martes, 6 de febrero de 2007

Entrenando el Mundial

Domingo 4 de febrero. No es que la salida de hoy a Tossa de Mar, sea literalmente equiparable al Tour de Flandes. Pero su recorrido, tanto por los interminables kilómetros de llano al antojo del frío y el viento, como los impertinentes repechones, que aparecen cuando más justo vas de fuerzas, podrían perfectamente convertirla en una clásica de inicio de temporada. Pero lo nuestro no es una carrera. O por lo menos, no debiera serlo. A diferencia de la competición, donde el objetivo es estar siempre lo menos acompañado posible, nosotros lo pasamos mejor cuanto más nutrido y compacto es el grupo, y sólo en tramos muy concretos intentamos distanciarnos de los demás para revisar nuestro estado de forma, o simplemente, poner a salvo la honrilla.
La vuelta de hoy no ha sido nada rutinaria. El ritmo de la ida, se ha hecho en constante coqueteo con el umbral anaeróbico. Mientras por poco no llegaba al de algunos, por poco sobrepasaba el de otros, y así entre jadeos y algún que otro lamento, nos hemos presentado en los tres últimos repechones donde cada uno ha ido cayendo conforme a la gasolina que le quedaba en el depósito. O quizás, conforme la había sabido administrar. Que esto del ciclismo es lo más parecido a una partida de poker. Hay veces que es mejor no enseñar las cartas. Otras, todo lo contrario. O nó, Mengual?
Después de decirle de todo menos algo bonito a un Fitipaldi, ha empezado el baile. Viva la anarquía!. Vallbona diría Viva Pancho Villa!.
Por delante, Javier y Mengual marcándose una crono de 55 kilómetros se lo pasaron de muerte. Por detrás, Joan, Vallbona y Joaquín , disfrutaban estirando al pelotón, y, más atrás, Jaume tirando de Alberto y Paco de Gerard que ya empezaban a sentir el aliento en el cogote. Adivinan ? Exacto. El innombrable. Bueno, Cristóbal, que completa la lista de asistentes, iba el hombre dejándose llevar, siempre mirando de guardar algo por si acaso. Al final, todos contentos.
No es la mejor manera de acabar una salida, pero, en las clásicas acostumbra a pasar.
110 Kms. Media de 32 Mengual y Javier.
El próximo domingo: Blanes Horsavinyà. Salida 8:15 h.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

M'agraden tant aquestes primeres sortides de temporada! Vent, fred i una pila de quilòmetres de rodar i rodar, ara tibant del grup, ara aguantant per no ser víctima de l'Home del Mall, ara xerrant, ara esbufegant. No se per què, però rodar al costat del mar em recorda la 'classicissima' Milan-Sanremo. No us ho recorda a vosaltres? Un any hi hem d'anar.
Estic d'acord amb el Paco, són les nostres clàssiques d'hivern, probablement les sortides on hi ha més esperit de colla de totes les de l'any. I a mi, una de les coses que més m'agrada d'anar en bici amb el club és aquest esperit de colla, el mateix que va ajudar-me quan començava i em quedava a cada pedalada, el mateix que va fer que admirés un grup de persones amb qui compartia la il·lusió de la bicicleta, sobretot per la seva extrarodinària dimensió humana.
Fem que aquest esperit no defalleixi.
Sempre hi haurà qui anirà al davant tibant com un dimoni fins perdre's enllà de la cinta gris de l'asfalt, i altres que anirem al darrera, ofegats i patint; però que ni uns ni els altres no hem d'oblidar mai que el que ens uneix sota el mateix maillot és l'esperit de llibertat i l'eomció de sentir el vent a la cara i un indescriptible picor a les cames, senyals evidents que som damunt la bici donant tot el que podem.
I a mi, això, em posa, que voleu que hi faci, sóc així de sentimental.

Anónimo dijo...

Bueno-bueno, que la crono que me marqué, fue una niñada como otra, pero que a mi también me gusta ir en grupeta con el cachondeo.
De todas formas me pegue sin querer un entreno acojonante, fue como sentir la emoción de una carrera, pero sin riesgos.
De vez en cuando ya va bien que uno se salga de madre, ¿será porque como casi no cojí la bici entre semana iba con muchas ganas?.

Ahhhh, queda aprendido lo de jugar a cartas, la próxima intentaré esconder mejor las mías.

Anónimo dijo...

"JOTA" CONTINUA EN SOLITARI
La sortida d´aquesta setmana dels rodadors del "B" estaba programada d´anar al tunel de Lloret, peró l´horari previst de sortida era una mica just per arribar al objectiu i ens va decidir per majoria quedarnos a Palafolls, el tunel pot esperar peró el nostre ritual esmorzar... no, a part que una de les nostres bicis feia el salt de la cadena i es tenia de revisar.
L´anecdota de la jornada va estar protagoniçada per en "Jota" que al arribar al desvio de Malgrat ens aixeca el braç, ens diu adeu i marcha en solitari capa l´ojectiu marcat: el tunel de Lloret.
Antoni Tomas i Beatriz, rodadora convidada per la organiçacio per donar un toc femeni a la sortida, ens comentan que també van capa el tunel i d´aquesta manera fer caça al "Jota" per no deixarlo sol.
La tornada va ferse a un ritme altissim, aprofitan el vent de cua que ens bufaba a favor, no obstant per darrera hi havia algú que no paraba de queixarse cridan: !CABRONS,QUE HEM PORTEU AMB LA LLENGUA FORA¡, pero no es desenganxaba per la conta que feia.
Al arribar a Premia, vam fer la paradeta habitual de sempre i comentan l´anecdota de la jornada va apareixer el protagonista amb el seu gregari Antoni Tomas, que li va fer costat fins al final.
Quan ens va veure, va treure el seu crono tot content, marcaba 110 km. a una micha de 27, per si algú ductaba. !molt bé "Jota"¡, li van dir, pero...´t´has quedat sense esmorzar.
Fins a la propera cita uns saluden els rodadors del"B": "Jota", "Josepe", Pablo, Toni de lo pallars, Jaume, Antoni Tomas, i com a rodadora convidada, Beatriz.