Las Costas per Montseny

Avui he quedat en tercer lloc, darrera en Paco i en Jaume Bosch. I vés a saber perquè, però m'ha tocat escriure la crònica. Hauré de repassar els estatut del club ja que això d'escriure dues setmanes seguides no sé si està permès.

El dijous, mentre alguns descansaven de la seva sortida matinal, jo suava la cansalada sobre els corrons. Va ser llavors que em vaig adonar de detalls que en altres circumstàncies no te n'adones. Tot i que avui no és el millor dia per a divagar, ja que hi ha molt xixa a explicar, us imagineu que ara em dediqués a explicar com em regalimava una gota de suor blanquinosa pel braç, i això em va fer pensar en que era blanca pel seu contingut en sals, o com m'imaginava les fibres musculars tensant-se a cada pedalada? Doncs aquests dos són només dos exemples de les moltes coses que em van passar pel cap sobre el rodillo. La deformació de la cadena a cada pedalada, el lliscament del pneumàtic gastat sobre el corró d'alumini, el treball a torsió del racor del pedalier i així moltes més. Però com em puc dedicar a explicar tot això, per altra banda part fonamental del ciclisme, quan avui hi ha hagut gresca de la bona?!?!
Tot a començat com qui res pujant Bordoi, i potser afavorit pel parón a veure si apareixia en Tomàs (que aquella hora encara roncava!). Hem creuat el poble com si res i enfilat la pujada amb un ritme alegre. L'Albert, en Jaume, en Quim, en Joan tots allà davant, i a la curva del pont jo he provat si la gent estava distreta amb el mountain-biker que hem avançat. Distrets potser si que ho estaven però forts també, i no m'han deixat escapar. Això ha estat fatal ja que en Quim ha aprés les tàctiques de l'Alfonso i ha saltat a falta de res per coronar primer. Tot era qüestió de provar-ho.
Ben agrupadets ens hem dirigit a les Costes (a veure si deixem clar el proper cop que es pujen des de Campins). El "ya se vale" s'ha donat al pont del restaurant, i a l'altura de l'Ou de'n Reig ja anàvem ben enfilats i a ritme. A la corba de les piscines el tema ja estava trencat, i en Paco, en Jaume B., en Joan i en Quim anaven davant. A uns metres en Rocky, jo una mica més endarrera i la resta de patidors. Del grup del davant els integrants han anat caient en ordre invers del que els he anomenat. En Quim ha estat atrapat pels dos de darrera només entrar a la carretereta de les Costes. Ha comés l'error d'intentar seguir-nos el ritme i una mica més i ho paga. En Joan ha estat engollit pel trenet Rocky-Jordi més amunt, i a partir d'aquí a en Rocky li ha entrat fluixera. Ja feia estona que patia, així que el vagó a avançat la locomotora. Apa a partir d'aquí a tibar a veure en Jaume estava prou madur, però ha estat impossible.
De'n Paco no diré res, ja que ni gairebé l'he vist i si em foto amb ell acabarem enemistats. Però ja sap que és un .... (ui no continuem que fondre els rodaments del rodillo ja té el seu merit).
Res doncs; Paco, Jaume B., Jordi, Rocky, Albert, Joan, Jaume P. i Quim, i finalment a un altre ritme l'Antonio i en Rafel, crec que ha estat l'ordre d'arribada. I indico la classificació ja que, a part que jo hagui quedat tercer ;P, vull fer veure que s'ha disputat com en els temps del premi de muntanya.
El collsacreu ha estat tres quarts del mateix; bon ritme al sortir del poble, i en Paco i en Jaume Bosch fotent-se pals per davant mentre la resta ens ho miràvem a certa distancia.
Ara bé, i deixeu-me canviar de tema: El TGV no havia arribat només fins a Barcelona? És que avui hem obert una nova línia de gran velocitat des d'Arenys fins a Premià, amb acceleració dins de Mataró, paral·lela al Rodalies. El Paco estava encés, no sé perquè, però ha saltat al turonet del peatge, i un cop a la N-II el ritme ha anat creixent fins a col·locar-se entorn dels 40, sobrepassant els 45 per Mataró.
No sé que passa aquest any, però haurem de començar a fer proves anti-doping. I no per què anem dopats de debó, sinò perquè estem molt esverats i a cada sortida hi ha gresca, que ja m'agrada però cansa: avui a l'arribar i després de la dutxa m'he estirat al llit i he acabat dormint fins a l'hora de dinar.

jordi
PS: per cert, aquells que estiguin interessat en anar a la Pyrennene i/o a la Marmotte que s'afanyin en dir-m'ho que ja estem reservant allotjament.