lunes, 10 de marzo de 2008

Maratoniana de ports i vent

L´etapa es presentave amb cuatre ports sobradament coneguts per tots els participants,lo que no ens esperavem un final d´etapa que va fer tanta mella en el grup com si haiguessim fet un cinqué, peró que va ser en plá i contra un fortissim vent.
Sortida a les 8.ooh., cel tapat,vent suau,es presenta a la cita una bona participaçió; Paco,Mengual,Xavier,J,Camps,Jordi,J.Bosch,Kim, Antoni Tomás i el reporter d´aquesta setmana J.Porta.
Només sortir de Premia,punxada de L´E.T.,enganxa de plé un super clau que li fa forat a la coberta, li anirá bé per refrigerarla en els demarratches, arreglat l´incident continuem direcció Mongat per afrontar la primera dificultat del día; La Conrrería, 6 kilometres de llargada amb un porcentatge mitch de desnivell del 4,8% i 300 metres d´altitud, on l´escapada inicial d´Antoni Tomas que es salta el semafor de Mongat, i aixó no val,es neutralitzada gracies al ritme de persecuçió imprimit per Xavier, que deixa el relleu en el poble a Mengual que tensa per fer l´amagada en un carrer, peró la poliçia no es tonta i s´hen adona,passat el poble comença el tram mes dur de la pujada i es comença a formar el grup d´escapats, es comença a notar qui va mes entrenat,Paco i la seva parella, convertida en la seva ombra J.Bosch, agafant la devantera, per darrera L´enfant terrible i J.Camps, seguits d´aprop per J.Porta i A.Tomás i per darrera desfilaven Jordi, Xavier i Mengual.
Direcció Martorelles deixem caure les bicis relacxanse per afrontar el segon port, peró ja en direcció a la Roca començen les hostilitats per part de Xavier-Napoleón, llença un demarratge i s´en va, per darrera no pica ningú ,dons millor, avans es cremará si s´escapa sol i tenin l´Orrius per devant.
L´Orrius, el mes curt peró el més dur de la jornada, son 3,8 kilometres al 7,3% de porcentatge mitg, no et dona ni un descans i depend del ritme inicial caus al final si apretes massa, es per agafarsel regulan, Xavier es neutralitzat i ens reagrupament tots a dalt, esperan als més fluixos de la jornada, peró sense massa distancies, anem bastan seguits.Baixada de sis kilómetres fins a enllaçar la carretera direcció Dosrius on es despedeix J.Bosch,el reste continua la segona part de la marató.
Tercera dificultat del día, el Bordoi, es comença a notar la fatiga per darrera es queda gent, per devant corona l´E.T. seguit de J.Camps,J.Porta i Paco, el reste van passant bastan distanciats.
En direcció a S.Celoni, tensem una mica en el plá peró per darrera Mengual és queda, afluixeu!s´esta menjant una tableta per agafar forçes, va just,quan en aquet terreny no segueix...Enfilant cap a l´últim port de la jornada,!falta gent!, no es veuen per darrera, Paco, J.Camps i Kim giran a buscarlos i Antoni i Jo anem tiran "xino-xano", ja ens agafaran.
Just començem a tirar !cony!, cable del canvi petat, ja notaba desde principi que al fer força em saltaba la cadena, s´estava desgarran el cable, millor que peti aqui que no en una marxa, !no!, toca pujar totel Collsacreu amb el 34-12, sort que porto compact de lo contrari no sé si haigues pujat ja que no es massa pendent peró hi ha trams que s´ha d´engatillar o no pujas, vaig arrivar a dalt bastan tocat.
Esperan a dalt disfrutem de l´espectacle brindat per L´E.T. i Paco disputanse el port,quina canya!, al Paco li falta l´ale per parlar, L´enfant li fa treballar de valent cada día més en els sprints per coronar,i es que si el portes a roda avans de coronar...L´ultima dificultat del día ningú se l´esperava i a sobre després dels cuatre ports, al agafar la nacional direccio Premia
!COLLONS, QUIN VENT!, i a sobre en el fons una amenaça de tormenta es presentava en l´horitzó a sobre el mar, el vent l´anave portan cap a terra, toca apretar i fer relleus curts per no maxacarnos, sort que apareix el Navarro Jesus(tot un classic de la nacional i bon rodador) i ens fot un cop de má, esta més fresc i entrena molt, avans d´arrivar a Mataró i contra el vent es llença de nou un atac d´en Xavier que es repos per J.Camps ,Paco i L´E.T., estan boixos o s´els creuen els cables, el reste continuem observan la suicida maniobra, ja s´ho faran, Jordi es posa devant a tirar del reste, Mengual i Jo l´animem dien-li: vinga Jordi , fes-lo per la Mercé, que t´espera a Premia.
Arrivem a Premia després d´una a uténtica marató sobre la bici, 115 km. i una mitcha de 27,cuatre dificultats amb 1.500 metres de desnivell acumulat.Fins a la propera cita, aneu ben entrenats sino voleu patir companys.
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

hoy me he notado cansado en la salida de los martes con mr. Torres, seguro que es por la brutal etapa que me marque el domingo. pero no he forzado y los 91km. de hoy han pasado bien.

Puedo parecer pedante y cansino, pero os vuelvo a advertir, que si no os poneis las pilas no teneis nada que hacer, os machacare sistematicamente domingo tras domingo. Me encanta escuchar vuestro aliento, acelerandose a compas de vuestra agitada respiracion mientras voy preparando mi carniceria, en los metros finales de los puertecillos maresmencs.(a ver si cuando lleguen los puertos largos, puedo decir lo mismo).

El jueves hay prevision de muy buen tiempo, y tengo planeada la siguiente etapa de entreno: Bordoi,sant esteve de palautordera, Coll-formig, Bordoi,Premia,... desearia tener compañia, pero supongo que tendre que hacerlo solo, hasta el domingo si no nos vemos.

¡¡COMO DISFRUTO CON VUESTRO DOLOR, Y CON EL MIO TAMBIEN, ARRRRRRRRRR!!!!!!!, ASI ASI, SIGUE!!!, NO PARES AHHHHHHHHHHH.!!!!

KIM ( l'enfant terrible )

Anónimo dijo...

Mengual dice.
Joder que domingo mas malo que he pasado, hoy he salido a rodar un ratito y aun tenia dolor de piernas.
Eso de entrenar con el compex ahora en esta fase de la temporada, y si no se es regular es muy jodido porque las agujetas hacen de las suyas.
Pero bueno espero recuperame para que el domingo ya no tenga los musculos machacados.
No se que estapa hay, pero espero que tambien sea cañera.
Sujerencia, hace tiempo que no salimos y empezamos por la carretera de la mata, (es solo una idea).
Hasta el domingo.
Ahhhhhh, al E.T. decirle que siga así que algun dia será un corredor bueno.
Arriba la motivación.

Anónimo dijo...

me gusta, y prefiero que seas tu Paco, quien trace el recorrido de cada domingo, . pero me gustaria proponer una etapa para este domingo de 130km. el trazado no me importa.
Ahi queda eso.

Kim.

Anónimo dijo...

Bueno, la del domingo pasado, con sus puertos, su viento en contra y sus tirones, fue una etapa durilla.
A mi tambien me dolian las piernas por la tarde. Buena señal.
Para este domingo, Joan, tenía precisamente pensado ir por donde tu dices: Carretera de Mata. O sea: Tres Turons, lo que me estoy pensando es como seguir para hacer los 130 que sugiere Kim.
Podemos hacer lo siguiente:

Tres Turons, Collsacreu, Mosqueroles, Las Antenas, Sant Celoni, Parpers.
Salida 8:00

Nos vemos.
Kim, CUIDADO CON EL HOMBRE DEL MAZO

Anónimo dijo...

Saludos desde el sur, joder con el Kim, que se aparte Contador.Envidia cochina.Cuidado que abril-mayo es chulo de marchas a ver si vas a gripar el motor. Aquí de mientras con la calculadora estropeada desentreno generalizado y esperando que el que tuvo re...renada.El 30 de Marzo Vilafranca me pondrá la carretera contra las cuerdas pero ya se sabe, la primera escaldada es la que curte.Aprovechando el título a ver si a los maratonianos les salen calas en las bambas y suben a un triciclo. Paquillo no le metas tanta caña al rodillo que huele a chamuscado hasta en Tarragona. Hecho de menos esos domingos que llegabas muerto, te esperaba la mesa preparada todos habiendo comido, y tu con un dolor que ni te aguantabas los peos... te sentabas sin ganas de comer en el sofá después de una ducha, con el ruido de fondo de la F1.Sueño placentero y al despertar un hambre que deboraba neveras. Ahora me queda que ni el sofá es mio, que como tarde 2 min más de bici al que le deboran es a uno mismo y la sensación de que hasta la bici tu eterna compañera, tu mejor amiga se queja de poco uso, vamos que si pudiera te dejaba. En fin recuerdos de un nostalgico...Dios que venga ya Vilafranca..Abrazos Oscar

Anónimo dijo...

Amb l´ascençió del diumenge sobrarán les paraules, es la vesant del montseny mes dura, no crec que ningú arrivi amb ganes d´esprintar, reguleu companys, ens veurem tots adalt, i ens fotarem el platanet , cap problema. Endavant i força.

Javier Lara dijo...

Pues nada, teneis asegurado un ataque explosivo desde abajo, asi no sprintará nadie , je, je, je
Quim, quien gana la carrera es el que primero pisa la linea de llegada, pero para ello hay que estar con el grupo delantero en todo el recorrido, los sprints intermedios son mariconadas.
"¡¡COMO DISFRUTO CON TU DOLOR¡¡¡" jua jua jua.

Anónimo dijo...

anteayer el coll-formig me puso en mi lugar..., la alta montaña se me resiste de momento, y sufro demasiado para poder aguantar un ritmo ridiculo.

sere yo un petachi o un boonen en miniatura???, que suben el galibier mirando el paisage??

el tiempo lo dira,, de momento como digo, las subidas largas me matan., pero mañana estare ahi, intentando hacer un buen papel, .
Como podeis observar, mi tono amenazador ha desaparecido; y es que el jueves, el coll-formig me hablÖ. y me dijo:- ¡¡figa-flor!!

kim( l'enfant terrible)