Recorregut: Bagà, La Pobla de Lillet, Castellar de N'ug, La Molina, Alp, La Collada, Campdevanol, La Merolla, Bagà, Coll de Pal Ports: La Creueta, La Collada, La Merolla, Coll de Pal Km. 162 Sortida: 8:00 h Trobada: 5:45 h
6 comentarios:
Anónimo
dijo...
Hola nois,
Pels que demà no vagin a la marxa 4 cims, quedem a les 7:30 a la botiga d’en Paco per a fer Sant Feliu de Codines, per exemple.
Bueno Paco... Marmotte finish 11:15 min. Toda una locura ...en breve contare más pero el fin se cumplió y pude dedicarlo al Alfons en el paso Galibier agua nieve a 2 grados
Bueno Paco... Marmotte finish 11:15 min. Toda una locura ...en breve contare más pero el fin se cumplió y pude dedicarlo al Alfons en el paso Galibier agua nieve a 2 grados
Enhorabuena Oscar ...La acabaste!! Y con la mejor dedicatoria... ...Ya me contarás la locura de 11 horas y pico...Si paraste otra vez a tomarte una cerveza ... Nosotros también misión cumplida en Quatre Cims. Por contra a lo tuyo ni te cuento la temperatura en Coll de Pal a las 14:30...Se derretían las piedras y perdías sudor a chorros. Hubo de todo: abandonos por averías, (Jaume Porta) los que hicieron la corta, (Alvaro) los que acabaron con un par (Antonio, Santi, Moisés), los que hicieron un carrerón (Kim). Viniendo de atrás le faltaron 200 mts para adelantarme. Personalmente satisfecho con el tiempo 6:35:20, creo que primero de la categoría, aunque perdiendo 15 o 20 min en Pal cuando vino a verme el hombre del mazo a 9 km de la cima. (Nada nuevo). Queda buen recuerdo pero el último puerto hace que sea muy dura...Temible. Como no estés un poco bien no acabas. Hablamos ...Espero nos veamos en el almuerzo!
A CINC KMS. DE LA GLORIA Tal i com es van presentar les circunstancies de carrera, quedo satisfet de la cursa, encara que em va quedar el regustillo de acabarla, pero analitzant ara despres de uns dies i miran la part positiva, si el port de Pal no haigues sigut un port tan dur que t´obliga a regular i regular anant sentat i amb tot el desarrollo ficat, acompanyat de la brutal calor en el asfalt pot ser el neumatic m,haigues aguantat, ja que vaig correr 70 kms amb el neumatic tocat i sense tindre molesties. Tot va començar en la baixada de la collada, on un motoriste que en molestave baixant, el tipic que et clava els frens a mitja curva i et molesta. El vaig passar pero sen va creuar en la traçada lo que em va obligar a tirar de frens i clavar de darrera uns metres salvant la caiguda in extremis, pero fent-li un calv a la coberta que se li veien les fibres, no li vaig donar importancia i vaig continuar fins fer la primera parada que vaig fer a l,avituallament avans de la Merolla, el tercer cim de la cursa. Allá, amb les ganes de veure algo fresc i menjar no vaig donarli importancia al neumatic, de fet ni m, el vaig mirar ja que no m,habia molestat en el reste de la baixada a la collada. Continuo ruta amb un registre fenomenal,(mitxa de 30kms/h) fins a bagá i al iniciar l, ascensio a pal es quan va començar tambe el meu calvari, notave que al anar sentat i amb tanta pendent d, inici la coberta feia en el tram castigat un salt mol molest, la pressio exercida del pes del meu cos acompanyat de la calor intensa la coberta va començar a obrir fins que a sis kms de meta va dir prou, pufff... punxada, tocant llanta a terra en un segon, si punxo aixi de baixada de Pal em faig un recte que no em troben pel barranc i pot ser aquesta cronica us la escriuria desde l, hospital, per aixo us deia lo de mirar les coses sempre per la part positiva, no obstan i caganme en "too lo que se menea", vaig posarme mans a la obra per intentar solucionar problema i arrivar adalt, amb una calor de gossos vaig cambiar la camara pero al inflar mes de cuatre kilos surtia la camara fent unaltre cop un bony per sobre de la coberta, per lo que no vaig donar mes presio i vaig continuar pujant reclinan el pes tot devant, dret, per no exercir presio darrera, vaig fer nomes un km. mes i...puf en un segon llanta al terra, just on posave un lletrero que deia textualment: quedan 5 kms. para la gloria... (per donarme mes pel cul), vaig ingeniar de nou sortir posan un reforç entre la camara (ultima que em quedave) i la coberta un tros de camara vella pero tallarla era un suplici, just aleshores vaixabe una dona amb una furgo, i em va prestar el seu suport oferimme si volia carregar la bici i em baixave cap a Baga, d, aquesta forma acabave per a mi, cuatre cims 2016, mai millor dit... A CINC KMS DE LA GLORIA...pero amb mes ganes que mai de tornar. Nomes resta el feliçitar a tots els cicloadictes maratonians per aquesta gran trobada 1200,tot un exit, i en especial a tots els meus companys amb els que compartim aquesta maravellosa moguda, que varen fer espectaculars registres i tots finishers... ens veiem a la propera, la nesito mes que mai... endevant i força routiers.
6 comentarios:
Hola nois,
Pels que demà no vagin a la marxa 4 cims, quedem a les 7:30 a la botiga d’en Paco per a fer Sant Feliu de Codines, per exemple.
Albert
Bueno Paco...
Marmotte finish 11:15 min. Toda una locura ...en breve contare más pero el fin se cumplió y pude dedicarlo al Alfons en el paso Galibier agua nieve a 2 grados
Bueno Paco...
Marmotte finish 11:15 min. Toda una locura ...en breve contare más pero el fin se cumplió y pude dedicarlo al Alfons en el paso Galibier agua nieve a 2 grados
Enhorabuena Oscar ...La acabaste!! Y con la mejor dedicatoria...
...Ya me contarás la locura de 11 horas y pico...Si paraste otra vez a tomarte una cerveza ...
Nosotros también misión cumplida en Quatre Cims. Por contra a lo tuyo ni te cuento la temperatura en Coll de Pal a las 14:30...Se derretían las piedras y perdías sudor a chorros.
Hubo de todo: abandonos por averías, (Jaume Porta) los que hicieron la corta, (Alvaro) los que acabaron con un par (Antonio, Santi, Moisés), los que hicieron un carrerón (Kim). Viniendo de atrás le faltaron 200 mts para adelantarme.
Personalmente satisfecho con el tiempo 6:35:20, creo que primero de la categoría, aunque perdiendo 15 o 20 min en Pal cuando vino a verme el hombre del mazo a 9 km de la cima. (Nada nuevo).
Queda buen recuerdo pero el último puerto hace que sea muy dura...Temible. Como no estés un poco bien no acabas.
Hablamos ...Espero nos veamos en el almuerzo!
A CINC KMS. DE LA GLORIA
Tal i com es van presentar les circunstancies de carrera, quedo satisfet de la cursa, encara que em va quedar el regustillo de acabarla, pero analitzant ara despres de uns dies i miran la part positiva, si el port de Pal no haigues sigut un port tan dur que t´obliga a regular i regular anant sentat i amb tot el desarrollo ficat, acompanyat de la brutal calor en el asfalt pot ser el neumatic m,haigues aguantat, ja que vaig correr 70 kms amb el neumatic tocat i sense tindre molesties. Tot va començar en la baixada de la collada, on un motoriste que en molestave baixant, el tipic que et clava els frens a mitja curva i et molesta. El vaig passar pero sen va creuar en la traçada lo que em va obligar a tirar de frens i clavar de darrera uns metres salvant la caiguda in extremis, pero fent-li un calv a la coberta que se li veien les fibres, no li vaig donar importancia i vaig continuar fins fer la primera parada que vaig fer a l,avituallament avans de la Merolla, el tercer cim de la cursa. Allá, amb les ganes de veure algo fresc i menjar no vaig donarli importancia al neumatic, de fet ni m, el vaig mirar ja que no m,habia molestat en el reste de la baixada a la collada. Continuo ruta amb un registre fenomenal,(mitxa de 30kms/h) fins a bagá i al iniciar l, ascensio a pal es quan va començar tambe el meu calvari, notave que al anar sentat i amb tanta pendent d, inici la coberta feia en el tram castigat un salt mol molest, la pressio exercida del pes del meu cos acompanyat de la calor intensa la coberta va començar a obrir fins que a sis kms de meta va dir prou, pufff... punxada, tocant llanta a terra en un segon, si punxo aixi de baixada de Pal em faig un recte que no em troben pel barranc i pot ser aquesta cronica us la escriuria desde l, hospital, per aixo us deia lo de mirar les coses sempre per la part positiva, no obstan i caganme en "too lo que se menea", vaig posarme mans a la obra per intentar solucionar problema i arrivar adalt, amb una calor de gossos vaig cambiar la camara pero al inflar mes de cuatre kilos surtia la camara fent unaltre cop un bony per sobre de la coberta, per lo que no vaig donar mes presio i vaig continuar pujant reclinan el pes tot devant, dret, per no exercir presio darrera, vaig fer nomes un km. mes i...puf en un segon llanta al terra, just on posave un lletrero que deia textualment: quedan 5 kms. para la gloria... (per donarme mes pel cul), vaig ingeniar de nou sortir posan un reforç entre la camara (ultima que em quedave) i la coberta un tros de camara vella pero tallarla era un suplici, just aleshores vaixabe una dona amb una furgo, i em va prestar el seu suport oferimme si volia carregar la bici i em baixave cap a Baga, d, aquesta forma acabave per a mi, cuatre cims 2016, mai millor dit... A CINC KMS DE LA GLORIA...pero amb mes ganes que mai de tornar.
Nomes resta el feliçitar a tots els cicloadictes maratonians per aquesta gran trobada 1200,tot un exit, i en especial a tots els meus companys amb els que compartim aquesta maravellosa moguda, que varen fer espectaculars registres i tots finishers... ens veiem a la propera, la nesito mes que mai... endevant i força routiers.
Que día el almuerzo ....el 24?
Publicar un comentario