Salida 3 de octubre

Riells

Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Breda, Riells,
Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià

Salida: 8:00 h


Aquí va la meva crònica, i vigileu que avui estic calent i disparo amb bala.
Qui rebrà més, de totes maneres és en Ferran, que tot i no venir avui, és el nostre representant triatleta.
Ferran, em deus una rentada a la bici, i el peatge de premià. Comencem per pams.
A 3 de 8 estava jo al Masnou, on un simpàtic mosso em prohibia el pas. No m'ha deixat ni recòrrer 3 metres per pujar a la vorera utilitzant una entrada de parking, i he hagut de saltar el guarda-rail. El més fort és que encara no trepitjava la zona de cursa. Bé vaja Ferran , que o els caps dels mossos són triatletes o els pagueu una morterada per rebre aquest tracte.
A partir d'aquí he hagut de recòrrer per voreres i marges el tram fins a Premià. Ferran et toca rentar-me la bici ja que ha quedat plena de sorra i fanget.
I per acabar de rematar el tema triatló, arribo al peatge des de Barcelona i he hagut de pagar. Que no tenim el mateix dret que els que entren des de Premià?
Pel què fa a la volta, la participacio ha estat nombrosa. Feia goig veure rodar el petit grup d'una quinzena de ciclistes. Cap a Breda hem volat; per efecte del vent en cua i les ganes de'n David. Tot i que no ha pogut aguantar la roda de'n Jaume al Bordoi avui en tenia ganes.
Un cop a Breda cadascú al seu ritme. I en David omplint la llista negra amb els qui s'han atrevit a quedar per davant seu. Coi, és que es pensava que no aprofitaríem l'oportunitat!! Aquí tonto l'últim i si pots fotre un pal no el deixis per demà.
De tornada, el vent de cara ens frenava una mica, però la marxaha estat alegre gràcies a uns relleus una mica desorganitzats, però relleus a la fi.
A Parpers jo ja m'he retirat. No podia deixar-li tan fàcil al David el fet de treure'm al creueta a la llista negra.
I finalment, a l'arribar a casa, una propina per trobar-me amb la Mercè a dalt de tot de l'av. Hospital Militar.
Així que una bona sortida, en bona companyia i a un bon ritme. Poc més es pot demanar.
apa, ens veiem en un parell de setmanes.
jordi

LA 1ª FLECHA RATPENAT I L´ULTIMA DE L´ANY

Amb aquesta marxa s´ens acabave el carrusel cicloturista de l´any, calia saboreixarla al máxim i aixi ha sigut, sortiam amb moltes ganes de probar aquest port anomenat per molts com " l´angliru catalá" i no es per menys, encara que mes curt pero amb unes rampes amb porcentatges similars del 18%, 20% i 23% que et fan posar tot el que tens dintre per superarlo i una vegada superat continuar el que resta de marxa, terreny trencacames fins al pantá de foix, pujant l´ordal i les ultimes rampes de vallirana, fent d´aquesta marxa una de les mes dures del calendari cicloturista.

Sortiem a les 8.00 h desde el canal olimpic de castelldefels, tot coincidin amb la sortida del sol de teló de fons i una temperatura super agradable, lo que feia presagiar un bon dia de ciclisme del bó. En primera fila de graella de sortida es podiem veure a tots els protagonistes de la gran cita, els del cc-ratpenat envoltant a J.A flecha, per darrera el reste de cicloturistes amb la motivacio i ganes que ja estavan servides.

La sortida era neutralitzada fins al kilómetre 25, just a la pujada del ratpenat, varem fer una volteta turistica per el paseig maritim per anar calentan i no agafar en fred el coloso del ratpenat, a l´inici del port pasaves per l´alfombra que et registrave el temps empleat en pujar el port, un detall per part de l´organitzacio d´aquesta cursa que mereix una mol bona nota per ser la primera que organitzan, al final et donan dos registres el de pujada al port i el total final.

En les primeres rampes començave a trencarse el pilot i la gent es clasificave segons l´estat de forma, alla es veu realment lo que parlen les cames, tots muts i amb el soroll del desarollos que van pujant piñons buscant posar tota l´artilleria necesaria per pujar, molts fent eses per superarlo i d´altres posan el peu a terra i pujant amb la bici al costat, un autentic camp de batalla companys, imatges i records que et venen al cap i et donan moral, motivació i confiança per superarlo; bracons, mari blanch, l´angliru, el masnou de platja d´aro, tots superats i aquet no será menys, amb dos collons, vinga Jaume, endevat i força routiers, prova superada amb un temps de 25 minuts, fantástic, ara toca la terrorifica baixada fins a Olivella, travesant el parc natural del garraf, l´asfalt en mol mal estat, amb baches que t´obligaven a anar amb el cul a cuatre dits del sellent o et podies descabalgar d´un sutrac, es baixave a tota hostia per uns tobogans llargissims i en les curves sorpreses de les ultimes plujes, forats que t´obligaven a modificar la traçada, tremendo aquet tram, ja arrivan a olivella travesant urbanitzacions d´alta muntanya, no et podies fiar d´anar a sac perque et podies trobar cualsevol sorpresa.

Arivem a Sant Pere de Ribes i pasem els desvios per els que volien fer la curta, es l´hora de fer la selecció dels companys de ruta per la llarga, al principi em va tocar un xuparodes pero mes endevant varem formar un trio d´autentics rodadors, entre ells un ratpenat, Benito, era com el nostre guia, es coneixia la zona al dedillo, quan pasavem per els cruces on estaven els controls de pas tots el coneixien i saludaven donan anims , David de cc. Ripoll, amb ell havia coincidit a la marxa de Ripoll, un extrordinari rodador, amb molta força i el xuparodes de caldes que no es desenganxave ni que li fotesis un tiro, en tota la marxa nomes va fernos un relleu.

Continuem fins a cubelles i alla ens desviem per la carretera de l´arboç que ens conduia fins a Vilafranca del penedes , carretera en mol bon estat en un paratge maquissim passan per el pantá de Foix , en el pantá decidim parar per avituallar , platanet , pinya i fruits secs a la butxaca i continuem que aviat ens toca pujar l´ordal, pasem vilafranca i comencem a enfilar les rectes que et conduien a l´ordal, llargues i pestoses, aqui es quan et comencen a pesar els kilometres, David del cc-ripoll i Jo que estavem mes sencers ja que veniam de fer la terra de comtes fa 20 dies marquem el ritme de pujada, Benito del Ratpenat ens aconsella afluixar el ritme i regular perque encara resta la pujada de Vallirana, la rampa inicial es brutal , alla li van entrar rampes a Benito i varem tenir d´afluixar una mica en David i Jo donanli anims per superarla, el reste es baixada practicament fins a meta, pasan per Begues i lllençante a la baixada a 75 de maxima, maquissima, on pot tracar a gust , plegar al maxim i deleitarte de veritat portant darrera tota un serp de rordadors , pasant per lo que li diuen per aqui el cañon del colorado amb la seva tipica pedra vermella, en un paisatge on ya es divisa el mar al fons , ja estavem a 20 kms. de meta, la motivació puja i la prova estaba ya quasi superada, tornem a pasar per el paseig maritim amb ja mes gent animannos i apludin, fantastic ambient, arrivem ja a meta amb un registre extraordinari, 5, 11, ens despedim fent cuatre fotos i fins a la propera , no se si aguantaré tan temps, pero cal fer un parentesi i relaxarse, i sino m´enganxare a alguna cursa de btt que em seduexi, la questio es estar en la onda i no baixar massa el bon nivel que et donan les marxes, una motivacio especial per estar ahi, donanlo tot i gaudin de lo que realment t´agrada i omple, el ciclisme i tot el que l´emvolta, camaraderia , amistad i bon rotllo, sobre tot aixo que no falti mai companys, fins la propera... ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

J.Porta