Jordi en La Segarra

Segur que la meva versió de la marxa difereix una mica de la de la resta del grup. Pels temps que canteu aquí es va anar a totes. I que en Joan quedés tercer de la seva categoria (Felicitats campió!!) i en Paco arribés a 20 minuts escassos dels primers així ho demostra.
Però punxar a res de sortir i en la zona més ràpida de la marxa dóna per molt. Passar-te 160km atrapant i avançant a grups i tirant de la gent (almenys els primers quilòmetres) és motivador però et deixa baldat. Sort que vaig anar a dinar a Tàrrega que si no no hagués arribat a taula.
Vaig punxar després de la Panadella. En un tram entre dues baixades de forta pendent. un cop arreglat i uns centenars de metres més enllà em vaig parar a auxiliar un altre desgraciat com jo que no li funcionava la manxa. Abans de Santa Maria del Camí ens vam ajuntar amb un d'Igualada que no em va deixar i vam fer la marxa junts. sort en vaig tenir d'ell, sobretot coronant Pinós que no va deixar que li perdés la roda, i en els tobogans camí de Cervera on vam rellevar amb l'ajuda de dos més.
Al girar la rotonda camí de Rubio atrapàvem l'ambulancia que tancava la cursa, i els últims participants. alguns d'ells van estar prop de 8h per fer la marxa. Això si que és tenir moral. Pujant els molins de vent va ser un rosari d'avançaments, i encara més cap a Rubió i Pinós. El problema és que et vas animant i et penses que estàs molt fort avançant a tanta gent, i al final ens vam esverar massa. Vam agafar un bon ritme el d'igualada i jo, però al final ho vaig notar. i jo que em pensava que un cop sol acabaria la marxa tranquil·lament. Després de Calaf, que hi havia aquella baixada forta i llarga, allà ens vam llançar. Però a partir d'aquell moment començaven els tobogans, el vent en contra, a part de les rampes a les cames, el cansament i les ganes d'acabar. Vam formar un grupet d'uns 15 on només tiràvem 7, i tots ens escaquejàvem en algun relleu. N'hi havia un de tarragona que pocs relleu hauria donat a la seva vida, o poca compasió de la resta tenia ja que entrava a sac i en més d'un cop s'escapava. Fins que va aconseguir trencar el grup. I un altre que poca experiencia a anar en grup tenia, o anava grogi i el vent el vencia, i va estar a punt de fotre'ns a terra en un parell de frenades. Al final vam arribar els 7 que tiràvem despenjats de la resta, i tot just a l'últimrepexon abans de la rampa final va i em salta la cadena. Tot i pujar aquella última rampa a 24 o 25km/h (mai ho havia fet i sempre arribava allà a 10 o 12), no els vaig oder atrapar i vaig acabar entrant sol.
Esperem que sigui l'última punxada en una marxa, ja que a la Remences de l'any passat també vaig punxar sortint d'Olot!!

jordi