Va per Chente !

El Tour s’acaba. Diumenge a les 6 de la tarda tancarem la televisió i sospirarem, i començarem l’espera fins al setembre per La Vuelta i d’un anyet pel proper Tour.
En Paco ens escriurà una altra crònica repassant les gestes dels de davant, dels que tothom recorda els seus noms durant tot l’any. Dels que pujen els ports a cop de pal i arrencada.
Però ahir dimecres, a l’última etapa dels Pirineus, em va venir a la memòria un nom que no aconseguia recordar. Un home que ja disputava el Tour amb l’Indurain, un gregari de luxe. Aquest home es va escapar ahir i va coronar Larrau amb un altre navarrès. El seu nom és Chente García Acosta.
Tot i tenir un bon palmarès, amb victòries de tota mena no és dels favorits. La seva especialitat és treballar. I com treballa! Menja quilòmetres i de quina manera. La imatge que tinc d’ell és, durant els Tours de l’Indurain, controlant el grup i enfilant-lo per evitar escapades o per atrapar-les.
Com ell n’hi ha uns quants. Potser el que se li assembla més per constitució física i característiques podria ser en George Hincapie, que tot i ser un classicoman, també va haver de fer la feina bruta a en Lance Amstrong. Els dos són de la mateixa quinta si fa o no fa, i a aquestes altures la seva feina és de gregari, però ja m’agradaria a mi poder ser gregari com ells.
Esperem que la merda del dopatge no enfonsi més al ciclisme, que els mitjans de comunicació ens oblidin una mica i es dediquin a fer llenya d’algú altre, i que les lluites internes de poder no acabin de donar el cop de gràcia a un esport que no es mereix aquests maltractes.
Jordi