miércoles, 11 de abril de 2007

Motivació

Ja que el Paco només ens podrà fer la crònica de seu rodillo deixeu-me que us expliqui el meu cap de setmana. Aquesta Setmana Santa tot anava en contra de la bicicleta; vaig treballar fins dijous, divendres pujèvem cap a Marsella amb la Mercè i jo tornava en tren, així que no em vaig endur la bicicleta, i el diumenge a la nit agafava un tren cap a Barcelona i vaig estar la bonica xifra de 12 hores de viatge fins arribar a casa cap a les 12 del migdia de dilluns, i a més quan vaig arribar a Barcelona plovia.Amb tot això, de ben segur que alguns s'haguessin quedat al sofà, però jo havia anat acumulant ganes de sortir: a Marsella vam trobar unes carreteretes ciclistes precioses, feia un temps de primavera fantàstic, i sabia que en Joaquim i en Joan Camps estarien pujant i baixant el Montseny com a poseits, així que dilluns només arribar em vaig vestir, i desafiant els plugims del sud del maresme vaig tirar cap a St Celoni. Van ser 95km en 3h30 totalment reparadors, el cansament del viatge no es va notar (tot i que em vaig quedar a 95 per precaució), i el vent de cua a la tornada va ser una benedicció del cel. La sensació d'anar a 33km/h sense esforç, i poder forçar fins els 37-40 sense por de defallir i haver de rodar a 18 fins a casa és fantàstica. Em van caure quatre gotes a Vallgorguina, i a partir de les 2 de la tarda no hi havia ni un sol cotxe, o estaven aturats a l'autopista o dinant. Així que, en definitiva, vam complir les espectatives, un petit entrenament, a bon ritme, i tranquil. No va ser el sta Fe d'algú altre, però amb tots els contres que hi havia ja és el que tocava.Ens veiem diumenge que ve a Cervera.
Jordi

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola compañeros.

Durante años compartí con vosotros alegrías, sufrimiento, dolor, sensaciones inimaginables, etc… los que hacemos de las dos ruedas parte de nuestras vidas ya sabéis de que hablo. Pero sobretodo amistad, cuando se han compartido horas sobre la bici, se crean unos vínculos que son difíciles de romper. Recuerdos me vienen a la cabeza de antiguas batallas disputadas por los puertos por donde ha pasado el Club Ciclista Routier disputando su Challenge.
Ya hace unos cuantos años que me pase al barro y la tierra, abandonando totalmente el asfalto.
Me ha hecho mucha ilusión poder leer vuestras experiencias en este blog de esta forma voy a estar al corriente de todas vuestras batallitas y podré participar de alguna forma.

Hasta pronto.

Luis De Angulo