lunes, 16 de mayo de 2011

Salida 22 de mayo



Collformic - La Pullosa



Recorrido:   Premià, Bordoi, Collformic, Tona, La Pullosa, Moyà, Castelltersol, Marata, Parpers, Premià


Salida: 7:00 h

viernes, 13 de mayo de 2011

Salida 15 de mayo


    Turó de l'Home

Homenage Alfons Pujadó


Recorrido: Premià, Argentona, Bordoi,
S. Celoni, Turó de l'Home, S. Celoni,
Collsacreu, Arenys, Premià




Salida:  7:00 h

viernes, 6 de mayo de 2011

Salida 8 de mayo



La Remences - 2011





TERRRA DE REMENCES 2011

Sortiem de Premia plovent, pero l´ilusió i les ganes poden amb tot, confiavem en que l´home del temps no s´equivocaria, deia que despejaria com aixi va ser, la terra de remences era la magia que resoldria els nostres dubtes, ens esperave per gaudir d´aquesta gran festa i aquest any si companys,  aquest any hem disfrutat de debó, bon ambient , temperatura idonea, ni fred ni calor, sense incidents a remarcar, molts  routiers en linea de sortida i excelent organitzacio, un 10 per tots els remencers d´aquesta gran cursa.
 El tret de sortida es va donar a l´hora indicada 8.00h., Jo encara estave posanli les agulletes del dorsal a Sergi en el seu maillot, era la seva primera remences i estave el tío amb els  nervis de fer tard, mirave de calmarlo dien-li que fins que no surt l´ultim hi ha retenció, et  conta el registre desde que surts de l´ arc de sortida , allá marca el xip el  teu registre de  sortida, tu tranqui que els nervis de sortida no son gens bons, mes d´ún sen va al terra per voler adelantar amb les punyeteres preses , hi ha cursa i kilometres que no s´acaven, l´unica ventatxa dels que surten primer es que no tenen l´embus d´entrada clasic de cada any a  la rotonda d´entrada a Ripoll, alla si que el temps continua corren i tu estas parat, els que surten primers no tenen aquesta retencio i poden fer cinc minuts menys en el registre final, el temps real  donan pedals es el que et dona el crono de la teva flaca si el tens ben regulat , aquet si que para quan tu pares, i es posa en marxa quan comences a rodar.
 En el primer coll del dia es comença a veure les sensacions , si son bones pujes per l´esquerra adelantan a la penya, te sens be encara que per darrera tambe hi ha algu que demana pas, va mes fi que tu , dons endevant company, pot ser que adalt tel tornis a trobar perque a tirat massa i cal regular , queden molts kilometres per devant o igual va a fer nomes la curta , no cal cebarse amb els que fan la curta, ja que en el kilometre 95 de cursa ells giraran a l´esquerra i el seu compte s´acabat i a tu encara et queden encara 80 kms, per devant i dos dificultats , el colos de bracons, no apte per a novells i el condreu per rematarte les forces.
 Un cop superat el capsacosta hem vaig colocar en un pilot força treballador , anavem a 50kms/h. fins a ripoll, en aquell tram es vola si tens bona colaboracio, despres al port de canes es trenca el grup i cada escu puja al seu ritme i en funcio del seu estat de forma, quan el corones et preparees per el gran descens direccio a Olot , quina canya de descens, maravellos, ting registrat 77 kms,h. en el meu crono de velocitat máxima, que maco es baixar un port que ja coneixes el seu traçat amb les dues paelles a esquerra i dreta , tracan i portan a tot el grup a cua, serpenteixant i negocian  els revols a plaer, com quan veus als profesionals per la tele amb la toma del helicopter, abaix ens espera Bracons companys, alla on et donan el carnet de cicliste quan el superas amb les seves terrorifiques rampes, sobre tot  les ultimes que ja li han posat el nom: "les rampes de la mort", arrives alla amb les forces justetes per coronar, pero quin plaer mes gran quan el  corones , orgasme total, ara cal prudencia que la baixada fins a torello esta un xic mollada a trams i aixo es fotut perque et confies i de sobte pots lliscar per apurar massa la plegada i vas al terra, arrivan a Manlleu cal fer una bona grupeta per afrontar l´ultima dificultat que una vegada superada nomes queda el descens a Olot per atravesar de nou l´arc de la gloria amb un registre fenomenal, qui ho diria que la primera vegada fa sis anys podria rebaixar un hora el meu registre, i soc sis anys mes vell , dons puc estar content , no?, igual que els companys que dediquen la bici com una forma de vida i t´ajuda a superar obstacles amb força e ilusió.
 Felicitats a tots per estar ahi , compartin aquesta gran cita i disfrutan d´aquest carrusel cicloturista, que no pot faltar mai,..FINS A LA PROPERA, SALUT I ENDAVANT, FORÇA ROUTIERS
J. Porta

miércoles, 27 de abril de 2011

Salida 1 de mayo

    
     Ravell - Santa Fe




Recorrido:
Premià, Tres Turons, Sant Celoni,
Breda, Arbucies, Ravell, Sta. Fe,
Sant Celoni, Bordoi, Premià

Salida: 7:00 h

miércoles, 13 de abril de 2011

Salida 17 de abril


  Santa Fe - Collformic




Recorrido:
Premià, Bordoi, Sant Celoni, Santa Fe,
Viladrau, Seva, Collformic, Bordoi, Premià

Salida: 7:30


La emotiva carta de Jens Voigt
A Jens Voigt, el veterano ciclista alemán, se le recuerda por unas cuantas victorias, algunas de ellas de prestigio, y, en los últimos años, por una caída espectacular en el descenso de Boug-Saint-Maurice, en el Tour de Francia de 2009, de la que salió maltrecho. Gajes del oficio que le produjeron varias fracturas.

Voigt tiene casi 40 años y siempre ha sido un ciclista rocoso, un todoterreno, buen lugarteniente para cualquier jefe de filas. Un trabajador de la bicicleta que ha sabido ganarse el pan durante 14 temporadas.

Pero por lo que se ve, también es un tipo agradecido. El alemán debutó en la Vuelta al País Vasco en 1998, vistiendo los colores del equipo Gan y hace unos días cerró su participación en la que, seguramente, será la última carrera por tierras vascas.

Y con ese motivo ha enviado una carta de agradecimiento a la afición vasca, que le honra y que publica la web http://www.biciciclismo.com. "Va para todos los aficionados vascos, que siempre están ahí. Siento que he tenido una estrecha relación con los vascos durante los 14 años de mi carrera profesional. Tengo unos recuerdos muy buenos del País Vasco ya que algunos de mis mejores momentos han ocurrido en las colinas del País Vasco. Mi primera victoria como profesional fue en Vuelta al País Vasco en 1998. Yo lucía todavía el maillot azul y blanco del equipo Gan. Esta victoria cambió mi carrera profesional para siempre y para mejor", dice.

El alemán afirma: "Fue la primera vez que tuve la suerte de vivir la pasión y la equidad de los aficionados vascos. Fue un día frío y lluvioso, a pesar de ello muchos de ellos vieron en vivo el final de la etapa y un gran número de ellos se quedaron a la ceremonia del podio. Este fue el momento en el que empezó mi amor y respeto con el País Vasco y la gente que vive allí".

Dice Voigt: "Recuerdo también cuando tuve el maillot de mejor escalador en el Tour de Francia de 1998, pero solo por un día porque me caí dos veces en la primera etapa de los Pirineos. Casi no podía llegar a la meta y lo perdí, pero los aficionados vascos, una vez más, me apoyaron y me dieron ánimos hasta la meta. Las montañas estaban tapadas con sus banderas y sus camisetas de color naranja, típicas de la afición. Un mar rojo y verde y blanco de sus famosas banderas nacionales. Y si la afición vasca es famosa por algo, es por ser justa y animar a todo el mundo, incluso a los que se caen y apenas pueden aguantar más. No les importa. Te animan igual que seas el mejor ciclista del mundo y que si vas en el “grupito”. Realmente me gusta y lo agradezco".

Según el ciclista alemán, "a lo largo de mis 14 años como ciclista profesional siempre he visto a los aficionados vascos como los fans más apasionados y leales del ciclismo. A veces parece que están casi llorando "¡venga! ¡venga!" y "¡ánimo! ¡ánimo!" Nunca he tenido ningún problema. Siempre hay espacio para que los corredores puedan pasar. Nunca abuchean a nadie. Siempre justos y apasionados. Nunca he visto un aficionado vasco causar problemas ni bloquear la carretera, ni hacer tonterías. Sois unos fans llenos de pasión por este deporte, los fans más leales, más informados y más apasionados. Entendéis y apreciáis el trabajo duro que hacemos en nuestro deporte".

Y acaba: "Así que, después 14 años dando todo encima de la bici, sólo quería tomar un momento para decir: ¡¡¡Gracias, mis querido aficionados vascos!!! ¡¡¡Gracias de todo corazón por estar ahí y haber sido tan agradables y maravillosos conmigo durante mi carrera!!!".

Finaliza con un "Mila esker", mil gracias. A él también. Por el espectáculo, la lealtad y el sacrificio en un deporte tan duro y tan ingrato a veces como el ciclismo.

Jon Rivas - El Mundo.es

sábado, 9 de abril de 2011

Salida 10 de abril


   Sta Fe



Recorrido:
Premià, Argentona, Bordoi, San Celoni,
Santa Fe, Sant Celoni, Bordoi, Premià


Salida:  7:30 h



El rei David es corona en La Segarra-solsones
El protagoniste d´aquesta segona prova del calendari cicloturista de llarga distancia va ser sens dubte David, apodat entre la familia routier com "el sobrinissimo" , que de tant en tant es visita en les sortides per compartin ruta i posan ordre per devant.
  En un gran final de recta presenciat en viu entre els que esperavem el cotxe de cap de cursa tocan la sirena per veure la arribada dels fieres a disputarse al sprint la victoria,  registre de 4,45  a  una mitcha de 34,10 fenomenal , felicitats campió, merescuda victoria treballada a conciencia, no va ser facil amb el vent que bufave en contra, de fet aquesta cursa es repeteix la mateixa historia cada any, l´enemic principal es el vent, que et maxaque en les ultimes rectes interminables a 30 kms de meta, quedarte sense colaboracio ets home mort.
  En quan a la representacio routier nomes dos rodadors, el legendari Antoni Tomas i Jo, el reste es van quedar a pujar Santa Fé.
Corria el kilómetre 50 de cursa i en la baixada direcio Jorba anave enchufat dintre del pilot,  quan la flaca al pasar per el malmes asfalt em comença de devant a fer eses i no la puc controlar cridant fort punxadaaaa, em treuen els adhesius tot el meu grup i em quedo sol, pensave que era punxada de devant, no se ni com vaig aconseguir controlarla, vaig ferme un recte contra uns cicloturistes que pujaven chino, chano en sentit contrari i al veurem es van acollonir, on va aquest boix!, vaig quedarme a un metre justet de la cuneta i de fotram la gran hostia, Uf, el collons de corbata i el cor a 1000, una vegada aturat miro i no hi punxat, que raro, repaso els radis i tots perfectes, afluixo el buje no sigui que al mati al posar la roda no hi apretat prou i s´ha pogut afluixar, dons torno a probar haviam que tal i al agafar velocitat  en els primers sutracs  torna a ferme el mateix, giro cua, paro, li foto dos patades a la puta bici i decideixo abandonar, una retirada a temps es una victoria, no podia continuar aixi, dons enfilo cap a cervera i s´acabat per a mi l´edicio de la VII segarra-solsonés, quina enveixa sana de veure baixar als meus coleges continuan la marxa i Jo alla fet pols, enfonsat ," mi goso en un poso".
 Passats uns minuts veig baixar a l´Antoni Tomas, anave tan follat  i ben  colocat dintre d´un grup que nomes vaig poguer ferli senyals amb el braços que abandonave, ell que ja es gat vell, s´asaventa, gira cua i em comenta; que et passa tio?, dons que la puta bici me l´ha jugat , té algo a la direccio que es mou baixant en velocitat com una serp excitada de devant, Jo li dic que continui ell la marxa que ja ens veurem a cervera, ell prefereix ferme costat i tornem amb uns cicloturistes autentics de Vilanova del cami, un grupet que ens va portar de tornada amb avituallament inclos en un garito d´aquells que ja no cal que dinis, total ja ho tenim tot fet avui, tan se val,  sera lo millor per pasar el cabreix, si senyor, merçes companys de Vilanova del cami, per la fantástica ruta, entre pobles que no es veia ni un anima, semblaven deserts i abandonats, la vostra companyia ha estat la mitllor terapia, ni la meva flaca s´ha queixat, la mala puta ni es mou, pero aquesta tarda quan arrivi a casa pasa per el quirófan segur, ja li ting ganes de fotrali má. Ja a casa i amb calma desmonto la direcio i comprobo que la canya de carbono te una esquerda brutal, i l´aranya que la colla mitch fluixa, de la que m´hi lliurat companys, segur que ja estave resentida d´una caiguda que vaig tindre amb els B, es convenient que despres d´una caiguda o cop frontal desmontar i revisar la direccio, portem unes flacas que tenen l´eix de la direccio de carbono amb un refors metalic abaix , pero adalt no, i la potencia fa molta força en la caiguda , pot esquerdar tranquilament, com en el meu cas.
 Rés mes companys, espero haigui anat be la sortida de diumenge, i que la nostra representacio en la Paris-Robaix per part de LLuis també, que ha vist realitzat el seu somni, fins a la propera i que no pari la moguda, que ultimament el blog s´ha quedat mut, falten cronistes i comentaristes, ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS, us espero a tots en la remences, que hi entrat in extremis despres d´apuntarme a la llista d´espera, alla ens veurem. SALUT.      J.Porta

miércoles, 30 de marzo de 2011

Salida 3 de abril


   Collformic


Recorrido:
Premià, Arenys, Collsacreu,Sant Celoni, Collformic, Collsacreu, Arenys, Premà



Salida:  7:30 h

miércoles, 23 de marzo de 2011

Salida 27 de marzo


    Sta. Fe 


Recorrido:
Premià, Bordoi, Sant Celoni, Sta. Fe,
Sant Celoni, Bordoi, Premià


Salida:   8:00 h

viernes, 11 de marzo de 2011

Salida 13 de marzo


   

     Vuelta a Gallifa


Recorrido:
Premià, Orrius, Marata, Sant Feliu C.,Gallifa, Sant Llorenç S., Castellar, Mollet, Conreria, Premià

Salida: 7:30 h

jueves, 3 de marzo de 2011

Salida 6 de marzo

 
  La Costa del Montseny



Recorrido:
Premià, Sant Pol, Collsacreu, La Costa del Montseny, Montseny, Llinàs, La Roca, Orrius, Premià


Salida: 8:00 h.