.

Just començem a tirar !cony!, cable del canvi petat, ja notaba desde principi que al fer força em saltaba la cadena, s´estava desgarran el cable, millor que peti aqui que no en una marxa, !no!, toca pujar totel Collsacreu amb el 34-12, sort que porto compact de lo contrari no sé si haigues pujat ja que no es massa pendent peró hi ha trams que s´ha d´engatillar o no pujas, vaig arrivar a dalt bastan tocat.

Esperan a dalt disfrutem de l´espectacle brindat per L´E.T. i Paco disputanse el port,quina canya!, al Paco li falta l´ale per parlar, L´enfant li fa treballar de valent cada día més en els sprints per coronar,i es que si el portes a roda avans de coronar...L´ultima dificultat del día ningú se l´esperava i a sobre després dels cuatre ports, al agafar la nacional direccio Premia

!COLLONS, QUIN VENT!, i a sobre en el fons una amenaça de tormenta es presentava en l´horitzó a sobre el mar, el vent l´anave portan cap a terra, toca apretar i fer relleus curts per no maxacarnos, sort que apareix el Navarro Jesus(tot un classic de la nacional i bon rodador) i ens fot un cop de má, esta més fresc i entrena molt, avans d´arrivar a Mataró i contra el vent es llença de nou un atac d´en Xavier que es repos per J.Camps ,Paco i L´E.T., estan boixos o s´els creuen els cables, el reste continuem observan la suicida maniobra, ja s´ho faran, Jordi es posa devant a tirar del reste, Mengual i Jo l´animem dien-li: vinga Jordi , fes-lo per la Mercé, que t´espera a Premia.

Arrivem a Premia després d´una a uténtica marató sobre la bici, 115 km. i una mitcha de 27,cuatre dificultats amb 1.500 metres de desnivell acumulat.Fins a la propera cita, aneu ben entrenats sino voleu patir companys.
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

Els "B" amb bona companyia

Aquest diumenge els companys del "B" al complert, tenían la agradable sorpresa de la Beatriz de Orrius, excelent rodadora i que cada día va a més, com ens ho va demostrar tiran del grup quan li tocaba.
Sortida de Premia a les 8,30 amb una temperatura super agradable i amb ganes de rodar de debò.Després de la primera rotonda de Mataró on ens esperaven Beatriz i l´Antonio Tomas ens van avançar els ja coneguts "homes de negre" i començabe la marxeta wuai, vaig enganxarme darrera animan una mica als meus companys que també van enganxarse al ritme, per darrera els que no estan tan forts es quedaben ,fins que per sort el semáfor vermell de Mataró ens va reagrupar a tots de nou.Al final de Mataró s´acaba la marxeta ya que els "homes de negre" decideixen enfilar la carretera de Mata ,!quina llástima! ara que es començave a animar aixó. Seguim andevant a bon ritme fins al semafor avans d´Arenys que parem a esperar al "J",començem a veure moltes colles de harleys en direccio a Pineda on hi havia una concentraçió acollonant d´amants de les dues rodes, baixaven del nort , pujaben del sud , vinga motos i mes motos, espectacular la moguda.
Passat Malgrat el "J" agafa el desvio cap a Palafolls a fer la reserva de taula al Restaurant Solfina, no tenía ganes de fer la volta a Tordera, el reste a cumplir amb la ruta marcada.Vaig posarme a tirar devant marcan un bon ritme,ningú es queixave, dons andevant fins arrivar a Tordera que el nen del pallars s´ha quedat un xic despenxat i toca esperar.A les 10,20 h. arrivavem a Palafolls fent una mitja de 29 que no está gens malament,toca esmorzar en germanor i petar la xerradeta, animan a la gent per anar encara que només sigui a la Remences pero..., no sé, tret del Jossepe i Jo crec que res de res, es prenen d´altra manera la bici.
De tornada vam disfrutar de debó, tots en bloc , fins que els de C.C. Granollers ens pasen a Llavaneres i es perfilava un final d´etapa amb guerra, hem vaig infiltrar dintre del grup, ben colocat,per estar atent a tots els tirons fins que al final en la recta de Mataró vaig demarrar, el crono anave a 46 i mantenirlos es una pasada, si pots, pero com ja arrivavem a Mataró, el semafor vermell hem va vindre de perlas.Esperem als despenxats i continuem fins a Premia en bloc,parem a fer la cerveçeta al Triana i cada escu cap a casa seva, fins a la propera cita...ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

Mercè y Jordi desde Marsella

Dissabte 1 de març del 2008.
Hola, gent aquest cap de setmana he sortit acompanyada! Divendres a la nit va arribar el Jordi ben puntual a quarts de 12 de la nit. Dissabte al matí, no gaire aviat perquè com que són els meus dominis també són els meus horaris, carreguem les bicicletes al cotxe i tornem al pàrquing del Barrage de Bimont.
Aquesta vegada no anem pas amb la intenció de pujar a peu fins la Croix de Provence. Amb el Jordi aquí, aprofito per sortir acompanyada en bicicleta, i com que el cap de setmana passat havíem visitat la Sainte-Victoire amb la colla de l'Observatori, aquesta vegada li volia portar a ell.Descarreguem les bicicletes i tornem a la carretera D10 sentit Vauvenargues. El dia no era ni bo ni dolent. La temperatura era bona i es veien quatre nuvols sobre la muntanya, però es començava a notar com bufava una mica l'aire.
La D10 no és de les meves carreteres preferides, encara que el paisatge valgui la pena. És una carretera secundària bastant estreta i sense carril bici, per tant has d'anar vigilant continuament els cotxes i estant en tensió. A més, per mi és una carretera trenca-cames. Ara no sé si hi he passat mai en cotxe, però diria que és com una que vosaltres dieu que té tobogans (és així, Jordi?). Bé, una vegada descrit el dia i la carretera, doncs vam anar fent. En principi força ràpid. Recordeu que és sempre al meu ritme! El Jordi s'anava avançant a les pujades i l'atrapava a les baixades. Passem el poble de Vauvenargues i uns metres després agafem el desviament que marca Col de Claps i Col de Portes. Jo arribo al Col de Claps que trec la llengua per la boca i mentrestant el Jordi ja l'ha fet dues vegades. Arribo a dalt i li dic que jo tiro enrere, el vent havia anat augmentant d'intensitat i de tornada ens esperava de cara. Així que li vaig dir que preferia arribar en condicions i jo vaig girar cua i ell va continuar fins el Col de Portes. Efectivament, les meves pors eren encertades i el vent bufava amb ràfegues bastant fortes. A mi em va costar bastant arribar al final d'una recta... semblava que no arribava mai i em vaig dedicar a comptar les ratlles de la carretera! Així a veure si d'una en una em donava la sensació que avançava.
Al final, quan ja tornàvem a ser al pàrquing, a mi em marcaven uns 23km i 1h40m. El Jordi deu haver arribat a la trentena. Segur que el cap de setmana que ve el "matxaqueu"! Avui em deia... "mmm les 12h, ara deuen estar passant per Mollet..." Així que penseu que en la distància també us enyora.
!Una abraçada des de Marsella!

Calentando motores

Hoy hemos hecho 113 Kms.; establezco la distancia considerando la tienda como punto de inicio y final, y como medida de consenso, pues a ser realistas, se podría hablar de los 120 Kms de Joan, los 100 de Rocki o los 30 de Kim y Cristóbal que nos han abandonado en Parpers. Y es que hoy, el primer día de primavera, nuevamente una apreciación virtual dado que oficialmente y según Serrat, empieza el Vint de març, a la fiesta le ha faltado concurrencia. Demasiadas ausencias.
Acostumbrados a las últimas salidas con notable participación, los siete que hemos completado la vuelta parecíamos pocos. Y eso que la puesta en escena no podía ser más sugestiva: cinco puertos que han cumplido con las espectativas de proporcionarnos una mañana de ciclismo del bueno, que diría Jaume Porta.
Parpers se ha subido como siempre: deprisa. No tengo por costumbre mirar el cuenta, pero a juzgar por los que éramos a la hora de esprintar y por como íbamos, (enfilados), deduzco que hemos subido bastante rápido.
Tras los repechos de Marata le tocaba el turno al puertecillo que une Sata Eulalia con Caldes. Nada del otro mundo si no hubiera sido porque Guillermo se nos ha ido bajando y como quien no quiere la cosa, al final, nos ha tocado perseguir. En La Font de Abril (que así se llama el puertecillo) idem de idem. No sé a que velocidad subíamos, pero todos en fila de uno y en silencio. Ya bajando hacia Caldes, Javier se ha marcado un solo que nos ha ido de perlas para ver al fugado antes de empezar el “duro” de la jornada, o sea: Sant Feliu de Codines.
En las primeras rampas, ya no hay amigos. Cada uno se acomoda al ritmo que le permita darlo todo pero sin clavarse, en los tres kilómetros al 5% sin descansillos.
La película de la “batallita” es la siguiente:
El tirón para alcanzar a Guillermo me ha dejado en cabeza con Javier. Y no veas como andaba hoy. Se ve que la carrera del domingo pasado le ha sentado de maravillas. Por más que he intentado dejarlo metiendo un ritmo machacón, ha sido imposible. Hemos llegado juntos y esprintando. Esto se va poniendo feo, o guapo.
En escrupulosa procesión han ido llegando Guillermo, Joan, Rocki, Jaume B., y Jaume de Mataró, como todos: buscando la fuente de Sant Feliu. !Como apetecía!
Una vez habituallados, y con los deberes hechos, nos hemos dejado caer tranquilamente.
Los dos puertos que quedaban: Samalús y Collet, los hemos hecho a ritmo de entreno. Sin machacarnos y sin dormirnos. Ahora sí se escuchaban los cánticos o lamentos del pelotón que junto a la cantidad de ciclistas que nos crúzabamos daban a la mañana ese aire festivo y primaveral que hemos disfrutado.
Con alguna que otra escaramuza en los finales, ya de vuelta, el grupo, se ha ido conformando en sentido inverso a la ida. Ibamos perdiendo unidades: Guillermo en Collet, Rocki y Jaume en Argentona, Jaume B. en Vilassar.
Hasta Premià hemos llegado Javier y un servidor con Joan que está falto de kilómetros.
Lo dicho, una jornada estupenda aunque con poca participación. Pero no os preocupeis, el domingo nos esperan nuevos puertos.

Próxima salida:
Conreria, Orrius, Bordoi , Collsacreu, Sant Pol, Premià.

Salida : 8:00

Entrenant pel Tourmalet sense bicicleta

Hola, gent! Jo també he estat "entranant" aquest cap de setmana. Ara bé, ha estat un entrenament sense bicicleta... us explico.Ja feia dies que un col.laborador del grup ens deia que hauríem d'anar a donar un tomb per la Sainte-Victoire. L'any passat em sembla que us vaig explicar com és: una petita serralada d'uns mil metres d'alçada a 10km d'Aix-en-Provence i a uns 40km de Marsella. És un paisatge idílic de mitja muntanya i des de dalt es pot veure, en un dia clar, el Mediterrani i els Alps del Sud. Ahir no vam tenir tanta sort, el dia era brut, però la temperatura bona. Vam deixar el cotxe al pàrquind de la presa de Bimont i allí vam agafar la ruta blava que puja fins "La Croix de Provence". El desnivell és d'uns 700m per camins de pedra. La major part del camí vas pujant i resseguint la carena (1h30m). Llavors es suavitza una mica abans de tornar a pujar i vam aprofitar per treure els entrepans de la motxilla i dinar. Només ens quedava 1h de pujada, però amb l'estómac ple i les cames fredes altre cop es va fer llarg... Quan arribes dalt de tot és com quan vaig arribar a l'Alpe d'Huez l'any passat, aquella sensació que tots vosaltres coneixeu bé de: ho he aconseguit! I la vista, com us he dit, és un regal per tot l'esforç realitzat durant la pujada. Així quan vas en bicicleta, la baixada és més o menys relaxant, en la muntanya i a peu, tot el contrari. Ara és quan els genolls es comencen a carregar i les cames et tremolen. Notes totes les roques punxegudes a la planta dels peus. Et sembla que la baixada ha de ser més ràpida, però és precisament on necessites més concentració per no acabar rodolant avall. En fi, un molt bon entrenament, sobretot per l'exercici continu de caminar durant vora 5 hores. Avui les cames fan mal, tot i haver fet quatre estiraments ahir, però la sensació d'haver arribat dalt de tot encara dura i espero que duri més que el mal de cames...Una forta abraçada des de Marsella,Mercè

Las Costas per Montseny

Avui he quedat en tercer lloc, darrera en Paco i en Jaume Bosch. I vés a saber perquè, però m'ha tocat escriure la crònica. Hauré de repassar els estatut del club ja que això d'escriure dues setmanes seguides no sé si està permès.

El dijous, mentre alguns descansaven de la seva sortida matinal, jo suava la cansalada sobre els corrons. Va ser llavors que em vaig adonar de detalls que en altres circumstàncies no te n'adones. Tot i que avui no és el millor dia per a divagar, ja que hi ha molt xixa a explicar, us imagineu que ara em dediqués a explicar com em regalimava una gota de suor blanquinosa pel braç, i això em va fer pensar en que era blanca pel seu contingut en sals, o com m'imaginava les fibres musculars tensant-se a cada pedalada? Doncs aquests dos són només dos exemples de les moltes coses que em van passar pel cap sobre el rodillo. La deformació de la cadena a cada pedalada, el lliscament del pneumàtic gastat sobre el corró d'alumini, el treball a torsió del racor del pedalier i així moltes més. Però com em puc dedicar a explicar tot això, per altra banda part fonamental del ciclisme, quan avui hi ha hagut gresca de la bona?!?!
Tot a començat com qui res pujant Bordoi, i potser afavorit pel parón a veure si apareixia en Tomàs (que aquella hora encara roncava!). Hem creuat el poble com si res i enfilat la pujada amb un ritme alegre. L'Albert, en Jaume, en Quim, en Joan tots allà davant, i a la curva del pont jo he provat si la gent estava distreta amb el mountain-biker que hem avançat. Distrets potser si que ho estaven però forts també, i no m'han deixat escapar. Això ha estat fatal ja que en Quim ha aprés les tàctiques de l'Alfonso i ha saltat a falta de res per coronar primer. Tot era qüestió de provar-ho.
Ben agrupadets ens hem dirigit a les Costes (a veure si deixem clar el proper cop que es pujen des de Campins). El "ya se vale" s'ha donat al pont del restaurant, i a l'altura de l'Ou de'n Reig ja anàvem ben enfilats i a ritme. A la corba de les piscines el tema ja estava trencat, i en Paco, en Jaume B., en Joan i en Quim anaven davant. A uns metres en Rocky, jo una mica més endarrera i la resta de patidors. Del grup del davant els integrants han anat caient en ordre invers del que els he anomenat. En Quim ha estat atrapat pels dos de darrera només entrar a la carretereta de les Costes. Ha comés l'error d'intentar seguir-nos el ritme i una mica més i ho paga. En Joan ha estat engollit pel trenet Rocky-Jordi més amunt, i a partir d'aquí a en Rocky li ha entrat fluixera. Ja feia estona que patia, així que el vagó a avançat la locomotora. Apa a partir d'aquí a tibar a veure en Jaume estava prou madur, però ha estat impossible.
De'n Paco no diré res, ja que ni gairebé l'he vist i si em foto amb ell acabarem enemistats. Però ja sap que és un .... (ui no continuem que fondre els rodaments del rodillo ja té el seu merit).
Res doncs; Paco, Jaume B., Jordi, Rocky, Albert, Joan, Jaume P. i Quim, i finalment a un altre ritme l'Antonio i en Rafel, crec que ha estat l'ordre d'arribada. I indico la classificació ja que, a part que jo hagui quedat tercer ;P, vull fer veure que s'ha disputat com en els temps del premi de muntanya.
El collsacreu ha estat tres quarts del mateix; bon ritme al sortir del poble, i en Paco i en Jaume Bosch fotent-se pals per davant mentre la resta ens ho miràvem a certa distancia.
Ara bé, i deixeu-me canviar de tema: El TGV no havia arribat només fins a Barcelona? És que avui hem obert una nova línia de gran velocitat des d'Arenys fins a Premià, amb acceleració dins de Mataró, paral·lela al Rodalies. El Paco estava encés, no sé perquè, però ha saltat al turonet del peatge, i un cop a la N-II el ritme ha anat creixent fins a col·locar-se entorn dels 40, sobrepassant els 45 per Mataró.
No sé que passa aquest any, però haurem de començar a fer proves anti-doping. I no per què anem dopats de debó, sinò perquè estem molt esverats i a cada sortida hi ha gresca, que ja m'agrada però cansa: avui a l'arribar i després de la dutxa m'he estirat al llit i he acabat dormint fins a l'hora de dinar.

jordi
PS: per cert, aquells que estiguin interessat en anar a la Pyrennene i/o a la Marmotte que s'afanyin en dir-m'ho que ja estem reservant allotjament.

Primer contacte amb l'alta muntanya

Avui l´etapa presentava el primer contacte de la temporada amb l´alicient de l´alta muntanya,fent la costa del montseny.Sortin de Premia el día no estava mol animat, peró només saltar el primer coll del Bordoi que s´ha fet a ritme suau marcat per un pletóric Albert, el sol començave a lluir i els anims pujaven de tó.L´enfant terrible ens ha fet un dels seus demarratges coronan sense oposiçió el bordoi, el reste es reservaba per lo que ens restaba per devant.Després de agafar el desvio cap a Sta. Maria de Palautordera, s´ha començat a marcar un ritme algo mes exigent, primer J.Bosch, seguit de Paco i tensan una mica més Jo fins al primer poble, el ritme era bastan alt i passat el poble hem afluixat una mica ja que a prop vindria la pendent.Quan semblave que el ritme era l´adecuat, l´Albert ha agafat el mando del grup hi ens a començat a tensar de tal manera amb un ritme autentic de carrera,i encara faltave per devant lo pitjor,quina canya, fantastic!, peró mes andevant ens pasaria factura aquest ritme, decideixo avançarlo per ferli tap i afluixar per reservar forçes.Passat el pont i quan la carretera comença a enfilar s´ha començat a ritme tranquil, aquest ritme només a durat un parell de curvetes fins que Paco comença a tensar una mica i ens quedem separats en dos grupets, els escapats comandats per Paco portanse amb ell a J. Bosch que cada día está més fort,en Roki que puja mol i un Jordi millorat notablement, els perseguidors comandats per J.Camps, l´enfant terrible, l´Albert i Jo,que començave a sentir la fatiga del bailoteo de la nit anterior en el Country, i es que aixó de que els vells rokeros no moren mai es fins que el cos aguanti.Avans de coronar ,quan la carretera no pica tant, l´Albert torna a apretar i ens porta a tot el grup perseguidor a roda fent una mostra de que no se li acabaven les piles,pletóric,si senyor!, chapeau, una mica mes i de segur que enllaçem amb els escapats.Per devant Paco torna a coronar,i es que li tenim que fer una emboscada per batirlo,seguit de J.Bosch,Jordi i "Roki".La tornada s´ha fet baixant per Mosqueroles, deixant caure les bicis en la baixada, llarguissima i relacsant, després del esforç de la pujada anterior i en direcció St.Celoni per enfilar l´ultima dificultad del día, el Collsacreu.Quan començabem a pujar, cony!, en Tomás que li ha fet el salt el despertador i s´uneix a la caravana Routier,dons a treballar devant tirant del grup que va fresquet el tío, sempre va bé gent de refresc. Coronan el Collsacreu no cambia rés, els mateixos que coronan la costa anaven avançan a la grupeta i el reste anavem desfilan amb les forçes que restaben. Una vegada en la nacional-2 i en direccio Premia torna a treballar de valent en Tomás, que anave mes fresc i ens posa marcan a 40 tota la recta de LLavaneres,li fem uns quans relleus i es prepara per disputar el coll del cabrit. L´enfant s´ha despistat i es queda tancat perque o sino...Arrivada a Premia, havent gaudit d´un día més d´autentic ciclisme del bó els rodadors: Paco,J.Bosch,Albert,l´enfant Kim, J.Camps,Jordi,"Roki", Ferrer,Tomás, Antonio Tómas i el reporter J.Porta. Fins la propera cita...
ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.