miércoles, 3 de marzo de 2010

Salida 7 de marzo


Las Costas

Recorrido:

Premià, Sant Pol, Collsacreu, Sant Celoni, Mosqueroles,
Las Costas, Montseny, La Roca, Orrius, Premià


Salida: 8:00 h



Después de un lunes caótico donde las previsiones meteorológicas se cumplieron a rajatabla dejando a miles de personas incomunicadas durante toda la noche y a algún que otro funcionario con el culo al aire, escribo la crónica con dos días de retraso, con lo que seguro algo me dejo.

El domingo tocaba Montseny, primera salida del grupo de las de entrar en materia, con distancia y desniveles. Final terrorífico. Ibamos al Montseny el día que volvía el frío, es lo que tienen las programaciones, pero no nos preocupaba. Queríamos hacer kilómetros y el final en Orrius es estos primeros compases tenía su punto de morbo.

En línea de salida un grupo bastante aparente con Javier y Mengual que no tenían carrera y dos nuevos aspirantes, Gerard y Ricard, además de los fijos de cada domingo.

La primera parte por la NII y Sant Cebriá la hicimos a ritmo mantenido. En Sant Iscle Mengual se fugó con Miguel y ya no los vimos hasta Collsacreu.

Arriba reagrupamos y entra Jaume 600 que se había quedado rezagado por una avería. Gerard y Ricard se dan la vuelta, ya han visto el ritmo que llevamos y ahora les toca a ellos decidir si quieren seguir viniendo. Alberto también se vuelve.

En Vallgorguina se quedan Javier y Mengual. Empezaba a hacer frío y no tenían demasiadas ganas ya que el sábado se habían machacado. Abajo en Sant Celoni nos espera Guillermo. Jaume desaparece ¿?, y con Jordi no coincidimos. En Campins Cristóbal también nos deja. No va muy bien y prefiere acortar.

Subimos hasta Mosqueroles agrupados y hasta Las Costas de carrera.

A la vuelta por Villalva y Llinars, con el turbo en marcha rodamos dando relevos sin bajar de 40. Se nos acopló un elemento que íbamos a rebasar y que acabó implicándose en los relevos y de qué manera. Iba como una moto.

En La Roca Guillermo nos dejó y los que quedábamos: Jaume Vilaseca, Kim, Joan, Miguel y Paco pusimos el automático para subir Orrius sin estresarnos. Pero dado que el “invitado” quiso comprobar como subíamos, no hubo más remedio que intentar no quedar mal. Subimos sin prisa pero sin pausa a ritmo machacón y él apretando, pero no llegó arriba.

En el km 2 se dió la vuelta. No sabemos si con el rabo entre las piernas o si lo hizo pensando: “ si hay que ir se va, pero ir pa ná…”


Cal aprofitar aquest entorn vestit de blanc de la nevada caiguada dilluns en la serralada de la marina per fer un tomb i un bon entreno en btt, pot ser que ja no ho tornarem a veure ni gaudir en molts anys.
Va ser al dia seguent quan venia de treballar al mitgdia vaig i veure el maravellós paisatge de les muntanyes que ens envoltan vestides de blanc que no m´ho vaig pensar dues vegades ,vaig

agafar la cabra Btt, la maquina de fotos i cap amunt, li dic a la dona que en una horeta torno a dinar, nomes pujo a fer cuatre fotos i torno, al final van ser dues, a mida

que pujave mes neu i mes treball de cames per superar els trams amb neu a la pujada, en mitg del cami molts cotxes que s´havien quedat clavats en el seu inten de fer la pujada a gaudir de la neu i ferse fotos, al pasar amb la btt els vaig aconsellar que es compresin una btt i no es quedarien mai clavats, a part de fer l´esport que sempre va be per la salut, deunido quin entreno, tot envoltat de neu amb unes vistes de tota la serralada nevada impresionants, irrepetibles desde vint i cinc anys enrrera.
Quedave la baixada i ja s´em feia tard per l´hora de dinar , tindria bronca segura, hi dit una i ja en porto dues hores, pero tan se val , tot enfangat i disfrutan com un nen petit descendia per els corriols amb una capa fina de neu, encantador descens i la vegada molt técnic, frenar el minim ja que si apuras la frenada acumulas neu a les rodes i començes a derrapar i vas al terra, alla t´espera el coixi agradable de la neu que amortigua el cop, vaig caure tres vegades, sense importancia

, inclus eran caigudes agradables.
Bueno companys com veieu fent els deures i preparan la primera cita d´aquesta temporada, us espero a tots a Vilafranca el proper diumenge 21, per gaudir junts de la marxa del vi i del cava, fins a leshores entreneu si no voleu patir, son 141 kms trencacames, el carrusel cicloturista ja esta aqui, SALUT I FORÇA ROUTIERS.

JAUME, el cowboy



6 comentarios:

Mercè dijo...

Hola routiers!
Sembla que aquest diumenge no us vau trobar amb el Jordi... ja tens raó Paco, ja, que es fa vell i no pot aguantar anar a dormir tard...
Jo fa dies que no escric res, però sí que vaig sortint eh! Ahir vaig quedar amb un amic i vam pujar a Collserola. Bueno, jo vaig pujar des de casa i ell va "fer trampes" i va pujar amb el cotxe fins al Mirablau. Però bueno, no puc criticar perquè a vegades també en faig jo de trampes... ell feia un parell de mesos que no sortia i vam quedar anar una mica amb calma. La carretera de les aigües estava a petar, a Sant Pere Martir en vam trobar 4 més que pujaven fins les antenes i l'altra banda, que normalment està tranquil.la, semblaven les rambles... Ja sabia jo que anar a Collserola un diumenge no és bona idea, però bueno, tampoc feia un dia esplèndid i no esperava tanta gent!
Per mi la sortida va estar bé. Em va servir per veure que "no estamos tan mal"! Avui ja no em fan tan mal les cames. La capacitat de recuperació encara és bona. Va bé sortir amb algú perquè vulguis que no et fa tirar una mica més que si anessis sol, però això vosaltres ja ho sabeu...
Apa, fins aviat i com a molt tard ens veiem a Vilafranca!

BOCCIA dijo...

Hola Paco:
Como te va la vida?
A ver si un dia nos vermos y nos conocermos.
Tu me puedes pasar tu correo electronico?+
Asi te podre enviar correos si quieres.
Adeu Paco.

Paco_01 dijo...

Merce aunque el domingo no hizo muy buen día, por lo menos pudimos salir, y ya veo que tu tampoco paras.
Collserola un domingo, me imagino que debe ser las ramblas, pero a veces tambien apetece ir encontrándose con la peña. Y tienes razón, si puedes salir con alguien siempre te motiva a forzar un poco más. Si no que nos lo digan a nosotros...
Nos vemos en Vilafranca

Paco_01 dijo...

Hola Aitor, mi vida: muy, muy ocupada. Demasiado. Pero aunque a veces me queje creo que es lo que me gusta. Cuando quieras pásate por la tienda, nos conocemos personalmente y me cuentas alguna de las tuyas.
Mi correo: fgorreta@hotmail.com
Nos vemos

Paco_01 dijo...

Felicidades a Alberto y Teresa por el feliz acontecimiento del nacimiento de Pau.
Bienvenido a la sección infantil de los routier que ya mismo nos dais el relevo.

flx dijo...

Buenas! este domingo me lo perdí, salí el sábado y sólo tengo bonobici para un día :-)
Una ruta chula, y con el remate del Orrius para terminar de vaciar. Estas salidas, por distancia y desnivel, ya empiezan a ser serias. Teniendo en cuenta vuestro nivel (y el mío), seguro que de haber salido, no hubiese terminado con vosotros, pero lo hecho, ya habría sido un buen trabajo de calidad.

Este domingo no salgo, el que viene...¡nos vemos en Vilafranca!
aunque sólo sea en la línea de salida :-)))

salut