Entrenant pel Tourmalet sense bicicleta

Hola, gent! Jo també he estat "entranant" aquest cap de setmana. Ara bé, ha estat un entrenament sense bicicleta... us explico.Ja feia dies que un col.laborador del grup ens deia que hauríem d'anar a donar un tomb per la Sainte-Victoire. L'any passat em sembla que us vaig explicar com és: una petita serralada d'uns mil metres d'alçada a 10km d'Aix-en-Provence i a uns 40km de Marsella. És un paisatge idílic de mitja muntanya i des de dalt es pot veure, en un dia clar, el Mediterrani i els Alps del Sud. Ahir no vam tenir tanta sort, el dia era brut, però la temperatura bona. Vam deixar el cotxe al pàrquind de la presa de Bimont i allí vam agafar la ruta blava que puja fins "La Croix de Provence". El desnivell és d'uns 700m per camins de pedra. La major part del camí vas pujant i resseguint la carena (1h30m). Llavors es suavitza una mica abans de tornar a pujar i vam aprofitar per treure els entrepans de la motxilla i dinar. Només ens quedava 1h de pujada, però amb l'estómac ple i les cames fredes altre cop es va fer llarg... Quan arribes dalt de tot és com quan vaig arribar a l'Alpe d'Huez l'any passat, aquella sensació que tots vosaltres coneixeu bé de: ho he aconseguit! I la vista, com us he dit, és un regal per tot l'esforç realitzat durant la pujada. Així quan vas en bicicleta, la baixada és més o menys relaxant, en la muntanya i a peu, tot el contrari. Ara és quan els genolls es comencen a carregar i les cames et tremolen. Notes totes les roques punxegudes a la planta dels peus. Et sembla que la baixada ha de ser més ràpida, però és precisament on necessites més concentració per no acabar rodolant avall. En fi, un molt bon entrenament, sobretot per l'exercici continu de caminar durant vora 5 hores. Avui les cames fan mal, tot i haver fet quatre estiraments ahir, però la sensació d'haver arribat dalt de tot encara dura i espero que duri més que el mal de cames...Una forta abraçada des de Marsella,Mercè