jueves, 16 de septiembre de 2010

Salida 19 de septiembre


Olzinelles


Recorrido:

Premià, Sant Pol, Sant Iscle, Collsacreu,
Sant Celoni, Olzinelles, Bordoi, Premià

Salida: 8:00 h


ROUTIERS AMB ROCA-BIKES.
Avui ha estat una sortida de las que fan afició, feia temps que no veia tanta participacio, festival de routiers a graella de sortida, d´antiga i nova generaçió, ademés s´afeixia la sorpresa que ens tenian preparada a Mataró, els roca-bikes ens esperaven per compartir la ruta amb els routiers, la festa del ciclisme esta servida.
Nomes sortir de Premia el vent bufave en contra de valent, començem a posar ritme i a Vilassar sentim el primer crit per darrera, toca afluixar perque el nostre legendari routier Rocki enganxi per darrere i comparteixi una estoneta rodan amb nosaltres.
Passat Mataro i ja els dos grups junts tiran a bon ritme comença el primer intent de fuga, Luiggi, intractable, ens portave uns metres per devant i m´afexeixo junt amb Kim per formar trio d´escapats, podria funcionar bé pero kim avui tenia bolo i passat llavaneres gira cua, em toca un má a má amb luiggi, seguir el seu ritme cal estar be de forma o acabes fos, passat Canet dono el meu relleu fins a Sant Pol que començem a enfilar amunt i ens preguntem: que fem?, esperem una mica o anem tiran i ja ens agafaran, dons anem fent tranquils i que treballin una mica per neutralitzar, !collons! quines máquines , passat sant cebria ja ens neutralitzen i començem l´ascençio a un ritme cada vegada mes alt, aixó de caçar dona alas, per darrera comencen a despenxarse gent, no es per menys, pujan a 29 i 30 sense afluixar, aixo comença a fer pupa, despres de l´intent de fuga i ara aixó, no se fins on aguantaré pero mentre el cos no es queixi, endevant i força, just avans d´arrivar al desvio del collsacreu es queden els tres fieres devant,Paco Luiggi i Edu a disputar el Collsacreu, "hasta luego lucas", Joan i Jo ens quedem fent la nostra pujada, pim pam que ja em fet prou d´aguantar el ritme matador d´aquests fieras.
Arrivem adalt, jaume 600 ens espera, per acabar d´arrodonir la festa, sort que ja tenia el meu plan B, d´anar a tripejar a Sant Antoni de vilamajor amb els companys del B, avui han donat la talla, es mereixen esmorçar, apa anemi dons, ja descubriré Olzinelles unaltre dia, segur que no es mou de puesto, sap greu no disputarlo,unaltre dia será, fin a leshores... SALUT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta

6 comentarios:

flx dijo...

A poco que pueda ahí estaré, de vuelta después del parón estival.
A ver hasta donde soy capaz de seguiros :-p

salut

Guillem dijo...

Olzinelles? Seguro que ha sido idea de Salva. Este verano me llevó un dia por la zona en btt con su GPS descubriendo caminos.

Después de algunos domingos ausente por falta de forma y ganas, mañana saldré dirección Sant Celoni-Collsacreu para compartir ruta un rato.

Me apunto al almuerzo del día 24 con vino, gaseosa y carajillo ja ja ja.

kimciclo dijo...

menuda fiesta me he perdido.

Paco_01 dijo...

Y que lo digas Jaume, la subida al Collsacreu fue de las más duras que recuerdo. Luis y Edu van como motos, aguanté hasta mitad de puerto con ellos. Y de Jaume 600 ni te cuento. Subiendo Olzinelles puso la directa y Hasta luego Lucas!

Lluis Ciclista dijo...

Buena salida, no falto nada ja ja jaaa… primero ritmo country saliendo de Premià de mano del Cowboy, vaya fiera no me extraña que los del B no quieran saber nada de él… luego todos a “cara perro” por los bosques del Montnegre, no dais tregua kbronasosss!!! no había forma de dejaros!!! Fue en un cambio de ritmo de mi viejo amigo Edu cuando se hizo el grupo de cinco, todos poniendo un puntito mas hasta que de cinco a tres, nadie aflojaba… el premio nos esperaba arriba ja ja ja Jaume 600 con ganas de gresca, mierda y yo que pensaba que Olzinelles seria un paseo, entre 600 y Paco fue otra tortura, menos mal que Edu se quedo con los recién llegado Rocabikers.
El regreso fue como siempre con la lengua fuera. Félix fue quien animo el cotarro ja ja jaa

flx dijo...

Que buena salida! aunque en Collsacreu ya se me habían fundido los plomos :-p ¡y de que manera!

Las distancias siempre han sido insalvables pero bien pude sufrir en mis piernas que el parón estival routier poco o nada hace bajar el listón :-) eso está muy bien, y motiva a tope.

el 3 ahí estaré si no pasa nada ;-)

ahh...y como siempre, ¡muchas gracias por esperar!