Darrera sortida de la temporada. Amb el Giro di Lombardia ahir va acabar l’UCI Pro Tour, avui acaba el calendari internacional amb l’Escalada a Montjuïc, i aquest matí el Club Ciclista Routier ha acabat també la seva temporada de carretera amb la tradicional sortida fins al restaurant Sant Muç, a Cànoves (Vallès Oriental) per esmorzar tots plegats, recordar els millors i pitjors moments de l’any que acaba i, sobretot i que no falti, fer promeses per a l’any vinent: Que si la Marmotte, la Maratona dei Dolomiti, un viatge per la Vall d’Aosta.... ja sabeu que és més fàcil fer anar la llengua que les cames.
A la meva colla no som gaires, però això no obsta perquè ens ho passem bé i fem molts quilòmetres al cap de la temporada. A la meva colla hi ha gent que està molt forta i d’altres que no ho estem gens, hi ha qui te una bicicleta de 7.000 euros i qui pedala amb una que ja no en val ni 700, hi ha qui entrena moltíssim i qui entrena el que pot, hi ha qui crida i qui no diu mai res, hi ha qui es marca objectius cada any i qui va fent, hi ha qui fa moltes marxes i qui no en fa cap, hi ha qui és molt competitiu i qui ho odia, hi ha qui he pedalat per mig món i qui no ha passat d’Andorra, hi ha qui porta la bicicleta neta com una patena i qui sembla que la tregui d’una cort i hi ha qui porta una roba i un casc nous i lluents i qui porta un maillot descolorit de tant rentar-lo. A la meva colla no hi ha dues persones iguals, però això no vol dir res.
De vegades ens hem empipat la gent de la colla, a voltes hem discutit i algun cop hem tirat cadascú per la seva banda; però això no vol dir que no siguin oberts, amables i hospitalaris, que no acullin qualsevol qui hi vulgui venir i que no s’estimin el ciclisme. Ja fa onze anys que la gent de la meva colla em va ensenyar a anar en bicicleta, a posar-me una mica en forma, a rodar en grup i a posar a punt la bicicleta. No ho he après tot, però ells no han defallit mai.
Ho pensava avui tot tornant mentre intentava agafar la roda d’en Paco, ànima i motor dels Routiers: la gent de la meva colla són uns bons ciclistes, però sobretot són unes persones extraordinàries. De vegades no me n’adono d’això mentre esbufego pujant un coll o intentant no perdre roda en una carretera recta i ventosa, però en dies com avui, esmorzant, xerrant, rient i recordant els bons i mals moments de l’any, quan veig que, portar el maillot del nostre club és molt més que anar en bici, és descobrir cada diumenge el valor de l’amistat.
Rafael Vallbona
7 comentarios:
Hola, ciclistes!
Ostras estic molt d'acord amb la crònica d'en Rafael. Jo també vaig sortir ahir. No he fet cap escrit perquè vaig fer la mateixa volta de l'altre dia. Bé, vaig allargar una mica més baixant una mica per l'altra banda, però tampoc massa que després s'ha de tornar a pujar... Però bé, el comentari d'avui anava una mica en relació amb el comentari del Vallbona. Molts dies, quan li deixo llegir la crònica al Jordi abans d'enviar-la al Paco, em diu: "I ja està?, no hi ha hagut cap pique?" Doncs no. Surto sola i llegint les vostres cròniques trobo moltíssim a faltar el sortir en colla. Els vostres piques, la rivalitat al trobar algú forani al grup, els "ya se vale" al peu de port... Sí, em trobo força gent. Els francesos també són de fer esport els diumenges al matí, però potser és que quan surto ells ja tornen, però no puc explicar "batalletes" com ho feu vosaltres.
Aprofiteu la sortida en colla, que sortir sol és bo per fer esport però no motiva tant.
Apa, una abraçada des de Marsella,
Mercè
Hola companys!! Sóc en Tomàs!!
Encara sóc viu, però la veritat és que tinc la bicicleta "morta de pena".... Ai senyor!!. Els canvis m'han portat a viure a Mataró i tot plegat a fet que deixi bastant de banda la bicicleta, tot i que la tinc sempre al meu costat a l'estudi... M'hagués agradat anar, com a mínim, a l'esmorzar de despedida de temporada però el calendari s'ha solapat amb un compromís important. Continuo llegint sempre les vostres cróniques i la veritat és que quan les llegeixo, m'ho passo bomba! En fín, espero que continuo fotent-li canya i a veure si quan sorti algun dia us puc trobar...que mai se sap. Aupa Routiers!!
o molt m'equivoco o jo sóc dels que porto la bici neta (ahir em vaig llevar abans per deixar-la lluent), que m'agraden els piques i em marco objectius (marmotte i quebranta com a mínim), però tots sabem que la colla fa molt. Una marxa no és el mateix fer-la sol, encara que et despenguis de seguida, i un entrenament tampoc. Així que hem d'estar d'acord que sense la colla a ningú li passaria pel cap sortir a fer 6 hores de bici passant fred, patint de dolor al cul, a les espatlles i sobretot a les cames.
Així que en vistes a la propera temporada a veure si aquells semi-retirats; uns que corren, altres que aparquen bicis a l'estudi, els que la familia i els nens no els deixen sortir, i no ens descuidem al que s'ha motoritzat (que això és trampa!!), s'animen a sortir i ampliar el grup, que quants més serem més riurem, o si més no ho intentarem.
Ens veiem el(s) diumenge(s)!
jordi
voy a contaros mi salida de hoy,...he ido por la nacional 2 direccion arenys, en la entrada a sant vicens de montalt he girado y he subido los 2,3 km. al 8%. una vez en la carretera de los turons me he dirigido hacia el collsacreu, he repostado agua en vallgorgina, he vuelto a subir collsacreu, y para casa por la n 2. total 72km. me he cansado, estoy empezando a perder la forma, pero es lo que toca. para el proximo año si todo va bien, tengo un plan de entreno fulminante... jeje!!, divirtamonos, la bici me apasiona tanto como la musica, gracias por estos domingos inolvidables de 2007.
Despues de leer el comentario de Joaquin, con su ¡¡¡¡¡¡¡amenaza de entreno fulminante !!!!!! estoy pensando en vender la bici y comprarme unos palos de golf. ¡ es que no quiero sufrir tantooooooo!.
Eso si las amistades no las perderemos nunca.
Javier
Estem a punt de culminar una excel.lent temporada en què ens ho hem passat “pipa”. A més l’aparició del blog, amb les cròniques d’en Paco, ha estat sensacional. De totes maneres ja toca desconectar una mica, fer muntanya i esperar al Cap d’any per tornar-hi amb més ganes.
La propera tempora es presenta tremenda, amb l’altíssim nivell que té el grup i l’amanaça d’entrenaments “fulminantes” per part dels que més acostumen a repartir “pals” a tort i a dret. Jo ja tremolo de pensar-hi ¡¡
És important animar als companys que venen poc. El nostre grup és ampli i hi caben totes les versions del ciclista “canyero”, con tan bé descriu en Rafel a la seva crònica: tú també has de venir més sovint per fer-nos els teus “retratos” literaris que són impagables.
Joan Camps
Es curioso lo que nos queremos a pesar de los palos que nos damos.
Coincido con todos en valorar el compañerismo como el principal activo del club. Algo que debe enorgullecernos, pues para conseguirlo no hacen falta reglas ni normas, si no personas abiertas, inteligentes, sufridoras y con gran calidad humana. Vamos, como nosotros. Que no está lo bueno en la cantidad, si no en la calidad, y aquí, a pesar de nuestra anarquía, de eso tenemos un rato.
Aunque a decir verdad, echo de menos alguna mención a las gestas que han forjado la leyenda de los routiers. Por mucho que nos parezcamos a una Hermandad, ya se sabe que de romerías, las justitas. Bromas aparte, lo importantes es pasárnoslo bien. Esperemos que la temporada 2008 disfrutemos tanto a más que en esta.
Paco
Publicar un comentario