viernes, 26 de noviembre de 2010

Salida 28 de noviembre


El Pla de la Calma

Recorrido:

Premià, La Cruz, Cànoves, Pla de la Calma,
Las piscinas del Montseny, Vilalba Sasserra

Salida: 7:00 h






Sábado 4 de diciembre

Nocturna: Vietnam - R8

Salida 21:00 h

viernes, 19 de noviembre de 2010

Salida 21 de noviembre


Teià - R8

Recorrido:

Premià, Teià, Coll de Clau, Can Gorguí,
Vallromanes, R8, Orrius, El Cros, Premià


Salida: 8:00 h




MIGUEL GONZALEZ ARANDA
ha fallecido el dia 20 de noviembre de 2010

Te fuiste sin avisar tal día
como ayer, pero no te preocupes
porque te veremos y sentiremos
siempre muy cerca de nosotros.

Ya no podremos disfdrutar de tu
compañía tu sentido del humor,
tu jovialidad, tu cariño, tualegría,
tu amor... Pero nos quedamos
con tus recuerdos

Gracias por ser el
mejor padre del mundo.

Un enorme beso y un te quiero
de tus hijas Lydia y Sonia, Rafi, Raul,
Juan, Carmina, familia y amigos.

Hasta siempre Miguelón
El mejor ciclista del mundo.


TROBAREM A FALTAR EL TEU SONRIURE...
Diuen que a vegades sobren les paraules, no saps que dir ni que pensar devant situacions injustes que s´ens presentan a la vida, com es el cas del nostre super company Miguel, que va ser victima mortal d´una desafortunada caiguda quan practicaba l´esport que li apasionava tant i que compartia amb tanta pasió amb tots nosaltres.
Ens queda el seu record, tans maravellosos moments compartits, gran amic incondicional, a sobre i fora de la bicicleta, el nostre "jotilla", com li apodaven molts, desitjarli que sigueixi fent lo que tan li agradave i disfrutan allá on vaigui.
En nom de tot el club, amics, les nostres mostres d´anim i soport per la familia, una inmensa abraçada de tots i per a tots, fins la propera company , no t´oblidarem mai.
J.Porta


De mayor quiero ser como ÉL.
Cuantas, cuantas veces lo habremos dicho los de mi generación....Todo vitalidad alegría y un compañero...para cualquier cosa...Parece, a las horas que escribo este mensaje, que acabo de despertar de un mal sueño, pero no es así...es una realidad que no encajo.Recordar todo es muy difícil porque tenía tantas " salidas de bombero" que se hace largo explicarlas todas ( cantos bailoteos chistes...que decir ) a parte de ser un amigo-hermano entrañable.
Creo y lo debo contar, pues para mi es de las cosas que con él, más me sorprendió, y fue en el 2003. Para aquel entonces, en Marzo conocí a la que es hoy la madre de mis hijas. Vamos, colgué la bici ( momentáneamente ) para iniciar una nueva etapa en mi vida. Como para Junio uno tenía morriña y como a muchos nos encantaba el pirineo de huesca, fuimos a verlo aprovechando que la QH se celebraba. Para mi mujer estar en el portalé 3h viendo pasar ciclistas, pues que os voy a decir...era algo nuevo pero que carecía de aliciente después de la 1ª hora. En cambio para mi era encontrar o en su caso ver a mis hermanos ciclistas...Pasó Guillermo, pasó Vallbona, busqué a Salva y no lo encontré... pero llegó EL ... me vió y despues de 30 km de ascensión 156 km de marcha y un dolor de piernas del 13, tiro la bici abandonó la marcha y se me abrazó como si en aquel momento fuese más importante encontrarme que hacer la QH... Ahí es donde vio mi mujer que somos de otra pasta. La gente ni paraba a coger agua... en cambio MIGUELON pudo, sin duda contento con la subida que había hecho, compartir su felicidad, cuando la mayoría a esas alturas pasamos doloridos con encefalograma plano y pensando en la bajada.
Allí donde estes, si no han inventado las bicis tu i Alfons seguro que revolucionáis el cotarro y siento envidia pues se va una de las alegrías de la casa.

Para los de aquí, nos quedamos sin él, pero si con sus recuerdos fabulosos, que ese vacío sea llenado con sus imágenes sonidos vivencias, su filosofía vivir la vida...

Como diría Miguelón...Arsaaaaa!

Un abrazo para todos. Oscar.

UN ABRAZO A MIGUEL
Cuando me llamaron Toni y mas tarde Paco para decirme el accidente de Miguel me quede blanco. Aunque ultimamente no salgo con la bici de carretera no quiere decir que no recuerde los muchos momentos que hemos pasado juntos, marchas, andorra, salidas...
Por motivos de trabajo este miercoles estaba en Puigcerda por la mañana y Camprodon por la tarde, asi que me era imposible estar con vosotros en la despedida de Miguel, al mediodia realice una salida en esqui de travesia hasta la Tossa D´ALp, alli lo mas cerca que podia estar de Miguel le di un abrazo, seguro que desde donde estes nos seguiras mandando tu alegria y cariño.
Un abrazo a la familia y a todos vosotros.
Xavi Moll

Hola amigos como ya sabéis el gran MIGUELON alias el JOTICA nos a dejado y un vacío nos imbade ya que no podremos disfrutar con nuestras charlas y salidas espero que tu y ALFONS donde quiera que esteis, deis mucha guerra. Un abrazo y hasta siempre de un amigo no os olvida.
Salva

Hasta siempre Miguelón
El mejor ciclista del mundo.

La seva esquela no s'equivoca, però si era el millor ciclista del món, era encara millor persona.
Un record pel nostre Jotica.
Anónimo


Hola amigos, hace tres días que ando desorientado, en casa, en el trabajo, no se que busco ni que hago, un gran vacio me invade por dentro y no me deja pensar con claridad, nuestro Miguelon nos ha dejado, que injusta es la vida, hay personas que no deberían faltar nunca, y el "jotica" era una de ellas, estoy triste, muy triste, no quiero ni imaginar como estará su familia, que gran persona que eras MIGUELON.

Solo se me ocurre darte las gracias, gracias por compartir unos años de tu vida con nosotros, por enseñarnos a ser mejores personas, por contagiarnos de tu alegria y contribuir a crear un sentimiento en el club que nos hace ser como hermanos, y no te preocupes, porque nos quedamos con tus recuerdos.
Nunca te olvidaremos Miguel, nunca te olvidaremos Alfons.
Hasta siempre.

Un abrazo muy fuerte a todos.
Toni

HASTA SIEMPRE MIGUEL
Te has ido Miguel, Jotica como te apodamos el año que volviendo de Andorra, después de sufrir la pendiente y el calor del Collado de Clará, cuando todos esperábamos verte llegar exhausto, te marcaste una jota no habiendo acabado de poner píe a tierra. En la broma, quienes allí estábamos pudimos ver algo más que el simple hecho de reírte de las dificultades. Era el mensaje implícito de que no querías vernos tristes, no debíamos preocuparnos por ti. Que eras uno más en la aventura y estabas dispuesto a seguir siendo el alma de la fiesta. Quienes allí estábamos nunca lo olvidaremos.

Solamente este detalle podría bastar para definir la pasta de la que estabas hecho pero hay muchos más y cada uno de nosotros guarda en su interior innumerables recuerdos de tu persona.

Cristina y yo no nos vamos a acostumbrar a no verte aparecer de tarde en tarde por la tienda para hacernos cómplices de tus tristezas y alegrías. No nos vamos a acostumbrar a que ya no nos digas como, entre trancas y barrancas vas superando los golpes de la adversidad ni a ver lo feliz que eras por haber podido hacer el camino con Carmina. Es muy injusto Miguel.

Te has ido, pero nos has dejado tu sonrisa. Allá donde estés, en la eternidad de las buenas personas donde está también Alfons, Miguel, Jotica, recibe un fuerte abrazo. No te olvidaremos nunca.

Paco

Por culpa de stress de trabajo que tengo estas semanas, estoy un poco desconectado de la red, y no me habia enterado, hasta que Antonio que este fin de semana me lo he encontrado por la costa, me ha dicho la triste noticia del Miguel.

Me he quedado sin sangre en la venas, la vida es muy injusta, se nos van los mejores.Solo decir que lo recordaré siempre con ese sentido del humor aunque la vida le diese momentos dificiles.

Miquel has pasado por esta viada dejando huella.Nos acordaremos de tí.

J. Mengual

jueves, 11 de noviembre de 2010

Salida 14 de noviembre



Burriac - Sant Bertomeu

Recorrido:

Premià, Vilassar de Dalt, La Cruz, Burriac,
Argentona, Orrius, Sant Bertomeu ...

Salida: 8:00 h

jueves, 4 de noviembre de 2010

Salida 7 de noviembre




La Creu






Recorrido:

Premià, Vilassar de Dalt, La Cruz...

Salida: 8:00 h

jueves, 28 de octubre de 2010

Salida 31 de octubre



Coll de Clau

Recorrido:

Premià, Teià, Alella, Coll de Clau ...



Salida: 8:00 h

miércoles, 20 de octubre de 2010

Salida 24 de octubre


Sant Must -Almuerzo fin de temporada



Recorrido:

Premià, Font de Çera, Marata, El Corró
Cánoves, Sant Must, Collet, Premià



Salida : 8:15 h

viernes, 15 de octubre de 2010

Salida 17 de octubre

Mantenemos la salida a

Sant Feliu de Codines


(Si el tiempo lo permite)


miércoles, 6 de octubre de 2010

Salida 10 de octubre



Sant Feliu de Codines


Recorrido:

Premià, Parpers, Marata, Bigues, S. Feliu
Bigues, Marata, Parpers, Premià

Salida 8:00



Por fín, después de unos meses de negociación, Jordi y Mercè formalizan el quipo para afrontar pruebas más duras y de más prestigio.

A partir del próximo sábado empiezan los entrenamientos para las dificultades de: hipoteca, niños y nohaytiempo. Podrán continuar con el ciclismo viendo carreras en la tele.

Bienvenidos al club!

jueves, 30 de septiembre de 2010

Salida 3 de octubre




Riells

Recorrido:

Premià, Argentona, Bordoi, Breda, Riells,
Sant Celoni, Collsacreu, Arenys, Premià

Salida: 8:00 h


Aquí va la meva crònica, i vigileu que avui estic calent i disparo amb bala.
Qui rebrà més, de totes maneres és en Ferran, que tot i no venir avui, és el nostre representant triatleta.
Ferran, em deus una rentada a la bici, i el peatge de premià. Comencem per pams.
A 3 de 8 estava jo al Masnou, on un simpàtic mosso em prohibia el pas. No m'ha deixat ni recòrrer 3 metres per pujar a la vorera utilitzant una entrada de parking, i he hagut de saltar el guarda-rail. El més fort és que encara no trepitjava la zona de cursa. Bé vaja Ferran , que o els caps dels mossos són triatletes o els pagueu una morterada per rebre aquest tracte.
A partir d'aquí he hagut de recòrrer per voreres i marges el tram fins a Premià. Ferran et toca rentar-me la bici ja que ha quedat plena de sorra i fanget.
I per acabar de rematar el tema triatló, arribo al peatge des de Barcelona i he hagut de pagar. Que no tenim el mateix dret que els que entren des de Premià?
Pel què fa a la volta, la participacio ha estat nombrosa. Feia goig veure rodar el petit grup d'una quinzena de ciclistes. Cap a Breda hem volat; per efecte del vent en cua i les ganes de'n David. Tot i que no ha pogut aguantar la roda de'n Jaume al Bordoi avui en tenia ganes.
Un cop a Breda cadascú al seu ritme. I en David omplint la llista negra amb els qui s'han atrevit a quedar per davant seu. Coi, és que es pensava que no aprofitaríem l'oportunitat!! Aquí tonto l'últim i si pots fotre un pal no el deixis per demà.
De tornada, el vent de cara ens frenava una mica, però la marxaha estat alegre gràcies a uns relleus una mica desorganitzats, però relleus a la fi.
A Parpers jo ja m'he retirat. No podia deixar-li tan fàcil al David el fet de treure'm al creueta a la llista negra.
I finalment, a l'arribar a casa, una propina per trobar-me amb la Mercè a dalt de tot de l'av. Hospital Militar.
Així que una bona sortida, en bona companyia i a un bon ritme. Poc més es pot demanar.
apa, ens veiem en un parell de setmanes.
jordi


LA 1ª FLECHA RATPENAT I L´ULTIMA DE L´ANY

Amb aquesta marxa s´ens acabave el carrusel cicloturista de l´any, calia saboreixarla al máxim i aixi ha sigut, sortiam amb moltes ganes de probar aquest port anomenat per molts com " l´angliru catalá" i no es per menys, encara que mes curt pero amb unes rampes amb porcentatges similars del 18%, 20% i 23% que et fan posar tot el que tens dintre per superarlo i una vegada superat continuar el que resta de marxa, terreny trencacames fins al pantá de foix, pujant l´ordal i les ultimes rampes de vallirana, fent d´aquesta marxa una de les mes dures del calendari cicloturista.

Sortiem a les 8.00 h desde el canal olimpic de castelldefels, tot coincidin amb la sortida del sol de teló de fons i una temperatura super agradable, lo que feia presagiar un bon dia de ciclisme del bó. En primera fila de graella de sortida es podiem veure a tots els protagonistes de la gran cita, els del cc-ratpenat envoltant a J.A flecha, per darrera el reste de cicloturistes amb la motivacio i ganes que ja estavan servides.

La sortida era neutralitzada fins al kilómetre 25, just a la pujada del ratpenat, varem fer una volteta turistica per el paseig maritim per anar calentan i no agafar en fred el coloso del ratpenat, a l´inici del port pasaves per l´alfombra que et registrave el temps empleat en pujar el port, un detall per part de l´organitzacio d´aquesta cursa que mereix una mol bona nota per ser la primera que organitzan, al final et donan dos registres el de pujada al port i el total final.

En les primeres rampes començave a trencarse el pilot i la gent es clasificave segons l´estat de forma, alla es veu realment lo que parlen les cames, tots muts i amb el soroll del desarollos que van pujant piñons buscant posar tota l´artilleria necesaria per pujar, molts fent eses per superarlo i d´altres posan el peu a terra i pujant amb la bici al costat, un autentic camp de batalla companys, imatges i records que et venen al cap i et donan moral, motivació i confiança per superarlo; bracons, mari blanch, l´angliru, el masnou de platja d´aro, tots superats i aquet no será menys, amb dos collons, vinga Jaume, endevat i força routiers, prova superada amb un temps de 25 minuts, fantástic, ara toca la terrorifica baixada fins a Olivella, travesant el parc natural del garraf, l´asfalt en mol mal estat, amb baches que t´obligaven a anar amb el cul a cuatre dits del sellent o et podies descabalgar d´un sutrac, es baixave a tota hostia per uns tobogans llargissims i en les curves sorpreses de les ultimes plujes, forats que t´obligaven a modificar la traçada, tremendo aquet tram, ja arrivan a olivella travesant urbanitzacions d´alta muntanya, no et podies fiar d´anar a sac perque et podies trobar cualsevol sorpresa.

Arivem a Sant Pere de Ribes i pasem els desvios per els que volien fer la curta, es l´hora de fer la selecció dels companys de ruta per la llarga, al principi em va tocar un xuparodes pero mes endevant varem formar un trio d´autentics rodadors, entre ells un ratpenat, Benito, era com el nostre guia, es coneixia la zona al dedillo, quan pasavem per els cruces on estaven els controls de pas tots el coneixien i saludaven donan anims , David de cc. Ripoll, amb ell havia coincidit a la marxa de Ripoll, un extrordinari rodador, amb molta força i el xuparodes de caldes que no es desenganxave ni que li fotesis un tiro, en tota la marxa nomes va fernos un relleu.

Continuem fins a cubelles i alla ens desviem per la carretera de l´arboç que ens conduia fins a Vilafranca del penedes , carretera en mol bon estat en un paratge maquissim passan per el pantá de Foix , en el pantá decidim parar per avituallar , platanet , pinya i fruits secs a la butxaca i continuem que aviat ens toca pujar l´ordal, pasem vilafranca i comencem a enfilar les rectes que et conduien a l´ordal, llargues i pestoses, aqui es quan et comencen a pesar els kilometres, David del cc-ripoll i Jo que estavem mes sencers ja que veniam de fer la terra de comtes fa 20 dies marquem el ritme de pujada, Benito del Ratpenat ens aconsella afluixar el ritme i regular perque encara resta la pujada de Vallirana, la rampa inicial es brutal , alla li van entrar rampes a Benito i varem tenir d´afluixar una mica en David i Jo donanli anims per superarla, el reste es baixada practicament fins a meta, pasan per Begues i lllençante a la baixada a 75 de maxima, maquissima, on pot tracar a gust , plegar al maxim i deleitarte de veritat portant darrera tota un serp de rordadors , pasant per lo que li diuen per aqui el cañon del colorado amb la seva tipica pedra vermella, en un paisatge on ya es divisa el mar al fons , ja estavem a 20 kms. de meta, la motivació puja i la prova estaba ya quasi superada, tornem a pasar per el paseig maritim amb ja mes gent animannos i apludin, fantastic ambient, arrivem ja a meta amb un registre extraordinari, 5, 11, ens despedim fent cuatre fotos i fins a la propera , no se si aguantaré tan temps, pero cal fer un parentesi i relaxarse, i sino m´enganxare a alguna cursa de btt que em seduexi, la questio es estar en la onda i no baixar massa el bon nivel que et donan les marxes, una motivacio especial per estar ahi, donanlo tot i gaudin de lo que realment t´agrada i omple, el ciclisme i tot el que l´emvolta, camaraderia , amistad i bon rotllo, sobre tot aixo que no falti mai companys, fins la propera... ENDEVANT I FORÇA ROUTIERS.

J.Porta

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Salida 26 de septiembre



El Farell

Recorrido:
Premià, Argentona, Collet, Canoves, La Garriga,
Sta. Eulalia, El Farell, Mollet, La Conrería, Premià


Salida: 8:00 h
Jo vaig seguir amb la meva filosofia de poc estrés... El dissabte vam anar a dormir tard i ja sabia que em costaria llevar-me d'hora el diumenge. Així que ja m'ho vaig prendre amb calma des de bon començament. Vaig arribar al peu del coll cap a quarts de 12, poc després que vosaltres baixéssiu.
Entre canviar-me les sabates i treure la bici, vaig acabar sortint a les 12h! Quines hores! Ja patia perquè em pensava que el Jordi ja devia estar arribant a casa, però mira, vaig pensar, que comenci a fer el dinar! jejej :pNo sabia com era, no hi havia estat mai i només sabia que tenia uns 9km de pujada. Així que xino-xano i amunt! Els dos primers kms, tot i ser suaus, sortia en fred i sempre em costa una mica que les cames es comencin a acostumar.
Cap a la meitat veig que se m'acosta per darrera un senyor que em podia doblar l'edat i que vam anar fent junts una bona estona, quines cames tenia! Al final no vaig aguantar el seu ritme i el vaig deixar anar, però sempre a la vista. Tot i no poder baixar un pinyonet, em notava que les cames començaven a agafar agilitat. Res a veure amb el "molinillo de la Laia" però tot arribarà... jejjej.
Els últims dos kms ja veia les cases i pensava, ara després d'aquesta curva, però en sortia una altra... fins que ja veig l'última paella i últim sprint fins dalt de tot! Foto de rigor, trucada al Jordi per dir que començo a baixar i contenta i satisfeta per tenir-ne un més a la butxaca.
Aquest m'ha agradat moltíssim! El paisatge és fantàstic i la pujada es pot anar fent, segur que hi torno!
Mercè