Mercè i Jordi des de Marsella

Com que no tenia la cita de la QH a l'agenda, i tot i pujar a Marsella pels quatre dies, tenia ganes de bici, i per tant la proposta de la Mercè d'arribar-nos al Mont Ventoux em va semblar un excusa perfecte per fer un entrenament de qualitat.
Va decidir arribar-nos a Sault, des d'on comença l'ascenció més llarga però més fàcil de les 4 que té el Mont Ventoux. La Mercè volia pujar al seu ritme, així que em va donar carta blanca i jo vaig sortir amb la intenció de pujar dues vegades, una des de Sault i l'altra des de Bedoin. L'ascenció més dura potser és la tercera des de Malaucene, però des de Bedoin no té desperdici (entreu a www.salite.ch i busqueu el Mont Ventoux i ho podreu comprovar).
Vam sortir els dos junts de Sault i després d'un quilòmetre de baixada cadascú va agafar el seu ritme. Des de Sault tens uns 20km que van pujant però amb descansos i pendents suaus i alguna rampeta. Els últmis 6km, comuns per a les dues ascencions que em disposava a fer ja són una altra història. S'enfilen fins a 9 i 10%. A més el paisatge és espectacular, ni un sol arbre, ni una ombra i des de moltes de les corbes es poden veure els quilòmetres a venir i espanta. Una cosa a destacar, tot i no estar als alps o als pirineus de ciclistes n'hi ha a petades, i també gent en cotxe sense arribar a ser molestos pel ciclista.
Aquell dia hi hauria molt diumenger, ja que no vaig parar d'avançar gent. Pujava com un tret d'escopeta, o de canó (per la velocitat és clar). Feia caloreta, però a partir dels 1500m d'altitud la brisa refrescava i et deixava una temperatura agradable. Vaig coronar amb 1h30m i de després de la foto que us envio, avall que fa baixada, i quina baixada. Sense pedalar 79km/h mantinguts. I després de 6km, on et desvies cap a Bedoin començo a adonar-me que ja veurem si corono per segon cop. Si la baixada inicial era empinada les rampes cap a Bedoin, per on hauria de tronar a pujar en la segona ascenció del dia, eren espectaculars. Allà em vaig creuar uns del sant Andreu que pujaven, iaixò va acabar de cofirmar les meves sospites.
Eren quarts de 12 quan vaig donar mitja volta a Bedoin i vaig encara la segona ascenció. Esl primers quilòmetres fàcils, però amb més caloreta. I a partir de cert moment un mal a les cames. El dia que en Paco aconsegueixi organitzar aquesta sortida, ja fa temps que hi va darrera, no us aconsello el pinyó del 23, mínim un 25 o 26. Vaig pujar cm vaig poder, i vai parar-me un cop a relaxar cames. Fins que a quatre km d'arribar a Chalet Reynard (desviació cap als últims 6km) la Mercè em va trucar que ens trobaríem allà i em va donar l'ecusa perfecte per no fer els últims 6km altre cop.
Al final 82km i dues ascencions prou importants.
A destacar l'ascenció de la Mercè, que després de 2h30m va coronar el Ventoux, entre el tourmalet i el ventoux aquest any puja l'alpe d'huez amb una sola cama.
Paco, si et cal ajuda per convèncer a la gent de fer la sortida jo t'ajudo a convèncer-los. Ara res de fer-ho a l'estiu, o si no sortir ben aviat al matí, ja que allà dalt es poden fregir ous a les pedres si et descuides.