Rodant sota la pluja

La pluja es un enemic mes dels tans que es trove el cicliste, hi ha qui s´espante amb cuatre gotetes i anian que estan més acostumats i no els hi fa rés.Les baixades es unaltre historia, ja que la pluja fina es la més traidora per les nostres flacas que miren de soportarnos a sobre i ser-nos fidels, enganxanse a l´ asfalt tot el que poden, pero les cobertes tan estretas que portem no donan per a més, si a mitcha curva tens de retificar la traçada a base d´apurar la frenada, al tanto company, les rodes de la flaca no soporten i es claven, pasan a derrapatxe i controlar aquesta situaçió es fa una labor mol complicada.
En la sortida d´avui, la pluja ens ha sigut fidel, no ha anat a més, pero l´asfalt, no, un dels nostres, kime.t., ha estat victima d´una caiguda sense repercusions importants, la baixada per la cara est del parpers es bastan traidora, els dies laborables pujan i baixan els camions que van a la cantera deixant en el asfalt molta terra que junt amb la pluja fina son unaltre enemic afeixit per els ciclistes.
En la primera pujada d´avui, la conrreria, amb sis kms. de llargada i desnivell de 300 m., s´ha pujat a bon ritme, el grup d´escapats comandat per Luiggi que portave un ritme alt pero sense estravades, arrosegave per darrera una jauria de llops, els que sempre estan lluitan per coronar o com a minim fer podi, ja no es conformen amb menys, Paco, Jaume 600, Kimet i el cronista que redacta aquesta cronica i per fer-ho s´ha d´estar devant, observant tot els detalls, tenia bones sensacions a pesar de transnochar fins a les tres de la matinada, m´hi trobat bastan comode fins que s´ha produit el primer canvi de ritme, avans de la paella, Luiggi prefereix no tindre a roda a posibles demarratxes a pocs metres de coronar, L´enfant aguanta roda tot el que pot i per darrera fent la seva pujade a pocs metres paco i jaume 600, en la baixada ens reagrupem tots a Sant Fost de Capcentelles, on tenim l´incorporaçió d´un clásic dels routiers, Guillem que bé a provarse com esta de nivell entre els seus companys, tindra per escollir, ligth o canyero.
San Feliu de Codines era la segona dificultad del dia, es una pujada bastan oberta i estesa, no perds referencia visual dels de devant i aixó et motiva per anar a caçar, per devant s´escapen Dartacan i els tres mosqueters, com sempre a jugarse el podi, per darrera, Jaume Vilaseca que perdía corda amb els de devant, jordi tirabe de mi i guillem que començabe a patir del ritmet, arrivem fent una gran pujade, i es la segona que em trobo fenómeno, hi fet els deures entre setmana i aixó es nota, tinc que ser mes constan amb els A per acostumarme a patir i superar aquet puntet en que els devant ja ho tenen superat, les marxes ja estan aqui i s´ha d´estar al cent per mil, de lo contrari pateixes i no disfrutes.
En la pujada ultima m´hi quedat darrera, avans d´arrivar hi tirat massa en el plá ja pensan que en el parpers m´ho pendría amb mes calma, pujave amb J.Camps que no em deixave la roda el puñetero, sempre esta ahi i quan menos t´ho esperes et treu els adhesius, pero avui no es trovabe del tot fi, la sensaçió de fret i humitat de la pluja deixa els muscles frets i mes amb el culot curt.
Bueno companys fins la propera cita, feu els deures que aixó es posa a cent, esperan que el nostre enfant estigui recuperat del susto... SALUT I FORÇA ROUTIERS
J. Porta