Salida 10 de abril

   Sta Fe



Recorrido:
Premià, Argentona, Bordoi, San Celoni,
Santa Fe, Sant Celoni, Bordoi, Premià


Salida:  7:30 h



El rei David es corona en La Segarra-solsones
El protagoniste d´aquesta segona prova del calendari cicloturista de llarga distancia va ser sens dubte David, apodat entre la familia routier com "el sobrinissimo" , que de tant en tant es visita en les sortides per compartin ruta i posan ordre per devant.
  En un gran final de recta presenciat en viu entre els que esperavem el cotxe de cap de cursa tocan la sirena per veure la arribada dels fieres a disputarse al sprint la victoria,  registre de 4,45  a  una mitcha de 34,10 fenomenal , felicitats campió, merescuda victoria treballada a conciencia, no va ser facil amb el vent que bufave en contra, de fet aquesta cursa es repeteix la mateixa historia cada any, l´enemic principal es el vent, que et maxaque en les ultimes rectes interminables a 30 kms de meta, quedarte sense colaboracio ets home mort.
  En quan a la representacio routier nomes dos rodadors, el legendari Antoni Tomas i Jo, el reste es van quedar a pujar Santa Fé.
Corria el kilómetre 50 de cursa i en la baixada direcio Jorba anave enchufat dintre del pilot,  quan la flaca al pasar per el malmes asfalt em comença de devant a fer eses i no la puc controlar cridant fort punxadaaaa, em treuen els adhesius tot el meu grup i em quedo sol, pensave que era punxada de devant, no se ni com vaig aconseguir controlarla, vaig ferme un recte contra uns cicloturistes que pujaven chino, chano en sentit contrari i al veurem es van acollonir, on va aquest boix!, vaig quedarme a un metre justet de la cuneta i de fotram la gran hostia, Uf, el collons de corbata i el cor a 1000, una vegada aturat miro i no hi punxat, que raro, repaso els radis i tots perfectes, afluixo el buje no sigui que al mati al posar la roda no hi apretat prou i s´ha pogut afluixar, dons torno a probar haviam que tal i al agafar velocitat  en els primers sutracs  torna a ferme el mateix, giro cua, paro, li foto dos patades a la puta bici i decideixo abandonar, una retirada a temps es una victoria, no podia continuar aixi, dons enfilo cap a cervera i s´acabat per a mi l´edicio de la VII segarra-solsonés, quina enveixa sana de veure baixar als meus coleges continuan la marxa i Jo alla fet pols, enfonsat ," mi goso en un poso".
 Passats uns minuts veig baixar a l´Antoni Tomas, anave tan follat  i ben  colocat dintre d´un grup que nomes vaig poguer ferli senyals amb el braços que abandonave, ell que ja es gat vell, s´asaventa, gira cua i em comenta; que et passa tio?, dons que la puta bici me l´ha jugat , té algo a la direccio que es mou baixant en velocitat com una serp excitada de devant, Jo li dic que continui ell la marxa que ja ens veurem a cervera, ell prefereix ferme costat i tornem amb uns cicloturistes autentics de Vilanova del cami, un grupet que ens va portar de tornada amb avituallament inclos en un garito d´aquells que ja no cal que dinis, total ja ho tenim tot fet avui, tan se val,  sera lo millor per pasar el cabreix, si senyor, merçes companys de Vilanova del cami, per la fantástica ruta, entre pobles que no es veia ni un anima, semblaven deserts i abandonats, la vostra companyia ha estat la mitllor terapia, ni la meva flaca s´ha queixat, la mala puta ni es mou, pero aquesta tarda quan arrivi a casa pasa per el quirófan segur, ja li ting ganes de fotrali má. Ja a casa i amb calma desmonto la direcio i comprobo que la canya de carbono te una esquerda brutal, i l´aranya que la colla mitch fluixa, de la que m´hi lliurat companys, segur que ja estave resentida d´una caiguda que vaig tindre amb els B, es convenient que despres d´una caiguda o cop frontal desmontar i revisar la direccio, portem unes flacas que tenen l´eix de la direccio de carbono amb un refors metalic abaix , pero adalt no, i la potencia fa molta força en la caiguda , pot esquerdar tranquilament, com en el meu cas.
 Rés mes companys, espero haigui anat be la sortida de diumenge, i que la nostra representacio en la Paris-Robaix per part de LLuis també, que ha vist realitzat el seu somni, fins a la propera i que no pari la moguda, que ultimament el blog s´ha quedat mut, falten cronistes i comentaristes, ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS, us espero a tots en la remences, que hi entrat in extremis despres d´apuntarme a la llista d´espera, alla ens veurem. SALUT.      J.Porta