miércoles, 28 de abril de 2010

Salida 2 de mayo


Ravell - Santa Fe


Recorrido:

Premià, Tres Turons, Collsacreu, Breda, Arbucies,
Coll de Ravell, Santa Fe, Sant Celoni, Bordoi, Premià


Salida: 7:00 h






Al final, después de lo mal que se había puesto el día, hemos podido hacer cinco horas de bici prácticamente sin mojarnos. De hecho nos ha llegado más agua del suelo que del cielo. La pena ha sido no subir Ravell, pero si hubiéramos decidimos seguir, entonces, seguro que nos cae la del pulpo.

Ya habíamos hecho Tres Turóns y Collsacreu, cuando en Vallgorgina ha empezado a lloviznar y hemos decidido volver atrás y probar por nuestro querido litoral. Todo un acierto.

Una vez en Arenys, tras haber coronado Collsacreu de nuevo, hemos apañado una vuelta de emergencia: Mataró, Argentona, Bordoi hasta el Far, vuelta atrás para subir Parpers por delante y Orrius por detrás.

En las kilometradas de mayo y junio es habitual que seamos pocos, siempre ha sido así. Encima, el mal tiempo de hoy también ha contribuido a que Guillermo y Jordi no hayan venido. Así, con la incorporación de Jaume Vilaseca y Ferrán Vila, éramos cinco, aunque en Mataró nos hemos vuelto a quedar tres tras dejarnos Jaume que ayer corrió La Pallaresa, y Kim que no quería mojarse. Joan, Ferrán y un servidor hemos cubierto el recorrido dado buena cuenta de la ensalada de puertos.

Una subida inédita: La Hoz de Cabrera, ha sido la guinda de una vuelta que nos ha dejado con buenas sensaciones en puertas de La Remences.



PROYECTO TITAN DESERT 2010
Gracias.
Buenos dias, por mi parte, esta va a ser la ultima entrada antes de irnos a la Nissan Titan Desert 2010. Creo que llega el momento de dar las gracias, el momento de agradecer a toda esa gente que a confiado en nosotros, a toda esa gente que está ilusionada igual que nosotros, a toda esa gente que en algún momento dijo " pero donde vais locos, como vais a ir con la bici sobre la arena ( comentario muy tipico ) ", pero luego, te dan la mano y te dicen, te admiro, con dos...
Os escribo esta entrada, justo después de realizar mi ulitmo entreno, y quizá, el entreno más importante. Ese entreno de pensar, pensar y pensar. Mientras en mi Mac, suena Coldplay, me acuerdo de nuestra forma hace casi 2 años, me acuerdo de las ganas, de la ilusión, y de pensar que eso de la Titan, era para otros. Y ahora, a 4 dias de embarcar rumbo nuestro sueño, vemos que no, que esa forma desastrosa, a pasado a ser una estado de forma, bastante optimo, lo que no ha cambiado són nuestras ganas y la ilusión que tenemos. Quiero dar las gracias de todo corazón a mi familia: a mis padres Asun y Toni, por acompañarme y recordarme lo loco que estoy, las gracias a mis tios, Josma, Germán , Montse, Rocio y Yolanda, por interesarse en la evolución de este proyecto. A mis abuelos Manuel y Angeles, por ser los mejores vendedores de pulseras, y también dar las gracias a mi pareja, a Patri, por empujarme a realizar esta aventura, por entender lo que es para mi el deporte, y por ser como es. No queria dejarme a mis amigos, por recordarme otra vez, lo loco que estoy. Como no, a Xavi Gruber y Marc Fajarí, grandes deportistas pero mejores personas, gente con la que da gusto irse 5 dias a sufrir, a compartir penas y alegrias. Dar las gracias a nuestros colaboradores y patrocinadores. A la gente de Kyodo, por creer en este proyecto y por poner esa ilusión tan necesaria para tirar hacia adelante las cosas. A la gente de Esportissim, por ser unas de las primeras tiendas en BCN, donde comprar nuestras pulseras. A la gente de Paradigma FCM, por ser la primera empresa que nos ayudó a tirar hacia adelante el proyecto. A Paco y Cristina, del C.C Routier, por dejarnos aprender y por sus sabios consejos. Y como no, dar las gracias a esas casi 1000 personas, que comprasteis nuestra pulsera WE DON'T RIDE ALONE, DESERT AWAITS.
En fin, no me quiero alargar más. Gracias, gracias de corazón.
Yo solo os prometo una cosa: Pienso disfrutar como el que más.
Comentaros también, que cada dia, en nuestra web podreis leer lo sucedido en la etapa de ese dia, o también, mediante el canal Teledeporte, donde, a las 22:30, darán un resumen diario de las etapas.
Muchas Gracias a tod@s, hasta la vuelta.
Gerard


TORNA EL MAL TEMPS
Vaya semaneta que ens espera companys, pluja, pluja i mes pluja, acompanyat de baixada de temperatures i cotas de neu mes baixes, es com si tornesim a l´hivern, ahir vaig llevarme pero al veure el panorama, vaig fer canvi de plans, sortideta runnig fins a Mongat i tornar, amb companya de Rumba, la meva gossa boxer de vuit mesets que no te limits de resistencia, no se li acaben les piles mai, s´ha convertit en la meva nova entrenadora personal, es com la flaca, mai diu que no, s´apunta a un bombardeix, despres es va obrir una mica mes el dia i dues horetes de btt, com una duatlo, s´ha de mantenir la forma d´una manera o altre ja que el temps no acompanya i amb les carreteres mollades paso d´ensurts, el divendres quan anave a la feina vaig veure un accident a la nacional passat masnou que em va tocar la fibra, un cicliste estes al terra. A primera hora del mati els cotxes s´enlluernan per el sol que surt per l´est i no veuen fins que no et tenen al damunt, aquell tram no te arcen, era un jubilat dels clasics que surten a fer el volt habitual en direccio Mataró, ojo amb els que surtiu a primera hora, els conductors van amb preses a la feina, a sobre havia mal ambient per la desclasificació del barça a europa, tot s´ajunta.
Esperem que plogui tota la setmana y diumenge tinguem bon temps per la remences, allá ens trobarem tots en la que sera la festa cicloturista mes gran de la temporada per a mi, per els que teniu altres objectius marcats suposo que no, la quebranta i d´altres esperan el seu torn també.
Desitjar a tots una bona remences, bracons ens espera companys, reguleu que aquesta marxa es punyetera i sino posas cap ho pagues al condreu, haviam si mantenim els registres o els superem, fins diumenge...
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

miércoles, 21 de abril de 2010

Salida 25 de abril


Collformic - La Pullosa
Recorrido:


Premià, Bordoi, Collformic, Tona, Collsuspina, Moyà, Sant Feliu Codines, Marata, Parpers, Premià























Salida 7:15

miércoles, 14 de abril de 2010

Salida 18 de abril


Marcha Rutes del Montseny


Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, St. Celoni,
St. Marçal, Seva, Collformic, Bordoi, Premià


Salida: 7:30 h


Estamos en la serie de salidas de alta dificultad, o lo que es lo mismo: muchos kilómetros y mucha subida. Coincide además con la parte de la temporada donde se celebran la mayoría de marchas, y, como es habitual, si hay marcha, unos van y otros no. Hoy se celebraba Las Rutes del Montseny, con lo cuál, a las 7:30 en la tienda éramos cuatro. Kimet, Alfonso, Joan y un servidor. En Llinás se nos unirían Jordi, Oscar y Juan Carlos. Corriendo la marcha habían siete routiers: Félix, Guillermo, Miguel, Vicenç, Jaume 600, Antonio Tomás y Miguel "Jotica".
La salida programada incluía como plato fuerte Sante Fe y Collformic, lo mismo que los corredores, aunque sin estresarnos más de la cuenta, pero no ha podido ser. La lluvia y el frío se han llevado todo el protagonismo.
Contra pronóstico, en Sant Celoni ya llovía. Tras una breve deliberación hemos decidido jugárnosla y continuar el recorrido, el Montseny estaba completamente cubierto y la carretera mojada pero esperábamos que se abriera el cielo a lo largo de la mañana. Juan Carlos no lo tenía tan claro y ha variado su ruta.
Subiendo Santa Fe, en el km 6 nos ha pillado el grupo cabecero de la marcha y algunos nos hemos enganchado a rueda intentando seguir su ritmo hasta lo más arriba posible. Se rodaba a 24 km/h y me he quedado en el km 15.
Cuando ya me dejaba ir esperando al resto de compañeros me ha alcanzado el grupo que venía detrás comandado por Vicenç. Su presencia me ha animado a intentar llegar con él hasta arriba ya que el mes pasado no había podido seguirle en el mismo Santa Fe.
En el km 18 hemos cogido a Luis que me había adelantado en plena crisis y lo teníamos 50 metros por delante. Se subía a 20 km/h y no me apetecía seguir sufriendo. Habíamos quedado en reagrupar en Sant Marçal, por lo que, en el km 21 he levantado el pie.
Vicenç y Luis como siempre, van como motos y no es fácil seguirles rueda.
Pero lo peor del día en cuanto a sufrimiento vendría después en la bajada, por el intenso frío, sobre todo en las manos.
En vista de que el día pintaba muy negro por la zona de Seva y Collformic, hemos decidido acabar la salida volviendo por el mismo sitio. Subida de Sant Marçal y bajada por Sata Fe, ya todos juntos.
En la bajada las hemos vuelto a pasar moradas por el frío. La carretera mojada impedía lanzarse y son 24 km casi sin dar pedales.
Ya en el llano con buena temperatura nos hemos despedido de Oscar y, por el Bordoi a buen ritmo, con un Kimet y Jordi entonados, hasta casa. Eso sí, sin librarnos de un último chubasco de un día pasado por agua.

martes, 13 de abril de 2010

Comunicado de la F.C.C.

Fallece el tercer ciclista atropellado en Mont-roig, Tarragona

A raiz del último atropello, donde un terrorista del volante de los muchos que a diario atentan contra nuestros derechos y seguridad, embistiendo a un pelotón se llevó por delante la vida de tres ciclistas, la Federación Catalana de Ciclismo ha hecho público un comunicado.
Siendo que todos los pronunciamientos se quedan en papel mojado delante de los poderes públicos, más preocupados últimamente en resolver sus propios conflictos con la justicia y con el electorado, siempre hemos considerado que el papel de la Federación pasaba inexcusablemente por encabezar y abanderar nuestra repulsa a tanta salvajada.
Agradecemos desde este blog a la Federación su testimonio, y esperamos su máxima implicación en defensa del ciclismo y los ciclistas.


La Federació Catalana de Ciclisme lamenta profundament la mort de tres ciclistes, quant practicaven el seu esport, el nostre esport de la bicicleta, a la carretera. Una vegada més, i ja són massa, el ciclisme plora la pèrdua en un accident mortal de tres ciclistes que varen trobar la mort com a conseqüència d´ un accident de transit a la N-340 a Mont-roig del Camp, a Tarragona, quant una furgoneta va atropellar a un grup d'una seixantena de ciclistes.
Com recorda el Servei Català de Trànsit, una vegada més, cal demana prudència, i cal respectar els ciclistes, un dels col·lectius més vulnerables a la carretera.
Es molt important acomplir les normes de circulació.Cal recordar als conductors que per avançar un ciclista en carretera s' ha de respectar una distància lateral de seguretat obligatòria d'un metre i mig, tal com estableix el Reglament general de circulació. No respectar aquesta distància de seguretat mínima en avançaments a ciclistes és una infracció de caràcter greu que pot ser sancionada amb la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.
Els conductors de vehicles de motor també han de saber que els ciclistes poden circular dos en paral·lel o en grup, que els ciclistes en grup tenen prioritat de pas. També cal respectar la seva prioritat quan circulen per un carril bici.Lamentem el fet que des de l'any 2000, hagin mort 84 ciclistes a les carreteres catalanes. A diferència de la tendència general de reducció de sinistralitat en accidents de trànsit a Catalunya, les dades referents a aquest col·lectiu, mostren un estancament pel que fa al nombre de morts i ferits greus.
Des la Federació Catalana de Ciclisme exigim els conductors el màxim respecte per els ciclistes, que tenim el mateix dret que ells a circular per les carreters i ens reservem prendre properament accions per reivindicar els nostres drets.Per aquest cap de setmana, la F.C.C. ha demanat a les seves organitzacions que iniciin les seves competicions amb un minut de silenci pels ciclistes morts aquesta setmana.
Cordialment
Carme Mas i Neras
Presidenta Federació Catalana de CiclismeI Junta Directiva

miércoles, 7 de abril de 2010

Salida 11 de abril


Marcha Segarra Solsonés






SEGARRA-SOLSONES
162 KMS., 2500 DESNIVELL, (18% maxim)
Els que ja coneixeu aquesta marxa coincidireu amb mi en que lo mes dur d´auqesta marxa es les llarges rectes interminables avans d´arribar a Cervera, es vital no quedarte sol contra el vent que bufa sempre en contra en aquest darrer tram de la marxa, escollir bons rodadors en el plá es fonamental, Jo m´enganxaré a Joan Camps i a canvi li donare roda pujant els alts, vale Joan?, que ja m´han informat que no pares d´entrenar, et veuen per a tot arreu, al Montseny, a la nacional , quina maquina de menjar kms.company.
La seleccio s´ha de fer avans de coronar l´ultim alt, cal fitxar una bona penya que entrin al relleu sense escaqueixarse, sembla com si el vent de component oest ens estigues esperan cada any per fernos patir de debó avans d´arrivar a meta.Amb el mal temps i fred que ens ha fet aquesta setmana santa, suposo que els deures no s´hauran fet lo millor que ens haigues agradat, bueno sempre queda el potro de tortura per al que li agrada o ja esta acostumat,o els que sortim si no plou fort amb btt, no es fa tan fondo pero els deures queden bastan fets.
Espero i desitjo trobar a molts companys en aquesta segona cita, els que estem enganxats no podem faltar, ens crida el carrusel cicloturita i la pasió per aquest esport, bona sort a tots i com sempre siguem prudents i ens esperem per la foto finiss a meta, Paco que te temps de sobras, si no bé el 600, es clar, que es troba molt a faltar, que es porti la maquina y aixi t´entretens fins que arrivem el reste, pero vigila amb el Kim que no es deixa cap registre per anotar i se t´enganxa com una lapa.
ENDEVANT I FORÇA, que aquest any a part de la seccio de ciclisme farem doblet segur, lliga i champions al bernabeu.
J.Porta Cowboi
TOTS CONTRA EL VENT EN LA SEGARRA-SOLSONÉS
Si tenim que destacar la máxima dificultad d´aquesta dura marxa d´avui ha estat el vent, bufabe per tots cantons, ja a primera hora es veian els eólics girar bastant rápid, quedarte sense colaboraçió era lo pitjor que et podia pasar, gaire be bufave sempre en contra, cada any es repeteix la mateixa situació.
Ens presentaven a graella de sortida a Cervera i envoltats d´un gran ambient cicloturista els routiers; Joan Camps, Paco, Kim, Jaume Vilaseca i el que suscriu aquesta cronica Jaume Porta. La Temperatura molt agradable, una mica de fresqueta a primera hora, 9º,pero amb la sortida del sol i els primers kilometres a un ritme alt anave pujant els cossos s´aclimataven per collons rápidament.La ruta ha estat una mica variada d´edicions anteriors evitan passar per la Panadella, ens desviaven avans d´arrivar per fer un bucle amb petits alts trencacames per entrar mes en ambient, i no es feia a canvi l´ultim alt, mes maca en quan a paisatge, pero mes durilla.Ja arrivan a Jorba despres d´una llarga baixada enfilem el primer alt serios de la jornada amb final al santuari de Rubio, una vegada coronat, nomes quedave al alt de Pinos i l´infern de les rectes amb repechos llargs contra el vent fins a meta, Cervera.
Passat el santuari de pinos ens ha passat un grup comandat per un máquina de rodar, extraterrestre, incansable, amb una resistencia fora de lo normal, ens em enganxat evidentment, era un iroman, acollonant lo que tirave aquell paio, li donaves un relleu i semblava que li molestesis , ell volia anar tiran sempre devant del grup, et tornave a pasar al cap d´una estoneta, ja s´havia recuperat, dons endavant company, fins que s´encengui la llumeta de la reserva que ja afluixarás, com aixi ha sigut, a 20 kilometres de cervera se li acavaben les piles baixant mol el ritme, ningú es decidia a tirar, les forces estavan tocades, Joan Camps que es va alegrar de ser absorvit per el grup nostre mols kilómetres avans, ja que anave tiran contra el vent amb mol poca colaboració em proposa d´anar endavant que aixó va a menys i ningú es decideix a tirar, dons anemi els dos routiers a tirar devant, sense forçar, pero a vegades pot mes el cor que el cap, Joan tirave excesivament darrera d´una moto d´un mosso que ens a brindat roda una estoneta, i aqui ens hem cremat pasant-nos factura a 3 kms de l´arrivada, una petita crisi sense importancia superada a pols per els dos donan roda l´un a l´altre, si es que Jo ja vaig dir que m´enganxaria a Joan i aixi ha sigut, arrivabem a meta l´arc de la gloria agafats de la má, com dos bons companys, no ens hem defraudat mutuament, fantástic.
El reste de companys,Paco i kim amb uns registre fenomenals ens esperaven a meta igual que Jaume Vilaseca que anave en el nostre grup i ha sapigut guardarse mes, sense tirar devant i ben ficat al grup, a la fi una mes al sac, m´han sortit 164 kms. en 5,32, sense incidencies i completan una jornada d´auténtic ciclisme del bó, que mes podem demanar?. Fins a la propera companys , que será segurament ja la remences com a plat mes fort, us esperem a tots,
ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.
JAUME PORTA.

viernes, 2 de abril de 2010

Salida 4 de abril




Collformic


Recorrido:

Premià, Arenys, Collsacreu, Collformic,
Sant Celoni, Collsacreu, Tres Turons, Premià


Salida: 8:00
















MARATON DES SABLES

Buenos días, Bon dia.

Si recibes este mail eres familiar, amigo ó conocido al que aprecio de forma especial . Los próximos días 2 al 11 de abril estaré corriendo mi segundo maraton des Sables.Nada hay más alentador que recibir mensajes de ánimo de tu entorno por lo que si tienes un minuto y entras en la web www.darbaroud.com verás la forma de enviarlo. A mi me los entregarán cada noche y te aseguro que es un momento inolvidable.Todos son bienvenidos y muy apreciados.Solo tienes que entrar y seguir las instrucciones detallando mi dorsal ( 1083 ) .

Si reps aquest mail ets familiar.àmic ó conegut al que aprecio de forma especial . Els propers dies 2 al 11 d´abril aniré a correr la meva segona marató des Sables. No hi ha res mes engrescador que rebre missatges d´ànim del teu entorn .Si tens un minut i entras a la web www.darbaroud.com veuràs la forma de enviar.ho. A mi me´ls donaràn cada nit i et puc assegurar que es un moment inblidable. Tots son benvinguts i molt apreciats . Solsament tens que entrar i seguir les instruccions detallant el meu pitral ( 1083).

Gracias por todo y un abrazo.

Pablo.





jueves, 25 de marzo de 2010

Salida 28 de marzo


Santa Fe


Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Sant Celoni,
Sta. Fe, Sant Celoni, Collet, Premià


Salida: 8:00 (At. Nueva hora)






sábado, 20 de marzo de 2010

Salida 21 de marzo


Marcha Vilafranca del Penedès

Distancia : 147 Km
Desnivel Ac : 2150
Dificultad : ***Rompepiernas

Méteo: Posible lluvia
Salida: 8:00 h

SILENCI TOTAL,S´ENTRENA.
Sembla que tothom deu estar mol enfeinat fent els deures per diumenge, en la que será la primera marxa de l´any i cal estar a punt, guardar la concentració, la penya te ganes, alla ens espera el carrusel de cicloturistes i els 141 kms. de trencacames per terres del vi i del cava.
Aquest any el temps sembla que ens fara costat, despres de tanta aigua , fred i fins i tot neu, ja tocaba un canvi, molts han tingut de mantenir la forma a base del potro de tortura encara que no els agradi, pero quin remei si el temps no et permet sortir a rodar.
Les temperatures a primera hora del mati seran bastan aceptables per anar lleugerets de roba, no obstan cal no confiarse i anar previnguts.
Bueno nomes falta desitjarvos a tots una bona marxa i recordeu que lo mes important es disfrutar d´aquesta gran cita cicloturista, siguem prudens i us espero a tots en la arribada per fer la foto finiss, recordeu portar l´uniforme de gala de les gran cites, si aneu de camuflats us podeu perdre la foto, si arriveu avans que Jo us tocara esperar a vosaltres per ferme-la a mi, es clar, o sino segur que tambe estará la Mercè per ferla.
SALUT I FORÇA ROUTIERS.


PRIMER TEST AMB BONA NOTA
Ambientaç cicloturista a Vilafrancaen la primera de les marxes del calendari, aproximadament 700 corredors prenian la sortida amb un quart d´hora de retard, cel tapat i una temperatura formidable, 12º.En graella de sortida ens presentavem els routiers, J.Camps, Paco, Oscar, Alfonso Torres, Kim, Felix, Jordi, Miguel i el que suscriu la cronica, J.Porta.Sortida neutralitzada fins al kilómetre vint, una llarguissima serp de rodadors guarnian la carretera de color i donaban un ambientaç fenomenal vist desde darrera.
Ja quan es va obrir la cursa els fieres de devant s´encarregaven d´ estirar el pilot en la primera dificultad del dia, el alt de font rubio formanse una llarga filera d´un, toca apretar i començar a fer la seleccio en funçió de les forces, en el meu grup i escoltanme anave Felix que es va enganxar a roda fenomenal i vam coronar junts el primer alt, en la baixada i ben arropats vam arrivar a contactar amb el grup devanter que anaven als companys routiers Jordi i J.Camps, aqui estem ben situats fins que arrivi la segona dificultad, el alt de les ventoses, allá es trencave el grup al inici de l´ascençió, J. C amps, que está que se surt, pren uns metres per devant amb un grup, a mitcht port els dono caça i em poso a tirar devant, J. Camps que s´enamora de la meva roda i s´enganxa com una lapa fent una pujada fenomenal, arrivo adalt i el tenia a roda, dons vinga endavant que ara toca el descens, a lo lluny semblava que veiam a Miguel, efectivament en el inici del seguent repechó ens apropem una mica i era ell, no anave amb mol bon rodar, el pasem i li animen a enganxar roda, ademes portavem enganxats a una rodadora de Palamos que estave per no deixarli roda, tirave com un cohet, jo li deia que vulia una dona com ella i es pixave de riure, a la baixada la vaig perdre pero despres a Santes Creus s´hem va tornar a enganxar, quina lapa la tia,preguntave si lo que quedave era mol pujada, ja anava mitch empajarrada.
En el seguent descens vaig perdre el contacte amb els companys routiers, la pista no estave per floritures i se que Joan es mol prudent baixan, arrivem a Santes Creus amb un nombrós grup i aprofito la recta anterior per rematar el meu platanet que el tenia a mitches , menjar mitcha barreta i miran de reull el Alt de la Torreta, l´ultim alt llarg de la jornada, mol pestos, ja ens coneixem de les anteriors cites, es fa pesat, s´ha d´anar ben menjat, superat aquet el reste son repexets no massa llargs i la baixada a meta.
En els ultims kilometres ens reagrupem un quinteto formidable, lo que et permet arrivar a meta donan relleus i gaudin de debó, rebasant a la tira de despenxats que no han previst els ultims kilometres amb vent de cara i les forces limitades, arrivada a meta amb un fenomenal registre per a mi,4,31, felicitats a tots per la bona nota en el primer test , en en especial a Felix per la fenomenal marxa que ha fet, per ser la primera deunido company, t´has sortit, donar anims a Jordi que sembla que ha tingut molesties fisiques que no li han permes anar comode, paciencia que queda mol calendari per devant.
Fins a la propera cita companys, espero que sigui a la segarra-solsonés, recordeu de fer els deures
...ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

jueves, 11 de marzo de 2010

Salida 14 de marzo



Gallifa


Recorrido:

Premià, Orrius, Cardedeu, Marata, Bigues,
Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant LLorenç Savall, Castellar, Setmenat, Mollet, Conrería, Premià


Salida: 7:30 h




A las 7:30 de la mañana, una hora todavía algo interspectiva nos hemos dado cita para reeditar nuestra primera clásica de primavera: la vuelta a Gallifa. El día no era tan primaveral, lo hemos tenido mejores otras veces, pero pintaba bien.
Por lo menos estaba despejado de nubes lo que nos permitía poder adentrarnos en el Vallés con tranquilidad. La asistencia, al contrario que la semana pasada, ha sido escasa, en línea de salida cuatro ciclistas que al final seríamos cinco. También en esto hemos tenido años mejores.
Las ganas eran las de siempre.
Un molesto viento de cara camino del Orrius, aumentaba la sensación de falta de efectivos, pero la incorporación de Guillermo en Argentona y la primera subida del día nos ponían rápidamente en situación.
Conforme nos acercábamos a la cima las secuelas del reciente temporal se hacían más evidentes. La nieve todavía se amontonaba en las cunetas lo que nos daba pie a imaginar el estado de los siguientes puertos a la vez que nos animaba a comprobarlo in situ.
Superada la bajada del Orrius, hoy muy peligrosa, se iniciaba una nueva salida.
Poco a poco empezábamos a notar las manos y adaptábamos el piloto automático al recorrido que nos quedaba.
A tren fuimos pasando por Marata, Sant Feliu y Gallifa. Tal como preveíamos, el paso por Gallifa fue espectacular. Mucha nieve aún sin pisar en los márgenes y entre el bosque, que en la soleada mañana nos trasladaba a míticos escenarios de La Marmotte.
A partir de Sant Llorenç incrementamos el ritmo y nos dirigimos a bloque a Mollet donde nos esperaba la última dificultad que alguno afrontaba con la luz de reserva encendida.
Buena salida y buen entreno de cara al compromiso del próximo domingo en Vilafranca.

miércoles, 3 de marzo de 2010

Salida 7 de marzo


Las Costas

Recorrido:

Premià, Sant Pol, Collsacreu, Sant Celoni, Mosqueroles,
Las Costas, Montseny, La Roca, Orrius, Premià


Salida: 8:00 h



Después de un lunes caótico donde las previsiones meteorológicas se cumplieron a rajatabla dejando a miles de personas incomunicadas durante toda la noche y a algún que otro funcionario con el culo al aire, escribo la crónica con dos días de retraso, con lo que seguro algo me dejo.

El domingo tocaba Montseny, primera salida del grupo de las de entrar en materia, con distancia y desniveles. Final terrorífico. Ibamos al Montseny el día que volvía el frío, es lo que tienen las programaciones, pero no nos preocupaba. Queríamos hacer kilómetros y el final en Orrius es estos primeros compases tenía su punto de morbo.

En línea de salida un grupo bastante aparente con Javier y Mengual que no tenían carrera y dos nuevos aspirantes, Gerard y Ricard, además de los fijos de cada domingo.

La primera parte por la NII y Sant Cebriá la hicimos a ritmo mantenido. En Sant Iscle Mengual se fugó con Miguel y ya no los vimos hasta Collsacreu.

Arriba reagrupamos y entra Jaume 600 que se había quedado rezagado por una avería. Gerard y Ricard se dan la vuelta, ya han visto el ritmo que llevamos y ahora les toca a ellos decidir si quieren seguir viniendo. Alberto también se vuelve.

En Vallgorguina se quedan Javier y Mengual. Empezaba a hacer frío y no tenían demasiadas ganas ya que el sábado se habían machacado. Abajo en Sant Celoni nos espera Guillermo. Jaume desaparece ¿?, y con Jordi no coincidimos. En Campins Cristóbal también nos deja. No va muy bien y prefiere acortar.

Subimos hasta Mosqueroles agrupados y hasta Las Costas de carrera.

A la vuelta por Villalva y Llinars, con el turbo en marcha rodamos dando relevos sin bajar de 40. Se nos acopló un elemento que íbamos a rebasar y que acabó implicándose en los relevos y de qué manera. Iba como una moto.

En La Roca Guillermo nos dejó y los que quedábamos: Jaume Vilaseca, Kim, Joan, Miguel y Paco pusimos el automático para subir Orrius sin estresarnos. Pero dado que el “invitado” quiso comprobar como subíamos, no hubo más remedio que intentar no quedar mal. Subimos sin prisa pero sin pausa a ritmo machacón y él apretando, pero no llegó arriba.

En el km 2 se dió la vuelta. No sabemos si con el rabo entre las piernas o si lo hizo pensando: “ si hay que ir se va, pero ir pa ná…”


Cal aprofitar aquest entorn vestit de blanc de la nevada caiguada dilluns en la serralada de la marina per fer un tomb i un bon entreno en btt, pot ser que ja no ho tornarem a veure ni gaudir en molts anys.
Va ser al dia seguent quan venia de treballar al mitgdia vaig i veure el maravellós paisatge de les muntanyes que ens envoltan vestides de blanc que no m´ho vaig pensar dues vegades ,vaig

agafar la cabra Btt, la maquina de fotos i cap amunt, li dic a la dona que en una horeta torno a dinar, nomes pujo a fer cuatre fotos i torno, al final van ser dues, a mida

que pujave mes neu i mes treball de cames per superar els trams amb neu a la pujada, en mitg del cami molts cotxes que s´havien quedat clavats en el seu inten de fer la pujada a gaudir de la neu i ferse fotos, al pasar amb la btt els vaig aconsellar que es compresin una btt i no es quedarien mai clavats, a part de fer l´esport que sempre va be per la salut, deunido quin entreno, tot envoltat de neu amb unes vistes de tota la serralada nevada impresionants, irrepetibles desde vint i cinc anys enrrera.
Quedave la baixada i ja s´em feia tard per l´hora de dinar , tindria bronca segura, hi dit una i ja en porto dues hores, pero tan se val , tot enfangat i disfrutan com un nen petit descendia per els corriols amb una capa fina de neu, encantador descens i la vegada molt técnic, frenar el minim ja que si apuras la frenada acumulas neu a les rodes i començes a derrapar i vas al terra, alla t´espera el coixi agradable de la neu que amortigua el cop, vaig caure tres vegades, sense importancia

, inclus eran caigudes agradables.
Bueno companys com veieu fent els deures i preparan la primera cita d´aquesta temporada, us espero a tots a Vilafranca el proper diumenge 21, per gaudir junts de la marxa del vi i del cava, fins a leshores entreneu si no voleu patir, son 141 kms trencacames, el carrusel cicloturista ja esta aqui, SALUT I FORÇA ROUTIERS.

JAUME, el cowboy