lunes, 25 de febrero de 2008

Entrenant pel Tourmalet sense bicicleta

Hola, gent! Jo també he estat "entranant" aquest cap de setmana. Ara bé, ha estat un entrenament sense bicicleta... us explico.Ja feia dies que un col.laborador del grup ens deia que hauríem d'anar a donar un tomb per la Sainte-Victoire. L'any passat em sembla que us vaig explicar com és: una petita serralada d'uns mil metres d'alçada a 10km d'Aix-en-Provence i a uns 40km de Marsella. És un paisatge idílic de mitja muntanya i des de dalt es pot veure, en un dia clar, el Mediterrani i els Alps del Sud. Ahir no vam tenir tanta sort, el dia era brut, però la temperatura bona. Vam deixar el cotxe al pàrquind de la presa de Bimont i allí vam agafar la ruta blava que puja fins "La Croix de Provence". El desnivell és d'uns 700m per camins de pedra. La major part del camí vas pujant i resseguint la carena (1h30m). Llavors es suavitza una mica abans de tornar a pujar i vam aprofitar per treure els entrepans de la motxilla i dinar. Només ens quedava 1h de pujada, però amb l'estómac ple i les cames fredes altre cop es va fer llarg... Quan arribes dalt de tot és com quan vaig arribar a l'Alpe d'Huez l'any passat, aquella sensació que tots vosaltres coneixeu bé de: ho he aconseguit! I la vista, com us he dit, és un regal per tot l'esforç realitzat durant la pujada. Així quan vas en bicicleta, la baixada és més o menys relaxant, en la muntanya i a peu, tot el contrari. Ara és quan els genolls es comencen a carregar i les cames et tremolen. Notes totes les roques punxegudes a la planta dels peus. Et sembla que la baixada ha de ser més ràpida, però és precisament on necessites més concentració per no acabar rodolant avall. En fi, un molt bon entrenament, sobretot per l'exercici continu de caminar durant vora 5 hores. Avui les cames fan mal, tot i haver fet quatre estiraments ahir, però la sensació d'haver arribat dalt de tot encara dura i espero que duri més que el mal de cames...Una forta abraçada des de Marsella,Mercè

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Mercè, las caminatas por el monte forman parte de la preparación invernal de los ciclistas, y algún que otro dolor de piernas es el peaje que habrás de pagar por conseguir el reto del Tourmalet.
Pero creo que puedo decirte que para mí vale la pena. Animo.
Un abrazo.

Anónimo dijo...

Paco,
d'on treus fotos de tot arreu, aquesta de Sainte Victoire m'ha deixat totalment fora de joc.
Pel tema del mal de cames, malauradament, en bici i caminant ja li dic ala mercè que haurà de tenir paciencia i aguantar. Els estiraments alleujen però no solucionen res...

jordi

Anónimo dijo...

Jodi, ...y que me dices de la foto de la subida del domingo pasado?
Parece fácil, pero el blog es un curro que no veas...

Anónimo dijo...

Hola!
Sí que cal tenir paciència...
Paco, t'anava a enviar una de les fotos que vam fer nosaltres. Pero com que aquesta vegada vaig afegir un comentari, enlloc d'enviar-te la crònica per mail, doncs se'm va passar. Però qualsevol altre dia, només cal que demanis!
A més aquest any estic molt motivada a pujar el Tourmalet i repetir l'Alpe d'Huez. I més, veient-vos (bé, llegint-vos) a vosaltres que heu començat la temporada a tope! Com l'any passat, no sé si arribaré fins dalt. Em sembla que el Tourmalet és més llarg i més difícil, però la intenció és intentar-ho! Hauré de demanar al Jordi que em passi l'altimetria i començar a estudiar-la per mentalitzar-me de lo que em pugui trobar! A més, penseu que ja fa uns quants anys que us vinc a veure a les marxes i tinc ganes de compartir l'eufòria un cop arribada a meta. Vull tenir alguna cosa a explicar també! I de passada faig esport i gaudeixo dels paisatges de muntanya!
Apa, una abraçada!

Mercè