Emboscada maravellosa

Aquest diumenge ens van preparar una auténtica sortida "bikera", ja en la linea de sortida es perfilaba per els integrans de la mateixa mes la gent que varem recollir pel cami que hi haurian descenços , trialeras , pujades treien la llengua i algo mes,ect.La primera pujada cap a la creu ya començaven a fotra de valent en Jaume Bosch, que está realment molt fort, es deu preparar per la Titan-dessert-2008, i en Paco que sempre vol fer honor al port i al escapat. Per darrera anavem desfilan el reste ya mes tranquilets sapigen que la jornada seria mogudeta.Continuan després del primer reagrupament a la creu, enfilen direcció Orrius per trovarnos al biker autentic del Ferrer amb moltes ganes de fernos disfrutar de una autentica jornada per el seus territoris habituals.A Orrius va començar la festa al trobarnos amb mes gent que teníen el cul pelat de ferse totes les trialeres de la comarca , amics del Cristobal que també es un "bikero" autentic i ens ho va desmostrar traçan la ruta de baixada per la cara nort del parpers, allo semblave com un bosc encantat de un conte de fades, quina maravella de descens , fins hi tot en Joan va disfrutar encara que es quedes un xic retrasat baixant, aquesta s´ha de tornar a fer, Jo m´apunto.Després del maravellos descens varem arrivar a la carretera que puja per la cara nort al parpers, ens trovem a un amic del Ferrer que ens va orientar per anar fins a St, Bertomeu, allá va comencar la puntilla per alguns ja que en mols trams era practicament imposible ferlos sense baixar de la bici, i arrosegarla per uns tallats, quina descarregada de forces, no obstan el Ferrer ens pujabe la moral dien: tot es pot fer,esta una mica malament pero es fa tot, quina canya de tio.Després per si fos poc en Paco ens fica per un camí que posabe: Cami privat tallat, gossos perillosos, peró endavant que els routiers amb la marxa que portabem ens menjem als gosos si fa falta, ademes no haviem parat a esmorzar, al final del cami ens va sortir una dona que ens va fer recular anrrera per on haviem vingut per agafar la drasera que ens conduiria al final fins a St. Bertomeu. Desde St. Bertomeu fins a la creu en Paco te ganes de exprimirse i ens posa a tots en fila d´un, agafat com puguis que ja es l´ultima estravada, la que et deixa a gust fins la propera cita, fotenli canya i traçan les curves per la esquerra, a punt de fotrans la gran hostia amb uns bikers que baixaven tranquilets per la seva dreta, peró lo important es no quedarse despenxats. Ja reagrupats a la creu de St. Salvador cadascun agafa direccio capa casa acomiadanse de una jornada dificil d´oblidar, peró en Ferrer encara no en té prou i em prososa fer l´ultima trialera aprofitan que anem de baixada i el porto a la que habitualment faig Jo quan surto i el faig deleitarse amb ella hasta el punt de maxima dificultat que en confesa en Ferrer que es massa impracticable i baixa de la bici en algún petit tram, pero tot es pot fer, cap problema , ens despedim despres de anar a fer un tom per el circuit de la Poma on li ensenyo els salts que fan els de free-estile, aixó ja es massa per nosaltres , no Ferrer?, dons ho deixem per els mes joves que estan mes tronats que nosaltres.
Fins dissabte al sopar: ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.
J.Porta.