domingo, 4 de marzo de 2007

Qui vol volar anant en bicicleta

Encara no he llegit la crònica de’n Paco, no l’ha penjada encara, però de ben segur que farà esment a en Xavier. Jo li comentava tot arribant a Sant Pol que el posés a caldo, que això de no deixar-nos escalfar no es fa. Però de ben segur que si féssim una enquesta la majoria de nosaltres ha arribat satisfet a casa.
En definitiva els Routier tenim una fama que no podem perdre, i com que ens ho creiem acabem fent allò que tothom espera, fins i tot nosaltres mateixos.
A grans trets, i sense voler trepitjar al cronista oficial, ja que jo no sé rimar ni posar ritme a les paraules com ho fa ell, l’etapa d’avui es pot resumir en l’escapada de’n Xavier, i l’elevat ritme de persecució i de la continuació de la volta. En Xavier no ha caigut fins a les últimes corbes de Collsacreu, i us adjunto una foto aèria del lloc exacte.
No hi ha massa gran cosa més a explicar, ja que com deia a en Cristóbal “a aquest ritme val més reservar l’alè per respirar i no parlar”.
I per acabar voldria fer una crida a la sensatesa! Mengual res de fer-li cas a en Xavier, que us sentia parlar que si atacar d’inici, que si ni deixar-los respirar, que si estovar-los d’entrada... res que tinguem la festa en pau que no cal treure el fetge per la boca cada dia.
Jordi.

No hay comentarios: