IV Terra de l'aigua

No ho tenia mol clar d´anar-hi a aquesta marxa, peró despres de veure el perfil tan atractiu que havien preparat amb vuit ports de diferents nivells, dos de 1ª categoria, un de 2ª, tres de 3ª i dos de 4ª no podía faltar a aquest repte fet a mida per a escaladors.A les vuit en punt i despres de que en Mauri ens dediques unes paraules i molta sort, es va donar el tret de sortida a aquesta IV edicio de la terra de l´aigua amb una notable participaçió, encara que només vaig contar cuatre routiers: Joan Camps, Albert, Antonio Tomás i Jo.Es va començar mol fort, tant que en el primer coll de N´orri ja es van quedar tallats bastans corredors, després fins al desvio de la pujada a St.Esteve de palautordera el pelotó va anar agrupat,i mes andevant ja pujant cap a Sta. Fe,ja es feia una seleccio en funcio de l´estat de forma de cada escun. A mitcha pujada !sorpresa !, el nostre cap de files hem sorpren per darrera i hem brinda a enganxar roda, ja m´estranyaba a mi que aquet es perdesi aquesta festa. Se la va programar per estar una estoneta amb el ambientillo i tornar a casa d´hora, no podia fer tota la marxa, al reste ens quedaban sis ports per andevant.A mida que vas pujant, el paisatje et carrega les piles, l´aire que respires t´omple i nateixa els pulmons, només per aixo val la pena pujar a aquesta emblematica montaña que rés te que enveixar als mitics del tour i del giro, es el nostre Montseny.Avans de coronar, enganxo amb L´Antonio Tomas, petem la xerradeta i vinga andevant routiers, capa amunt, Ell para a l´avituallament i Jo continuo. Mes andevant hem creuo amb L´Albert que tornaba anrrera suposo que ya es va programar fer fins a Sta. FE i tornar. Seguint andevant y ja en el coll de Bordoriol enllaço amb el infatigable Joan Camps, li brindo a enganxar roda pero Ell prefereix baixar mes suau, al seu aire, després ja et recupera terreny i si pot et brinda a enganxar a Tu, pero ya en el seu terreny, Jo no se el que porta dintre de la bossa, es un misteri , no para ni a pixar, a de portar fins el orinal dins,!no Joan! ja m´ho explicaras el secret algun dia. Seguint andevant toca afrontar unaltre coll de 1ª, el Collsesplanes, vuit km. al 6% que te acaban de posar a gust, una vegada superat ja lo que resta a regular en funcio de la canya que li has fotut i ja está chupat aixó. Aixo es facil dir-ho pero no sempre es compleix , avans d´arrivar a Arbucies no trobo colaboracio i hen quedo sol amb vent de cara i aqui va començar el meu martiri fins que per darrera avans d´arrivar al desvio per començar el coll de n´Nori apareix un grupet amb un super company routier que hem fot un crit per enllaçar, allá estaba com era d´esperar,Joan Camps. Pujan el penultim coll, el de N´orri, curtet, 1,9 km. ja començaba a sentir la fatiga a roda d´en Joan. pero per treurem el pajaron vaig fotre un gomazo fins coronar a sac i despres baixar a sac fins al desvio que ens portaria fins als ultims sis km. a meta, Joan enganxat darrera meu com la meva ombra havia aguantat el meu tiron, disposats a afrontar l ´últim tram va arrivar la meva tortura, hem van vindre tots els mals, en Joan sense forçar anava treien-me metros,i vaig decidir pujar amb les poques forces que hem quedaben , pajaron autentic, capaçitat de patiment, apareix el indesitxable home del mall,peró arrivo a meta , hem foto 2 coca-colas com si fosin aigua, prova superada i satisfet.Fins a la propera cita ANDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
Jaume Porta