Avui em deu tocar a mi per força escriure la crònica de la sortida. Durant l
a setmana havia parlat amb en Paco i ja em va avisar que segurament no aniria a la marxa de Rocafort. De la resta de gent no en sabia res, però amb un cap de setmana de quatre dies el més normal és no anar a patir.
I he utilitzat bé el verb patir. Els qui vau fer la marxa de Cervera recordareu els primers quilòmetres, on vam menjar aigua de la roda del de davant durant els 20 o 25 primers quilòmetres. Doncs a Rocafort hem begut aigua del cel durant els últims 90 km.
El dia es presentava amenaçador: tot i que a Tàrrega hi havia clarianes arribant a Rocafort ja he vist que la negror es concentrava cap al sud, sobre Montblanc i l’Espluga de Francolí.
Hem sortit relativament tranquils, amb l’ajuda de la neutralització inicial, i els primers quilòmetres s’han fet al ritme que cadascú a volgut. Jo no havia trobat cap routier a la sortida, així que he aprofitat la companyia d’en Jaume de Piera i d’en Pere de Torregrossa (veterans de les marxes) per no anar sol. En arribar a Solivella, direcció l’Espluga, les primeres gotes i el terra mullat. Arribant a l’Espluga, el terra molt mullat i pluja. Pujant Prades pluja. Camí de Montblanc un descans, però arribant a Montblanc pluja altre cop. I finalment, per acabar-nos de beneir, la pujada de Forés ens ha deixat ben xops i regalimant aigua.
Com us podeu imaginar, un servidor, confiat com ell sol, havia sortit amb roba més d’estiu que d’hivern: els “manguitos”, el gamex, i un paravent, guants curts, res de peücs de pluja, i encara sort que em vaig decidir pels camals pirata. Fred tampoc en va fer, o més ben dit, n’hagués pogut fer molt més! Però un cop portes les sabates plenes d’aigua, els mitjons calats i els peus adormits del fred ja és difícil de recuperar-los.
El resultat d’això va ser acabar amb els peus com pedres, les mans vermelles de fred i maleint la pluja que m’havia embrutat la bicicleta neta!!
Així que ja ho veieu, tres marxes que s’han disputat, tres marxes on ha plogut i els ciclistes s’han plantejat si no estarien fent una triatló, però esperem que a partir d’ara el temps ens respecti i plogui durant la setmana (que deixar de ploure tampoc ho ha de fer).
Així res, ens veiem diumenge que ve.
Jordi
a setmana havia parlat amb en Paco i ja em va avisar que segurament no aniria a la marxa de Rocafort. De la resta de gent no en sabia res, però amb un cap de setmana de quatre dies el més normal és no anar a patir.I he utilitzat bé el verb patir. Els qui vau fer la marxa de Cervera recordareu els primers quilòmetres, on vam menjar aigua de la roda del de davant durant els 20 o 25 primers quilòmetres. Doncs a Rocafort hem begut aigua del cel durant els últims 90 km.
El dia es presentava amenaçador: tot i que a Tàrrega hi havia clarianes arribant a Rocafort ja he vist que la negror es concentrava cap al sud, sobre Montblanc i l’Espluga de Francolí.
Hem sortit relativament tranquils, amb l’ajuda de la neutralització inicial, i els primers quilòmetres s’han fet al ritme que cadascú a volgut. Jo no havia trobat cap routier a la sortida, així que he aprofitat la companyia d’en Jaume de Piera i d’en Pere de Torregrossa (veterans de les marxes) per no anar sol. En arribar a Solivella, direcció l’Espluga, les primeres gotes i el terra mullat. Arribant a l’Espluga, el terra molt mullat i pluja. Pujant Prades pluja. Camí de Montblanc un descans, però arribant a Montblanc pluja altre cop. I finalment, per acabar-nos de beneir, la pujada de Forés ens ha deixat ben xops i regalimant aigua.
Com us podeu imaginar, un servidor, confiat com ell sol, havia sortit amb roba més d’estiu que d’hivern: els “manguitos”, el gamex, i un paravent, guants curts, res de peücs de pluja, i encara sort que em vaig decidir pels camals pirata. Fred tampoc en va fer, o més ben dit, n’hagués pogut fer molt més! Però un cop portes les sabates plenes d’aigua, els mitjons calats i els peus adormits del fred ja és difícil de recuperar-los.
El resultat d’això va ser acabar amb els peus com pedres, les mans vermelles de fred i maleint la pluja que m’havia embrutat la bicicleta neta!!
Així que ja ho veieu, tres marxes que s’han disputat, tres marxes on ha plogut i els ciclistes s’han plantejat si no estarien fent una triatló, però esperem que a partir d’ara el temps ens respecti i plogui durant la setmana (que deixar de ploure tampoc ho ha de fer).
Així res, ens veiem diumenge que ve.
Jordi
4 comentarios:
miralo por el lado bueno jordi, ahora llevas un entreno mas que nosotros. por mi parte he cogido dos kilos mas,y llevo dos semanas practicamente sin salir. por si fuera poco me ocurre igual que a mengual, soy incapaz de hacer dieta.a ver si cambian las circunstancias y podemos hacer una buena temporada.ah,parece ser que el domingo 6 de mayo sera duro. paciencia.
Hola a totes i tots,
us comunico que he obert un bloc sobre ciclisme on hi trobareu un recull de les meves experiències en cicloturisme i bicicleta de muntanya, així com articles d’opinió sobre els temes que afecten aquesta activitat i rutes de diversa tipologia i dificultat.
El Bloc es diu Tourmalet (hi ha un nom més mític?), i l’adreça és:
http://eltourmalet.blogspot.com/
Espero que els temes siguin del vostre interès i us engresco a que participeu en el debat d’idees, projectes i anhels que sempre tenim entre cella i cella els que ens agrada anar en bici.
Feu-me saber tot el que cregueu que pot ser d’interès per als afeccionats a la bici. Us nomeno corresponsals d’aquest ‘Tourmalet’
A tall d’estrena, podeu llegir tres cròniques (amb fotos) sobre l’experiència viscuda personalment a la recentment celebrada Titan desert, la marató de bici de muntanya pel Sàhara. Apassionant, dur i bellíssim, us ho asseguro.
Tant de bo d’aquestes pàgines virtuals en neixen nous projectes, viatges i experiències.
Salut
Addenda: aprofito per recordar-vos que a http//casavbn.blogspot.com hi segurieu trobant un extens recull dels articles que publico setmanalment a la premsa d'informació general.
salutacions a tots, us segueixo...
LA REMENCES PLENA DE ROUTIERS
Salutacions a tots i feliçitats per el bon paper fet en aquesta X edició de la Terra de Remences.
Per les dades d´internet, hi contat la participaçió de 15 routiers, pot ser hem deixi algun, pero aquest Club a part del bon nivell demostrat, som una gran familia de rodadors que cada día va a més i aixo omple i crea aficció.
Aquest any era la meva segona participaçió en aquesta maravellosa marxa, mol ben organitçada , el personal li posa molta entrega perque els ciclistes no els falti rés, bon rotllo i tertulia amb gent de diferents comarcas i paisos, fins i tot hi varem fer una gran xerrada amb uns escoçesos que es trobaven de vacances per la provincia i van quedar maravellats de la gent,dels embotits, i del paratges d´aquesta bellisima garrotxa que tenim.
L´anecdota de la jornada; hem deixo el casc a Premia i no aconsegueixo ferme amb un, dons a sortir amb la gorra en plan antic i que pasi el que vulgui, cagat a les baixades per no caure i esquivant als mossos que estic segur que un hem va perdonar d´empapelarme ja que es van`possar un ratet en paralel acompañan la marxa i jo no sabía on ficarme, amaganme entre la penya de ciclistes que mes de un hem recordaba:" Tio, y el casco que?".
Aquesta marxa té dues parts ben diferenciades, avans i després de bracons, si superas bracons sense quedarte amb reserva per afrontar el que resta,perfecte, sino caus en el ultim port: el conreu et pasa factura, es dura com las que a mi m´agraden, un repte per trobarse a si mateix.
En fin, satisfet de rebaixar mitcha hora de la edicio anterior, i l´any que potser pogui ferla millor ,sino hem descuido altre cosa, clar. ANDEVANT I FORÇA ROUTIERS. Jaume Porta
Publicar un comentario