Salida 5 de diciembre

Torrentbó


Avui ens hem juntat els B a fer la tradicional sortida als tres turons amb avituallament inclós a torrenbo, al tipic restaurant on es donan cita moltes colles de ciclistes que pasan per aquesta ruta, a fer la galteta a la brasa, que está de collo de mico acompanyades amb unes mongetes del ganxet i amb el ambient cicliste que es repira, fenomenal.
El dia ens ha respectat ja que no ens ha plogut i hem pogut completar la volta sense aigua ja que a primera hora el cel amenaçave pluja.
Nomes sortir de Premia ja veiem que la carretera esta buida de rodadors, no ens hem trobat a las clasicas collas de dimonis i badabici pujant costa amunt, suposo que al veure el panorama hauran sortit mes tard, dons res avui no tenim abric companys i ens toca tirar de valent a nosaltres, res de xupar roda. Al arrivar a Mataro, carrers tallats per la mitja marato en la cual tenim companys participan, decidim pujar per mata per agafar temperatura pensan que si ens plou, mitja volta i cap a casa, tambe portavem cotxe escombra , tot calculat, en "J", refredat, acompanya a i l´Antonio dins del cotxe per fer de reporter gráfic i ja de pas fotra la galteta amb nosaltres, el nostre "capi", no podia faltar a la cita.
Arrivem en el temps just per esmorzar, ja que per el cami i com no podia ser unaltre l´antonio Tomas torna a punxar, ahir dos vegades i avui torna, o esta gafat o les cobertes estan demanan un canvi, normal, no para de fer nacional amunt i nacional avall entre setmana i aixo desgasta neumatic company, jo li hi recomenat que s´agafi unes cobertes macizes, aguantan mes kilómetres i costen mes de degastar, crec que ja te fet un rail amb l´emprenta de les seves cobertes a la carretera n2, es un malat de bici, com molts de nosaltres pero en plan bestia, tot un personatge.
Avui us paso material fotografic del bó que m´ha pasat l´antonio, alias el "cuñao", per que m´enteneu, el cunyat d´en toni del pallars, un legendari entre els routiers, si t´enganxa amb ganes pot estar explicante histories de routiers tot un dia, quina canya el tío i com disfruta explican-lo,que si els seus piques baixant amb el Salva, que si la montonera que varem tindre la nacional, que si els premis de muntanya, es com un recordatori, aprofitan li hi dit que hem pasesi tot aquest material tan nostálgic, que ningu s´anyori per els anys passats, es llei de vida companys, son records d´ahir i d´avui perque podeu disfrutar miran i recordant tantes histories viscudes, molts que tenia cabell ja no el tenen , molts que ens han deixat i que no tornaran pero que els tindrem sempre en la nostra memoria, en definitiva una historia maravellosa que no se si es tornara a viure en el futur tan intensament com la que hem viscut i continuem vivim.
SALUT COMPANYS i recordeu sempre... ENDAVANT I FORÇA ROUTIERS.