domingo, 27 de enero de 2008

Tunel de Lloret

Abans de procedir al relat de la sortida d’avui diumenge, i sabent que no sóc el més adequat, intentaré posar pau i tranquil·litat a l’ambient revolucionat d’aquesta setmana.
Tots sabem que avui s’ha parlat de la polèmica creada arran uns comentaris desafortunats o malinterpretats. Hi ha hagut opinions de tota mena, unes a favor d’una postura i altres criticant comentaris fora de lloc, però som un grup d’amics heterogeni a qui ens uneix la bicicleta. A mi personalment, m’agraden les sortides exigents. Ho demostra el fet que sóc un dels que dóna guerra si pot, i acostuma a anar a totes les marxes a buscar el millor temps possible. Però sortir sol acaba essent avorrit i la cosa que més em motiva és rodar amb una colla d’amics.
Se’ns pot criticar de tot, perquè trobarem entre les nostres files gent de tota mena; en Paco Gorreta és un cap-quadrat, en Joan Mengual és competitiu com ell sol, en Joaquim és un eixelebrat, en Tomás és inconstant en l’entrenament, jo mateix sóc massa conformista, però això no treu que puguem parlar de tot i continuar sent tan amics com sempre.
Amb això vull transmetre al nostre amic Vallbona, que l’hem trobat a faltar, i a mi personalment (i a tots en general) ens dol que t’ofenguis i arribis a demanar la retirada de les teves col·laboracions del blog. Espero que la teva absència d’avui no fos provocada per la polèmica de la setmana, tot i que molt em temo que així sigui.
Aquells qui hem sortit avui sabem com ha anat la sortida, i els qui no han vingut s’ho poden imaginar. La sortida del túnel de Lloret és un clàssic, i veient els antecedents d’aquesta temporada no és d’estranyar que hagi estat una sortida ràpida tot i el vent desfavorable de tornada. En Paco, amb la seva capacitat de patiment ens ha deixat enrera pujant al túnel, però que vigili que l’ombra d’en Guillermo és molt allargada, i just darrera l’ombra sempre ve qui la provoca. Només cal veure la generosa actitud de’n Guillermo donant relleus de tornada (fet que demostra que està fort).
Ja veieu que no sóc el més adequat per posar pau, ja que em poso a descriure l’etapa d’avui i acabo parlant de qui va més ràpid, qui està més fort, i de l’eròtica del sofriment (com ho expressa en Paco). Però a l’altre plat de la balança veig als Routiers com un grup solidari; que accepta a tothom qui vulgui pedalar, que espera a qui té una avaria o qui va més just de forces, i que a sobre ens fem un fart de riure, encara que de vegades sigui per no posar-nos a plorar en veure’ns emmirallats als vidres dels aparadors.
Així que disfrutem de la nostra passió i d’aquesta colla d’amics que d’una manera o altra sempre ens fa patir, dins i fora de la bicicleta.
Jordi

18 comentarios:

Anónimo dijo...

Jordi, la vida es dura y el conformismo puede ser una fómula tan buena como otra para sobrellevarla. Por mí puedes estar tranquilo, no seré yo quien te critique, ahora bien, aunque solo sea por evitar aquello de que quien calla otorga, en defensa de mi cap- quadrat, te digo lo que dijo Winston Leonard Spencer Churchill: no estoy de acuerdo con lo que Ud. dice, pero daría mi vida para que pudiera seguir diciéndolo.
Je,je,je. (Las risitas son para que sepas que no lo digo enfadado)

La salida, guapísima, para ser perfecta sólo ha faltado que hubiera venido Vallbona. Estoy seguro que si no lo ha hecho es porque no ha podido. Otro dia será.
Aprovecho el comentario para informar de la salida del domingo que viene:

C’al Coix - Salida 8:30

Anónimo dijo...

me he tomado la libertad de crear una pagina de routier premia, en youtube,si quereis ver lo que hay, solo teneis que poner:routier premia.
muy pronto habra mas, asi nos conoceran hasta en la china.

respecto a la salida de ayer, me quito el sombrero por la numerosa participacion..¡¡a ver si para cuando lleguen mis dias de gloria y corone en cabeza todos los puertos,continua creciendo la participacion de colegas, y asi poder contemplar mis azañas cuantos mas ,mejor!! yeahhhhhhhhhhhh!!!!!!, sadut a tots. y entrenar sin tabues, ni censura psicologica.

l"enfant terrible.

Anónimo dijo...

Amb la crònica d'avui no vull ofendre a ningú, però com em deia un client l'altre dia "there is always room for improvement" (algo aixì com que sempre es pot millorar). I en el meu cas segur de lloc no me'n falta, i de ganes de millorar tampoc. Encara que de vegades no ho aconsegueixi. Així que Paco i companyia, a posar-nos les piles en tots els sentits.
Per cert, aquest cop en Joaquim té raó, una de les millors coses d'ahir va ser la participació nombrosa (tot i que en faltaven: L'albert que sempre s'adrom, en Xavier que deu estar entrenant, Miguel, Toni i Salva a qui ja ni recordem, Oscar que el tenim lluny...)
Jordi

Anónimo dijo...

Hola a tothom des de Marsella!
Que sapigueu que vaig seguint les vostres sortides i els comentaris del blog cada dia! Ja forma part de la rutina de cada matí. Entrar, mirar el correu, els articles nous a l'astro-ph, les notícies, el temps i per últim el blog dels routiers. Ara fa dies que no publico cap crònica meva, però la veritat és que no he fet cap sortida "nova". Després del parón de les vacances al novembre i els 15 dies de Nadal, la forma ha baixat dràsticament i he de tornar a començar poc a poc. Dissabte 26 de gener, vaig fer una sortideta de dues hores. Vaig retornar cap a Plan de Cuques amb la intenció de provar les cames pujant el coll de Thermes de Peypin. Em vaig notar força bé de cames i segurament hagués arribat fins dalt sencera. Però tenia plans amb la colla per la tarda i no tenia temps de descansar després de dinar, així que passada la meitat de la pujada, vaig decidir girar cua i tornar enrera, per estar mig descent durant la tarda i no adormir-me enlloc. Però la veritat és que em va quedar un bon sabor de boca i més quan vaig veure que la mitja era comparable a les que feia el juny passat quan estava força bé de forma. No us la diré perquè em fa vergonya... Bueno, aquesta vegada vaig aconseguir llevar-me més aviat (encara no tant aviat com m'agradaria però vaig millorant) i vaig trobar-me força ciclistes pujant i baixant el coll. Però encara no he trobat cap grup que vagi al meu ritme i m'hi pugui acoblar. No sabeu la sort que teniu de poder sortir amb colla! Aprofiteu i deixeu-vos estar de mals entesos! Disfruteu de la bici que jo ja ho començo fer i a vegades penso en entrenar molt molt a veure si algun dia arriba i puc sortir amb vosaltres. Però és més un somni que cap altra cosa. Tot i que a vegades els somnis es tornem realitat i llavors prepareu-vos! jejeje
Fins ben aviat i una abraçada des de Marsella!

Mercè

Anónimo dijo...

Hola a todos
Que mas quisiera yo que haber salido, pero he estado toda la semana con broquitis,y el miercoles en cama. este fin de semana vi la carretera una hora el domingo,lo cual me sirvio para ganarme una bronca de mi "santa". Resumiendo que me dais mucha envidia, pero en cuanto me ponga bueno, ya me vais conociendo, si puedo la lio y si no puedo tambien
Ya llegaran los dias de cicloturismo del bueno, ahora toca ciclismo del bueno.
Salud a todos que es lo principal
Javier

Anónimo dijo...

Hola a todos, como veo que ya se ha descrito muy bien lo del Domingo y lo bien que nos lo hemos pasado.
Solo decir a todos que salud y força al canut.
Jaume, aunque este domingo vayamos a c´al Coix res de peus de porc, que a la vuelta también queremos que estén con nosotros haciendo relevos.
Bueno si alguien prefiere quedarse ese día en cola porque no ha echo bondad esa semana, no pasa nada, que ha veces lo primero es lo primero.........
Alfonso alias papa frita, como no vengas te afeito. (Quien tenga su móvil que se lo diga por si no se conecta)
Joan Mengual

Anónimo dijo...

Hola a todos;

2008 año olímpico, más retos todavía. Hay que ver como empezáis, no solo hablan las bicis.... Eso es bueno, la crítica constructiva mejora...Ni se os ocurra dejar de escribir lo que pensáis. Y veo que algún señor se acuerda de mi, aunque parezca que viva en el Africa( antes decían desde Pirineos para bajo ).
Por lo demás calentar motores,que las marchas están a la vuelta la esquina y yo tengo la QH entre ceja y ceja.
A ver si algún maratoniano deja las bambas y se pone zapatos de tacón....
Un Abrazo

Oscar

Anónimo dijo...

Hola a tots i a totes!!!

M'agrada el to conciliador del teu escrit, Jordi. Seny i bicicleta! Clar que sí! Si al final l'únic que volem és passar-ho bé el diumenge i riure amb la colla, i la resta "son tonterias".

Bé, Mercè veig que estàs entrenant més que els routiers...això m'agrada. Ja m'ha dit el teu "home" que t'estaràs per allà un temps més...

Respecte al diumenge que ve (Cal Coix) aneu en compte els primers quan "coroneu" perque hi ha un radar...(chiste justito, sorry).
Ojalá estigués jo per la foto del radar al final. Tot al seu temps.

Enfant terrrrrrrible; guai por lo del youtube pero no seas jodido y cuelgalo todo...esa llegada al Valira, plis.

Ens veiem diumenge acompanyats del nostre anticicló que ens permet gaudir d'excel·lents temperatures a ple hivern (tot i que prefereixo unes pluges com Déu mana tal i com està el panorama).

Óscar ves entrenando que este año no correré por ti...
Tomàs

Anónimo dijo...

voy a relatar brevemente,(para poner los dientes largos a mis kamaradas de dolor),el entreno de hoy martes:A las 8:30 puntual nos encontrabamos ,yo y un crack de la machina de adelgazar,en la rotonda de argentona,hemos ido hasta calella tranquilitos,a ritmo de quemar grasa,en la rotonda despues del faro, nos hemos dado la vuelta,y al llegar al carrefour,hemos empezado a subir hasta el bordoi,(el a coronado antes que yo,50 segundos aprox.)despues,tras la bajada hacia el interior,nos hemos dirigido hacia el parpers por detras,(aqui me he encontrado mejor,y ha habido esprint final,el cual he perdido)resumiendo,buen entreno,buenas sensaciones,total 100k.

joaquin

Anónimo dijo...

Estimats routieromans hem temo que aquesta setmana os deixaré que us disputeu la etapa de cal coix sense mi, ja que els meus companys del "b" em penalitzarien dos diumenges seguits sense asistir a la cita, i se m´empreñan.
De totes maneres pot esser que anem a cal coix i ens trobem disputan els tobogans de tordera que m´encantan.
Referent a la etapa del tunel de LLoret sembla ser que en Jordi com diu a la seva cronica que en Paco ens va deixar enrrera, sera que encara no s´ha enterat de qui va coronar amb minut llarg de aventatge sobre el grup perseguidor. Fins a la propera cita. ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

Anónimo dijo...

Jaume, tens tota la raó, però com que et cas escapar abans del "ya se vale" no sé si t'hauriem de desqualificar :)
Però corregir és de savis, i tot i que jo de savi no en sóc massa, la meva neurona és capaç de corregir de tant en tant, i per tant deixeu-me puntualitzar que en Jaume Porta, va coronar escapat (el temps no el puc confirmar).
Apa, ens veiem.
jordi

Anónimo dijo...

miseria miseria!!!,eso es lo que puedo decir despues del repaso que me han dado hoy. aunque la verdad es que estoy muy gandul ultimamente. A ver el domingo que pasa, de todas formas no quiero obsesionarme con nada, aun es pronto, y supongo que ya vendran tiempos mejores. nos ha salido un dia pasado por agua al inicio,y hemos desistido de la idea de ir a tossa de mar, tras darnos la vuelta en calella, hemos vuelto a rueda del señor con bigote que va siempre a lloret,!!!como tiraba!!!,me ha recordado al gran Juan Perez de la buena epoca,al llegar al carrefour hemos subido el parpers, y ahi a empezado mi via crucis....

NOTA: ya podeis ver en youtube, 4 videos de la salida 2006 a andorra.
PONED: routier premia

joaquin,

Irredento Urbanita dijo...

Felicidades por este interesante blog. Les gustaría un intercambio de nicks?

Anónimo dijo...

Parlem de seguretat companys, hi han punts negres que cal fer memoria i repasar com el ja famos stop del parpers.
Per la linea de costa, etapas de pla que fem en inicis de temporada s´ha de tenir en compte el pas de Calella, ple de guiris que t´atravesan sense mirar, s´ha de reduir la velocitat atravesan aquest poble i anar amb cuatre ulls per no tindre cap ensurt que et fastigueixi el día.
Penseu que a diferencia d´un cotxe la bici no fa soroll i això ens perjudica perque mols peatons ens guian pel soroll quan atravesan i tenen de mirar a dos cantons amb la puñetera presa d´atravesar. No cal dir que els semaforos no s´han de saltar que a vegades ens saltem la norma.
Aquest diumenge vinent, destaco en l´etapa que farem, el tram pestos que hi ha passat Malgrat, la primera rampeta llarga que et trobas pujant, pasada ja la primera rotonda, tens d´anar arrambat pero dintre de l´unic carril de pujada, ja que l´arcen queda peraltat i es complicat ficarti,a mes a mes en mitg de l´arcen et trobas els desaigues, es terrible aquet tram , l´asfalt esta aixecat, dos carrils de baixada i nomes un de pujada, al tanto amb aquet punt companys , casi es preferible agafar passat Malgrat i tirar direcio blanes i en la rotonda avans de Blanes tirar a la esquerra que et porta just avans del tobogans de Tordera, pasat ja el riu Tordera i t´estalvies aquet tram tan perillos. Quan coroneu Cal coix(darrera del grup "B" que es trobará ja esmorzan els peus de porc en companyia de la hermosissima rusa que regenta l´establiment) teniu en compte que esta situat en un canvi de rasant i fer la volta es també mol perillós com l´altre día fer la volta en el tunel de Lloret,situat en un canvi de rasant.
Despres de donar la volta en contes de fer el platanet a fora morts de fred el grup "A" , perque el diumenge fará fred, us convidem els "B" a fer el talladet i la xerradeta tota la gran familia Routier dintre,i de baixada ja que cada escú seleccioni segons el seu estat de forma o la presa que tingui. Fins el diumenge.ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

Anónimo dijo...

Hola Urbanita, que haces honor a tu nombre lo demuestras cuando intentas confraternizar con nosotros, lo que siempre se agradece; aunque bien mirado es lógico, el genoma del ciclista y el del cronista fotográfico es bastante parecido. Intercambiar nicks… A que te refieres?

Anónimo dijo...

Kim, con lo de colgar los salidas en Yotube vas a crear un estado de ansiedad-excitación. Ahora nos vamos a poner a entrenar como locos para que no se nos vean las "miserias". Ah!...otra vez que coincidas con el hombre del bigote dile que se relaje, que no vale la pena.
Fins diumenge.

Anónimo dijo...

si paco, eso es exactamente lo que pretendia!!!,jajajajaja, ya que lo que deseo es el maximo nivel de este equipo ciclista. A proposito del hombre misterioso del bigote; he descubierto que detesta la compañia, ya sea a rueda, o delante, todo su esfuerzo era para descolgarnos, es un lobo solitario, supongo que hacer 26.000 km. al año en solitario,debe dejar la psique bastante tocada...., hasta pasado mañana, a ver si somo tantos como la semana pasada

l'enfant terrible.

Lluis Ciclista dijo...

Hola Routiers.

Ya sabéis que estoy peleado con la carretera. Pero cuando salís por ella yo en cierta forma voy con vosotros. Por lo que veo hay competitividad entre vosotros, y con los objetivos futuros. Eso es bueno, ayuda a mejorar día a día. Yo acabe el Ciclocross (subiendo dos veces al podio – je je je) y ahora salgo con la BTT los fines de semana. Poooor favooooor!!!! si alguien algún día quiere salir por montaña que me llame. Próximamente quedare con Rafael Vallbona. De vez en cuando es bueno dejar de lado las carreteras y ensuciar un poco las bicis de barro con el trinar de los pajaritos de fondo. Desintoxica mucho.

Saludos