Dissabte 1 de març del 2008. 
Hola, gent aquest cap de setmana he sortit acompanyada! Divendres a la nit va arribar el Jordi ben puntual a quarts de 12 de la nit. Dissabte al matí, no gaire aviat perquè com que són els meus dominis també són els meus horaris, carreguem les bicicletes al cotxe i tornem al pàrquing del Barrage de Bimont.
Aquesta vegada no anem pas amb la intenció de pujar a peu fins la Croix de Provence. Amb el Jordi aquí, aprofito per sortir acompanyada en bicicleta, i com que el cap de setmana passat havíem visitat la Sainte-Victoire amb la colla de l'Observatori, aquesta vegada li volia portar a ell.Descarreguem les bicicletes i tornem a la carretera D10 sentit Vauvenargues. El dia no era ni bo ni dolent. La temperatura era bona i es veien quatre nuvols sobre la muntanya, però es començava a notar com bufava una mica l'aire.
La D10 no és de les meves carreteres preferides, encara que el paisatge valgui la pena. És una carretera secundària bastant estreta i sense carril bici, per tant has d'anar vigilant continuament els cotxes i estant en tensió. A més, per mi és una carretera trenca-cames. Ara no sé si hi he passat mai en cotxe, però diria que és com una que vosaltres dieu que té tobogans (
és així, Jordi?). Bé, una vegada descrit el dia i la carretera, doncs vam anar fent. En principi força ràpid. Recordeu que és sempre al meu ritme! El Jordi s'anava avançant a les pujades i l'atrapava a les baixades. Passem el poble de Vauvenargues i uns metres després agafem el desviament que marca Col de Claps i Col de Portes. Jo arribo al Col de Claps que trec la llengua per la boca i mentrestant el Jordi ja l'ha fet dues vegades. Arribo a dalt i li dic que jo tiro enrere, el vent havia anat augmentant d'intensitat i de tornada ens esperava de cara. Així que li vaig dir que preferia arribar en condicions i jo vaig girar cua i ell va continuar fins el Col de Portes. Efectivament, les meves pors eren encertades i el vent bufava amb ràfegues bastant fortes. A mi em va costar bastant arribar al final d'una recta... semblava que no arribava mai i em vaig dedicar a comptar les ratlles de la carretera! Així a veure si d'una en una em donava la sensació que avançava.
Al final, quan ja tornàvem a ser al pàrquing, a mi em marcaven uns 23km i 1h40m. El Jordi deu haver arribat a la trentena. Segur que el cap de setmana que ve el "matxaqueu"! Avui em deia... "mmm les 12h, ara deuen estar passant per Mollet..." Així que penseu que en la distància també us enyora.
!Una abraçada des de Marsella!
Hola, gent aquest cap de setmana he sortit acompanyada! Divendres a la nit va arribar el Jordi ben puntual a quarts de 12 de la nit. Dissabte al matí, no gaire aviat perquè com que són els meus dominis també són els meus horaris, carreguem les bicicletes al cotxe i tornem al pàrquing del Barrage de Bimont.
Aquesta vegada no anem pas amb la intenció de pujar a peu fins la Croix de Provence. Amb el Jordi aquí, aprofito per sortir acompanyada en bicicleta, i com que el cap de setmana passat havíem visitat la Sainte-Victoire amb la colla de l'Observatori, aquesta vegada li volia portar a ell.Descarreguem les bicicletes i tornem a la carretera D10 sentit Vauvenargues. El dia no era ni bo ni dolent. La temperatura era bona i es veien quatre nuvols sobre la muntanya, però es començava a notar com bufava una mica l'aire.
La D10 no és de les meves carreteres preferides, encara que el paisatge valgui la pena. És una carretera secundària bastant estreta i sense carril bici, per tant has d'anar vigilant continuament els cotxes i estant en tensió. A més, per mi és una carretera trenca-cames. Ara no sé si hi he passat mai en cotxe, però diria que és com una que vosaltres dieu que té tobogans (
és així, Jordi?). Bé, una vegada descrit el dia i la carretera, doncs vam anar fent. En principi força ràpid. Recordeu que és sempre al meu ritme! El Jordi s'anava avançant a les pujades i l'atrapava a les baixades. Passem el poble de Vauvenargues i uns metres després agafem el desviament que marca Col de Claps i Col de Portes. Jo arribo al Col de Claps que trec la llengua per la boca i mentrestant el Jordi ja l'ha fet dues vegades. Arribo a dalt i li dic que jo tiro enrere, el vent havia anat augmentant d'intensitat i de tornada ens esperava de cara. Així que li vaig dir que preferia arribar en condicions i jo vaig girar cua i ell va continuar fins el Col de Portes. Efectivament, les meves pors eren encertades i el vent bufava amb ràfegues bastant fortes. A mi em va costar bastant arribar al final d'una recta... semblava que no arribava mai i em vaig dedicar a comptar les ratlles de la carretera! Així a veure si d'una en una em donava la sensació que avançava.Al final, quan ja tornàvem a ser al pàrquing, a mi em marcaven uns 23km i 1h40m. El Jordi deu haver arribat a la trentena. Segur que el cap de setmana que ve el "matxaqueu"! Avui em deia... "mmm les 12h, ara deuen estar passant per Mollet..." Així que penseu que en la distància també us enyora.
!Una abraçada des de Marsella!
No hay comentarios:
Publicar un comentario