Tordera - Hostalric paint la calçotada

Aquest diumenge l'ambient ha estat enrarit des de bon principi: les inscripcions a la Quebranta s'han tancat amb tres dies. 8000 sonats amb tres dies !?!? Es confirma que estan sonats. I dic "que estan" ja que aquest any no estic entre els 8000. Potser l'any que ve, qui sap.
En Joan i jo, si no falla res, ens desviarem una mica més al nord, i anirem a petar a St Lary Soulan on pretenem fer uns 175km pujant l'Horchette d'Ancizan, el Tourmalet i l'Aspin. Ja veurem com acabem, però de segur que serà un bon entrenament per a la Marmotte.
Tots recordarem un anunci de la tele dl l'Aigua Fontbella que resava: "No pesen els anys, pesen els quilos". I ja tenien raó ja! Els quilos de calçots i de carn que ens vam cruspir el dissabte abans amb els amics de la Mercè. Així que com que arrossegava el cansament de la calçotada, i d'haver-me llevat aviat per arribar a la cita des de Tàrrega, us explicaré en què va consistir la volta per a mi: negociació multi-banda per convèncer a la gent que s'apunti a la Marmotte (En Paco em diu que no, en Tomàs dubta i tampoc s'apunta, en Guillermo sí, i l'Alfonso també!! i en Jaume de Piera ja està inscrit i amb allotjament reservat!!). Així que va ser una sortida mot estressant, pujant i baixant pel grup per parlar amb un i un altre. Amb la pallisa que ens havíem fotut...
En quan a la volta en si, poca història va tenir, almenys per a mi. Vaig intentar llençar-me i sorprendre als tobogans de Tordera, però un error de càlcul (en la longitud del tobogan, i en les meves forces) afegit a què em va acabar saltant la cadena van fer que quedés a la cua. Fins i tot en Tomàs em va avançar!!! Ei Tomàs, no t'ho prenguis com un atac personal, però t'estic intentant picar a veure si al final t'apuntes a la Marmotte.
L'enllaç entre Tordera i Bordoi és una mica pestòs. Carretera recta, inacabable i amb molt de trànsit, i una colla de ciclistes que no saben anar a ritme i ens vam dedicar a castigar les cames a base d'estrebades. Encara sort que no es va quedar ningú, que si no ja la tindriem liada una altra vegada. Es va trobar a faltar la precencia de'n Joan Mengual i en Xavier, que de segur que ens haguessin enfilat amb un bon ritme però constant.
I finalment, dubto si explicar la pujada al Bordoi o saltar-me aquesta part. Més que res per les poques forces que em quedaven, i pel fet que no vaig veure res. Un cop vam acabar el tram del 12% la gent va desaparèixer del meu davant i només vaig intuir que hi havia algú per què no hi ha camins alternatius. Puc fer suposicions: en Paco va arribar amb els primers? L'Alfonso va llançar uns dels seus atacs fulminants? En Guillermo va disputar amb tots dos i els va fer patir de valent? En Joan Camps s'ho mirava tot de ben aprop amb l'escopeta apunt per si tenia l'oportunitat de disparar? I la resta patia per anar pujant cadascú al seu ritme? Segur que no m'equivoco de molt i qui més qui menys va fer el que va poder. Si sembla que tenim un guió escrit i el seguim al peu de la lletra. Joaquim, a veure si els teus entrenaments secrets donen els seus fruits i dones la sorpresa algun dia! I Joan, si us plau, no siguis tant diplomàtic, i demostra'ns que les mates callant! Fent una altra referencia, aquest cop a una cançó de'n Llach, "si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, tomba tomba, ben corcada deu ser ja" i faig un símil entre en Paco i l'Estaca, a veure si som capaços entre tots de torçar-lo i fotre-li canya.

PS: ostres Paco, m'acabo d'adonar que cada cop que escric jo la crònica acabo fotent-me amb tu. Això és envaja sana (o no tant), de no poder seguir el teu ritme, i de veure que no hi ha ningú que pugui o vulgui acabar amb el teu regnat. Però continuant la conversa que vam tenir al principi de la sortida, aquí ens agrada patir, i seguint-te la roda patim molt, si ho aconseguim!

Apa, la setmana que ve més. A les 8 a la botiga, que si no hi ha canvis diumenge toca Costes del Montseny!!!

jordi